La primavera no és, simplement, una de les quatre estacions del cicle anual, també és un conjunt complex de canvis ambientals, molts del quals són previsibles i alguns resulten sensibles que quan són vivenciats sensorialment, de forma conscient i positiva, poden causar sensacions indescriptibles i desencadenar emocions intransferibles ...
Els canvis ambientals, més comuns, que percebem, més fàcilment, amb els sentits
Amb l’inici de la primavera qualsevol persona comuna, amb una certa capacitat de percepció i d''observació del que passa al seu entorn, encara que no sigui una persona molt observadora, mitjanament experta i dedicada a guaitar, constantment, la naturalesa que hi ha al seu voltant, s’adonarà de que es produeix, una reactivació de la Vida que sembla gairebé sobtada.
Als solars abandonats, als carrers i parcs urbans de la ciutat, a les ribes del riu Segre, als horts i fruiterars de l'Horta, hom pot apreciar com la Vida es desenvolupa de forma accelerada, incontinent i ufanosa, esclatant pertot arreu, a través de les seves múltiples i diverses formes vivents. Amb una potència, vitalitat, generositat i confiança, en les oportunitats que els futurs mesos li aniran brindant, dia a dia i nit a nit que s'haurien d'encomanar a la gent, fins i tot, en aquests temps feixucs i depriments, en els que tots, ens sentim més o menys afectats per l'actual situació de crisi financera, sociològica, política, ecològica i moral.
L'exemple de la la força vital positiva de la Natura, tossuda, imparable, persistent i, finalment exitosa, vencent totes les primaveres, l'aparent estat de coma de l'hivern i preparant-se per a vèncer a l'abrusador estiu, no solament hauria de ser digne d’una major admiració humana, sinó, 
també i, sobretot, motiu de reflexió socio-biològicai d'imitació socio-estratègica.
Aspecte primaveral d'un camp d'atmellers completament florit, amb el terra cobert de plantes silvestres adaptades (espècies arvenses) a aquesta mena d'ambients (agrositemes) que amb la seva floració, no solament, alegren la vista dels urbanites, sinó que hi sustenten interessants comunitats d'invertebrats, contribuint a mantenir la biodiversitat del territori.
Primavera florida, foto original de crismargar (http://www.panoramio.com/photo/20082964)
Algunes reflexions ecològiques, en torn a la Natura, inevitables
La capacitat creativa, regenerativa i productiva que la naturalesa mostra totes les primaveres, hauria de ser-ne, una font d'inspiració permanent de conductes socials, col·lectives, molt més reflexives, eficients, respectuoses, austeres, protectores, responsables i prudents. Doncs la Natura i el Medi ambient, no són solament, unes fonts infinites i insensibles de recursos materials gratuits, que hem de consumir, els humans actuals, de forma accelerada, sinó que la Natura i el Medi ambient són, també, un sistema de sistemes ultra-complexes, sobre els que s'hi sustenta, de forma dinàmica i fràgil, tota la trama de la Vida actual... i futura.
La trama de la vida, generalment ignorada per polítics i menyspreuada per economistes, és més que fonamental, resulta absolutament vital, ja que que amb la seva participació oculta i discreta, contribueix a mantenir el funcionament de tots els cicles biogeoquímics del planeta. Cicles que permeten el correcte funcionamente de tots els biomes i ecosistemes terrestre i aquàtics, continentals i oceànics, sobre la producció i productivitat dels quals, descansa el benestar actual i la supervivència futura, de la civilitzada i tecnologitzada societat humana.
R
epresentació esquemàtica, de les complexes relacions de tipus alimentari, existents entre una sèrie d'organismes vius, components d'una comunitat biològica comuna. La punta de fletxa assenyala el sentit del fluxe alimentari (matèria i energia) existent entre un grup de diverses espècies d'éssers vivents, de la comunitat ecològica. Es fa evident que si desapareix una epècie la circulació a través d'aquesta xarxa es veurà alterada, modificació que afectarà, poc o molt, al correcte funcionament de l'ecosistema , natural o humanitzat, del que forma part, en funció del seu paper clau o trivial.
http://geopolicraticus.wordpress.com/2011/01/12/integral-ecology/
Algunes reflexions ecològiques, en torn a la Natura, convenients i necessàries
L'efecte potenciador que exerceix la primavera, sobre l’optimisme vital humà, enfrontat a les adversitats ambientals, en foma de qualsevol mena de dificultat personal o col·lectiva, no hauria de fer-nos oblidar les dosis de prudència i generositat, necessàries, que hauríen d'acompanyar les nostres decisions, ni fer-nos prescindir d'un nivell mínim de consciència ecològica local-global, per mitjà de les que podríem millorar, força, les actuals formes errònies de relacionar-nos amb el sistema planetari. Proporcionant-nos unes noves concepcions socials del Medi ambient, unes estratègies ètiques i unes orientacions econòmiques, molt més apropiades ecològicament i més ajustades socialment, que, obviament, hauríem d'aplicar a les tàctiques d'explotació del recursos naturals que prenem del Medi ambient i de l'aprofitament del serveis ambientals amb que ens regala la Natura, permanentment.
Cal recordar que malgrat tots el greus entrebancs ambientals globals, que ha patit la Vida, al llarg dels últims 3.000 milions d'anys, la natura se'n ha sortit i ha persistit, sobre el planeta, superant terribles situacions, d'anteriors crisis planetàries que "a priori" auguraven pronòstics molt pesimistes i que manifestaren catastròfics resultats d'extincions massives.
Però, sigui com sigui, la Natura ens ha demostrat que, en totes les anteriors situacions de crisi planètaria que ha patit, ja hagi estat provocada per l'impacte de cometes i meteorits extraterrestres, de glaciacions o de tropicalitzacions globals, se'n ha sortit. Aprofitant els recursos naturals de la seva àmplia biodiversitat, que li ha proporcionat els recursos genètics suficients i les estratègies adaptatives i diversificatives apropiades, com per a poder sobreviure a la tragèdia planetària i poder renèixer de nou... això sí, amb una profunda i extensa depuració de les formes de vida inadequades i obsoletes.
Són la progressiva "carbonificació" de l'atmòsfera planetària terrestre, la creixent "humanització" de la biodiversitat i l'immisericorde explotació de tots els recursos naturals, les causes més probables de l'actual crisi planetària?
La primavera lleidatana, amb mirada de naturalista
A la ciutat de Lleida i els seus voltants, en arribar el bon temps, totes les primaveres, hom es pot adonar com la rigorositat de l’hivern segrianenc, malgrat la seva duresa variable, no aconsegueix mai, minvar el potencial de resistència, ni la capacitat de regeneració, que any rere any, manifesten les múltiples formes de vida que habiten aquest territori ibèric, espècies i varietats vivents, salvatges i domèstiques, que són característiques dels ambients naturals i humanitzats d’aquestes contrades catalanes, ponentines.
Una nena i un nen petits, passegen plàcidament, contents de la vida, per la vora herbosa d'un fruiterar florit, en un migdia primaveral assolellat i calm.
http://elclubdonleo.blogspot.com/2011/03/la-primavera.html
Per poc que hom s'hi fixi, en anar pel carrer o sortir-hi de la ciutat, hom pot veure com, per tot arreu, al terra, broten i creixen brins i matetes d’herba, com els borrons dels arbres i arbustos caducifolis que havien anat fent vida, amb penes i treballs, molt discretament, durant els últims freds de l’hivern, s'obren i deixen sortir grapats de fulles tendres o de flors delicades, sobtadament, les plantes es reactiven de nou, com cada anys per aquesta època.
Ens sorprèn, veure com l’aire es va a omplint, de forma progressiva, de tota mena d’insectes que voleien, els més grossos, acompanyats dels seus brunzits característics. Ens alegra contemplar el cel, cada dia que passa, més blau i lluminós, com de forma incessant i incansable, és travessat per moixons presurosos de diverses menes. Veiem els ocells de sempre, però molt més
actius i sonors, i percebem també la presència d'algunes noves classes d’ocells, d'alguns dels que sabem que han tornat, diligentment, des de l’Àfrica llunyana, preveient les bones condicions ambientals que “el bons temps”, los hi proporcionarà a ells i a les seves cries, aquestes terres ibèriques durant els propers mesos.oreneta comuna (Hirundo rustica) alimentant amb petits insectes voladors, a les seves cries força desenvolupades, però que encara resten al niu, construit adossat als murs exteriors d'una vivenda humana, sota un ràfec, per a protegir els seus petits de la pluja i del sol. Foto original de Jiri Bohdal (Czech Republic, July 2006 )
http://www.naturephoto-cz.com/barn-swallow:hirundo-rustica-photo-1402.html
Però, si sou persones, realment, observadores de la natura, també trobareu a faltar la presència d'alguns altres tipus d’aus, nòrdiques, que havien vingut a passar-hi l’hivern, a casa nostra, fugint de la rigorositat hivernal dels seus nòrdics països d’origen, afectats per un clima molt més fred i que resulta molt menys acollidor que el nostre temperat clima mediterrani.
Proposta d'activitats d'iniciació naturalista
Al terme municipal de Lleida, n'hi ha diversos indrets, especialment interessants, des del punt de vista naturalista, als que, si hom vol, pot desplaçar-s'hi, individualment o en petits grups (els grans grups acostumen a fer tant de soroll i a generar-hi tantes distraccions que molt rarament fan observacions "super-interessants"), per a anar-hi a guaitar i gaudir de la natura, profitosament, amb seny i civisme:
L’Horta Baixa o Vella de Lleida, és un agrosistema antic, molt fèrtil i productiu, degut a les condicions naturals de la seva ubicació geogràfica molt propera al curs del riu Segre. És un espai, potencialment, molt ric en oportunitats d’observació, especialment en les finques cultivades de la forma més tradicional o primitiva, en comparació amb la migradesa de naturaque conté l'urbosistema que és la ciutat, dissenyada para acollir de forma exclusiva a la nostra espècie, però on també són possibles, les activitats d’observació de flora i fauna, molt adaptades a aprofitar aquest espai estrictament humà.
Visita dominical, organitzada per la Regidoria de Medi Ambient i Horta de l'Ajuntament de Lleida, que pretén fer descobrir a la ciutadania urbana, els valors naturals que amaga l’Horta de Lleida fent una passejada en bicicleta.
L ’Horta Alta o Nova de Lleida, és un agrosistema força fèrtil i no tant productiu, degut a les condicions naturals del sòls de menor qualitat i a la necessitat de major irrigació per mitjà de sèquies, degut a la seva posició, més elevada i força allunyada del curs del riu Segre. És un espai potencialment ric en oportunitats d’observació, especialment en les finques cultivades de la forma més tradicional o primitiva, però també als secans.
Una alternativa, molt interessant, per als naturalistes lleidatans que vulguin gaudir de l'observació naturalista de l'entorn, és la d'aprofitar-hi els diversos parcs públics urbans que la ciutat posseeix: Camps Elisis, Seu Vella. Gardeny, marges urbans del Segre, Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, etc.
Presentació institucional de una visita dominical, guiada, al parc municipal fluvial, de La Mitjana, dins el programa Ecoactivitats, amb participació d'una seixantena de persones, majoritariament, infants
http://sostenibilitat.paeria.cat/noticies/la-mitjana-obre-les-seves-portes-a-la-primavera/
Però de tots els parcs públics disponibles, a la ciutat de Lleida, els millors són els que conserven o han recuperat aquests darrers anys, unes condicions ambientals, més o menys, properes a les que serien les seves condicions originals, les totalment naturals. A més, les que per la seva ubicació geogràfica natural, sobre els marges fluvials, resulten més productives i diverses, les millors zones d'aquesta mena, són les zones humides de La Mitjana i la dels Aiguamolls de Rufea. Es tracta de uns medis força naturals, molt rics en naturalesa, molt propers, accessible i oberts, on es pot anar-hi a fer observacions naturalistes, de forma respectuosa, amb l’entorn natural i social i on poder gaudir d’experiències sensorials i emocionals gairebé irrepetibles i quasi bé intransferibles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario