Avui 2i de juny, comença l'època de l'any en que, segons la dita popular, tota cuca viu.
Ja fa dies, aproximadament tres mesos, vam anunciar l'arribada de l'estació climàtica prèvia: la primavera i les causes astronòmiques de que aquest esdeveniment es reprodueixi, tossudament, tots els anys. També vàrem comentar les conseqüències ambientals, més rellevants, que la caracteritzen, així com les repercussions socials i naturals que hom pot percebre, més fàcilment, a través del sentits. Ara li toca el torn a l'estació de l'estiu que acava de començar, oficialment, a la que li dedicarem una mica d'atenció i farem memòria de moltes de les coses del que, sobre ella, ja sabem.
L'inici oficial de l'estiu, per conveniència i consens es va fixar, ja fa força segles, coincidint amb el dia del solstici d'estiu, moment de l'any caracteritzat perquè el sol assoleix la seva màxima altitud (zenit), al punt del migdia solar i el seu recorregut, sobre l'horitzó, aconsegueix la màxima durada.
Dues conseqüències d'aquests fets astronòmics que es poden observar 'experimentalment i de 
manera quantitativa', són que les ombres projectades pels objectes verticals, al migdia solar són les més curtes de tot l'any i que la durada del dia, en el dia d'avui, és la major de tot l'any i, en conseqüència, la nit d'avui, és la més curta de l'any.
Esquema gràfic senzill, en el que s'han representat el recorregut diurn del sol i l'alçada sobre l'horitzó, al punt de migdia 'solar', en el dies de solstici d'estiu (1), solstici d'hivern (3) i equinoccis de primavera i tardor (2-4) http://www.directe.cat/noticia/15006/que-en-sabem-realment-de-la-nit-de-sant-joan-15006
Aquests dos efectes astronòmics i molts altres de tipus climàtic, meteorològic i biològic que van associats a l'estació estival, són conseqüència d'unes característiques astronòmiques i geogràfiques que són pròpies i exclusivess del nostre extraordinari i meravellós planeta blau, la Terra, com són la posició de l'orbita terrestre, en una zona tèrmicament moderada, l'abundància del compost químic H2O i l'angle d'inclinació de 23,5º de l'eix de rotació, respecte de l'estrella central del nostre sistema solar que permet fortes variacions tèrmiques als hemisferis nord i sud.
Hi ha una sèrie de fenòmens climàtics i meteorològics, extraordinàriament complexos en quant a causes i interaccions mútues, entre els diversos components planetaris implicats: Atmosfera, Geosfera, Hidrosfera i Biosfera que determinen, segons la latitud, l'altitud i llunyania del mar, que els diversos llocs geogràfics tinguin climatologies particulars (clima regional, clima local, topoclima, microclima), amb uns estius caracteritzats per unes condicions tèrmiques i pluviomètriques molt particulars.
Els estius del Segrià, una comarca de clima mediterrani continental, comparativament amb la resta de Catalunya, són dels més llargs doncs, duren quatre mesos i mig llargs; són molt calorosos, amb les màximes diàries, de les més altes de Catalunya i en quan a 'la humitat' ambiental, resulten molt secs, doncs plou poc i, a sobre! hi ha una evaporació molt elevada. Un parell de virtuts estivals d'aquesta comarca, derivades de la seva baixa humitat ambiental, són que, a l'ombra o/i amb una mica d'airet, la sensació de calor resulta molt menys agoviant que l'enganxosa calor del litoral i que les nits i matinades, resulten molt més fresques i 
agradables que les del litoral.
http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Clima_L%C3%A9rida_(Espa%C3%B1a).PNG
Però malgrat totes les dificultats ambientals, al Segrià, com la dita popular diu, 'a l'estiu, tota cuca viu'
L'estiu és l'estació de la culminació de la majoria del processos biològics que s'havien iniciat o reactivat des de finals de l'hivern fins a principis de la primavera, doncs les plantes comencen a fructificar i els animals treuen endavant les seves cries, tot l'entorn natural i rural sembla 'bullir' de vida, amb tots els éssers vivents pul·lulant per tot arreu i en plena activitat. 
Sortida matinal naturalista "Els ocells de la Mitjana" dirigida per l'rnitòleg Steve West, activitat que formava part de la campanya de sensibilització ambiental "Lleida en viu", organitzada per l'Ajuntament de Lleida. http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=5489
En aquesta època de l'any, els afeccionats a l'observació activa o a la contemplació passiva de la natura, poden aprofitar els dies setmanals festius o de vacances d'estiu per a posar en pràctica la seva afecció, en aquesta època de l'any és quan la majoria dels dies resulten més aptes per a estar a la intempèrie, observant com 
funciona la natura, tret de les hores de migdia i immediatament posteriors, en que les temperatures, si no és a recer de l'ombra protectora, resulten massa elevades pels humans i, per tant, amb un cert risc de patir cremades solars o d'agafar una insolació, si es bada més del compte en les mesures d'auto-protecció.
Imatge: http://spaceplace.nasa.gov/ligo-g-waves/sp/
En aquesta època de l'any, també les nits, resulten aptes per a realitzar observacions de camps de caire naturalista, tret de les hores més fredes de la matinada, en que les temperatures són les mínimes diàries i, algunes nits, poden resultar massa fresques, sense roba d'abric... i si hom no pren les precaucions oportunes, pot acabar agafant una bona galipàndria. I, en el pitjor del casos, 
sense haver obtingut, a canvi, res de massa profit naturalista... Per tant, les sortides naturalistes no es poden improvisar, necessiten de preparació prèvia, cal programar i planificar, horaris, itineraris, llistar el material de suport necessari, etc. i finalment, en el moment de la seva posada en pràctica, tenir seny, ser prudents davant de les dificultats i respectuosos enfront de les normes.
El cel nocturn, quan no està degradat per la contaminació lumínica, és un espectacle impressionat i inoblidable
Imatge: http://es.123rf.com/photo_8534016_pareja-bajo-el-cielo-estrellado.html
Observacions al parc de La Mitjana
En aquesta època de l'any, es poden fer una infinitat d'observacions naturalistes de gran valor educatiu i científic, tant de dia com de nit.
En ple dia, amb uns "llargavistes" de 8 augments, podem observar moltes menes de fauna terrestre, vertebrada i invertebrada, si ens interessa l'ornitologia es pot aprofitar per captar més clarament, les diferències que hi ha entre els ocells adults i el joves, amb conductes i plomatges clarament diferenciats o entre mascles i femelles i els comportaments territorials d'algunes espècies.
També podem guaitar a distància tota mena d'insectes voladors que a les hores de sol es mostren descaradament actius, mantenint una distància prudencial no s'espanntaran, però cal anar alerta amb la presència de concentracions de vespes que anuncien la proximitat d'un del seus nius, molt especialment a les hores de mes calor, doncs es mostren molt agressives prop dels seus vespers, on hi ha les seves cries. Els acostumen a situar en zones no inundables de còdols secs i en zones de vores de bosc en els 
arbres vells! A la menor amenaça de l'equip de vespes vigilantes, el més prudent que es pot fer és allunyar-s'hi, de forma ordenada i ràpida.
Aspecte d'un típic d'un vesper o colonia de vespes comunes, amb l'equip d'individus de la primera generació, encarregats en tasques de construcció, vigilància i alimentació de larves de la propera generació de vespes 'germanes'
Imatge: http://petergalley.blogspot.com/p/murcielagos.html
En aquesta època de l'any, hi ha moltes plantes que ja han fructificat, fet que permet que les poguem identificar més fàcilment i amb més precissió que algunes setmanes abans, doncs certes espècies de plantes emparentades s'assemblen força i són precissaments els seus fruits, els que ens aporten la informació necessària que facilita la seva classificació exacta.
Sargantanes de diverses espècies frequenten els terrenys de codolar secs, les serps terrestres deabulen mimèticament en zones d'herbassar i de bosc, cap d'elles és verinosa però hi ha persones que la seva vista, els produeix atacs de pànic, Les serps aquàtiques frequenten les vores inundades o humides de les masses d'aigua, sense corrent, a l'aguait d'alguna granota o peixet despistats, en els que fer-hi presa per a conseguir nutrients i energia, vitals.
A primeres hores del crepuscle i fins a la mitjanit, doncs als naturalistes en fase d'iniciació i infantils, no els cal arribar-hi més enllà d'aquest horari, podem anar-hi, equipats amb llanternes o frontals amb filtres de color roig que no molesta a la fauna, a observar el comportament territorial i reproductor de determinats amfibis, com són diverses classes de granotes i gripaus, que podren localitzar pels seus 'cants o crits'.
També es pot anar-hi, al crepuscle, a la recerca d'alguns muricecs, d'un tipus especialitzat en la captura d'insectes voladors típics de les zones humides.
Els rat-penats més comuns i vulgars, els poden observar més facilment i amb més comoditat en entorn urbans, asseguts en algun banc del carrer proper a un fanal de l'enllumenat públic, mentres ells circunvalen, fent piruetes increibles, la zona més propera al focus de llum, perseguint els insectes que han acudit atrets per la llum . Els rèptils crepusculars, com són els familiars "dragonets", els podren observar sobre les parts més fortament il·luminades dels murs urbans, seguint estratègies de captura d'insectes voladors, semblants a les del muricecs urbans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario