Els dies d'aquestes dues estacions, són els més favorables per a realitzar amb més èxit, observacions directes, de camp, tant de flora com fauna, segons les preferències personals o els objectius de l'activitat col·lectiva, quan es tracta d'un grup escolar, donat que els animals són molt més visibles, per mantenir-se molt més actius i els vegetals, molt més fàcils d'identificar per que mostren fulles, flors i fruits.
El principal problema de l'observació biològica, directa de, la natura, radica en que l'observador naturalista ha de realitzar-ne la identificació dels diversos organismes que siguin motiu del seu interés científic: la identificació micològica dels fongs, la identificació botànica de les plantes o la identificació zoològica dels animals. La identificació és possible per que tots els éssers vivents tenen uns trets característics (dimensions, forma, color, comportament, hàbitat, etc.) que poden ser observats i que serveixen per a diferenciar-los, els uns dels altres, pero no sempre és una tasca fàcil. Aprendre a identificar i a denominar els éssers vius, pot estar condicionat per les diferents modalitats o situacions en les que es realitza l'observació naturalista:
- visita guiada, sota la direcció d'un "especialista que marca les pautes de l'activitat i va anomenant "tot el que és visible, sobre l'itinerari i/o el terreny dels voltants, i resulta rellevant per a les conclusions finals de l'observació". És la forma més fàcil i ràpida.
- visita "autoguiada" per mitjà d'una sèrie de punts de "parada i observació", distribuïts al llarg dels itineraris de visita recomanats, molt estratègicament, amb "cartells explicatius" de les peculiaritats del lloc. És una forma permanent, fàcil i ràpida
-visita "totalment autònoma", l'observador no és guiat ni informat, durant la sortida, per sistemes externs i s' ha d'espavilar per a poder posar un nom als vegetals i/o animals desconeguts que li resultin més interessants dels que va trobant "sobre la marxa". És la forma més autònoma, difícil i lenta, però la més efectiva pel grau de motivació intrínseca.
Cal tenir present que tota denominació, implica identificació o reconeixement previs, fet que no sempre resulta una feina fàcil, per a totes les persones, ni per a tots els organismes vivents. En aquestes ocasions les guies de camp o d'identificació biològica, resulten imprescindibles i de gran ajuda.
Arribats a aquest punt, el problema és contestar, apropiadament, a la pregunta que planteja l'observador ansiós ...i quina guia he de fer servir?
La resposta no és difícil, la guia triada ho estarà en funció del que hom vulgui observar i aprendre a reconèixer: "una mica de tot?" o solament bolets?, plantes? ( inferiors? superior?), animals? (invertebrats?, vertebrats?)
Per algú que comenci a practicar l'observació biològica i vulgui saber identificar i reconèixer tota mena d'éssers vivents i pels que, encara, no tinguin molt clar a quina classe d'organismes vius, es volen dedicar a re
conèixer a fons, jo li recomanaria tot un autèntic clàssic, de la iniciació, bio-naturalista que mostra una mica de tot i en qualsevol terreny de qualsevol país europeu i ho fa de forma rigorosa i clara. Sols té "un petit problema", en l'actualitat, resulta gairebé impossible de trobar, en llibreries de llibre nou, doncs es va editar l'any 1977, i molt difícil de trobar en les de vell... però sempre ens quedarà l'oportunitat d'intentar-ho en internet... :Plantas y animales de Europa, Garm, Harry (texto) & Eigener, Wilhelm (ilustraciones), 1977. Pamplona, EUNSA (Ediciones Universidad de Navarra SA) DESCATALOGADO
IV+1 h.+348 pp. 18x11 cm.
Encudernación en Rústica. Muchísimas imágenes en color, intercaladas en el texto. Revisión y prólogo de la edición española de Rafael Jordana Butticcaz. Colección Libros de Biología.
Es tracta d'un llibre, ideal, per a les persones que es comencen a iniciar en la pràctica del naturalisme biològic i, encara, no tenen molt clar a quin tipus d'ambients ecològics es volen dedicar, ni en quina mena d'organismes vivents, es volen espezialitzar.
Resulta un llibre molt pràctic per incloure els següents tipus ambients ecològics europeus:
- Bosques y selvas *
- Brezales, turberas y tundra
- Aguas continentales ****
- Mar y costas
- Praderas y pastizales **
- Campos, parques y jardines **
- Montañas
*El nombre d'asteriscs, indiquen el grau de la seva utilitat identificadora, en el cas concret d'aplicació en tasques d'identificació de flora i fauna de La Mitjana de Lleida
També resulta una obramolt útil, en etapes d'iniciació a l'observació i classificació biològiques, per donar, en la part introductòria, unes nocions generals de botànica i zoologia, esquematitzades i representades gràficament, però que són fonamentals, sinó imprescindibles a l'hora d'intentar fer-ne la classificació biològica d'alguns organismes vivents.
Personalment, crec que resulta un llibre d'iniciació, excel·lent, per a joves o adults (no per a nens) per que mostra de forma gràfica, clara i en color, l'aspecte típic de les espècies de bolets, plantes i
animal que són més típiques, en diversos ambients ecològics, propis d'Europa.No és una obra aconsellable als "naturalistes de nivell avançat" que ja han decidit i començat a especialitzar-se, en alguna mena concreta d'organismes vivents i/o en algun tipus ambient ecològic determinat. Excepte quan hom fa un viatge i una estada curta, per motiu d'unes vacances, a un país europeu, que li resulti desconegut i no vulgui estar "perdut"
És molt recomanable pera facilitar la motivació o la formació inicial, naturalista, als més joves de la familia, (adolescents) o als que tenen una formació botànica o
zoològica més deficient (molta gent), durant alguna estada vacacional en algun "camping" o casa de turisme rural, etc..Com que al parc municipal de La Mitjana, de Lleida, hi ha una gran varietat d'ambients ecològics, la recerca i comparació amb les imatges i descripcions existents en els diversos capítols d'aquesta guia àmplia d'identificació, ens pot resultar mol útil i profitosa, però és evident que no podem demanar-li el que és impossible, esperar trobar-ho, tot-tot!
Les imatges que es mostren corresponen al capítol "Aguas continentales" del llibre recomanat Plantas y animales de Europa, de Harry Garm & Wilhelm Eigener.
Algunes ajudes, alternatives i gratuites, des d'internet:
Reserva Natural de los Sotos de Alfaro: guía de campo
Edita: Gobierno de La Rioja. Consejería de Turismo, Medio Ambiente y Política Territorial.
Logroño, 2007 (Precio de la versión impresa: 15 €)
La versió en format pdf, d'aquest llibre, es pot descarregar gratuïtament aquí:
Descargar 1ª parte de la guía (pdf, 2,6 Mb) (Tapa y p. 1-61)
Descargar 2ª parte de la guía (pdf, 2,8 Mb) (p. 62-120, índice y contratapa)
Tot i que La Rioja queda una mica lluny de Lleida, tampoc és tant, no hi ha tanta diferència entre les condicions ambientals existents en la Reserva Natural de los Sotos de Alfaro i el parc municipal de La Mitjana, de Lleida, per la qual cosa, les adaptacions biològiques més eficients han de ser molt similars en ambdos espais, fet que comporta que comparteixin moltes espècies vegetals i animals, per tant, la guía de La Rioja resulta força vàlida, com a intrument de classificació, identificació o reconeixement d'una gran part de la fauna i flora de ribera, però com en qualsevol cas d'dentificació no experta ha de ser aplicada "amb prudència".
Manual para conocer el estado de la vegetación de ribera en los ríos navarros
Coordinación y redacción: CRANA y Esperanza Ursúa. Edita: Centro de Recursos Ambientales de Navarra (CRANA) Financiado por el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, en el Programa de Voluntariado en ríos y apoyado por Obra Social "la Caixa". Pamplona 2009.
http://www.crana.org/themed/crana/files/docs/243/017/vegetacion_cast.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario