Ha començat la primavera... a tot l’hemisferi nord!
...I és clar, a La Mitjana, també ha arribat!
Avui dilluns, 21 de març de l’any 2011, a les 0:21 h. de la nit, hora oficial peninsular, ha començat oficialment, la primavera, a l’hemisferi nord. Aquesta estació que ara comença durarà exactament 92 dies i 18 hores i s’acabarà el 21 de juny de 2011, dia en s’iniciarà l’estiu.
Amb el transcurs de la nova estació que avui comença, s'aniran produint diversos canvis ambientals, que són molt característics d'aquesta estació i que afectaran, de forma més o menys previsible i perceptible, a les condicions astronòmiques, atmosfèriques, climàtiques, meteorològiques i hidrològiques, però de retruc també acabaran influint sobre les condicions i relacions biològiques de tipus vegetal, animal i social.
Com és que sabent tot això, amb tanta precisió i seguretat?
Des de temps molt antics, hom havia cregut que, tots els presagis més importants per a la vida humana, procedien del cel, per tant no era gens estrany ni estava injustificat que la gent s’hi passés molt de temps observant el firmament i interpretant els senyals celestes que ells creien que els enviaven diverses divinitats que hi residien en el firmament com anuncis del que passaria temps mes endavant. Observar el firmament es va convertir en ofici i els astròlegs eren els especialistes en llegir el cel, interpretar els seus missatges i comunicar-los a la societat per a prevenir les males conseqüències. Els seus presagis comprenien temes tan variats com les previsions climàtiques i meteorològiques, l’elecció del millor moment per a iniciar o acabar feines productives o situar en un dia clau, els assumptes més transcendentals, tals com el millor moment per començar una guerra, iniciar una expedició
terrestre o marítima o realitzar un casament... Per a fonamentar les seves prediccions, els astròlegs van realitzar milers d'observacions i anotacions, moltesde les quals han resultat útils a l'astronomia. Mapa del firmament nocturn, d'un Atlas celeste renaixentista, amb representació de les constel·lacions zodiacals, doncs els astròlegs i molta gent hi creia, o que encara hi creu, en l'Astrologia. Segons ells el cel estava plagat de monstres mítics que influïen en el funcionament del món i en determinaven la salut i l'èxit en la vida de les persones.
Imatge: http://partner.cab.inta-csic.es/index.php?Section=Curso_Fundamentos_Intro
Afortunadament per la civilització, amb el pas del temps, s’han anat produint avenços científics i tecnològics que han permès l’aparició de sistemes més raonables i lògics per a fer pronòstics, lògicament, força més fiables.
Alguns vells procediments d'observació celeste i els resultats obtinguts d'observacions idèntiques a les primitives, de fa milers d’anys, encara resulten vàlids per a arribar entendre perquè passen certes coses en el nostre entorn o quines són les causes de alguns aspectes particulars geogràfics i climàtics del nostre territori local o què s'ha de fer quan hom té una pregunta sobre la causa o l'efecte d'algun fenomen natural i vol trobar-li respostes explicatives racionalistes.
Es tractaria de posar en pràctica algunes observacions aplicables didàcticament en els nivells educatius de l’escola primària i secundària, amb la finalitat de poder adonar-se'n la importància de arribar a conclusions més o menys importants, a partir
d'observacions directes o indirectes senzilles i rutinàries, però imprescindibles per a entendre com funciona el món físic, però també com funciona el pensament i la metodologia dels científics.Observacions solars, senzilles, però efectives amb l'ús d'un petit "gnomon", orientat cap el sud.
Imatge: http://www.educ.ar/educar/movimiento-aparente-de-los-astros.html
La formulació correcta i precisa d'una pregunta, permet plantejar-hi possibles explicacions racionals funcionals (hipòtesi) que s'han de validar "experiencialment", documentalment o experimentalment, també permet fer-hi pronòstics raonables i raonats d'aconteixements futurs.
Les conclusions obtingudes, en qualsevol cas, han de resultar molt necessàries i molt útils de cara a poder entendre les causes i efectes de determinats fenòmens naturals i socials que permetin tenir una concepció holística de la realitat social-natural en la que vivim immersos i descobrir la necessitat i la utilitat dels treballs de recerca, enfocats des de perspectives sectorialitzades i globalitzades, multidisciplinars, interdisciplinar o transdisciplinars, per poder arribar a entendre, mínimament, el complicadíssim món natural i social que estem habitant i transformant, en el moment actual. També per saber-hi cercar i trobar solucions racionalment i científicament
correctes, als problemes naturals i socials, als que que contínuament hem d'enfrontar-nos i intentar resoldre, apropiadament, per continuar avançant en el temps com individus, com a comunitat social i com a espècie vivent. Representació, idealitzada, de l'astrònom i geògraf Ptolomeu fent-hi observacions del firmament nocturn amb un senzill instrument
Imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_yn4Gb-48z_BwLyPnSpQ1FKOj7D46bPqQENxWTP9xgB6eaNiSHLOocNF5AhjA9kDrJ6ntMt736v-CQBE1XskAbDKgMvemLdS88RQijpCnDpELX3Usd1VVIqFwk6bbCfb_cQMOkBpcLqs/s1600/astronomia-784991.jpg
Sabem que, des de fa molts milers d’anys, diverses civilitzacions de l’hemisferi nord, van acordar els dies de canvi d’estacions, per consens i partint d’una sèrie de fets descoberts pels antics astròlegs. La gent que vivia en estret contacte amb la natura s’havia adonat de que hi havia una sèrie de fets ambientals, aparentment relacionats, ja que es produïen associats, amb una gran regularitat i seguint un seqüència temporal progressiva, de desenvolupament anual. El que era més rellevant d’aquest fets ambientals cíclics, era que la qualitat i la continuïtat de la vida humana en depenia, i molt, de la seva aparició i evolució. Inicialment, per trobar-hi aliment, posteriorment, per cultivar-los i, finalment, per comercialitzar-los. Aquests fets astronòmics, precisament, per la seva regularitat anual i la seva estabilitat duran dècades i segles, es van considerar com a fites o referents temporals, molt transcendentals per la societat. Que servien a l’hora de distribuir les activitats productives, militars, religioses i festives, al llarg de tot el cicle anual, però també per poder beneficiant-se dels efectes favorables, de determinats fenòmens astronòmics, climàtics, meteorològics, hidrològics, vegetals i animals que es podien preveure per avançat i que s’anaven desencadenant, d’una manera seqüencial i més o menys regular al llarg del cicle anyal.
Representació dels canvis naturals i socials, en funció de diversos moments de l'any i de la climatologia que és característica de cadascuna de les estacions
Imatge: http://las-cuatro-estaciones.wikispaces.com/
De forma molt simplificada, podem concloure que gràcies a l'observació d'aquests fenòmens astronòmics, l'any, solar o lunar, pot ser dividit amb gran exactitud, en quatre períodes temporals, de durada semblant però amb una climatologia i meteorologia molt particular, segons la posició geogràfica de cada lloc (latitud, longitud i altitud). Les zones fredes i temperades, amb dos períodes de rigorositat extrema: l'estiu i l'hivern i dos períodes condicions moderades: la primavera i la tardor. En les zones tropicals i equatorial, la climatologia és força més estable, amb canvis solament meteorològics, de manera que l'any solament mostra dues estacions: temporada de pluja i temporada de sequera.
Representació de la posició de la Terra, en l'orbita solar, durant els moments anuals dels dos equinoccis i dels dos solsticis, amb les conseqüències estacional, pels dos hemisferis, de la inclinació de l'eix de rotació terrestre
Imatges: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/sanwalabonso/muralweb/estaciones/estaciones.htm
- Has visitat la Mitjana, en dies corresponents a les diverses estacions de l'any?
- T'has adonat, si a part dels canvis més evidents, com són els que es produeixen en la vegetació, hi ha altres canvis ambientals, estacionals?
- Creus que canvia la intensitat i tonalitat de la llum?
- Quins serien els horaris ideals, en funció de la temperatura i la lluminositat ambientals, per a fer-hi les visites més agradables al visitant?
- Creus que canvia el cabal del riu?
- Creus que pot tenir alguna utilitat, científica, el fet que els naturalistes acostumin a anotar, en els seus quaderns de camp, la data, l'hora i el lloc, de les seves observacions de qualsevol mena i especialitat? Quines poden ser? Perquè?
No hay comentarios:
Publicar un comentario