miércoles, 27 de abril de 2011

30 d'agost de 1980, La Mitjana podria convertir-se en zona protegida i regulada, d'ús públic


A finals d'agost del 1980, amb gairebé tothom de vacances, a la premsa local i regional, torna a sortir el tema de que La Mitjana podria convertir-se, properament, en zona protegida i regulada, d'ús públic

A finals d'agost, amb gairebé tothom de vacances, des de La Paeria, es va produir una filtració a la premsa segons la qual l'ajuntament estava negociant amb diverses institucions per tal d'aconseguir que aquesta zona de propietat privada pogués passar a ser d'ús públic i que d'una situació de descontrol total i degradació notable, pogués passar, sota control municipal a ser-ne un espai d'activitats regulades i d'aprofitament públic, per a usos recreatius i educatius.

La premsa local i la periodista que signa l'article, una persona molt ben connectada amb La Paeria, demostren estar en un millor coneixement de la realitat de la situació i de les causes i dimensions del problema, així com de les sevves vies de solució, aportant moltes més dades i més rellevants que la premsa regional, a qui l'assumpte li devia semblar de poca entitat i interès per al ciutadans-lectors del cap i casal de Catalunya.

A més de dedicar-hi menys extensió a la informació sobre el tema, resulta "divertidament irritant" constatar, com el nom del col·lectiu ecologista o conservacionista que havia estat defensant la conservació de la zona de La Mitjana, el darrers cinc anys, encara fos tant poc conegut, entre alguns periodistes de la ciutat, corresponsals de la premsa regional i entre els correctors de La Vanguardia, "Barna", com per a que s'hi pogués produir una ridícula errata, segon la qual, el nom del grups conservacionista: "
Natura" era transmutat per l'art del follet de les linotípies, en la forma que va apàreixer impressa a La Vanguardia, amb un nom tan estrany com "Retuta"

domingo, 24 de abril de 2011

Regal de sant Jordi pels més "ganapis": Plantes i animals, típics de zones humides del Segrià

La flora i fauna, més característica, de La Mitjana,
és la que és més típica de les zones humides
de la Catalunya de clima continental


L'any 1990, Virgili & Pagès va publicar un libre, editat i dissenyat per l'Ateneu Popular de Ponent, titulat LLeida viva. Cultura urbana i medi, promogut i coordinat per Antonio López i en el que vam participar diversos estudiosos del medi natural, social i cultural, més característic, de la zona del Segrià en la que es troba situada la ciutat de Lleida i el seu municipi.

Les aportacions, al llibre, que varem fer els diversos autors, que hi participavem, estaven molt relacionades amb els resultats d'estudis ambientals recentment realitzats. En el meu cas particular, hi vaig contribuir en aquesta publicació, amb dos capítols: "Influència humana en l'evolució del paisatge del Segrià" (p. 53-65) i "La vegetació de ribera al Segrià" (p. 67-79), precissament, la documentació que avui presentem, correspon a un annex titulat "Flora i fauna, caracteristica de ribera (La Mitjana de Lleida)" que en formava part, d'aquest segon treball sobre el Segrià (p. 76-79). Es tractava d'un llistat de plantes i animals característics, típics de les zones humides segrianenques, era un extracte, realitzat a partir dels inventaris de flora i fauna de La Mitjana, realitzats per mi mateix, l'any 1979, amb motiu de l'Estudi bio-ecològic de La Mitjana que, jo mateix, havia portat a terme per encàrreg del Servei d'Urbanisme de La Paeria de Lleida, amb la finalitat de dotar de dades i d'arguments científics, la proposta municipal de redacció d'un Pla de Protecció Especial, per aquesta interessant zona humida, del municipi de Lleida.

En aquesta llista d'espècies vivents, pròpies de zones humides, observades a La Mitjana de Lleida, en l'època que es va realitzar l'estudi (1979), en primer lloc figura el nom comú de la planta o de l'animal, segons el cas, seguit del nom científic, en cursiva i entre parèntesi. Cal remarcar que, en uns casos el nom comú és d'origen popular, mentre que en d'altres casos, el nom comú és d'origen culte.
Com que la taxonomia biològica i la nomenclatura científica, es revisen i s'actualitzen, amb certa freqüència, és més que possible que hi hagi en aquesta la llista alguns noms científics que, en l'actualitat, siguin diferents perquè hagi canviat, algun dels dos components del bionomi nomenclatural, el component genèric o l'especific.

També és molt possible que amb les transformacions que s'han produit, durant aquests darrers 30 anys, en les primitives condicions ambientals de La Mitjana i del seu entorn, s`hagin produit alguns canvis, en la composició de la flora i la fauna caracteristica, de manera que no resultaria molt improvable que l'antiga llista que oferim, a continuació, sigui "imperfecta", doncs podria contenir algunes espècies de vegetals o d'animals que ara ja no hi són o que hi manquin algunes espècies que ara si hi són presents o més o menys comunes... però "a cavall regalat no cal que li miris el dentat, com si fos comprat"





























Aplicacions pràctiques:

Si volguèssiu saber-ne alguna cosa concreta, sobre la biologia d'algunes de les espècies vegetals o animals que apareixen citades en la llista anterior, com per exemple:
- quin pot ser el seu aspecte general i/o les seves dimensions,
- quin és el seu hàbitat i quines les adaptacions que presenta, a determinades condicions ambientals,
- quins són els seus hàbits o costums,
- quins són els seus requeriments o requisits ecològics,
- etc.
escrivíu el seu nom comú o, millor encara, el nom científic, al cercador del vostre ordinador. Si es tracta d'espècies comunes, hi podreu obtenir-ne, força informació, en forma de textos escrits
en diversos idiomes, en forma sonora (cants i sons d'animals) i gràfica (fotografies, dibuixos, pintures o videus).
Si no domineu els idiomes estrangers, recordeu que el cercador disposa d'un sistema opcional de restricció que permet fer-hi la cerca d'nformació en els idiomes pre-seleccionats que volguem, per. ex. castellà i català.
Recordeu, també, que el cercador disposa d'un sistema de traducció automàtica, imperfecte, però força bo que permet traduir pàgines web senceres o fragments de text.

També podeu mirar d'obtenir la informació, de les espècies animals o vegetals de La Mitjana que més us interessin, extraient-la, directament, d'una pàgina web catalana, pitxant a sobre d'aquest enllaç amb el Banc de dades de biodiversitat de Catalunya


Amb la informacio escrita, gràfica i acústica que considereu oportuna, segons els vostres interessos o objectius, podreu confeccionar i editar, unes magnifiques fitxes botàniques o zoològiques, molt útils per reunir dades i recordar-les quan sigui necessari, amb les que, si us cal, podeu fer-ne, un interessant àlbum sobre la flora i/o la fauna, típica de determinats ambients ecològics de La Mitjana, en forma de comunitats biològiques, de cadenes o xarxes alimentaries, de relacions interespecífiques, etc., etc. ... .

sábado, 23 de abril de 2011

Regal de sant Jordi pels nois i noies d'Educaciò Primària

per Heracli ASTUDILLO POMBO


Pels escolars d'Educació Primària, presentem avui, Dia Nacional del Llibre un material educatiu dissenyat per a realitzar activitats d'niciació a l'estudi de la natura. Si bé és un material que no te la virtut de resultar molt original, sí que té les virtuts de plantejar activitats força senzilles que es poden realitzar en molt de llocs i, per sobre de tot, que és un material que resultar molt econòmic d'adquirir, ni que hagi de ser imprès amb paper i tinta, pròpies, doncs els textos són breus i les il·lustracions són molt simples, ambdós monòcroms, que no perden utilitat si hom se l'inprimeix tot en blanc i negre.


Estimar la natura

És una obra publicada per Servei de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el juny de l'any 2001, per commemorar la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient que, actualment, es celebra el dia 5 de juny, de cada anys.
El text és d'en José Luís Gallego i els dibuixos d'en Xavier Bou
La serie consta de 3 Quaderns de Camp, amb un total de 25 propostes d'experiències pràctiques, educatives i actives, per realitzar en l'entorn natural durant períodes de lleure educatiu. Les activitats són aplicables a molt diversos nivells educatius.

Aquests 3 quaderns de camp proposen una sèrie d'activitats per als joves que passin uns dies de colònies a l'estiu i facin activitats diverses a la natura, o per als que participin en esplais i entitats de lleure que proposen sortides al camp i excursions educatives de formació o sensibilització ambiental. També pot servir als educadors ambientals per donar-los idees a l'hora de preparar les activitats didàctiques.

El conjunt dels 3 quadern consta de 25 activitats educatives agrupades en tres unitats que si voleu obrir, solament heu de pitxar sobre el títol del quadernet corresponent, en color blau:

1- Observar la natura
- Entendre per aprendre
- Quadern de camp
- Observatori portàtil
- Enregistrar sons al camp
- La natura en un got
- Un aquari natural
- El nostre terrari
- Un periscopi casolà



2- Treballar amb la natura
- Col·leccionar rastres per conèixer la natura
- Tresors de la natura
- Premsa de flors i fulles
- Un arxiu d'arbres
- Quadres de teranyines
- Motlles de petjades
- Mosaic de minerals
- Guardar plomes
- Recollir petxines marines


3- Protegir la natura
- Els vigilants del bosc
- Caixes niu
- Fabricar paper reciclat
- Plantar arbres
- Menjadora per a ocells
- Salvar capgrossos
- Ajudar animals ferits
- Recollir pollets orfes
- Cada activitat està explicada i acompanyada de dibuixos que en faciliten la comprensió.


Advertència final molt important:

És imprescindible que totes les activitats, pretesament educatives, realitzades amb finalitats d'iniciació naturalista, de sensibilització ambiental o de simple passatemps científic-educatiu a l'aire lliure, que es realitzen en el medi natural, siguin plantejades pels adults acompanyants, sempre, com activitats que han de ser dutes d'una forma reflexiva, responsable i respectuosa, tant per l'entorn natural com per l'entorn social que hi són presents en l'espai de pràctica.

martes, 19 de abril de 2011

La primavera ha arribat i quasi ningú sap, perquè ha estat...

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

La primavera no és, simplement, una de les quatre estacions del cicle anual,
també és un conjunt complex de canvis ambientals, molts del quals són previsibles i alguns resulten sensibles que quan són vivenciats sensorialment, de forma conscient i positiva, poden causar sensacions indescriptibles i desencadenar emocions intransferibles
...


Els canvis ambientals, més comuns, que percebem, més fàcilment, amb els sentits

Amb l’inici de la primavera qualsevol persona comuna, amb una certa capacitat de percepció i d''observació del que passa al seu entorn, encara que no sigui una persona molt observadora, mitjanament experta i dedicada a guaitar, constantment, la naturalesa que hi ha al seu voltant, s’adonarà de que es produeix, una reactivació de la Vida que sembla gairebé sobtada.

Als solars abandonats, als carrers i parcs urbans de la ciutat, a les ribes del riu Segre, als horts i fruiterars de l'Horta, hom pot apreciar com la Vida es desenvolupa de forma accelerada, incontinent i ufanosa, esclatant pertot arreu, a través de les seves múltiples i diverses formes vivents. Amb una potència, vitalitat, generositat i confiança, en les oportunitats que els futurs mesos li aniran brindant, dia a dia i nit a nit que s'haurien d'encomanar a la gent, fins i tot, en aquests temps feixucs i depriments, en els que tots, ens sentim més o menys afectats per l'actual situació de crisi financera, sociològica, política, ecològica i moral.

L'exemple de la la força vital positiva de la Natura, tossuda, imparable, persistent i, finalment exitosa, vencent totes les primaveres, l'aparent estat de coma de l'hivern i preparant-se per a vèncer a l'abrusador estiu, no solament hauria de ser digne d’una major admiració humana, sinó, també i, sobretot, motiu de reflexió socio-biològicai d'imitació socio-estratègica.

Aspecte primaveral d'un camp d'atmellers completament florit, amb el terra cobert de plantes silvestres adaptades (espècies arvenses) a aquesta mena d'ambients (agrositemes) que amb la seva floració, no solament, alegren la vista dels urbanites, sinó que hi sustenten interessants comunitats d'invertebrats, contribuint a mantenir la biodiversitat del territori.
Primavera florida, foto original de crismargar (http://www.panoramio.com/photo/20082964)


Algunes reflexions ecològiques, en torn a la Natura, inevitables

La capacitat creativa, regenerativa i productiva que la naturalesa mostra totes les primaveres, hauria de ser-ne, una font d'inspiració permanent de conductes socials, col·lectives, molt més reflexives, eficients, respectuoses, austeres, protectores, responsables i prudents. Doncs la Natura i el Medi ambient, no són solament, unes fonts infinites i insensibles de recursos materials gratuits, que hem de consumir, els humans actuals, de forma accelerada, sinó que la Natura i el Medi ambient són, també, un sistema de sistemes ultra-complexes, sobre els que s'hi sustenta, de forma dinàmica i fràgil, tota la trama de la Vida actual... i futura.

La trama de la vida, generalment ignorada per polítics i menyspreuada per economistes, és més que fonamental, resulta absolutament vital, ja que que amb la seva participació oculta i discreta, contribueix a mantenir el funcionament de tots els cicles biogeoquímics del planeta. Cicles que permeten el correcte funcionamente de tots els biomes i ecosistemes terrestre i aquàtics, continentals i oceànics, sobre la producció i productivitat dels quals, descansa el benestar actual i la supervivència futura, de la civilitzada i tecnologitzada societat humana.

Representació esquemàtica, de les complexes relacions de tipus alimentari, existents entre una sèrie d'organismes vius, components d'una comunitat biològica comuna. La punta de fletxa assenyala el sentit del fluxe alimentari (matèria i energia) existent entre un grup de diverses espècies d'éssers vivents, de la comunitat ecològica. Es fa evident que si desapareix una epècie la circulació a través d'aquesta xarxa es veurà alterada, modificació que afectarà, poc o molt, al correcte funcionament de l'ecosistema , natural o humanitzat, del que forma part, en funció del seu paper clau o trivial.

http://geopolicraticus.wordpress.com/2011/01/12/integral-ecology/


Algunes reflexions ecològiques, en torn a la Natura, convenients i necessàries

L'efecte potenciador que exerceix la primavera, sobre l’optimisme vital humà, enfrontat a les adversitats ambientals, en foma de qualsevol mena de dificultat personal o col·lectiva, no hauria de fer-nos oblidar les dosis de prudència i generositat, necessàries, que hauríen d'acompanyar les nostres decisions, ni fer-nos prescindir d'un nivell mínim de consciència ecològica local-global, per mitjà de les que podríem millorar, força, les actuals formes errònies de relacionar-nos amb el sistema planetari. Proporcionant-nos unes noves concepcions socials del Medi ambient, unes estratègies ètiques i unes orientacions econòmiques, molt més apropiades ecològicament i més ajustades socialment, que, obviament, hauríem d'aplicar a les tàctiques d'explotació del recursos naturals que prenem del Medi ambient i de l'aprofitament del serveis ambientals amb que ens regala la Natura, permanentment.

Cal recordar que malgrat tots el greus entrebancs ambientals globals, que ha patit la Vida, al llarg dels últims 3.000 milions d'anys, la natura se'n ha sortit i ha persistit, sobre el planeta, superant terribles situacions, d'anteriors crisis planetàries que "a priori" auguraven pronòstics molt pesimistes i que manifestaren catastròfics resultats d'extincions massives.

Però, sigui com sigui, la Natura ens ha demostrat que, en totes les anteriors situacions de crisi planètaria que ha patit, ja hagi estat provocada per l'impacte de cometes i meteorits extraterrestres, de glaciacions o de tropicalitzacions globals, se'n ha sortit. Aprofitant els recursos naturals de la seva àmplia biodiversitat, que li ha proporcionat els recursos genètics suficients i les estratègies adaptatives i diversificatives apropiades, com per a poder sobreviure a la tragèdia planetària i poder renèixer de nou... això sí, amb una profunda i extensa depuració de les formes de vida inadequades i obsoletes.

Són la progressiva "carbonificació" de l'atmòsfera planetària terrestre, la creixent "humanització" de la biodiversitat i l'immisericorde explotació de tots els recursos naturals, les causes més probables de l'actual crisi planetària?


La primavera lleidatana, amb mirada de naturalista

A la ciutat de Lleida i els seus voltants, en arribar el bon temps, totes les primaveres, hom es pot adonar com la rigorositat de l’hivern segrianenc, malgrat la seva
duresa variable, no aconsegueix mai, minvar el potencial de resistència, ni la capacitat de regeneració, que any rere any, manifesten les múltiples formes de vida que habiten aquest territori ibèric, espècies i varietats vivents, salvatges i domèstiques, que són característiques dels ambients naturals i humanitzats d’aquestes contrades catalanes, ponentines.

Una nena i un nen petits, passegen plàcidament, contents de la vida, per la vora herbosa d'un fruiterar florit, en un migdia primaveral assolellat i calm.
http://elclubdonleo.blogspot.com/2011/03/la-primavera.html

Per poc que hom s'hi fixi, en anar pel carrer o sortir-hi de la ciutat, hom pot veure com, per tot arreu, al terra, broten i creixen brins i matetes d’herba, com els borrons dels arbres i arbustos caducifolis que havien anat fent vida, amb penes i treballs, molt discretament, durant els últims freds de l’hivern, s'obren i deixen sortir grapats de fulles tendres o de flors delicades, sobtadament, les plantes es reactiven de nou, com cada anys per aquesta època.
Ens sorprèn, veure com l’aire es va a omplint, de forma progressiva, de tota mena d’insectes que voleien, els més grossos, acompanyats dels seus brunzits característics. Ens alegra contemplar el
cel, cada dia que passa, més blau i lluminós, com de forma incessant i incansable, és travessat per moixons presurosos de diverses menes. Veiem els ocells de sempre, però molt més actius i sonors, i percebem també la presència d'algunes noves classes d’ocells, d'alguns dels que sabem que han tornat, diligentment, des de l’Àfrica llunyana, preveient les bones condicions ambientals que “el bons temps”, los hi proporcionarà a ells i a les seves cries, aquestes terres ibèriques durant els propers mesos.

oreneta comuna (Hirundo rustica)
alimentant amb petits insectes voladors, a les seves cries força desenvolupades, però que encara resten al niu, construit adossat als murs exteriors d'una vivenda humana, sota un ràfec, per a protegir els seus petits de la pluja i del sol. Foto original de Jiri Bohdal (Czech Republic, July 2006 )
http://www.naturephoto-cz.com/barn-swallow:hirundo-rustica-photo-1402.html


Però, si sou persones, realment, observadores de la natura, també trobareu a faltar la presència d'alguns altres tipus d’aus, nòrdiques, que havien vingut a passar-hi l’hivern, a casa nostra, fugint de la rigorositat hivernal dels seus nòrdics països d’origen, afectats per un clima molt més fred i que resulta molt menys acollidor que el nostre temperat clima mediterrani.


Proposta d'activitats d'iniciació naturalista

Al terme municipal de Lleida, n'hi ha diversos indrets, especialment interessants, des del punt de vista naturalista,
als que, si hom vol, pot desplaçar-s'hi, individualment o en petits grups (els grans grups acostumen a fer tant de soroll i a generar-hi tantes distraccions que molt rarament fan observacions "super-interessants"), per a anar-hi a guaitar i gaudir de la natura, profitosament, amb seny i civisme:

L’Horta Baixa o Vella de Lleida, és un agrosistema antic, molt fèrtil i productiu, degut a les condicions naturals de la seva ubicació geogràfica molt propera al curs del riu Segre. És un espai, potencialment, molt ric en oportunitats d’observació, especialment en les finques cultivades de la forma més tradicional o primitiva, en comparació amb la migradesa de naturaque conté l'urbosistema que és la ciutat, dissenyada para acollir de forma exclusiva a la nostra espècie, però on també són possibles, les activitats d’observació de flora i fauna, molt adaptades a aprofitar aquest espai estrictament humà.

Visita dominical, organitzada per la Regidoria de Medi Ambient i Horta de l'Ajuntament de Lleida, que pretén fer descobrir a la ciutadania urbana, els valors naturals que amaga l’Horta de Lleida fent una passejada en bicicleta.

http://sostenibilitat.paeria.es/noticies/una-cinquantena-de-persones-participen-a-l2019ecodescoberta-per-descobrir-l2019horta-en-bicicleta

L ’Horta Alta o Nova de Lleida, és un agrosistema força fèrtil i no tant productiu, degut a les condicions naturals del sòls de menor qualitat i a la necessitat de major irrigació per mitjà de sèquies, degut a la seva posició, més elevada i força allunyada del curs del riu Segre. És un espai potencialment ric en oportunitats d’observació, especialment en les finques cultivades de la forma més tradicional o primitiva, però també als secans.

Una alternativa, molt interessant, per als naturalistes lleidatans que vulguin gaudir de l'observació naturalista de l'entorn, és la d'aprofitar-hi els diversos parcs públics urbans que la ciutat posseeix: Camps Elisis, Seu Vella. Gardeny, marges urbans del Segre, Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, etc.

Presentació institucional de una visita dominical, guiada, al parc municipal fluvial, de La Mitjana, dins el programa Ecoactivitats, amb participació d'una seixantena de persones, majoritariament, infants

http://sostenibilitat.paeria.cat/noticies/la-mitjana-obre-les-seves-portes-a-la-primavera/

Però de tots els parcs públics disponibles, a la ciutat de Lleida, els millors són els que conserven o han recuperat aquests darrers anys, unes condicions ambientals, més o menys, properes a les que serien les seves condicions originals, les totalment naturals. A més, les que per la seva ubicació geogràfica natural, sobre els marges fluvials, resulten més productives i diverses, les millors zones d'aquesta mena, són les zones humides de La Mitjana i la dels Aiguamolls de Rufea. Es tracta de uns medis força naturals, molt rics en naturalesa, molt propers, accessible i oberts, on es pot anar-hi a fer observacions naturalistes, de forma respectuosa, amb l’entorn natural i social i on poder gaudir d’experiències sensorials i emocionals gairebé irrepetibles i quasi bé intransferibles.

lunes, 18 de abril de 2011

La Mitjana, surt, per primera vegada, a la premsa de la ciutat comtal

L'Ajuntament de Lleida, vol que La Mitjana sigui parc natural



El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, de 1980, La Vanguardia, publica un article sobre aquest espai, tan controvertit en aquell moment i que estimulava les bones expectatives d'alguns urbanistes municipals.

El rebombori social que els ecologistes, conservacionistes i proteccionistes lleidatans, van aconseguir promoure i mantenir, en la capital del Segrià, en torn al tema de la necessitat de protecció de La Mitjana i la proposta de diverses alternatives d'ús i gestió d'aquest espai, comença a prendre prou volada social i es comencen a produir els primers "efecte col·laterals" sobre alguns dels canals informatius, més importants, del Principat.
Per primera vegada, des de que el tema de la crisi de La Mitjana, es va començar a mostrar en el mitjans escrits de comunicació social, ara sembla ser que els corresponsals de La Vanguardia, a la ciutat de Lleida, consideren que el tema de La Mitjana, és prou madur i els projectes de protecció municipals, suficientment consolidats, com per a que un assumpte de comarques, com és aquest cas, pugui semblar una noticia interessant als ciutadans de la ciutat de Barcelona.

sábado, 16 de abril de 2011

Anellament d'aus silvestres a La Mitjana

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Si observar i estudiar, científicament, els ocells salvatges en el seu hàbitat natural, és allò que més t'agrada de fer-hi quan tens estones lliures i tens entre 13 i 70 anys, d'edat, potser aquesta proposta d'activitats ornitològiques et podria interessar:

Taller d’anellament d’ocells al Parc de la Mitjana

A càrrec d’Eladi Ribes, anellador expert

Font: Noticies de La Paeria

Data de publicació: 14/4/2011

La Regidoria d’Horta i Medi Ambient organitza, el proper dia 30 d’abril de 9 a 13 hores, un taller d’anellament d’ocells al Parc de la Mitjana, a càrrec d’Eladi Ribes, anellador expert.

El taller combina sessions teòriques amb sessions pràctiques d’anellament, per aprendre a identificar les espècies d’aus presents al Parc de la Mitjana.

Les places són limitades i és necessària inscripció prèvia

a través del web http://sostenibilitat.paeria.cat o al telèfon 973 700 455.


El preu de l’activitat és de 5 euros.

Aquest taller forma part del programa “Ecoactivitats”, tot un seguit de propostes de natura i medi ambient que l’Ajuntament de Lleida ha organitzat durant els propers mesos. En el marc d’aquest programa es proposen tota una sèrie de cursos, tallers i ecodescobertes, entre altres activitats, amb l’objectiu de difondre i promoure l'estudi i coneixement de la biodiversitat de la Plana de Lleida, així com proporcionar formació i un lloc de trobada, a tots el aficionats a la natura, de la ciutat.


miércoles, 13 de abril de 2011

La Mitjana surt al BOE i, a Lleida, ningú se'n adona del fet !

La Dirección General de Recursos Naturales Renovables, del Ministerio de Agricultura, declara Zona de Seguridad, el paraje de La Mitjana



En aquesta història, va passar com aquell vell acudit que diu: "tinc dues noticies per a tu, una és bona i l'altra és dolenta", en aquest cas, la bona noticia era que, finalment, els proteccionistes havíem aconseguit que l'ICONA es posés del costat dels bons, dels conservacionistes que defensàvem la flora i fauna i la integritat física dels pocs naturalistes que es dedicaven al seu estudi.
La noticia dolenta, fou que segons manifestaren els propis responsables de portar a la pràctica la mesura preventiva, molts mesos més tard, concretament, al novembre de 1980, que va ser quan, accidentalment, ho vam descobrir els conservacionistes del Col·lectiu Natura, ningú s'havia assabentat de que havia sortit al BOE, una declaració oficial sobre La Mitjana que obligava a l'ajuntament de Lleida, a participar-hi, fent-se càrrec de l'aplicació d'una sèrie d'accions concretes.

Malgrat la perseverança en les nostres visites a les oficines dels serveis territorials del Ministerio de Agricultura y Pesca per informar sobre els darrers fetsi la nostra insistència, en l'urgència de protegir la fauna de la zona i les persones dels naturalistes i altres visitants, dels atacs amb armes de foc, dels furtius que saquejaven, impunement, el patrimoni zoològic de la Mitjana.
Malgrat les freqüents denúncies, fetes a la Guardia Civil, contra els escopeters que infringien les normes vigents del Código de caza i la freqüent presentació en l'oficina de l'Icona d'abundants testimonis fotogràfics, com arguments de la necessitat i urgència, d'una intervenció oficial que hi posés fre a aquell desgavell de despropòsits en la gestió de la propietat.
Malgrat les bones relacions que el Col·lectiu Natura havia pogut establir amb el senyor Tobes, Cap del Servei de "Caza y Pesca" de l'Icona, després de diversos anys, d'anar-lo a veure pera reclamar-li l'aplicació d'alguna mesura protectora per a la fauna i las persones que hi freqüentaven la zona i de que, per fi, havíem aconseguit els primers fruits amb efectes legals, doncs, finalment, el sr. Tobes, convençut de la gravetat de la situació, va enviar, als seus superiors de Madrid, una petició per a que tota la zona de La Mitjana, fos declarada "Zona de Seguridad", (per a que ja no es poguessin seguir usant armes de foc), acompanyada d'un informe que presentava una sèrie d'arguments en favor d'aquesta declaració legal, la qual havia de ser materialitzada amb una sèrie de accions preventives que havien de ser responsabilitat de l'Ajuntament de la ciutat....ningú s'havia assabentat de la bona noticia per a la fauna de la Mitjana!

domingo, 10 de abril de 2011

Llibres d'iniciació a l'Astronomia

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Llibres per a petits, o molt joves, astrònoms


La meva primera guia d'astronomia

Textos: Jordi Lopesino
Il•lustracions: Òscar Julve
Editorial: La Galera
Col•lecció: Guies, nº 3
Mides (cm): 15,0 x 18,5
Enquadernació: Espiral
Pàgines: 45
Data d'dició: 2008
Enquadernació: ESPIRAL
isbn: 978-84-246-2937-3
Edat: a partir de 10 anys

Guia il·lustrada que permet un recorregut per la història de l'astronomia i dóna informacions bàsiques per poder observar el cel. Presenta un decàleg de l'astrònom aficionat i uns consells pràctics per a fer observacions astronòmiques. Recull els principals fenòmens astronòmics i astres que es poden observar, les constel•lacions, les estrelles, el Sol, la Lluna, els planetes del sistema solar, meteors i meteorits, cometes i el cel profund, així com algunes curiositats relacionades amb l'astronomia.
El Sol i la Lluna, com també les estrelles en la foscor de la nit i la immensitat del cel, han fascinat des de sempre els éssers humans. Així, des de l'inici de la història la humanitat s'ha plantejat nombroses preguntes que ha intentat respondre. Amb aquesta guía podràs fer un recorregut per la història de l'astronomia, saber què es pot veure al cel, quin és el material bàsic que es necessita per a qualsevol observació..., i descobrir l'Univers.


El cel al teu abast

Textos: Mira Pons, Michèle
il•lustracions: Barborini, Robert
Editorial: Empúries
Col•lecció: El Món Estimat, nº 5
Lloc d'edició: Barcelona
Data de publicación: 01/09/2008
ISBN: 978-84-9787-316-1
EAN9788497873161
Pàgines:64 Pags
Format: Rústica
Dimensions: 16,5 x 16,5 cm
Edat: a partir de 10 anys

Has somiat mai el color d'un núvol, la forma graciosa d'un astre o la immensitat de l'espai? Has observat alguna nit l’esclat d’un meteorit? T’has fixat mai en la imperceptible pulsació de les estrelles o en la bellesa d’una lluna vermellosa? L’univers no ha revelat tots els seus misteris però aquest llibre t’explicarà la història dels planetes i de les galàxies. Es tracta d'un llibre de coneixement sobre el cel, amb unes magnífiques il•lustracions que et farà venir ganes de ser astrònom!


Un viatge per l'univers


Autors: anònims
Editorial: Cruïlla
Col•lecció Biblioteca interactiva- Món meravellós
Any d'edició: 1993 (Descatalogat!)
Lloc d'edició: Barcelona
Nº de páginas: 44 págs.
Encuadernación: Tapa dura
ISBN: 9788476298091
Dimensuions: 23x21
Edat: a partir de 10 anys

Ens introdueix al meravellós món de l'astronomia. Comença parlant de les estrelles i la seva localització al firmament, en funció del mes, el dia i l'hora. Continua parlant de la lluna, el sol i els set planetes del sistema solar. També tracta la galàxia Via Làctea. Tot el plantejament inclou una visió històrica del coneixement astronòmic i es tracten aspectes claus relacionats amb preguntes que les persones ens podem fer fàcilment sobre els astres. Els capítols són ben estructurats. Presenta un índex analític, bibliografia de documents impressos, glossari, relació d'activitats i moltes il•lustracions en dibuixos i fotografies explicatives del text.


Voluntad de la Paeria de preservar La Mitjana

El primer ajuntament democràtic de la ciutat, vol preservar La Mitjana


El diari lleidatà La Mañana, el 8 de gener de 1980, va publicar una noticia amb la que pretenia informar, a l'opinió pública ciutadana, sobre l'estat de la qüestió d'un tema força polèmic que, en aquells moments, començava ser conegut i debatut, en algun ambients minoritaris de la ciutat: la conservació i protecció d'una zona salvatge de ribera fluvial, que afectava les dues ribes del riu Segre i que estava situada aigües amunt de "Les Comportes" de La Fecsa, tocant el barri de Pardinyes, en el marge dret, i al polígon industrial de El Segre, en el marge esquerre.

L'article informava sobre el rol del Col·lectiu Natura, en "la descoberta", estudi i defensa d'aquest espai semi-natural , tant proper a la ciutat de Lleida, que els seus legítims propietaris s'entestaven en destruir.
També informava sobre les primeres passes, donades per la Paeria, en forma d'ordenances municipals, reunions amb grups interessats i la creació d'una comissió d'experts, per tal de reunir una sèrie d'estudis i informes sobre la zona, amb els que, posteriorment, es podria redactar un Pla Especial de Protecció, per tal que la zona, en aquells moments, en imminent perill de destrucció i en un estat de degradació considerable, pogués passar a ser declarada parc municipal, dedicat a usos públics regulats de tipus educatiu, recreatiu i esportiu i pogués començar a ser restaurada i gestionada com a tal.








miércoles, 6 de abril de 2011

El Dret a Observar les estrelles

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida.


Encegats per un excés de llum


El parc de La Mitjan, per la seva situació periurbana, gaudeix d'unes condicions acceptables de foscor nocturna, especialment, si les observacions astronòmiques es fan en direcció contraria a la ciutat la qual projecta una resplendor que enterboleix el cel nocturn.

La abundosa il·luminació nocturna dels exteriors dels edificis emblemàtics, dels carrers i places, que, de vegades, resulta enlluernadora pels vianant i quasi sempre, més exhibicionista que útil als ciutadans, suposa unes despeses econòmiques i energètiques, no sempre justificables racionalment però sí emocionalment, ja que proporciona "categoria i estatus" social.

Vista nocturna de Lleida, des de la zona de Cappont
Imatge: La Paeria


L'excessiu enllumenat nocturn que mostren moltes zones de les ciutats i d'alguns pobles,
pertanyents a societats dels "països rics econòmicament i tecnològicament avançats" és el responsable de l'absurda contaminació lumínica del cel nocturn local que impedeix gaudir del magnific espectacle natural del firmament estrellat, ja sia la contemplació per pur plaer, ja sia l'observació científica.

Per altra banda, aquesta insensata ineficiència energètica també és la responsable d'una gran quantitat d'energia elèctrica
malbaratada i de bona part del balafiament dels pressupostos municipals. Sembla com si les autoritats municipals haguessin volgut contrarestar la sensació de falta de seguretat ciutadana, dels seus votants, les deficiències d'un codi penal incoherent amb la realitat i d'uns judicis, estultament, incongruents i suplir la manca de suficients mitjans policials dedicats a la vigilància nocturna, amb un ús abusiu, innecessari i indiscriminat de l'enllumenat exterior, públic o tolerant els enllumenats privat.

L'observació nocturna del cel gens o poc contaminat no solament és imprescindible per a l'estudi científic del cel nocturn o
necessària per a la senzilla iniciació astronòmica, a ull nu dels afeccionats més joves, també és convenient per a la contemplació relaxant o reflexiva de les persones comuns.

La foscor nocturna,
a més a més, d'afavorir l'observació o la contemplació del firmament nocturn, també resulta molt beneficiosa, juntament, amb baixos nivells de soroll ambiental, per a poder dormir profundament i d'una forma reparadora que permet a les persones, joves assimilar i construir els seu aprenentatges del dia anterior i a les persones adultes, recuperar forces físiques i mentals per a enfrontar-se l'endemà, amb prou il·lussió i força eficàcia amb unes feines, cada vegada més exigents i competitives i amb unes condicions ambientals, cada dia que passa, més estressants.

Infant dormint, podrà fer-ho prou profundament i descansar el necessari?
Imatge:
http://www.elclubdelospequenossonadores.com/2011/08/la-hora-de-irse-a-dormir/

Però es que la foscor nocturna,
juntament, amb baixos nivells de soroll artificial, resulta imprescindible per a no alterar, de forma greu, els hàbits naturals de descans de la fauna diürna i d'orientació, alimentació o reproducció de la fauna nocturna, alteracions que sempre acaben repercutint sobre la viabilitat, en entorns urbans i periurbans, de les espècies més sensibles o vulnerables.

Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les estrelles

Els participants de la Conferència Internacional en Defensa de la Qualitat del Cel Nocturn i el Dret a Observar les estrelles, conjuntament amb els representants de la UNESCO, OMT, IAU, i altres agències i organitzacions internacional citades a la versió íntegra de la Declaració, així com a membres de la comunitat científica i acadèmica, reunits a La Palma, Illes Canàries, Espanya, el 20
d'abril de 2007; sent conscients que la visió de la llum de les estrelles ha estat i és una inspiració per a tota la Humanitat, i que seva observació ha representat un element essencial en el desenvolupament cultural i científicde totes les civilitzacions;

Cel estrellat al capvespre, amb les últimes restes de llum diurna a l'horitzó.
imatge:
http://scatterbrain-thoughts.blogspot.com/2011/01/rooftop-stars-song-and-god.html

Declarem que:

a. El dret a un cel nocturn no contaminat lluminosament que permeti gaudir de la contemplació del firmament, s'ha de considerar com un dret inalienable de la Humanitat, equiparable a la resta dels drets ambientals, socials i culturals. La progressiva degradació
lluminosa del cel nocturn ha de ser considerada com un risc imminent que comporta la pèrdua d'un recurs fonamental.

b. El coneixement, recolzat en l'educació, constitueix la clau que permet integrar la ciència en la nostra cultura actual, contribuint a l'avanç de tota la Humanitat. La difusió de l'astronomia i dels valors científics i culturals associats s'han de considerar com a continguts bàsics a incloure en l'activitat educativa.

c. El control de la contaminació lumínica ha de ser un requisit bàsic en les polítiques de conservació de la natura donat l'impacte que genera sobre moltes espècies, hàbitats,ecosistemes i paisatges.

d. La protecció de la qualitat astronòmica de les àrees privilegiades per a l'observació científica de l'univers haurà de constituir una prioritat en les polítiques mediambientals i científiques de caràcter regional, nacional i internacional.

e. S'ha de promoure l'ús racional de la il · luminació artificial, minimitzant la resplendor que provoca en el cel i evitant la nociva intrusió de l'excés de llum sobre els éssers humans i el medi natural. Aquesta estratègia implica un ús més eficient de l'energia en consonància amb els acords sobre el canvi climàtic i la protecció del medi ambient ..

Astrònom afeccionat, realitzant observacions nocturnes, amb el seu telescopi, en una zona en la que gaudeix d'un cel fosc.
Imatge:
Feature on Tekapo - Starlight Reserve 2009

f. Igual que altres activitats econòmiques, el turisme astronòmic pot esdevenir un poderós instrument per desenvolupar una nova aliança en favor de la qualitat del cel nocturn. El turisme responsable, en totes les seves manifestacions, pot i ha d'integrar el paisatge del cel nocturn com un recurs a protegir i valorar a totes les destinacions.

S'haurien de posar en pràctica totes les mesures necessàries per tal d'informar i sensibilitzar el conjunt d'implicats en la protecció del medi ambient nocturn, ja sigui a nivell local, nacional, regional o internacional, sobre el contingut i els objectius de la Conferència Internacional en Defensa de la Qualitat del Cel Nocturn i del Dret a Observar les Estrelles, celebrada a la Illa de la Palma ..

Acords adoptats el 20 abril del 2007, a La Palma, Illes Canàries, Espanya


4art. Simposi Internacional de Parcs de Cel Fosc i 4art Camp Internacional Cel Fosc

Es celebrarà els propers mesos de juny i juliol, d'enguany, al Parc Astronòmic del Montsec, a Àger (La Noguera, Lleida)
El simposi és un esdeveniment de cinc dies, que comprèn conferències, viatges de camp i observacions de la nit.



Primeres hores nocturnes, a l'OAM, al cim del Montsec de Sant Alís, al mig del firmament, destaca l'anomenat, popularment, "estel de la nit", es a dir, el planeta Venus.
Imatge: Óscar Zamora


El simposi que es celebrarà des del 27 de juny fins a l'1 juliol al Parc Astronòmic del Montsec, a Àger (La Noguera, Lleida), compta amb una bona situació geogràfica i bones vies de comunicació, per a què les persones que vulguin puguin presentar els seus coneixements sobre com combatre la contaminació lumínica o assistir a presentacions exposades per diversos experts en el camp de la contaminació lumínica.
Aquest simposi ofereix una oportunitat única per a la creació de xarxes de col·laboració i d'intercanvi d'informació, així com per a iniciar relacions de confiança entre els assistents. El simposi reunirà els administradors d'àrees protegides, els experts en biologia, (eco) turisme, patrimoni natural i cultural, empreses d'il·luminació responsable i d'altres, per tal de seguir el pla d'acció en la reducció de la contaminació lumínica i la promoció del turisme de natura que a part dels aspectes faunístics, florístics, geològics o hidrològics del territori, també tingui en compte la qualitat astronòmica del cels nocturn.