Alguns records i valoracions, personals, d'altres temps, afortunadament, ja superats
Respecte a les precàries condicions d'equilibri, entre tímides mesures oficials de protecció i agressives i diversificades activitats de destrucció que afectaven greument la conservació de la zona de La Mitjana, l'any 1985 s'havia produït un nou esdeveniment, imprevisible, inesperat i força perillós, que planava en l'horitzó conservacionista local que defensava la protecció de la zona i del seu ric patrimoni natural.
El fet que, tot ser llunyà, resultava afavoridor de les condición de menyspreu dels valors naturals i de les tendències antiproteccionistes, era que la ciutat de Barcelona optava a ser elegida com a propera seu olímpica, pels Jocs de 1992, amb força possibilitats de sortir-ne guanyadora, en ser-hi el barceloní Samaranch a la presidència del COI.
Fotografia aèria, moderna, de la perifèria urbana de la ciutat, en la que s'aprecia la densa zona forestal, corresponent a l'actual parc municipal de La Mitjana.
Imatge: La Paeria
Quina relació podia haver-hi entre la celebració de les Olimpiades, a Barcelona, i la total alteració del paisatge natural per la transformació, en parc urbà de tota la zona de La Mitjana de Pardinyes, i la destrucció d'una bona part, de la zona semi-natural de La Mitjana de Lleida?
Doncs que aquesta era una excel·lent oportunitat que, ben aprofitada pels destruccionistes, podia satisfer, molt apropiadament, les antigues aspiracions de Fecsa, per aconseguir, finalment, dragar una gran part del vas del petitíssim embassament de Les Comportes i, també, dels clubs piragüistes locals, a poder disposar d'un bonic canal de regates en que poder-hi organitzar events esportius de gran categoria...
Imatge: Google maps
La Federació Catalana recolzava el projecte, Fecsa atorgava els permisos i esponsoritzava el projecte i una gran part de l'opinió pública lleidatana que opinava, en públic, i maniobrava, en privat, l'opció de convertir una zona "inutil" de la ciutat a la que consideraven sense valor, per no tenir-hi cap ús social massificat.
La Mitjana era percebuda, en aquella época, com un espai brut debut a l'abandonament incontrolat de deixalles i runa de tota mena, per part del veinat dels voltants. També era considerada una zona perillosa, per la mena d'activitats ilegals que s'hi feien, per part d'individus i grups marginals, aprofitant que era un espai salvatge i poc freqüentat.
La possibilitat de convertir una zona degradada en una zona de parc, tipicament urbà, adossat a una zona de pic-nic, que vindria a sumar-se esportiva a les zones esportives i recreatives, ja existents en el barri de Pardinyes, era considerada una oportunitat d'or.
Portada de l'il·lustrador lleidatà Jordi Gort, en la que es representa a La Mitjana, com la única rara flor que, encara, s'hi resisteix a l'atac dels blocs-totxo que amenacen amb eliminar del territori urbà tota forma vivent vegetal, i, a la vegada, com l'última illa-refugi de naturalesa que queda a la ciutat, enmig d'un desert infinit d'homogènies i tristes construccions urbanes.
Donada la crítica situació de la zona i desprès de diverses trobades de discussió, amb la participació de diversos col·lectius, sobre l'assumpte, la Junta directiva de l'Ateneu Popular de Ponent, va decidir editar un numero monogràfic del seu botlletí intern. Va ser el nº 33, corresponent al mes de setembre, estaria dedicat a tractar sobre les diverses problemàtiques que afectaven la zona i les possibles solucions preventives i correctores per a compatibilitzar elle objectius de conservació amb les activitats educatives recreatives, vinculades a l'ús públic.
El tractament del tema es va abordar, des de les més diverses òptiques tècniques i diferents posicions ciutadanes, però sempre des dels punts de vista "conservacionistes i proteccionistes".
Imatge: Hotel Salat Resort
El document que presento a continuació, mostra el contingut de l'article que em va ser encarregat per l'Ateneu, pel fet de ser-ne el responsable del primer estudi i informe científics, realitzat sobre la zona de La Mitjana, encomanat per l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lleida l'any 1979.
L'encarrec de l'Ateneu també tenia una altra justificació, en aquells moments, el que escriu era un dels naturalistes i conservacionistes locals que millor coneixia l'estat real de degradació humana i les possibilitats de regeneració natural d'aquell espai quasi-natural, pels molts anys que portava implicat en la defensa de La Mitjana, fent-hi el seu estudi ecològic i realitzant el seguiment de l'evolució de les comunitats i espècies, vegetals i animals, que habitaven aquell espai privilegiat .
No hay comentarios:
Publicar un comentario