Els boscos, espais naturals molt valuosos i fràgils, per moltes raons...
El tema del DMMM d'enguany, és la preservació dels boscos 'naturals' que encara queden al mon, molt especialment, dels 'boscos primaris', uns espais forestals, pràcticament inalterats per les activitats humanes, per ser ecosistemes primordials raríssims i uns refugis i reservoris, de primer ordre, de la biodiversitat més valuosa però cada dia que passa més i més rars. Boscos d'aquesta mena, ja no en queden al nostre país, ni a cap país europeu de clima temperat, doncs son territoris profundament humanitzats des de fa mil·lenis, però encara hi queden alguns 'boscos secundaris' o de regeneració, en alguns indrets aïllats, de difícil accés o de les parts més inhòspites del nostre país que també són escassos i molt valuosos per ser importants refugis i reservoris de la biodiversitat, ara, més valuosa i vulnerable.
La resta de masses forestals, són boscos terciaris o simples plantacions artificials, a les que la gent comuna i alguns tècnics forestals, impropiament, anomenen "boscos", però el que realment són, és 'plantacions d'arbres', fetes amb objectius de producció de fusta, pinyons, bolets, caça, o de protecció del sòl, de conques hidrogràfiques o de vasos d'embassaments, etc., però com qualsevol plantació humana, resulten ser un tipus de comunitat forestal, artificiosa i per tant força diferent de la comunitat natural que primitivament hauria ocupat el mateix lloc. Les característiques negatives, ecològicament, d'aquesta mena de comunitats forestals degradades o artificials, és que són molt simples estructuralment, molt pobres florísticament, desequilibrades, biològicament, funcionalment, inestables i productivament, deficients.... però
malgrat tots els seus defectes i imperfeccions, la major part de les vegades, per raons ecològiques i a llarg termini, també econòmiques, en els espais anomenats, antigament, "territoris amb vocació forestal", val més mantenir aquesta mena de coberta forestal que afavorir o mantenir el terreny gairebé "pelat". Idílic aspecte d'un bosc, aparentment, verge, al que l'oportuna aparició d'uns raigs de llum, transformen en un espai místic.
Imatge: http://es.downloadstock.net/screenshot/5964/Serenity-Forest-Screensaver.html
Els boscos, espais per a la protecció de la biodiversitat i la conservació d'altres recursos naturals
En condicions naturals, la temperatura i l'humitat ambientals, favorables als processos biològics, són els dos factors que en determinen el grau de la biodiversitat d'un espai natural determinat, per aquesta raó les zones equatorials i tropicals són més biodiverses que les zones temperades i fredes. La biodiversitat també és funció de la maduresa organitzativa i de la complexitat estructural de les comunitats biològiques... i els boscos són les comunitats vivents més madures i complexes que poden existir sobre la terra ferma.
En les nostres condicions geogràfiques segrianenques, força limitades en quant a la humitat i la qualitat dels sòls, allà on l'activitat humana dels lleidatans ho ha permès, resisteixen estoicament i en condicions precàries, petits rodals, dispersos, d'alzinar continental o d'alzina de fulla rodona, clapes de roureda de terra baixa, de roure de fulla petita o 'roure valencià' i masses forestals de de pi blanc, de repoblament, o 'pinedes bordes'. Formacions arbòries que donada la seva precària situació, de permanent d'assetjament humà, resulten comunitats residuals incompletes, amb un grau de biodiversitat força baix, en ser-ne simples fragments mínims, d'antics boscos molt més extensos, complexos i biodiversos.
Les vores del cursos i masses d'aigua que en les condicions d'aridesa degudes a la situació de continentalitat i mediterrània, característiques de la nostra comarca, podrien albergar les comunitats forestals, potencialment, més complexes i biodiverses, en realitat són absents, tret d'alguns petits espais residuals o testimonials, ja que el seu espai vital natural, ha estat apropiat des de fa mil·lenis pels humans i el primitiu paisatge riberenc, intensament alterat per l'agricultura i la ramaderia, en temps antics i per la industria i la urbanització, en temps moderns, degut a la seva elevada productivitat natural, agricola i ramadera i a la seva situació estratègica, en la proximitat d'uns recursos escasos i molt valuosos, com són l'aigua, els sòls més fèrtils i/o l'energia motriu de la força hidràulica.
Secció esquemàtica d'una vall fluvial, amb
representació de la distribució de la seva vegetació característica, sobre els marges, en aquest cas, en funció de les adaptacions a la disponibilitat d'aigua i a la resitència a les crescudes Imatge: http://ecobill.diba.cat/index.php?page=met6_qbr
Els valors naturals i socials, actuals, dels residus dels antics boscos de ribera
El parc de La Mitjana, avui dia, és un testimoni 'pàl·lid' del que deurien ésser els imponents boscos de ribera catalans i segrianencs, abans de l'època moderna i contemporània, però malgrat ser-ne un espai de dimensions modestes i amb un estat de conservació de la primitiva naturalitat, més aviat, moderat o escàs, segons el llocs, ara, resulta ser un espai seminatural d'un gran valor paisatgístic, natural i social, degut a les seves funcions o serveis ambientals. Els importants valors, abans esmentats, han estat atorgats, pels humans actuals, a aquest espai testimonial, pel contrast paisatgistic i funcional que representa aquesta part forestada del territori municipal quan se la compara amb l'humild paisatge natural de secà o amb l'uniforme i monòton paisatge agrari de secà irrigat o de l'Horta, típics de la Plana de Lleida.
El parc de La Mitjana ha assolit un gran valor social, donat que és un espai gairebé únic, per la seva proximitat, facilitat d'accés a totes les seves parts, des de qualsevol barri de la ciutat i per la interessant oferta municipal, de serveis
recreatius i educatius, en qualsevol època de l'any.El "Pont dels Militars" o "Pont de Ferro", permet travessar còmodament un braç fluvial mentre que la senyalització vertical i els camins, facilita optar per rutes alternatives sense por de perdre's
Imatge: http://www.orientaciolleida.blogspot.com/
El parc de La Mitjana ha assolit un gran valor naturalístic, no solament per la flora i fauna típiques de zones humides que alberga, sinó també perquè actua, temporalment, com territori de refugi per a moltes espècies de fauna forestal desnonada dels seus hàbitats originaris, l'alsinar de fulla rodona i la roureda de fulla peita, avui dia, pràcticament inexistents al municipi i reduït a petites illes o estretes franges, rodejades completament de "mars" constituit per conreus herbacis i fruiters.
De manera que els grans valors naturalístics i paisatgístics del parc de La Mitjana, en l'època actual, són per desgràcia molt relatius i procedeixen del desgraciat fet de la seva actual extrema raresa en el territori municipal, resultat de la destrucció, alteració i substitució d'altres primitius paisatges forestals i arbustius naturals que si haguessin pogut existir, li podrien fer competència estètica o funcional. Malauradament, per la integritat i diversitat dels paisatges naturals del municipi, el cas del parc de La Mitjana, ve a reflexar una trista realitat i una situació generalitzada, comparable al fet metafòric que resumeix aquella dita popular que diu allò de que "el guenyo, el guerxo i el borni poden arribar a ser reis... sempre i quan hi estiguin al país dels cecs." i això és el que ha passat amb La Mitjana que ara és "una mena d'oasi quasi-natural en una
mena de desert productiu-especulatiu".Les dues ribes del Segre, densament arbrades, a l'alçada del parc de La Mitjana de Lleida
Imatge: http://www.fotonostra.com/albums/catalunya/parcmitjana.htm
La carta del capdill indi Seatle, al poderós president dels EE.UU., d'America del Nord
Tot i que es tracta d'un document que ara ja resulta 'molt antic' i prou conegut per molta gent vinculada amb la defensa de la natura, doncs diverses organitzacions conservacionistes i grups ecologistes, n'han fet i distribuït edicions de diverses versions del document original, aprofitant moltes ocasions festives i diverses concentracions reivindicatives, relacionades amb la defensa del patrimoni natural, local, regional o nacional... personalment, he de reconèixer que la seva lectura, per enèsima vegada, encara em continua emocionant, commovent la capacitat solidaria i ajudant a qüestionar-me algunes situacions socials i naturals... o a optar davant de propostes polítiques i ofertes comercials.
Us recomano la seva lectura, molt especialment al més joves i i la seva relectura, als que ja no ho sou tant..., tot esperant i desitjant que l'assenyat discurs del 'bon salvatge', tingui uns efectes semblants, en el cap i en el cor dels lectors i lectores que facin l'esforç de llegir aquest document reflexivament.
Podeu descarregar el document esmentat, en format PDF, aquí mateix
No hay comentarios:
Publicar un comentario