Temps de calor, temps d'incendis?

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Són inevitables els incendis estivals?

A les zones de clima mediterrani, d'estius calorosos i secs, el risc d'incendi és un perill molt real. Però en molt poques ocasions són les causes naturals el factor desencadenant de l'accident que pot acabar com un simple l'incident estival de poca importància o com una catàstrofe de gran magnitud. El 97 % dels incendis són per causes no naturals, és a dir, són provocats per les persones, normalment per negligència, és a dir, per manca de reflexió i de responsabilitat. Afortunadament, per a tothom, els incendis intencionats que són aquells focs iniciats amb la intenció de que es converteixin en grans incendis que acabin causant una destrucció greu, són relativament pocs, i els seus iniciadors són malalts mentals, els famosos "piròmans" de les noticies, "descervellats" que col·laboren, ocasionalment i amb contracte temporal, amb els bombers professionals i no volen que se'ls acabi la feina... o "incendiaris professionals", experts en el maneig dels artefactes i les estratègies per provoar i escampar el foc. Però els estralls finals d'un incendi, no depenen tant de si van ser provocats intencionadament o accidentalment, les dramàtiques diferències entre un foc inicial i un incendi catastròfic, solent ser el resultat d'una coincidència d'un cúmul de circumstancies, tals com, si el focus va ser descobert aviat o no, de la quantitat i tipus de materia combustible, de la temperatura i humitat, ambientals, de la força i persistència del vent, de l'existència i estat de conservació de les vis d'accés motoritzat, de la proximitat de grups de personal antiincendis, del seu grau de formació, experiència i grau d'equipament, etc.

Esquema en el que es mostra la relació entre la temperatura assolida per l'incendi i les possibilitats de regeneració forestal de la zona afectada
http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/8_6_incendis.htm

Però cal tenir present que el foc menys perillós, per al patrimoni natural i social i la integritat de les persones, és sempre aquell que no s'arriba a iniciar mai, per aquesta raó, prevenir les causes més habituals d'inici de focs accidentals, és una obligació de tots els ciutadans, en qualsevol circumstancia espacial y temporal, però també és obligació de les autoritats, vetllar per a que el medi sigui poc favorable a la ignició i perquè els brètols tinguin menys oportunitats de destruir, per mitjà del foc, el patrimoni i les vides dels altres.

Ecològicament, les bardisses també són hàbitats importants, necessaris per a la conservació de diverses espècies de flora i fauna!

Malgrat que el bosc és un tipus de formació vegetal i de comunitat biològica, considerada de gran valor, per la seva productivitat o per la seva maduresa i grau de biodiversitat, les bardisses, són formacions vegetals, bàsicament, constituïdes per arbustos i lianes, que tot i ser comunitats biològiques molt més senzilles i humils que els boscos, també acompleixen els seus rols ecològics, com a barrera defensiva contra les activitats humanes, situades en els marges forestals i com a refugis de flora silvestre i fauna salvatge, força especialitzades en aprofitar els recursos naturals que ofereixen unes condicions, força, diferents a les estrictament forestals i a les estrictament de praderies. La fauna característica està formada per una gran diversitat d'animals que cerquen a l'interior de la bardissa refugi i aliment, hi ha molta varietat d'invertebrats (artròpodes i gasteròpodes), però també de vertebrats de petita i mitjana grandària: amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

Fauna terrestre de La Mitjana que podria resultar afectada per un incendi de la bardissa

Mamífers: Talpó comú (Pitymys duodecimostatus), conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), guineu o guilla (Vulpes vulpes) i mostela (Mustela nivalis).

Avifauna: Passerell comú (Carduelis cannabina), cadernera (Carduelis carduelis), lluer (C. spinus), gafarró (Serinus serinus), cruixidell (Emberiza calandra), hortolà (E. hortulana), pardal de passa (Passer hispaniolensis), tord comú (Turdus philomelos), griva cerdana (T. pilaris), griva (T. viscivorus), bitxac comú (Saxicola torquata), tallareta cuallarga (Sylvia undata), tallareta vulgar (S. communis), tallarol trencamates (S. conspicillata), tallarol de garriga (S. cantillans), trobat (Anthus campestris), puput (Upupa epops), merla (Turdus merula), còlit negre (Oenanthe leucura), còlit gris (O. oenanthe), còlit ros (O. hispanica), cuaenlairat (Cercotrichas galactotes), alàudids com el cotoliu (Lullula arborea) o la cogullada vulgar (Galerida cristata) i el mussol (Athene noctua).

Rèptils: serp verda (Malpolon monspesulanus), sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), sargantana corredora (Psammodromus hispanicus), vidriol (Anguis fragilis).

Amfibis: Gripau corredor (Bufo calamita), gripau d'esperons (Pelobates cultripes) i gripauet (Pelodytes punctatus).

Raons biològiques relacionades amb la conservació de la biodiversitat del parc, més que suficients per a considerar les bardisses com a formacions vegetals, tan necessàries ecològicament, rellevants florísticament i imprescindibles faunísticament, com la zona forestal i per tant molt valuoses patrimonialment, i en conseqüència, dignes de protecció.

Lleida, La Mitjana, bardissa dels marges del bosc de ribera, amb esbarzer (Rubus ulmifolius) i llúpol (Humulus lupulus)
Imatge: http://tribes.eresmas.net/flora/veg/fam/querco-fagetea/rubo_ulmifolii-coriarietum_pru.htm#f3_1_

Per la preservació de la biodiversitat, actualment molt erosionada i amenaçada per multitud d'agents i d'activitats, conservar la diversitat del paisatge és fonamental i cal prendre consciència de que si qualsevol incendi, és sempre una petita o gran tragèdia, això no ha de dependre, únicament, del nombre d'humans afectats i del de propietats humanes socarrimades, la pèrdua de patrimoni natural, malgrat la idea general, també és una forma d'empobriment material i cultural, per a la comunitat social afectada.

A continuació una noticia relacionada amb el tema, apareguda el 27 de juny del 2011, al diari local Segre:

Dos incendis a Oliana i la Mitjana en plena onada de calor a Lleida
Diari Segre Digital, 27/06/2011

M.A.M.
Dos incendis van calcinar vuit hectàrees a Oliana i al Parc de la Mitjana de Lleida en plena onada de calor a les comarques de Ponent.
El foc més greu va arrasar ahir set hectàrees de bardisses i vegetació de ribera a Oliana. Les flames van començar a les 17.28 hores al paratge conegut com el tossal del Torrent, a dos quilòmetres del nucli urbà de la població. En la lluita contra el foc van participar dotze dotacions terrestres i deu mitjans aeris (dos helicòpters de comandament, dos avions d'atac, dos avions amfibi i quatre helicòpters bombarder). Els bombers van controlar el foc poc abans de les set de la tarda.

Les flames van calcinar una hectàrea de bardisses a la Mitjana.

(Fotografia del diari Segre)

A més, també durant la tarda, un incendi va cremar una hectàrea de bardisses a la Mitjana. Les flames van començar poc després de les cinc de la tarda i els bombers van desplaçar al lloc quatre dotacions. També s'hi van desplaçar diverses dotacions de la Guàrdia Urbana i efectius dels Agents Rurals. Precisament, efectius d'aquest cos van obrir una investigació per determinar si el foc havia estat provocat. A les set de la tarda les flames estaven controlades.


Si voleu estar millor informats, sobre les formes de prevenir els incendis, en els espais naturals d'ús públic, podeu consultar:
  el Pla de vigilància i prevenció d'incendis en Espais Naturals, de la Diputació de Barcelona