La revetlla de Sant Joan i La Mitjana (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Sobre la festivitat solsticial de sant Joan Baptista i la relació entre la moderna disbauxa berbenera i les antigues tradicions populars catalanes

(Continuació 2ª part)

De com aquelles supersticions i tradicions nostrades, amb la modernitat, es convertiren en interessants negocis per alguns espavilats o maldecaps per a d'altres afectats per l'ncivisme i de com algú que no es beneficia de le gresca solsticial, acaba pagant les conseqüències...

Des de fa dècades, els responsables d’apagar incendis, en entorn urbans i rurals saben per experiència que, malauradament per a la seva tranquilitat i la d'altres persones, aquesta és una de les nits més inflamables de tot l’any. La causa dels incendis accidentals, d'aquesta nit, acostuma a ser, en un 99,9% d'origen humà i en un 99,9 relacionada amb les fogueres, la pirotècnia... i les espelmes decoratives.

El risc de que s’incendii un medi de natura combustible, sobre el que caiguin algunes espurnes, depèn del seu grau intrínsec d’inflamabilitat, el qual en depèn de la natura més o menys combustible del material de que està fet, de la seva temperatura i del seu grau d’humitat. En aquesta època de l’any, si la primavera ha estat inicialment humida i finalment seca, hi ha una bona acumulació d’herba seca, per tot arreu que pot ser el punt de partida o “metxa o ble ” per conduir el foc fins a alguna massa arbustiva o arbòria i acabar produint un incendi forestal que, a banda de destruir, parcialment, una comunitat i els éssers vivents, vegetals i animals que la formen, pot acabar afectant determinats equipaments i serveis socials i/o produint desgràcies personals de gravetat variable, efectes tots ells que si bé poden resultar pèrdues irreparables, el sistema d'assegurances pot fer-hi avaluacions en termes econòmics, com a destrucció d'un objecte o patrimoni, mort de una persona o pèrdues de beneficis de futurs ingressos o despeses.

Helicòpter del Servei d'Extinció d'Incendis de Catalunya, actuant en un foc forestal

http://elviajero.elpais.com/fotografia/Incendios/Cataluna/elpdiaesp/20030815elpepunac_1/Ies/

Un altre fenomen molt lligat a la massificació de la pirotècnia i a l’abús de coets explosius i de potents petards que és, relativament, recent i que ha estat posat de manifest per veterinaris, responsables de caneres, residències canines i propietaris de gossos, no caçadors és la dramàtica fugida, embogida, o intents de fugida de gossos del domicili familiar, víctimes d'un atac de pànic que pot acabar amb animals lesionats o atropellats per vehicles a motor. També és un fenomen molt recent, l'aparició d'atacs d’ansietat canina, en els gossos atemorits que no poden fugir per allunyar-se de les fortes i persistents explosions, pròpies d’aquesta sorollosa nit. El problema de conducta canina alterada, es pot manifestar els dies precedents, doncs l’abús dels 
petards i dels coets, s’ha anat fen extensiu, als dies i nits anteriors al de la revetlla de sant Joan.

Gat atemorit per les explossions http://www.diba.es/chilias/especials/estiu/2010/petards.asp

Gos atemorit, refugiat sota una taula http://www.taringa.net/posts/mascotas/10654798/Cuidado-con-los-perros_-No-dejes-de-verlo-_.html

També és un fenomen recent, associat a aquesta nit i a d'altres en les que s'abusa de la pirotècnia i de la megafonia berbenera, que ha pogut ser constatat pels naturalistes que fan observacions de fauna crepuscular i nocturna i que s’ha de vincular a l’ús abusiu de coets, petards i de la megafonia berbenera que ultrapassa, de molts decibels, les limitacions legals de les emissions acústiques nocturnes, és la presencia de fauna diürna espantada i foragitada del seus llocs de joca habituals, majoritàriament es tracta d’aus, que deambulen excitades i atemorides, xocant amb els obstacles que troben al seu camí, doncs es desplacen en condicions de semi-ceguesa, degut a la foscor nocturna a la qual no estan adaptades, procurant allunyant-se de les zones sorolloses, sense un destí cert i segur.

Impactes sobre la fauna: ocellet espantat per explosions 

http://www.diba.es/chilias/especials/estiu/2010/petards.asp

Impactes sobre la fauna: xut destorbat sobre les seves activitats quotidianeshttp://lametroproject.com/2011/03/acampadas-exploratorias-pequenas-aves-nocturnas-en-el-mnh/

I què tenen a veure els "efectes colaterals incívics" de la revetlla de sant Joan, amb el parc de La Mitjana?

El barri de Pardinyes, és un barri populós i popular, en el que abunda la juventut i per tant les ganes de diversió, és un barri, relativament jove, però amb una llarga tradició en el cultiu de les festes populars, moltes d'elles, promogudes i gestionades per la fèrtil i activa Assocciació veinal ORVEPARD. Però també és el barri lleidatà que, per la seva proximitat al parc de La Mitjana, es beneficia de les oportunitats d'oci i salut que li ofereix aquest extraordinari parc fluvial municipal, el qual no pot ser considerat, solament, com el privilegiat i exclusiu escenari, en el que poder desenvolupar, de forma còmoda i satisfactoria, les seves activitats socials, familiars i personals, aprofitant-se de les esplèndides condicions i serveis que ofereixen els equipaments disponibles en aquest medi seminatural excepcional. Però com molts dels veíns del barri, ja saben, aquest espai és també una reserva de flora i fauna extraòrdinaries, per la qual cosa aquest parc és motiu d'orgull pel barri i per la ciutat de Lleida, ja que es tracta d'un tipus d'espai seminatural que, en l'actualitat, resulta molt rar de trobar a Catalunya i que el habitants de moltes altres ciutats espanyoles i estramgeres ens envegen i ens lloan, quan tenen l'oportunitat de passejar-hi tranquil·lament i de conèixer els seus racons emblemàtics.

Les diverses entitats que organitzen revelles, al barri, haurien de ser conscients del valor patrimonial d'aquest espai per la ciutat i de la seva responsabilitat en la protecció i conservació de la flora i fauna que caracteritza aquest extraordinari espai seminatural, doncs és la seva naturalitat i riquesa biològica el que li atorga la gran qualita ambiental i l'atractiu paisatgistic que en altres poblacions se li envegen. És a dir, que tots els organitzadors de revelles del barri, haurien d'extremar les mesures de prudència sobre el maneig de focs i pirotècnia, per tal d'evitar incendis en qualsevol punt del barri, inclosa La Mitjana, però també per a controlar les potències emissores del sistemes de megafonia i dels equips de música, però també de les explosion pirotècniques, per tal d'evitar molèsties innecessàries i injustificables, als veïns més sensibles al soroll i al risc d'incendi, inclosos els animals que, habitualment o temporalment, fan nit al parc de La Mitjana.

Si així ho feu, en nom de tots habitants no humans de La Mitjana, i en el meu propi, moltes gràcies a tots i que passeu una molt bona i respectuosa revetlla del solstici d'estiu!

Algunes propostes educatives de consulta, adreçades als visitants festosos, d'aquest blog, especialment sensibles i responsables, vers la conservació de l'entorn natural i social

Els materials educatius, dissenyats i editats per la Generalitat de Catalunya són molt apropiats, per aplicar en aquesta data festiva i millorar la prevenció d'accidents, relacionats amb les fogueres i la pirotècnia, amb ocasió de les revelles santjoaneres:

Podeu accedir al còmic, adreçat a públic infantil i juvenil de la campanya 2010, de prevenció d'accidents relacionats amb la revella de sant Joan: En Pau, l'Arnau i l'Anna a... Quina revetlla!, des d'aquí.

Podeu accedir al fulletó, adreçat a públic juvenil i adult de la campanya 2009, Feu la festa amb seguretat des d'aquí

Podeu accedir al fulletó, adreçat a públic juvenil i adult de la campanya 2010: La revetlla de Sant Joan: prevenció dels accidents des d'aquí

I si encara no teniu prou..., podeu donar-li un cop d'ull a la següent normativa de la Generalitat sobre l'ús de pirotècnia recreativa :

Consells destinats als consumidors de productes pirotècnics sobre el seu ús correcte i segur, sempre respectant les normes concretes que el fabricant inclou a l’etiqueta per a cada producte

• És una imprudència molt gran portar artificis pirotècnics a les butxaques o a bosses agafades amb les mans o penjades del braç quan se n’estan disparant d’altres propis o aliens a les immediacions. Una encesa fortuïta, per simpatia, pot provocar lesions que poden ser greus.

• No és convenient col·locar cap part del cos davant o sobre d’un artifici encès. Hi ha possibilitats que es produeixin cremades, lesions oculars o traumatismes.

• Els artificis dotats de metxa per a la seva iniciació s’han d’encendre sempre per l’extrem, amb la finalitat de poder tenir temps d’apartar-se’n. En el cas que la metxa estigui protegida amb una beina de paper, abans d’encendre-la cal retirar aquesta beina, perquè, en cas contrari, el foc correrà amb gran velocitat, provocant el disparament immediat de l’artifici.

• No s’ha de disparar mai cap coet volador tenint-lo agafat amb la mà, perquè hi ha el perill segur de cremades si el tenim agafat per la canya o bé de cremades i/o traumatismes si el tenim agafat per la càpsula i fallés la mescla impulsora. Si no es disposa d’un disparador especial dels diferents models existents al mercat, es pot utilitzar un ampolla de cava, procurant que la canya i la càpsula es mantinguin en una posició tan vertical com sigui possible. És molt perillós intentar disparar un coet volador amb la canya trencada: pot anar en direccions inesperades i causar danys.

• No s’han d’introduir trons de metxa dins dels forats de totxanes, ja que en explotar poden sortir-ne projectats incontroladament fragments en forma de metralla.

• Les candeles romanes que no tinguin un mànec especial no transmissor de la calor s’han de fixar en un forat adequat o en un test amb terra o sorra que el mantinguin ben subjecte. Les cremades que poden produir poden ser molt importants.

• No s’ha de tallar el tro del final d’una traca valenciana per utilitzar-lo independentment, atès que la detonació pot provocar danys greus.

• Els artificis anomenats rodes s’han de fixar molt bé sobre un element resistent, amb la finalitat que no puguin desprendre’s i girar de forma incontrolada.

• Està rigorosament prohibit disparar coets, engegar globus o qualsevol altre artefacte que contingui foc, a distància inferior a 500 metres de les zones boscoses, atès que es poden provocar incendis forestals.

• És convenient que els veïns propers als llocs on s’està utilitzant artificis pirotècnics prenguin la precaució d’ajustar o tancar les portes i finestres i treure la roba estesa dels terrats, amb la finalitat d’impedir l’entrada fortuïta d’algun producte pirotècnic, amb el consegüent perill d’incendi dins la casa.

• Quan s’estiguin disparant artificis pirotècnics és convenient vigilar que a les proximitats no hi hagi cap líquid o producte inflamable (benzina, dissolvents, etc.), pel perill d’incendi o, fins i tot, d’explosió que això pot comportar.

• Cal vigilar de no llançar, de forma intencionada o no, cap petard contra alguna altra persona o animal, o contra vehicles estacionats. Els danys que es poden provocar poden ser greus.

• També està rigorosament prohibit encendre fogueres en terrenys forestals i en un radi de 500 metres de zones boscoses. Les fogueres s’han de situar a més de 15 metres de les façanes de les cases i dels cotxes estacionats i mai sota de línies elèctriques o telefòniques, o conduccions de gas visibles.

• Si es fa una foguera al carrer cal procurar que quedi un pas obert suficient per als vehicles d’emergències. Per tal de no malmetre el paviment, en el cas que sigui asfaltat, s’haurà de col·locar entre aquest i la llenya un gruix suficient de terra o sorra que separi el foc del paviment.

• No s’ha d’utilitzar mai cap tipus de combustible per obtenir un inici ràpid de la foguera, ja que la deflagració que es provocaria podria calar foc en els vestits, el cabell, etc. de les persones que estiguessin a prop.

• No s’han de llançar a les fogueres bidons, llaunes, esprais, etc., ja que poden explotar, ni tampoc pneumàtics o plàstics, per la contaminació de l’atmosfera que provoquen.