miércoles, 29 de junio de 2011

“L’Estiu 2011 al parc municipal de La Mitjana”


Tallers i jocs a la Mitjana, tots els dilluns i dimecres, de juliol i agost


Dins el programa “L’Estiu a la Mitjana” de la Regidoria de Medi Ambient, tots els dilluns i dimecres d'estiu de 18:30 a 20:30 tallers i jocs familiars

- Per participar en aquestes activitats no és necessari inscripció prèvia.
- Tots els menors d’edat han d’anar acompanyats d’un adult.

El Centre d’Interpretació del Parc de la Mitjana acull, tots els dilluns i dimecres de juliol i agost entre les 18:30 i les 20:30 hores, diversos tallers i jocs adreçats a públic familiar, amb nens i nenes, i relacionats amb el Medi Ambient.

Dilluns tindrà lloc el taller “Donem vida als còdols”, una activitat que pretén donar a conèixer i distingir els còdols, així com transformar-los en altres elements presents al Parc i, el proper dimecres, els assistents podran gaudir dels jocs “Troba’n un d’igual” i “Cadascú al seu arbre”.

Els tallers tenen l’objectiu de mostrar als nens i nenes la importància del Medi Ambient mitjançant múltiples activitats com imitar el riu, veure com s’ha format el sòl de la Mitjana, crear objectes amb elements presents al Parc o investigar el rastre que deixa la fauna del bosc, entre altres.

Per altra banda, a través dels jocs els nens i nenes coneixeran, d’una manera lúdica i divertida, les plantes de la Mitjana i esbrinaran quines són les relacions entre els animals de l’ecosistema.

Si voleu consultar el programa detallat d'activitats, heu d'ampliar les imatges reduïdes del programa de La Paeria, que us mostrem a continuació, tant sols "cliqueu" a sobre de les diverses miniatures de cada pàgina





















lunes, 27 de junio de 2011

Temps de calor, temps d'incendis?

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida



Són inevitables els incendis estivals?

A les zones de clima mediterrani, d'estius calorosos i secs, el risc d'incendi és un perill molt real. Però en molt poques ocasions són les causes naturals el factor desencadenant de l'accident que pot acabar com un simple l'incident estival de poca importància o com una catàstrofe de gran magnitud. El 97 % dels incendis són per causes no naturals, és a dir, són provocats per les persones, normalment per negligència, és a dir, per manca de reflexió i de responsabilitat. Afortunadament, per a tothom, els incendis intencionats que són aquells focs iniciats amb la intenció de que es converteixin en grans incendis que acabin causant una destrucció greu, són relativament pocs, i els seus iniciadors són malalts mentals, els famosos "piròmans" de les noticies, "descervellats" que col·laboren, ocasionalment i amb contracte temporal, amb els bombers professionals i no volen que se'ls acabi la feina... o "incendiaris professionals", experts en el maneig dels artefactes i les estratègies per provoar i escampar el foc. Però els estralls finals d'un incendi, no depenen tant de si van ser provocats intencionadament o accidentalment, les dramàtiques diferències entre un foc inicial i un incendi catastròfic, solent ser el resultat d'una coincidència d'un cúmul de circumstancies, tals com, si el focus va ser descobert aviat o no, de la quantitat i tipus de materia combustible, de la temperatura i humitat, ambientals, de la força i persistència del vent, de l'existència i estat de conservació de les vis d'accés motoritzat, de la proximitat de grups de personal antiincendis, del seu grau de formació, experiència i grau d'equipament, etc.

Esquema en el que es mostra la relació entre la temperatura assolida per l'incendi i les possibilitats de regeneració forestal de la zona afectada
http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/8_6_incendis.htm


Però cal tenir present que el foc menys perillós, per al patrimoni natural i social i la integritat de les persones, és sempre aquell que no s'arriba a iniciar mai, per aquesta raó, prevenir les causes més habituals d'inici de focs accidentals, és una obligació de tots els ciutadans, en qualsevol circumstancia espacial y temporal, però també és obligació de les autoritats, vetllar per a que el medi sigui poc favorable a la ignició i perquè els brètols tinguin menys oportunitats de destruir, per mitjà del foc, el patrimoni i les vides dels altres.


Ecològicament, les bardisses també són hàbitats importants, necessaris per a la conservació de diverses espècies de flora i fauna!

Malgrat que el bosc és un tipus de formació vegetal i de comunitat biològica, considerada de gran valor, per la seva productivitat o per la seva maduresa i grau de biodiversitat, les bardisses, són formacions vegetals, bàsicament, constituïdes per arbustos i lianes, que tot i ser comunitats biològiques molt més senzilles i humils que els boscos, també acompleixen els seus rols ecològics, com a barrera defensiva contra les activitats humanes, situades en els marges forestals i com a refugis de flora silvestre i fauna salvatge, força especialitzades en aprofitar els recursos naturals que ofereixen unes condicions, força, diferents a les estrictament forestals i a les estrictament de praderies. La fauna característica està formada per una gran diversitat d'animals que cerquen a l'interior de la bardissa refugi i aliment, hi ha molta varietat d'invertebrats (artròpodes i gasteròpodes), però també de vertebrats de petita i mitjana grandària: amfibis, rèptils, ocells i mamífers.



Fauna terrestre de La Mitjana que podria resultar afectada per un incendi de la bardissa

Mamífers: Talpó comú (Pitymys duodecimostatus), conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), guineu o guilla (Vulpes vulpes) i mostela (Mustela nivalis).

Avifauna: Passerell comú (Carduelis cannabina), cadernera (Carduelis carduelis), lluer (C. spinus), gafarró (Serinus serinus), cruixidell (Emberiza calandra), hortolà (E. hortulana), pardal de passa (Passer hispaniolensis), tord comú (Turdus philomelos), griva cerdana (T. pilaris), griva (T. viscivorus), bitxac comú (Saxicola torquata), tallareta cuallarga (Sylvia undata), tallareta vulgar (S. communis), tallarol trencamates (S. conspicillata), tallarol de garriga (S. cantillans), trobat (Anthus campestris), puput (Upupa epops), merla (Turdus merula), còlit negre (Oenanthe leucura), còlit gris (O. oenanthe), còlit ros (O. hispanica), cuaenlairat (Cercotrichas galactotes), alàudids com el cotoliu (Lullula arborea) o la cogullada vulgar (Galerida cristata) i el mussol (Athene noctua).

Rèptils: serp verda (Malpolon monspesulanus), sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), sargantana corredora (Psammodromus hispanicus), vidriol (Anguis fragilis).

Amfibis: Gripau corredor (Bufo calamita), gripau d'esperons (Pelobates cultripes) i gripauet (Pelodytes punctatus).


Raons biològiques relacionades amb la conservació de la biodiversitat del parc, més que suficients per a considerar les bardisses com a formacions vegetals, tan necessàries ecològicament, rellevants florísticament i imprescindibles faunísticament, com la zona forestal i per tant molt valuoses patrimonialment, i en conseqüència, dignes de protecció.



Lleida, La Mitjana, bardissa dels marges del bosc de ribera, amb esbarzer (Rubus ulmifolius) i llúpol (Humulus lupulus)
Imatge: http://tribes.eresmas.net/flora/veg/fam/querco-fagetea/rubo_ulmifolii-coriarietum_pru.htm#f3_1_

Per la preservació de la biodiversitat, actualment molt erosionada i amenaçada per multitud d'agents i d'activitats, conservar la diversitat del paisatge és fonamental i cal prendre consciència de que si qualsevol incendi, és sempre una petita o gran tragèdia, això no ha de dependre, únicament, del nombre d'humans afectats i del de propietats humanes socarrimades, la pèrdua de patrimoni natural, malgrat la idea general, també és una forma d'empobriment material i cultural, per a la comunitat social afectada.


A continuació una noticia relacionada amb el tema, apareguda el 27 de juny del 2011, al diari local Segre:

Dos incendis a Oliana i la Mitjana en plena onada de calor a Lleida
Diari Segre Digital, 27/06/2011

M.A.M.
Dos incendis van calcinar vuit hectàrees a Oliana i al Parc de la Mitjana de Lleida en plena onada de calor a les comarques de Ponent.
El foc més greu va arrasar ahir set hectàrees de bardisses i vegetació de ribera a Oliana. Les flames van començar a les 17.28 hores al paratge conegut com el tossal del Torrent, a dos quilòmetres del nucli urbà de la població. En la lluita contra el foc van participar dotze dotacions terrestres i deu mitjans aeris (dos helicòpters de comandament, dos avions d'atac, dos avions amfibi i quatre helicòpters bombarder). Els bombers van controlar el foc poc abans de les set de la tarda.

Les flames van calcinar una hectàrea de bardisses a la Mitjana.
(Fotografia del diari Segre)

A més, també durant la tarda, un incendi va cremar una hectàrea de bardisses a la Mitjana. Les flames van començar poc després de les cinc de la tarda i els bombers van desplaçar al lloc quatre dotacions. També s'hi van desplaçar diverses dotacions de la Guàrdia Urbana i efectius dels Agents Rurals. Precisament, efectius d'aquest cos van obrir una investigació per determinar si el foc havia estat provocat. A les set de la tarda les flames estaven controlades.


Si voleu estar millor informats, sobre les formes de prevenir els incendis, en els espais naturals d'ús públic, podeu consultar:
  el Pla de vigilància i prevenció d'incendis en Espais Naturals, de la Diputació de Barcelona



viernes, 24 de junio de 2011

Literatura d'estiu pels mitjanets

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

La lectura també és una activitat naturalista (2)

Com ja hem comentat en anteriors ocasions, els naturalistes, a banda de passar-s'hi moltes hores immersos en el medi natural, observant atentament la natura, "en viu i en directe", suportant les incomoditats i gaudint de les emocions que proporcionen les experiències a l'aire lliure, també passen moltes hores en contacte amb els llibres, reals o virtuals, adquirint coneixements que no es poden adquirir fàcilment de l'observació directa de la natura, formant-se de manera confortable moda i informant-se de forma fàcil.



El popular Mortadelo col·labora en la campanya de promoció de la lectura 
 
Avui presentem un llibre que pot servir de suport a les inquietuds naturalistes del nens, del seus pares o dels seus professors. Està dissenyat per a que sigui apte per a infants, d'edats compreses entre els 7 i els 10 anys, aquest interval cronològic està determinat pels fets de que hi han molts textos curts però que cal saber llegir i interpretar perquè en ells s'aborden temes, conceptes i aspectes d'una certa complexitat que cal poder assimilar. En termes escolars, podríem dir que és un llibre apte i molt recomanables per a escolars dels cicles inicial i mitjà de l'Educació primària.
Els coneixements que els hi poden aportar els continguts generals i específics d'aquest llibre especialitzat, els pot ajudar força, a començar a entendre les característiques naturals i socials dels diferents períodes del cicle de l'any que els adults anomenen "estacions", en aquest cas particular, les relatives a l'estiu .
El libro del verano

Laurence OTTENHEIMER, textos
Jean CLAVERIE, il·lustracions
Editorial: ALTEA, col·lecció Mascota información
Any d'edició: 1993
Dimensions: 11.0 x 17.0 cm.
Pàgines: 88
Encuadernació senzilla amb tapa tova
Edat: de 7 a 10 anys
ISBN 9788437255026

Contenidos:


Junio. Julio. Agosto. Septiembre.

Las constelaciones en el cielo del verano. La vía Láctea. Estrellas fugaces. El Sol. ¿Porqué hace calor en verano? La saombra. Los dibujos del Sol. Un reloj de sol.

La tormenta. Barómetro animal.

Las plantas y el Sol. Los árboles verdes.

Los insectos. Las hormigas. Las luciérnagas. La música de los insectos. Lagartijas. Las libélulas. Peces de río. Peces de agua dulce. La víbora. La culebra. Las patas de los pájaros. Huellas en la arena. El pico. Plumas y plumajes. El vuelo de los pájaros.

Los trabajos del jardinero. El calendario del huerto. Las hierbas aromáticas. Comidas de verano. Recetas de verano. El queso. Flores de los campos y de los prados. El forraje. La cosecha.

Pequeño vocabulario del verano.


Advertència a navegants

Si el voleu comprar nou, no és massa fàcil de trobar, a les llibreries, ja que es tracta d'un bon llibre que ha tingut, sempre, força demanda i perquè l'última edició es va fer l'any 1993. Les cerques per internet us poden ajudar a localitzar a quina llibreria real, s'ha d'anar-hi o a quina llibreria virtual, s'ha de demanar.
També hi ha la possibilitat de buscar-lo en llibreries de segona ma...
Però recordeu, també, que hi han biblioteques públiques i escolars que el tenen en els seus fons i que el cedeixen, gratuïtament, en prèstec.

La revetlla de Sant Joan i La Mitjana (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Sobre la festivitat solsticial de sant Joan Baptista i la relació entre la moderna disbauxa berbenera i les antigues tradicions populars catalanes
(Continuació 2ª part)


De com aquelles supersticions i tradicions nostrades, amb la modernitat, es convertiren en interessants negocis per alguns espavilats o maldecaps per a d'altres afectats per l'ncivisme i de com algú que no es beneficia de le gresca solsticial, acaba pagant les conseqüències...

Des de fa dècades, els responsables d’apagar incendis, en entorn urbans i rurals saben per experiència que, malauradament per a la seva tranquilitat i la d'altres persones, aquesta és una de les nits més inflamables de tot l’any. La causa dels incendis accidentals, d'aquesta nit, acostuma a ser, en un 99,9% d'origen humà i en un 99,9 relacionada amb les fogueres, la pirotècnia... i les espelmes decoratives.
El risc de que s’incendii un medi de natura combustible, sobre el que caiguin algunes espurnes, depèn del seu grau intrínsec d’inflamabilitat, el qual en depèn de la natura més o menys combustible del material de que està fet, de la seva temperatura i del seu grau d’humitat. En aquesta època de l’any, si la primavera ha estat inicialment humida i finalment seca, hi ha una bona acumulació d’herba seca, per tot arreu que pot ser el punt de partida o “metxa o ble ” per conduir el foc fins a alguna massa arbustiva o arbòria i acabar produint un incendi forestal que, a banda de destruir, parcialment, una comunitat i els éssers vivents, vegetals i animals que la formen, pot acabar afectant determinats equipaments i serveis socials i/o produint desgràcies personals de gravetat variable, efectes tots ells que si bé poden resultar pèrdues irreparables, el sistema d'assegurances pot fer-hi avaluacions en termes econòmics, com a destrucció d'un objecte o patrimoni, mort de una persona o pèrdues de beneficis de futurs ingressos o despeses.

Helicòpter del Servei d'Extinció d'Incendis de Catalunya, actuant en un foc forestal
http://elviajero.elpais.com/fotografia/Incendios/Cataluna/elpdiaesp/20030815elpepunac_1/Ies/

Un altre fenomen molt lligat a la massificació de la pirotècnia i a l’abús de coets explosius i de potents petards que és, relativament, recent i que ha estat posat de manifest per veterinaris, responsables de caneres, residències canines i propietaris de gossos, no caçadors és la dramàtica fugida, embogida, o intents de fugida de gossos del domicili familiar, víctimes d'un atac de pànic que pot acabar amb animals lesionats o atropellats per vehicles a motor. També és un fenomen molt recent, l'aparició d'atacs d’ansietat canina, en els gossos atemorits que no poden fugir per allunyar-se de les fortes i persistents explosions, pròpies d’aquesta sorollosa nit. El problema de conducta canina alterada, es pot manifestar els dies precedents, doncs l’abús dels 
petards i dels coets, s’ha anat fen extensiu, als dies i nits anteriors al de la revetlla de sant Joan.

Gat atemorit per les explossions http://www.diba.es/chilias/especials/estiu/2010/petards.asp


També és un fenomen recent, associat a aquesta nit i a d'altres en les que s'abusa de la pirotècnia i de la megafonia berbenera, que ha pogut ser constatat pels naturalistes que fan observacions de fauna crepuscular i nocturna i que s’ha de vincular a l’ús abusiu de coets, petards i de la megafonia berbenera que ultrapassa, de molts decibels, les limitacions legals de les emissions acústiques nocturnes, és la presencia de fauna diürna espantada i foragitada del seus llocs de joca habituals, majoritàriament es tracta d’aus, que deambulen excitades i atemorides, xocant amb els obstacles que troben al seu camí, doncs es desplacen en condicions de semi-ceguesa, degut a la foscor nocturna a la qual no estan adaptades, procurant allunyant-se de les zones sorolloses, sense un destí cert i segur.

Impactes sobre la fauna: ocellet espantat per explosions 
http://www.diba.es/chilias/especials/estiu/2010/petards.asp


Impactes sobre la fauna: xut destorbat sobre les seves activitats quotidianeshttp://lametroproject.com/2011/03/acampadas-exploratorias-pequenas-aves-nocturnas-en-el-mnh/



I què tenen a veure els "efectes colaterals incívics" de la revetlla de sant Joan, amb el parc de La Mitjana?

El barri de Pardinyes, és un barri populós i popular, en el que abunda la juventut i per tant les ganes de diversió, és un barri, relativament jove, però amb una llarga tradició en el cultiu de les festes populars, moltes d'elles, promogudes i gestionades per la fèrtil i activa Assocciació veinal ORVEPARD. Però també és el barri lleidatà que, per la seva proximitat 
al parc de La Mitjana, es beneficia de les oportunitats d'oci i salut que li ofereix aquest extraordinari parc fluvial municipal, el qual no pot ser considerat, solament, com el privilegiat i exclusiu escenari, en el que poder desenvolupar, de forma còmoda i satisfactoria, les seves activitats socials, familiars i personals, aprofitant-se de les esplèndides condicions i serveis que ofereixen els equipaments disponibles en aquest medi seminatural excepcional. Però com molts dels veíns del barri, ja saben, aquest espai és també una reserva de flora i fauna extraòrdinaries, per la qual cosa aquest parc és motiu d'orgull pel barri i per la ciutat de Lleida, ja que es tracta d'un tipus d'espai seminatural que, en l'actualitat, resulta molt rar de trobar a Catalunya i que el habitants de moltes altres ciutats espanyoles i estramgeres ens envegen i ens lloan, quan tenen l'oportunitat de passejar-hi tranquil·lament i de conèixer els seus racons emblemàtics.

Les diverses entitats que organitzen revelles, al barri, haurien de ser conscients del valor patrimonial d'aquest espai per la ciutat i de la seva responsabilitat en la protecció i conservació de la flora i fauna que caracteritza aquest extraordinari espai seminatural, doncs és la seva naturalitat i riquesa biològica el que li atorga la gran qualita ambiental i l'atractiu paisatgistic que en altres poblacions se li envegen. És a dir, que tots els 
organitzadors de revelles del barri, haurien d'extremar les mesures de prudència sobre el maneig de focs i pirotècnia, per tal d'evitar incendis en qualsevol punt del barri, inclosa La Mitjana, però també per a controlar les potències emissores del sistemes de megafonia i dels equips de música, però també de les explosion pirotècniques, per tal d'evitar molèsties innecessàries i injustificables, als veïns més sensibles al soroll i al risc d'incendi, inclosos els animals que, habitualment o temporalment, fan nit al parc de La Mitjana.
Si així ho feu, en nom de tots habitants no humans de La Mitjana, i en el meu propi, moltes gràcies a tots i que passeu una molt bona i respectuosa revetlla del solstici d'estiu!
Algunes propostes educatives de consulta, adreçades als visitants festosos, d'aquest blog, especialment sensibles i responsables, vers la conservació de l'entorn natural i social

Els materials educatius, dissenyats i editats per la Generalitat de Catalunya són molt apropiats, per aplicar en aquesta data festiva i millorar la prevenció d'accidents, relacionats amb les fogueres i la pirotècnia, amb ocasió de les revelles santjoaneres:

Podeu accedir al còmic, adreçat a públic infantil i juvenil de la campanya 2010, de prevenció d'accidents relacionats amb la revella de sant Joan: En Pau, l'Arnau i l'Anna a... Quina revetlla!, des d'aquí.

Podeu accedir al fulletó, adreçat a públic juvenil i adult de la campanya 2009, Feu la festa amb seguretat des d'aquí

Podeu accedir al fulletó, adreçat a públic juvenil i adult de la campanya 2010: La revetlla de Sant Joan: prevenció dels accidents des d'aquí

I si encara no teniu prou..., podeu donar-li un cop d'ull a la següent normativa de la Generalitat sobre l'ús de pirotècnia recreativa :

Consells destinats als consumidors de productes pirotècnics sobre el seu ús correcte i segur, sempre respectant les normes concretes que el fabricant inclou a l’etiqueta per a cada producte

 És una imprudència molt gran portar artificis pirotècnics a les butxaques o a bosses agafades amb les mans o penjades del braç quan se n’estan disparant d’altres propis o aliens a les immediacions. Una encesa fortuïta, per simpatia, pot provocar lesions que poden ser greus.
 No és convenient col·locar cap part del cos davant o sobre d’un artifici encès. Hi ha possibilitats que es produeixin cremades, lesions oculars o traumatismes.
 Els artificis dotats de metxa per a la seva iniciació s’han d’encendre sempre per l’extrem, amb la finalitat de poder tenir temps d’apartar-se’n. En el cas que la metxa estigui protegida amb una beina de paper, abans d’encendre-la cal retirar aquesta beina, perquè, en cas contrari, el foc correrà amb gran velocitat, provocant el disparament immediat de l’artifici.
 No s’ha de disparar mai cap coet volador tenint-lo agafat amb la mà, perquè hi ha el perill segur de cremades si el tenim agafat per la canya o bé de cremades i/o traumatismes si el tenim agafat per la càpsula i fallés la mescla impulsora. Si no es disposa d’un disparador especial dels diferents models existents al mercat, es pot utilitzar un ampolla de cava, procurant que la canya i la càpsula es mantinguin en una posició tan vertical com sigui possible. És molt perillós intentar disparar un coet volador amb la canya trencada: pot anar en direccions inesperades i causar danys.
 No s’han d’introduir trons de metxa dins dels forats de totxanes, ja que en explotar poden sortir-ne projectats incontroladament fragments en forma de metralla.
 Les candeles romanes que no tinguin un mànec especial no transmissor de la calor s’han de fixar en un forat adequat o en un test amb terra o sorra que el mantinguin ben subjecte. Les cremades que poden produir poden ser molt importants.
 No s’ha de tallar el tro del final d’una traca valenciana per utilitzar-lo independentment, atès que la detonació pot provocar danys greus.
 Els artificis anomenats rodes s’han de fixar molt bé sobre un element resistent, amb la finalitat que no puguin desprendre’s i girar de forma incontrolada.
 Està rigorosament prohibit disparar coets, engegar globus o qualsevol altre artefacte que contingui foc, a distància inferior a 500 metres de les zones boscoses, atès que es poden provocar incendis forestals.
 És convenient que els veïns propers als llocs on s’està utilitzant artificis pirotècnics prenguin la precaució d’ajustar o tancar les portes i finestres i treure la roba estesa dels terrats, amb la finalitat d’impedir l’entrada fortuïta d’algun producte pirotècnic, amb el consegüent perill d’incendi dins la casa.
 Quan s’estiguin disparant artificis pirotècnics és convenient vigilar que a les proximitats no hi hagi cap líquid o producte inflamable (benzina, dissolvents, etc.), pel perill d’incendi o, fins i tot, d’explosió que això pot comportar.
 Cal vigilar de no llançar, de forma intencionada o no, cap petard contra alguna altra persona o animal, o contra vehicles estacionats. Els danys que es poden provocar poden ser greus.
 També està rigorosament prohibit encendre fogueres en terrenys forestals i en un radi de 500 metres de zones boscoses. Les fogueres s’han de situar a més de 15 metres de les façanes de les cases i dels cotxes estacionats i mai sota de línies elèctriques o telefòniques, o conduccions de gas visibles.
 Si es fa una foguera al carrer cal procurar que quedi un pas obert suficient per als vehicles d’emergències. Per tal de no malmetre el paviment, en el cas que sigui asfaltat, s’haurà de col·locar entre aquest i la llenya un gruix suficient de terra o sorra que separi el foc del paviment.
 No s’ha d’utilitzar mai cap tipus de combustible per obtenir un inici ràpid de la foguera, ja que la deflagració que es provocaria podria calar foc en els vestits, el cabell, etc. de les persones que estiguessin a prop.
 No s’han de llançar a les fogueres bidons, llaunes, esprais, etc., ja que poden explotar, ni tampoc pneumàtics o plàstics, per la contaminació de l’atmosfera que provoquen.

jueves, 23 de junio de 2011

La revetlla de Sant Joan i La Mitjana (1)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida



Sobre els orígens ancestrals de la festivitat solsticial de sant Joan Baptista i de la relació entre la moderna disbauxa berbenera i les antigues tradicions populars catalanes

Ja en la llunyana prehistòria, possiblement cap al Neolític, coincidint amb el naixement de l'agricultura i la necessitat de disposar de calendaris, fa uns vuitmil anys, els primers astrònoms que observaven atentament
durant tot l'any, el comportament del Sol, de la Lluna i de determinades estrelles fixes o erràtiqes (planetes), cercant senyals celestials que els hi permetessin prevenir desgràcies i organitzar i distribuir de la forma més profitosa possible, les activitats agràries i ramaderes, es van adonar de la singularitat d'aquest dia de l'any que des del temps del romans anomenem "dia del solstici": al migdia el sol puja més amunt que mai i el dia és el més llarg de l'any.
Però, també es van adonar del que començava a passar l'endemà mateix del dia de gloria solar... i continuava passant tots el dies següents, de forma quasi imperceptible però de manera
inexorable i evident, el sol anava perdent alçada i la durada del dia s'escurçava irremediablement!

Situació i esquema de l'observatori solar més
antic descobert a Europa, en Goseck, Alemanya), d'uns 7.000 anys d'antiguitat, a l'esquerra. A la dreta, i per comparació, hi ha el "disc de Nebra", el planisferi celest més antic descobert a Europa, de 3.600 anys d'antiguitat, descobert l'any 1999 a la muntanya de Mittelberg, prop de Nebra, a l'estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya.
Ambdós artefactes demostren l'antiguitat de l'interés humà pel coneixement dels astres i del seu moviment pel firmament crepuscular i nocturn. 

Imatge: terrae antiqvae

El Sol que, en moltes mitologies de les cultures primitives, sempre ha estat considerat com la divinitat principal, generosa i benevolent amb els humans, hom li atribuïa com a totes les divinitats primitives, darrere dels seus poder sobrenaturals divins i
capacitats per impulsar la prosperitat de la natura i de la vida quotidiana del humans, algunes febleses pròpies dels humans, com podia ser una mentalitat capriciosa, egoista o venjativa, o una voluntat impulsiva, mandrosa o incoherent, a més de la capacitat per a emmalaltir i fins i tot morir, tot i que podia ressuscitar diàriament. De manera que aquesta pèrdua progressiva de 'poder, força i vitalitat', del senyor de la llum i de l'escalfor del dia i les forces benèfiques diurnes, enfront de la foscor de la nit, senyora de les forces malèfiques i dels morts, va determinar que la gent que formava aquelles insegures, amenaçades, atemorides i supersticioses societats, decidiren aplicar diversos tractaments de rituals de 'màgia simpàtica' per tal de ajudar i protegir al Sol, el gran protector, de la Vida i dels humans, de retruc, protegir-se a elles mateixes, contra les temibles amenaces nocturnes dels mals esperits de la foscor, del fred i de la mort que en l'endemà d'aquest mateix dia de màxim poder solar, començaven a atacar, subreptíciament, al déu Sol i, indirectament, a ells mateixos.

Disc metàl·lic romà, representant al déu Helios, una personificació mítològica de l'estrella Sol. 

Imatge: foroscastilla 

Celtes, íbers, grecs i romans, per esmentar cultures antigues força emparentades amb la nostra actual, van continuar, adaptar i institucionalitzar, les antigues celebracions i els rituals solsticials pagans que, als seus territoris, s'havien iniciat al Neolític, donant lloc a una sèrie de costums i tradicions religioses, supersticioses i festives basades en els fets astronòmics, esmentats, i fixades
en un dia concret del cicle anual: el del solstici d'estiu. Posteriorment, amb la cristianització incipient de l'imperi romà, al segle IV i la cristianització, gairebé completa, de les cultures i societats hispanes, després de la Reconquesta, cap el segle XIII, el primitiu déu Sol, havia estat substituït per sant Joan Baptista "el cosí i Precursor de Jesucrist" i el dia de la seva festivitat, per trencar amb les tradicions solsticials paganes, desplaçat, des del 21 fins al 24 de juny.


Un grup de joves bruixes, actuals, practicant rituals de màgia "blanca" o benefica. Basant-se en el principi de la "simpatia" segons el qual existeix una interacció entre el macrocosmos i el microcosmos i viceversa, per mitjà de conjurs, sacrificis, invocacions, danses rituals,  lluminàries, etc., Amb la irracional pretensió d'influir sobre les forces que controlen el món 
natural i social, per tal de canviar, a voluntat, el curs normal dels esdeveniments futurs.

Amb l'aparició del moviment de la Nova Era,  a partir del anys 70, han apareixent i reviscolat grups irracionalistes, auto-denominats "Neo-pagans", practicants de la religió Wicca, etc. Fent que sigui, ben, veritat aquella dita popular que diu: "Cada dia que amaneix, el nombre de poca-soltes creix
Imatge: wiccaawen 

Evidentment, tots els objectius cristianitzadors de l'església catòlica no es van aconseguir, doncs encara avui dia perviuen força rituals màgics ancestrals, relacionats amb el foc, les dances, el soroll, l'aigua, les herbes, la nit solsticial, la sortida del sol, etc., en forma de tradicions populars que s'han mantingut vives o que han estat recuperades, durant el segle XX per tal d'alimentar el 'turisme cultural', vinculat amb el folklore i les tradicions populars.
El mot 'berbena', com a sinònim de revetlla, està molt lligat a les tradicions populars de la nit de sant Joan, deriva directament del fet tradicional de sortir de casa, en pondre'e el sol, per anar al camp a collir-hi una herba que suposadament guaria una gran diversitat de mals, anomenada vulgarment 'berbena' (Verbena officinalis), utilitzada en la composició de molts remeis casolas, amb la ingènua creença que aquesta planta incrementava màgicament i de forma notable les seves virtuts naturals, la nit d'aquest dia, per influència divina i de sant Joan, des del moment de la posta, fins al de la sortida de sol. Posteriorment, en temps moderns, la sortida herbolària popular va ser susbstituirda per la revetlla festiva.
El fet de produir grans sorollades comunals, amb una finalitat social defensiva, contra els mals esperits que assetjaven el Sol, inicialment, eren produïdes amb crits, acompanyats d'instruments de vent i de percussió de tota mena i amb participació de tota la comunitat, inclosso els gossos. Després de l'invent de la pólvora, es van incorporar els trets d'armes de foc, dels caçadors i militars, posteriorment, els sistemes més acaics i tradicionals van ser substituits per l'ús modern i indiscriminat d'una variada gamma de coets i petards.

La gamma actual de petards i coets que poden ser consumits en la revetlla de sant joan, és summament variada i assequible, es poden adquirir en botigues més o menys espezialitzades o encomanats per internet i rebre's a casa. La majoria ja no venen del País valencià sinó de la Republica Popular de Xina. 
A la imatge "coets voladors, amb gran tro" Pirotecnia Sant Roc

Originalment, la sorollada popular, era executada ritualment a la posta de sol i tenia una funció ritual protectora, doncs se la considerava una forma d'exorcisme, per mitjà del qual s'allunyaven els mals esperits, enemics del sol i del humans.
L'antiga creença en una atmosfera plena de tota mena de mals esperits, voladors, causants de tota mena de desgràcies humanes, com podien ser plagues, malalties i accidents, s'ha mantingut ben viva fins a principis del segle XX, a les zones rurals de Catalunya. On encara es creia que el fum de les fogueres de sant Joan, allunyaria de la contrada, durant tot l’any següent, les temibles bruixes dolentes, productores de llamps, destructius aiguats i pedregades o que podien encomanar plagues als camps i malalties al bestiar. En eixa època també es creia que les cendres de les fogueres de la nit anterior allunyarien, amb la seva virtut màgica, les plagues de cuques i malures que atacaven els cultius i el bestiar... 
Que l’aigua asserenada o la rosada, d'aquesta nit, milloraven el cutis o curaven les malalties de la pell. Igual que es creia que qualsevol herba, fregada mentre sonaven les dotze campanades de mitjanit, feia desaparèixer les berrugues.... en fi, el tipus de subcultura que pot arribar a  produir la ignorància, la credulitat i la falta de recursos econòmics, tecnològics i intel·lectuals...quan s'enfronten a fets naturals amb causes desconegudes o a processos naturals que resulten de desenvolupament incontrolable

De totes maneres, la batalla dels interessats econòmicament en mantenir vives la superstició i la irracionalitat, vinculant-les amb tradicions ancestrals o "noves eres", no l'han perduda totalment, doncs encara avui dia, a principis del segle XXI, els analfabets científics, sotmesos als capricis d'antigues tradicions màgiques, són força nombrosos i actius, entre nosaltres.

Representació artística, de la creença popular en l'existència de bruixes, voladores, que podien conduir fortes tempestes, de llamps i/o de pedra, d'efectes molt destructius o cercant víctimes, innocents, a les que perjudicar de múltiples maneres 
Imatge: leyendas de brujas