Ètica fotogràfica, estratègies de prevenció d'impactes, coneixements ambientals, responsabilitat i conservació de l'entorn natural

Estratègies de prevenció d'impactes, sobre el medi natural, en la pràctica de la fotografia de/en la natura.


Ja fa molts anys, tants com té la tècnica fotogràfica, més de dos-cents, que els fotògrafs, igual que els pintors, han intentat captar i comunicar als espectadors contemporanis de la seva obra, determinats aspectes del medi natural, característics de la natura salvatge i més o menys humanitzada. Aspectes estètics o dramàtics que, primerament, els han emocionats a ells o que valorats tècnicament, han cregut que podrien ser utilitzats per a produir imatges que podrien resultar prou atractives, com per atreure força públic capa a una sal d'exposició o cap a una publicació gràfica... o imatges prou emotives com per resultar instruments sensibilitzadors i educatius, en ser assimilats per la ment del públic espectador.

El Parc de la Mitjana ha acollit un curs d’iniciació a la fotografia de natura, activitat que forma part del programa municipal “Ecoactivitats”.
Una vintena de persones interessades en la natura i, sobretot, en el món de la fotografia han participat en aquest taller, que ha anat a càrrec del fotògraf professional Jordi Clariana. (+ info)

Lògicament, el grau de popularització d'una activitat, en determinarà massificació dels petits efectes individuals, multiplicant l'intensitat i l'extensió de les conseqüències parcials, concentrades o disperses en el temps i l'espai que la seva pràctica pugui tenir, sobre les condicions prèvies i l'estat de conservació/degradació del medi natural que li serveix d'escenari i de recurs.
Evidentment, els efectes nocius d'una activitat qualsevol, sobre el medi natural en el que es practica, es poden disminuir en un grau d'intensitat que és directament proporcional al grau de sensibilitat, informació, formació, coherència, responsabilitat, autocontrol i altruisme dels seus practicants, en estar predisposats, de bon principi, a renunciar a una part del seus objectius i expectatives personals i posar en pràctica pautes de conducta alternatives, més complicades o costoses, per tal de conservar i protegir el medi amb el que interactuen.

En el cas de la fotografia de natura, en les seves múltiples modalitats: fotografia de paisatge, caça (o pesca) fotogràfica, macrofotografia in situ, fotografia botànica, zoològica o ecològica, etc., el fet tecnològic de l'aparició de la fotografia digital, ha contribuït de una forma extraordinària a popularitzar, és a dir, a massificar la presència de persones, immerses en la natura, intentant captar imatges memorables, la majoria de les vegades, sense tenir cap idea de que hi ha formes, llocs i ocasions, en que una activitat tant aparentment innocent com sembla ser la fotografia, pot resultar ser molt perjudicial per a la conservació de l'entorn i la protecció de la biodiversitat... i si no que els hi preguntin als voltors comuns que niuaven als penya-segats de la Rantisclera, de Camarasa, des de feia força anys, formant la colònia més important de Catalunya i reproduint-se exitòsament... fins el desgraciat cap de setmana, a principi dels anys vuitanta, en que van ser assetjats, fotogràficament, per una colla "d'aprenents de fotògrafs" d'origen urbà, comandats per uns responsables, experts en fotografia urbana i d'estudi.

Des de fa alguns anys, els fotògrafs de natura, professionals, disposen de codis ètics de bona pràctica fotogràfica, redactats per comissions de companys més espezialitzats i/o sensibilitzats per la protecció de l'entorn natural, que ofereixen una sèrie de pautes de conducta fotogràfica, relativament senzilles, que posades en pràctica permeten accedir a les formes menys agressives o invassives de fotografiar en/la naturalesa i que resulten ser-ne molt més respectuoses, responsables, de baix impacte o més sotenibles que les formes més convencionals.

Per tant, per a ser 'fotograf de natura', ni que sigui de forma ocasional, no és suficient, el poder disposar de un mínim de "sentit comú", també en calen algunes pautes bàsiques d'ètica fotogràfica i uns pocs coneixements cívic-naturalistes sobre els valors patrimonials i les normes de gestió del lloc: activitats permeses, distribució espacial de la fauna protegida, zones de reserva amb accés restringit, espècies més vulnerables, èpoques més crítiques, etc....

A la dreta, informació relacionada amb la recent publicació de l'obra Quadern de precaucions i bona pràctica fotogràfica a la natura, elaborada i editada per la Societat Catalana de Fotògraf de Natura, noticia apareguda a Noticies de la Institució, 95. Circular de la Institució d'Història Natural, de maig-juny de 2011. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans.



Proposta de lectures complementàries, per a persones afeccionades a la fotgrafia en la natura que vulguin estar millor informades i resultar més amistoses amb l'entorn natural:

Codi ètic per a fotògrafs associats a la SCFN (Societat Catalana de Fotògrafs de Natura)

Código ético de la AEFONA (Asociación Española de Fotógrafos de Naturaleza)