martes, 31 de enero de 2012

Previsions d'efemèrides naturals pel mes de febrer

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Algunes efemèrides ambientals, naturals, de caire
astral, pròpies del mes de febrer que podem aprofitar-hi per a fer observacions astronòmiques diürnes i nocturnes.

EFEMÈRIDES ASTRONÒMIQUES

EL SOL


Els moments de sortida (S) i de posta (P) del sol, marquen els punts de l'inici i del final del període de claror, es a dir, del dia, el temps transcorregut entre aquests dos moments marca la durada (D) absoluta del dia (Dd) i per tant, assenyala la durada absoluta de la nit (Dn). Aquestes dues xifres absolutes permeten saber si el dia es va escurçant o es va allargant, progressivament, però també ens permet conèixer la durada relativa dia/nit en relació a la durada de 24 h. del cicle complet dia-nit (C)

Sortida del sol a Lleida
Imatge:
http://www.324.cat/elmeu324/foto/42728/La-sortida-del-Sol-a-Lleida


Dia 1 de febrer: S= 8.10
h./ P= 18.12 h.--> Dd= ?
--> Dn= ? --> Dd/C= ? i Dn/C= ?
Dia 15 de febrer: S= 7.54 h./ P= 18.30 h. --> Dd= ? --> Dn= ? --> Dd/C= ? i Dn/C= ?
Dia 29 de febrer: S=7.33 h./ P= 18.47 h.--> Dd= ? --> Dn= ? --> Dd/C= ? i Dn/C= ?

Les dades de Sortida i Posta del Sol, segons els càlculs de l'Instituto Geográfico Nacional, per a l'any 2012 i per a la ciutat de Lleida http://www.fomento.gob.es/salidapuestasol/2012/Lleida-2012.txt
Respecte dels mateixos dies de gener quant s'ha allargat el dia? = ?
Respecte
dels mateixos dies quant s'ha escurçat la nit? = ?

Des de l'1 de gener fins al
29 de febrer, quant s'ha allargat el dia?= ?
Q
uant s'ha escurçat la nit? = ?

*Per a veure els horaris solars, d'altres anys i/o d'altres capitals de província, espanyoles, cliqueu aquí


LA LLUNA


Les fases de la Lluna, marquen el pas del temp
s, amb un ritme de canvi de fase, cada set dies, amb el que un cicle complet es produeix cada vint-i-vuit dies, fet que fa que l'any lunar estigui constituït per cinquanta-dues setmanes.

Lluna plena: dimarts, 7 de febrer
Quart minvant
: dimarts, 14 de febrer
Lluna nova: dimarts, 21 de febrer

En aquesta imatge es veu l'evolució de l'aspecte de la Lluna, dia a dia, durant tot el mes de febrer.
Imatge: Calendario lunar perpétuo


ESTRELLES I CONSTEL·LACIONS


Planisferi celest, corresponent a la representació plana de l'hemisferi nord, representant les estrelles d'una constel·lació unides amb traços imaginaris per a que es pugui apreciar la forma que els ha donat nom. En aquest planisferi estàtic es mostren les estrelles més lluentes que són visibles durant el mes febrer. Aquesta "representació molt ideal" mostra el firmament nocturn que veuria un observador, estant tombat a terra i mirant cap el cel, cap a la mitja nit un dia qualsevol del mes.
Sobre la línia de la eclíptica hi són visibles les constel·lacions zodiacals
del mes.
Imatge:
El cielo mes a mes

Com que les estrelles i constel·lacions es mouen contínuament i la seva posició va variant al llarg de tota la nit i al llarg dels diversos dies del mes. Es fa evident que per a fer-hi
una bona observació astronòmica, un dia determinat de l'any, a una hora concreta, realment, es fa imprescindible poder disposar d'un planisferi estel·lar mòbil i, sobre tot, i saber-lo utilitzar correctament. Per a aprendre l'us correcte d'un planisferi estel·lar mòbil és molt convenient mirar atentament aquest dos vídeos:

1- COMO USAR EL PLANISFERIO PROCIVEL Nivel 1

2- USO AVANZADO DEL PLANISFERIO Nivel 2



Planisferi Estel·lar Educatiu de Educa Ciència

Descarregar el Planisferi Educatiu, senzill
Només cal descarregar un arxiu PDF de dues pàgines i fer-hi la manipulació i muntatge.
Aquest
Planisferi estelar, és vàlid per a fer-hi observacions a tota la Península Ibèrica, però no per les que s'hagin de fer a les illes Canàries, latituds equivalents o més baixes (Àfrica, Sud-americà, etc.). En aquests casos o quan es vulgui aconseguir observacions de una major precisió caldrà anar-hi a aquest lloc en el que es podrà triar la latitud concreta que interessi a casacú, en funció de la seva localització geogràfica, per tal de poder descrregar-s'hi el corresponent mapa estel·lar.



Creus que el destí de les persones el poden determinar o influir les estrelles?

Sobre la línia de la eclíptica, hi són visibles les dues constel·lacions zodiacals, típiques del mes de febrer: Aquari, des del 20 de gener fins el 18 de febrer i Peixos, des del 19 de febrer fins el 20 de març.

Esquema mostrant la distribució estacional de les diverses constel·lacions zodiacals, al llarga de l'any. Al cercle intermedi hi ha els diversos signes astrològics que les representen i en el cercle exterior els noms de cadascuna.


Perquè creus que a les persones nascudes en determinats dies, de determinats mesos, les antigues i modernes supersticions astrològiques, les hi han atribuït un signe zodiacal que segons aquestes
creences irracionals, en determina la seva personalitat i les seves circumstancies personals, favorables o desfavorables, al llarg de la seva vida i al llarg de l'any?

Creus que és possible que unes agrupacions d'estrelles, tan sols aparents, que estan situades a milions de milions de kilòmetres dels ésser humans, puguin arribar a determinar o influir, mínimament, sobre el caràcter de les persones i influir en la seva bona o mala sort?

Creus que la bona o mala formació, la bona o mala actitud, la poca o molta persistència, la bona o mala integració social, etc. etc., d'una persona, determinada, tindran menys influències favorables o desfavorables, sobre el seu futur que la influència "màgica" de unes llunyanes estrelles?

Mires l'horòscop que publiquen els diaris i revistes, sempre que tens ocasió? Què esperes trobar en els seus auguris?

domingo, 29 de enero de 2012

Recursos de suport a l'observació ornitològica, juvenil i adulta

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Si us agrada observar els ocells salvatges, si els voleu conèixer millor per a protegir-los i preservar-los de manera més efectiva...

Materials pensats per a l'ús dels joves ornitòlegs mitjanets i grans...i, també, per als seus tutors:

Trencaclosques

Parella d'ànecs collverds. Trencaclosques digital, per a jugar-hi en línia, segons diversos graus de dificultat que poden ser triats, opcionalment, pel jugador: vegi'n-se a la part dreta de la imatge
A partir de 10 anys
Per a triar les opcions de dificultat de joc i començar a jugar, cliqueu sobre la imatge o
aquí
(No feu cas del nom
del puzzle que apareix en pantalla: "ànecs mandarins", està equivocat!!! En realitat, es tracta, sense cap gènere de dubtes, d'una parella d'ànecs collverds)
Imatge. captura de pantalla: http://www.sopuzzle.com/puzzle/puzzleSelectF.asp?recordId=7772

Ànecs salvatges. Trencaclosques, relativament, complicat, de 1000 peces, en el que s'han representat 6 espècies d'ànecs salvatges, comuns a les aigües continentals del Regne Unit
A patir dels 12 anys
Imatge: http://www.alljigsawpuzzles.co.uk/jigsaws/92-Birds-and-Butterflies-jigsaw-puzzles/4347-Wild-Ducks/

Aus de ribera. Trencaclosques, relativament, complicat, de 500 peces, en el que s'han representat 10 espècies d'aus, típiques de les riberes fluvials britàniques, que per altra banda, coincideixen amb les que podem trobar a les riberes de casa nostra.
A patir dels 12 anys
Imatge: http://www.alljigsawpuzzles.co.uk/jigsaws/92-Birds-and-Butterflies-jigsaw-puzzles/5382-British-Birds-Collection-River-Birds/

Blauets. Trencaclosques, relativament, complicat, de 500 peces, en el que s'ha representat una familia de blauets, en el moment en que un adult alimenta als seus tres polls volanders
A patir dels 12 anys
Imatge: http://www.jigsawgallery.com/details.php?refnum=JHG5004

Anàtides. Trencaclosques, força complicat, de 1000 peces, en el que s'han representat unes 60 espècies d'ànecs, oques i cignes, d'Amèrica del Nord, reunits en un tranquil llac, per nedar i alimentar-se. Totes les espècies d'aus aquàtiques representades al puzzle, a la franja que envolta el paisatge, s'identifiquen pel seu nom i s'han representat respectant la mida d'unes respecte de les altres. Moltes de les aus que apareixen en aquest paisatge, són cada vegada més rares en la natura.
en la naturalesa.
A patir dels 12 anys
Imatge: http://www.simplepastimes.com/pd-wild-ducks.cfm


L'estany del cigne. Trencaclosques, força complicat, de 1000 peces, en el que s'han representat dotze espècies d'aus, típiques dels ambients palustres.
A patir dels 12 anys
Imatge: http://www.alljigsawpuzzles.co.uk/jigsaws/92-Birds-and-Butterflies-jigsaw-puzzles/4161-Swan-Lake/


Guies i llibres

Aves acuáticas.
Introducción a las especies ibéricas


Autor: Víctor J. Hernández

Il·lustracions: Lluís Sogorb

Editorial: Tundra
Colección: Cuadernos de Naturaleza nº 6

Format plegat: 21 x 10 cm
Format totalment desplegat: (21 x 60 cm),

Guia de butxaca, desplegable, d'introducció a les principals aus aquàtiques ibèriques i els ocells palustres i riberencs, ibèrics.

Plastificada i resistent a l'ús
amb nombroses il·lustracions y fotografies a color en làmines d'identificació de les 74 espècies més representatives, i apartats sobre com observar-les, com contribuir al seu coneixement, conservació i un mapa amb la selecció dels millors llocs d'observació, a Espanya i Portugal.

Aquesta guia ornitològica està dirigida a tots els públics i edats, amb un disseny resistent i d'ús senzill i ràpid, en el camp.
Ha estat dissenyada per introduir a persones novelles, en l'observació i identificació de les aus aquàtiques, palustres i riberenques, més comunes i típiques.
Organitzada de manera que es pugui emprar-la en cursos d'iniciació i activitats de formació, en programes d'educació ambiental, o bé per disposar d'un resum dels caràcters d'identificació, bàsics de les aus aquàtiques, palustres i riberenques, en un format de butxaca que facilita tenir-los sempre a mà.


Els ocells de Ponent


Textos:
Joan Estrada Bonell
Il•lustracions: Daniel
Olivera Aguilà
Editorial: La Mañana

Any de publicació: 1997

297 pàgines

Tapa dura

Dimensions:30,6 x 22,0 cm.

Dip. Leg. L-117/97

Actualment està exhaurit

Continguts:
Introducció.
Origen dels ocells. Característiques dels ocells. Observació d'ocells. El poblament ornític de Lleida: La terra baixa. La muntanya mitjana. L'alta muntanya. Els rius. Estanys i basses. El medi urbà. Problemàtica. Glossari. Bibliografia. Adreces. Catàleg faunístic. Índex.

Es tracta d'un llibre d'ornitologia,
no és una guia de camp! Està, exclusivament, centrat en les espècies d'aus, més típiques dels diversos ambients ecològics que hi ha a la província de Lleida, a cadascuna de les quals les hi dedica una pàgina sencera.
Presenta:
76 espècies de La terra baixa. 57 espècies de La muntanya mitjana. 20 espècies de L'alta muntanya. 12 espècies de Els rius. 31 espècies dels Estanys i basses. 10 espècies de El medi urbà. A cada espècie, se li dedica una pàgina sencera.
Molt interessant resulta la part dedicada a la problemàtica que afecta a diverses espècies d'ocells i les formes d'intentar prevenir, contrarestar o minimitzar els seus efectes sobre les aus.



La fauna vertebrada de les terres de Lleida
Diversos autors
Editors: Casals F. & Sanuy D.
Editorial: Universitat De Lleida (2006)
Població:Lleida
Any: 2006
413 pàgines
Tapa dura
Dmensions: 30,5 x 21,5 cm.
ISBN 848409880X

Es tracta d'un llibre de zoologia, no és una guia de camp! Està, exclusivament, centrat en les espècies de vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers) més típics dels diversos ambients ecològics que hi ha a la província de Lleida, a cadascuna de les quals se les hi dedica entre mitja i un quart de pàgina.
Aquest llibre està escrit per especialistes en els diferents grups animals, es tracta d'investigadors que treballen a la Universitat de Lleida i a d'altres universitats de Catalunya (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona) i a diferents organismes de Catalunya (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, etc.).
L'interès del llibre rau en que no tracta únicament de la fauna. Així en els primers capítols s’analitza l’entorn, la vegetació i el paisatge factors els quals, sens dubte, determinen la fauna que es pot trobar. En els capítols dedicats al diferents grups faunístics es tracta de llur paper en l’ecosistema i les interrelacions existents entre ells.
El lector també pot trobar una fitxa per a cadascuna de les espècies present en l’àmbit estudiat, amb la informació bàsica, un dibuix i la seva distribució geogràfica actualitzada. En les darreres pàgines, es troba un capítol dedicat als espais naturals i la gestió de la fauna on s’analitza el impacte de l’home.

Continguts relacionats: Aus (p. 173- 229), mostra un total de 182 espècies d'aus, de la província de Lleida, a cadascuna de les espècies se les hi dedica un quart de pàgina.
Mostra 51 espècies d'aus, típiques de zones aquàtiques i humides i 130 especiés característiques de
la terra baixa, relacionades amb zones de conreus, de matollar i de bosc, moltes de les quals, hi són presents a les zones d'herbassar, de bardisses i del bosc de ribera, de La Mitjana.

Plantas y animales de España y de Europa


Textos: Harry Garms.
Il·lustracions: Wilhelm Eigener.
Editorial: EUNSA (Universidad de Navarra)
Pamplona
Any: 1977
Pàgines: 384 pp.
Dimensions: 18 x 11 cm.
ISBN: 8431304561

Es tracta d'una autèntica i magnifica guia de camp, pensada per a la identificació, força precisa, de les espècies de flora i fauna, mes comunes a Europa. A la introducció (p. 2-16) dona unes nocions bàsiques de sistemàtica vegetal i animal que ajuden a tenir una bona perspectiva, global, del món vivent.

Continguts relacionats:
Bosques y selvas (aves p. 55-62). Aguas continentales (aves p. 111-117). Praderas y pastizales (aves p. 201-202). Campos parques y jardines (aves p. 250-257). Presentant, d'una forma ultra-sintètica, una dotzena d'espècies a cadascuna de les pàgines ressenyades, el que faria un total, aproximat, d'unes 264 espècies d'aus, força de les quals hi són presents en els diversos ambients que hi conté La mitjana.
Actualment, introbable en llibreries de llibre nou


Els ocells de la Plana de Lleida
Varis autors.
Editors: Jordi Calvet, Joan Estrada, Santi Mañosa, Francesc Moncasí i Jordi Solans

Editorial: Pagès Editors

Any: 2005

Lleida

528 pàgines

Tapa tova

Dimensions: 240 X 170 mm.

ISBN 9788497792387

Aquesta guia de camp,
tracta sobre tota mena d'aus típiques de la Plana de Lleida, tant les de les zones humides, com aquelles altres que són pròpies dels ambients no humits, és a dir les que habiten els nuclis humans, les zones arbrades i de matollar, les que podem trobar en els camps de conreus, de regadiu i de secà, així com aquelles que freqüenten els erms.

L’objectiu principal del llibre ha estat el de recopilar i analitzar tota la informació disponible per a cada una de les espècies d’ocells presents a la Plana de Lleida, per aixó els textes resultants són d’una extensió desigual en funció de la informació que s’ha trobat. Una part d’aquesta informació estava fins ara dispersa en diferents publicacions o treballs, alguns inèdits, però el gruix de les dades utilitzades en la el·laboració del llibre es corresponen a les anotacions que cada un dels autors recopila a les seves llibretes de camp. Aquestes dades corrien el risc de quedar oblidades i de perdre el seu valor de no poder ser analitzades en conjunt i interpretades com a complementàries entre sí, i en aquest sentit, el llibre ha estat el mitjà idoni per donar-les-hi sentit.
A banda de fer un repàs exhaustiu a la situació de cada espècie d’ocell d’aquest àmbit geogràfic, també s’ha tractat de donar al lector una visió general de l’escenari natural (vegetació) que és la Plana de Lleida, en diferents capítols introductoris, així com de l’estat de conservació dels espais naturals i les característiques i situació de la avifauna de la Plana.
Finalment, el llibre es completa amb uns capítols dedicats a la cultura popular sobre els ocells, a la seva problemàtica i conservació dins la Plana de Lleida, i a rutes o itineraris ornitològics per diferents sectors de l’àrea d’estudi (índex).

Enmig del text, s’han inserit alguns dibuixos dels ocells, en blanc i negre, i també fotografies dels ambients més representatius de la Plana, així com de diversos ocells. El capítol d’itineraris compta també amb el suport d’alguns senzills croquis per aquelles rutes que així ho requereixen.

Continguts relacionats: aus de l'embassament d'Utxesa (Torres de Segre)


Alguns altres llocs, d'internet, molt interessants, en els que els ornitòlegs, joves i no tant joves, podrien aprendre algunes coses més, sobre ornitologia i que des d'aquí es poden consultar en línia:

- Servidor d'Informació ornitològica de catalunya (SIOC)

- Cens d'ocells aquàtics hivernants a la Demarcació Territorial de Lleida (gener de 2010) Dep de Medi Natural de la Gen. de Catalunya

- Aves acuáticas reproductoras en España (Censos de 2007)

-
Fichas ornitológicas de las aves de la Península Ibérica, islas Baleares e islas Canarias. Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC

- Lista de las aves de la Península Ibérica, islas Baleares e islas Canarias. Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC

- Enciclopedia virtual de las aves de España. Seo/BirdLife –Fundación BBVA

- Libro rojo de las aves de España SEO (2004)

- Atlas virtual de identificación de las aves de Aragón

- Guía de Aves de las Cinco Villas (Huesca) llibre en PDF de 287 pàgines, en color

- ATLAS DE. IDENTIFICACIÓN DE LAS. AVES DE ARAGÓN. NO PASSERIFORMES. llibre en PDF de 210 pàg. en color

- Veus i cants de las aus europees

- Observacions dels ocells en la ma durant les tasques d'anellament

- Identificació de plomes, soltes, d’aus europees

- Identificació de cranis d’aus europees, trobats al camp



jueves, 26 de enero de 2012

Avui celebrem el Dia Mundial de l'Educació Ambiental

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida



Definint breument què és l'Educació Ambiental:

"L'Educació Ambiental (EA) és el procés educatiu, formal o no formal que permet reconèixer valors i aclarir conceptes, per tal de crear o millorar habilitats i desenvolupar actituds positives, necessàries, per a poder comprendre i apreciar la relació mútua que existeix entre l'humanitat, les seves cultures i el medi biofísic (atmosfera, biosfera, geosfera i hidrofera) circumdant."

"L'Educació Ambiental (EA), també és un
corrent internacional, de pensament crític i d'accions prudents, respectuoes i responsables tendents a millorar la qualitat de l'entorn i la qualitat de vida. L'objectiu general de l'Educació Ambiental és procurar canvis individuals i socials, significatius que provoquin la millora ambiental i permetin un desenvolupament sostenible, econòmicament, naturalment i socialment."

El present i el futur del nostre planeta, "la nau Terra" es troba a les mans dels seus habitants humans


Grans objectius generals de l'Educació Ambiental.


Aconseguir que cada persona i cada comunitat humana, comprenguin la complexitat de l'ambient natural i, també, del creat per l'home,-resultat aquest últim de la interacció amb els factors biològics, fisicoquímics, socials, econòmics i culturals de l'entorn proper, perquè adquireixin els coneixements teòrics, els valors, les actituds i les habilitats pràctiques que els permetin participar de manera activa, responsable i efectiva en la prevenció i resolució dels efectes locals de problemes ambientals globals.

Mostrar molt clarament la interdependència econòmica, política i ecològica del nostre món modern, a causa de la qual, les decisions i les accions de diferents corporacions i estatss poden tenir repercussions internacionals o extranacionals. Des d'aquesta perspectiva, l'educació ambiental contribuirà a desenvolupar el sentit de responsabilitat i solidaritat entre països i regions, com a base d'un nou ordre internacional més just i solidari i per garantir la conservació i la millora de l'ambient.



Objectius específics de l
'Educació Ambiental

El gran legat de la Conferència Internacional de Belgrad, de 1975, va ser "la Carta de Belgrad", que enumera els objectius específics més fonamentals i identitaris de l'Educació Ambiental, que s'havien d'intentar aconseguir a nivell mundial:

  1. Afavorir la presa de consciència: l'EA ha de servir per ajudar a les persones i als grups socials a què adquireixin major sensibilitat i consciència sobre les problemàtiques del medi ambient, global, i dels problemes locals, en particular.
  2. Facilitar l'adquisició dels coneixements apropiats: l'EA ha de servir per ajudar a les persones i als grups socials a adquirir una comprensió bàsica del medi ambient en la seva totalitat, dels problemes connexos yde la presència i funció de la humanitat en ell, el que comporta una responsabilitat crítica.
  3. Generar o reconduir actituds: l'EA ha de servir per ajudar a les persones i als grups socials a adquirir valors socials i un profund interès pel medi ambient que els impulsi a participar activament en la seva protecció i millora.
  4. Desenvolupar les aptituds: l'EA ha de servir per ajudar a les persones i als grups socials a adquirir les habilitats necessàries per resoldre els problemes ambientals prevenint, individualment i localment, les causes per a minimitzaar els efectes regionals i globals.
  5. Millorar la capacitat d'avaluació: l'EA ha de servir per ajudar a les persones i als grups socials a avaluar les mesures i els programes d'educació ambiental en funció dels factors ecològics, polítics, socials, estètics i educatius.
  6. Fomentar la participació: l'EA ha de servir per ajudar a les persones i als grups socials a desenvolupar el seu sentit de responsabilitat i a que prenguin consciència de la urgent necessitat de prestar atenció activa als problemes del medi ambient, per assegurar que s'adoptin mesures adequades, a la natura i dimensions del problema.
El públic "diana" de l'Educació Ambiental no te una franja d'edat concreta, ni un gènere predeterminat, ni un estatus social... tota persona necessita millorar les seves relacions amb el seu entorn, natural i social, lògicament unes més que d'altres...
Imatge: http://globeargentina.blogspot.com/2012/01/26-de-enero-dia-mundial-de-la-educacion.html



L'educació ambiental i la conservació dels aiguamolls

Malgrat que els aiguamolls constitueixen ecosistemes complexos de gran riquesa ecològica i de notable productivitat natural, alhora que formen part essencial del patrimoni natural i cultural de les poblacions, a Espanya, com en d'altres països europeus, es van començar a drenar i a aterrar des del segle XVIII per considerar-se'ls llocs en els que s'originava el misteriós "mal aire" que feia emmalaltir de febres als habitants de les zones properes i per aconseguir noves terres de conreu, en temps de baixa productivitat agrícola. Avui en dia tenim excedents agraris a tota Europa que subvenciona la seva destrucció i tenim altres procediments menys salvatges per a lluitar contra els mosquits causants de la "malaria".
La utilitat dels aiguamolls, en forma de serveis ambientals i els seus valors naturals i culturals han estat posats de manifest en nombroses ocasions i en diversos fòrums de caràcter internacional, nacional i regional: El Conveni Ramsar de 1971, les Conferències de Rio de Janeiro (1982) i de Johannesburg (2002), el Pla Estratègic Espanyol per a la Conservació i l'Ús Racional dels Aiguamolls i l'Estratègia catalana per a la Conservació de la Natura de Catalunya, són només algunes de les referències explícites que identifiquen els aiguamolls com a espais naturals de gran valor ecològic i cultural que cal preservar en el present i en el futur.

L'Educació Ambiental constitueix un instrument important per a divulgar els valors dels ecosistemes humits, així com per modificar prejudicis erronis i actituds negatives de la població, amb la finalitat de facilitar la conservació i millora de les zones humides.
Naturalistes observant, identificant i comptant aus aquàtiques, a "la Mitjana de Grenyana", des del pont metàl·lic a sobre del Canal de Balaguer, durant la realització del cens anual d'hivernants a Catalunya.
Imatge: La Paeria

La formació dels escolars en els centres educatius i en els itineraris existents en els espais humits, la difusió d'informació a través dels mitjans de comunicació local i lasensibilización ciutadana, per mitjà de jornades de vivenciació de la riquesa natural i utilitat social d'aquest espais, així com la formació d'agrupacions de participació i voluntariat en la conservació, són algunes de les estratègies que s'han de potenciar en el present i en el futur.

La participació ciutadana en la defensa i conservació de les zones d'aiguamolls és essencial per assolir els objectius generals de l'Educació Ambiental. Cal, per tant, difondre al màxim de població els valors dels aiguamolls i les seves diverses funcions naturals i socials, especialment entre els responsables polítics i empresarials, però també entre els ciutadans, en general i entre els estudiants en particulars, de manera que es generin actituds positives per a la seva conservació i l'aprofitament sostenible dels seus recursos.

Tira Comica para el Día Mundial de los Humedales del 2010, por Pattie Rodelli
Imatge: http://www.proteger.org.ar/dia-mundial-humedales-2010/

La informació constitueix un instrument de l'Educació Ambiental que s'ha d'oferir amb garanties de veracitat i rigor científic, i ha d'estar disponible en diferents llocs i suports: paper, CD ROM, Internet, etc. A més, aquest instrument s'ha de complementar amb accions de sensibilització de la societat per tal de motivar determinats comportaments en els receptors. En aquest sentit, és fonamental la formació dels escolars en els centres d'ensenyament, complementada amb visites in situ als aiguamolls del seu entorn.


Si vols conèixer de què va l'Educaió Ambiental, amb certa profunditat, però sense haver-te de dedicar-hi massa temps, et pots descarregar aquest llibret, en format PDF, i anar-te posant al dia:

Libro Blanco de la Educación Ambiental, en pocas palabras

miércoles, 18 de enero de 2012

Recursos de suport a l'observació ornitològica infantil

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Si us agrada observar els ocells salvatges,
si els voleu conèixer millor per a protegir-los i preservar-los de manera més efectiva...


Podeu informar-vos de quines ofertes d'activitats d'iniciació i formació inicial, guiades per especialistes, es poden realitzar prop de Lleida a:

Centre d'Interpretació Ambiental del Parc de La Mitjana
telf 973 232559, Fax 973 225318 o a mediambient@paeria.cat

Ocells de Lleida. Turisme ornitològic per la província de Lleida
http://www.lleidatur.com/turisme/quefer/turismeornitologic.aspx

Activitats del l'Institut Català d'Ornitologia
http://www.ornitologia.org/activitats/index.htm http://www.ornitologia.org/


Alguns materials educatius, sobre ocells, que us podrien ajudar a aconseguir els vostres objectius d'iniciació ornitològica:

Materials pensats per als petits ornitòlegs:


Jocs en línia interactius

L'alimentació del petit
Ocellet (Feeding Birdy)

Ets un
petit ocell insectívor i estàs volant a la recerca del teu menjar. El teu objectiu és atrapar insectes i papallones. Fes-ho abans que s'escapin o et quedaràs amb les ganes de menjar però evita menjar insectes tòxics i xocar amb altres ocells més grossos.

A partir de 5 anys

Si t'atreveixes a jugar-hi, fixat-hi bé, controla els moviments del "ratolí", bon vol i... molta sort!



Joc interactiu que presenta 10 espècies d'ocells que són molt comunes a casa nostra i us ensenya a reconèixer-les pel cant característic de cadascuna. Pots participar seguint dues modalitats de joc, gens complicades.
A partir de 5 anys

Si t'atreveixes a jugar-hi, fixat-hi, no badis i para bé l'orella i... molta sort!


Trencaclosques

Pit roig. Senzill trencaclosques de 20 peces. A partir dels 4 anys
http://spanish.alibaba.com/product-gs-img/bird-jigsaw-puzzle-215137146.html

Mallerenga blava. Senzill trencaclosques de 20 peces. A partir dels 4 anys
http://www.amazon.co.uk/Wooden-20-Piece-Jigsaw-Puzzle/dp/B001UGE2HA

Ocells dels parcs i jardins. Trencaclosques, mitjanament complicat, de 70 peces. En el que es mostren 20 espècis d'ocells característics dels ambients arbustius i d'arbredes. A partir dels 6 anys

http://www.puzzlefolk.co.uk/catalog/products/animals_and_nature/eye-spy_birds.htm




Manual del experto en aves

Textos: Eileen Buckley
Il·lustracions: Jim Robins
ISBN: 8427251599
Editorial: Molino, Editorial
Col·lecció: Manual del experto
Año: 1981
Barcelona
Pàgines: 63
Dimensions: 19,5 x 13 cm
Dip. Legal: B-21945-1981
Edat: de 7 a 12 anys

Contenidos:
Observación de aves. Los comienzos. Técnicas de búsqueda. Diferentes hábitats. Otras ideas.
Actualment, introbable en llibreries de llibre nou!

Pájaros

Textos: Malcom Hart
Il·lustracions: diversos
ISBN: 8427251599
Editorial: Plesa-SM
Col·lecció: La Senda de la Naturaleza
Año: 1977
Madrid
Pàgines: 40
Dimensions: 21,5 x 27,5 cm
ISBN: 84-7374-023-8
Edat: de 7 a 12 anys

Contenidos: Cómo observar a las aves. Lugares para encontrar a las aves. Identificación de las aves comunes

Actualment, introbable en llibreries de llibre nou!

Lagos y arroyos

Textos: Su Swallow
Il·lustracions: diversos
ISBN: 8427251599
Editorial: Plesa-SM
Col·lecció: La Senda de la Naturaleza
Año: 1979
Madrid
Pàgines: 40
Dimensions: 21,5 x 27,5 cm
ISBN: 84-7374-050-5
Edat: de 7 a 12 anys

Contenidos relacionados: Observando aves (p. 12-13). Apareamiento y nidos (p. 14-15). Aves de ríos, lagos y lagunas (p. 39)
Actualment, introbable en llibreries de llibre nou!

Podeu consultar la primera part del llibret Lagos y arroyos (p 1-24) aquí
Podeu consultar la segona part del llibret Lagos y arroyos (p 25-40) aquí

La meva primera guia d'ocells


Textos: José Luis Gallego
Il•lustrador: Òscar Julve
Fotògraf: Óscar J. González
Editorial: LA GALERA,
Col•lecció: Guies, núm. 7

Data de ublicació: 22 de març de 2011

Enquadernació: amb espiral

Mides: 15,0 x 18,0 cm
Pàgines: 64
i inclou un CD
ISBN: 978-84-246-33721

Edat:
de 8 a 12 anys

És una guia pràctica de camp, escrita per
José Luis Gallego, ornitòleg, periodista ambiental i ecologista divulgador, està pensada per a que els nens i nenes, no massa petits, puguin conèixer i identificar els ocells, més comuns, del nostre entorn.
Conté 30 fitxes, completíssimes, en les que es mostren les característiques típiques i els
costums habituals d'una trentena d'ocells, fàcils de veure, en diferents ambients existents al nostre país.

Les fitxes dels diferents ocells, estan agrupades per hàbitats: ocells dels boscos; ocells del camp i la ciutat; ocells de zones humides.

Les fitxes descriptives estan il•lustrades amb unes fotografies de gran qualitat, d'Óscar J. González, i amb dibuixos i esquemes de l'il·lustrador Òscar Julve. La guia es completa amb un CD que conté l'enregistrament de les veus o dels cants dels 30 ocells que han estat enregistras per l'especialista en sons de la natura Eloïsa Matheu.

Il·lustració d'Òscar Julve, corresponent al capítol dedicat als ocells dels boscos
Imatge: http://julve.wordpress.com/tag/la-meva-primera-guia-docells/






Excursió ornitològica hivernal a La Mitjana

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Sortir al camp, en ple hivern!
... per anar a observar ocells!

Que t'has begut l'enteniment?



Alguns consells pràctics, bàsics, per a principiants

1- Resultar els més invisible que sigui possible:

- no porteu roba blanca ni de tonalitats molt clares, ni de colors llampants

- no us feu veure massa, mostrant la típica silueta humana, observant totalment drets i a cos descobert, cal amagar-se, si és possible, darrera vegetació, troncs, soques, murs, roques, etc., i si això no és possible, fer-ho ajupits....

- no porteu penjats objectes lluents que puguin reflexar la llum del sol
- no aneu en grups massa nombrosos, és millor fer-hi grupets, ben separats
- guardar, sempre, les distancies

2- Resultar els més inaudible que sigui possible:
- parleu l'imprescindible i sempre en veu baixa
- vigileu on es posen els peus, evitant caminar sobre pedres soltes i sobre fulles i branques seques
- trepitgeu sempre amb cautela, lentitud i suavitat


3- Evitar els indrets i horaris
freqüentats per persones no naturalistes
- no sortiu mai sols i sense informar del lloc on anireu i de l'horari que fareu
- les millors hores: les primeres del matí, les de dinar (2 a 3,30), les últimes de la tarda
- els millors dies: els laborables, a qualsevol hora, sempre hi ha més poca gent al camp

4- Portar el material imprescindible:

- allargavistes
manejables, si no es porta trípode
- guia d'identificació d'ocells

- quadern d'observacions de camp
- roba d'abric suplementaria

- beguda calenta o/i menjar energètic
- motxilla petita o bossa ronyonera gran

Per a més detalls, veure l'entrada: Contemplar, observar, aprendre i gaudir d'aus, ocells i moixons... en llibertat , especialment, la informació continguda en els documents annexos finals: Els Ocells. Tècniques d'observació i de recollides de dades

Tres ànecs "coll verds", un mascle de colors i tonalitats vistents i dues femelles, de coloració més discreta i críptica
Imatge:
La Paeria


Itinerari ornitològic per La Mitjana de Granyana, amb els punts d'observació corresponents.

Aquesta proposta, és una versió modificada i ampliada de la publicada, el 3 de gener del 2009, per l'empresa de viatges i excursions ornitològiques: BirdingInSpain, al seu blog:
BirdingInSpain.com

Parada 1:
En les primeres i ultimes hores del dia que són les menys concorregudes per humans, resulta profitós anar-hi fins a l'assut que desvia una gran part del cabal del riu Segre cap al Canal de Serós i aturar-se una estona, discretament, a prop de les comportes del canal de Serós, on podreu observar diverses menes d'ocells aquàtics com el blauet, la cuereta torrentera, la xivitona, la polla d’aigua, el martinet blanc i, a més a més, ara a l’hivern també es poden observar el corb marí gros, el bernat pescaire i la gavina vulgar.

Dos exemplars de corb marí gros, en repós, mostrant el seu perfil i coloració, característics
Imatge:
http://ichn.iec.cat/bages/z-humides/Imatges%20grans/corbmari.htm

Parada 2:
Travessat el canal de Seròs arribareu a un petit pont sobre una mena de rierol d'aigües generalment molt tèrboles i/o escumoses, és la Clamor de Les Canals, que vessa les aigües residuals industrials, del Polígon Industrial El Segre, al riu Segre, just per damunt de les comportes del Canal de Serós. Busqueu un lloc discret per aparcar a prop de l’entrada del parc i que no entorpeixi el pas i seguiu a peu. Cal no deixar dins del cotxe, a la vista, res de valor, doncs els "manguis" també fan itineraris per a "plomar pardillos" aquest és un consell aplicable a molts indrets periurbans, solitaris i sense vigilància de cap tipus.

Parada 3: Entre el canyissar, a mà dreta, i els joncars i esbarzerars, a l’esquerra, és possible detectar espècies com la boscarla de canyar, el rascló, el trist, el rossinyol bord, el teixidor i la tórtora turca als cables de la llum i, a més a més, ara a l’hivern, els canyissars són un important dormidor, on els repicatalons i els cruixidells va a ajocar-s'hi, cada vespre.

Vista aèria de La Mitjana, amb la distribució de l'itinerari ornitològic i de les diverses parades d'observació ornitològica
Imatge:
BirdingInSpain.com

Parada 4: Més endavant hi ha un bosquet principalment de verns i xops on podem trobar mallerengues i altres ocells del bosc, i, segons l’època o estació de l'any, també el lluer, el bruel i el mastegatatxes.

Parada 5: Just abans d’arribar al pont metàl·lic que, creuant el canal de Balaguer, facilita l'accés als pous de la cervesera San Miguel, trobarem un camí a mà esquerra que passa per una zona dominada per esbarzers i tamarius. A la tardor les mores atrauen molts ocells com el tallarol gros, el tallarol de casquet i la merla.

Parada 6:
Torneu al pont metàl•lic que travessa el canal de Balaguer per facilitar l'accés als pous de la cervesera San Miguel. Ceueu el pont, a l'altre extrem és un dels millors llocs per veure,per les vores del canal, ocells com el blauet, la cuereta torrentera i la mallerenga cuallarga, aquesta última, enfilada als branquillons dels salzes que creixen a la vora de l’aigua, a l'altre costat del canal.

Blauet reposant, vora l'aigua, sobre un branquilló
Imatge:
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/blauet.htm

Parada 7:
Gireu cap a la dreta i seguiu el camí que paral·lel al canal de Balaguer segueix aigües amunt. En els arbres i arbustos al llarg d’aquest camí teniu bones oportunitats de realitzar observacions interessants en la forma, color i comportament d'ocells nidificants o reproductors com l’oriol, el papamosques gris, el pardal xarrec i els gratapalles i d'alguns ocells migratoris com el tallarol gros, el mosquiter pàl•lid i el mastegatatxes. A més a més, ara a l’hivern, podreu observar el pit-roig, el pardal de bardissa i el pinsà mec, aquest últim, confós entre els nombrosos pinsans comuns què venen aquí per passar-hi la nit.

Parada 8:
A l'arribar a la tanca que talla el camí paral·lel al canal de Balaguer i que comunica amb una altra entrada al parc de La Mitjana, des del camí de Granyana, preneu-hi un altre camí que surt cap a l’esquerra i que després d'un curt trajecte en passar entremig d’una línia d’arbres es divideix en diversos caminets i corriols que quasi tots condueixen cap a la Bassa Gran, seguiu els que es vegin més fressats i arribareu, sense pèrdua fins a la Bassa Gran. Busqueu els dos amagatalls ornitològics, de fusta, que hi ha a la vora de l'estany i que són ben visibles. Un cop estigueu a dintre dels aguaits, cal esperar una estoneta, quiets i en silenci per a donar-li l'oportunitat a les aus per a que es confiïn i tornin a sortir dels seus amagatalls i s'exposin a la vista. Si teniu prou temps i paciència, acabareu per veure'n algunes...però caldrà que guardeu silenci total, no bellugueu els caps i no sortiu de l'amagatall, d'aquesta manera podreu arribar a veure el martinet de nit, el bernat pescaire i el martinet blanc. Altres espècies que en aquest indret són freqüents, són el blauet, l’ànec coll-verd, la polla d'aigua i el cabusset.

Cabusset amb el posat, forma i coloració, caracteristics de l'espècie
Imatge: La Paeria

Parada 9: Continueu pel camí de la dreta i a la primera bifurcació gireu cap a la de la dreta i seguiu el camí fins que arribeu a un pontet de fusta de color verd. Després de travessar-lo, al arribar a la bifurcació, seguiu el camí cap a la dreta passareu per un bosc de xops i àlbers que és un lloc molt indicat per a observar el raspinell comú i, ara a l’hivern, el picot garser gros. El cami porta a un pont metàl·lic o la passarel•la que travessa el riu Segre i comunica amb la zona de Pardinyes. Podeu aprofitar la situació, al mig del riu, en els punts més elevats dels arcs del pont que proporcionen unes vistes privilegiades sobre les dues ribes del riu i sobre el cel obert, parant una estoneta, ben quiets i ben atents, tractant d'escoltar les veus o veure el moviment d'alguns ocells, com la oreneta de ribera, el blauet, l’oriol, el teixidor, el corriol petit, el martinet de nit i un llarg etcètera.
Aigües avall, en direcció a les comportes, dalt d'els arbres
o sobre altres perxes més baixes, podreu guaitar una multituds d'aus, més o menys agrupades, en la que podreu distinguir corbs marins, bernats pescaires, martinets blancs i esplugabous.

Observadors ornitològics, situats al pont que travessa el Segre, realitzant un cens d'aus hivernants a La Mitjana, el gener del 2011
Imatge: La Paeria

Parada 10: Travessat el pont, arribareu al marge dret del riu, a la zona de La Mitjana de Pardinyes, que té unes característiques similars a la zona de l’esquerra que acabeu de visitar, però com que està força més humanitzada, hi ha més zones obertes, és a dir menys espais de bosc i menys dens i, també, molt més trànsit humà, circumstàncies que determinen una menor densitat i diversitat d'ocells, situació que implica menys oportunitats de poder trobar i observar ocells. Si per alguna raó, no poguéssiu o no volguéssiu anar-hi a visitar la marge esquerra, es a dir, la zona de Granyana que és molt més interessant i productiva per a l'observació ornitològica, doncs resulta més salvatge, menys transitada i més coberta de vegetació, més alta, més variada i més densa... aleshores, és molt aconsellable fer la visita ornitològica a la zona de La Mitjana de Pardinyes, els dies festius, a primera hora del matí, o millor encara, si podeu, en un dia laborable per evitar o minimitzar, fins a on sigui possible, les interferències que causen els altres visitants.


Rutes alternatives.

El mateix itinerari, integre o més curt, es pot fer seguint la mateixa ruta, anant-hi a peu o amb bicicleta, però en sentit invers, es a dir, començant el recorregut a la zona de Pardinyes i acabant-lo a la zona de les comportes del canal de Serós.
Amb l'ajuda de la foto aèria, en la que hi remarcades les infraestructures del parc, es poden planificar altres rutes personalitzades
Imatge:
La Paeria


Algunes adreces interessants per als observadors d'aus, de zones humides a Lleida i a Catalunya:



- Centre d'Interpretació Ambiental de La Mitjana
Rutes ornitològiques guiades
telf 973 232559, Fax 973 225318 o a mediambient@paeria.cat


- Centre de Recuperació de Fauna Salvatge
, de Vallcalent, de la Generalitat de Catalunya. Hi ha una bassa i un amagatall, des d'on a les tardes, es poden fer unes excepcionals observacions d'aus aquàtiques, per la concentració, extraordinària, d'aus que atreu el lloc.
Telèfon: 973 26 79 90, Fax: 973 28 36 84


- Cens d'aus aquàtiques hivernants al parc de La Mitjana
del 24 de gener del 2011

- Cens d'aus aquàtiques hivernants al parc de La Mitjana
del 25 de gener del 2011
Enlace
- Els ocells de Lleida. Turisme ornitològic

- Anuari ornitològic de Catalunya de l'Institut Català d'Ornitologia

- Aus observades a d'altres zones humides de Catalunya


- Guía de Aves de las Cinco Villas (Huesca) llibre en PDF de 287 pàgines, en color

- Banc de dades de la biodiversitat de vertebrats de Catalunya


- Seguiment de la migració primaveral d'ocells a Catalunya (ICO)


Enlace