INTRODUCCIÓ (1)

LA MITJANA DE LLEIDA

per Heracli ASTUDILLO POMBO, MACS/UdL


Què és La Mitjana?

Un objecte mai és el que pot semblar al primer cop d'ull, per comprendre'l veritablement, cal adoptar molts punts de vista diferents, tants com la seva complexitat ens exigeixi. La Mitjana és un "objecte geogràfic" que ocupa quasi 100 hectàrees de territori, de les que el medi aquàtic i la dinàmica fluvial són uns component fonamental, es un espai o escenari en el que es combinen i s'hi interaccionen una amplia gamma d'elements del medi natural i del medi social, amb unes conseqüències variables i canviants, segons els factors socials i naturals que en condicionen les relacions humanes amb el seu entorn. És un espai que s'ha donat a conèixer, públicament, amb el nom amb el que ara el coneixem, des de fa molts pocs anys, però amb una evolució i una història de milers d'anys...
Per tant es tracta d'un sistema extraordinàriament complexe i molt dinàmic que per a que puguem arribar-lo a conèixer, amb uns mínims de profunditat i de rigor, ens exigeix que ens el mirem des de molts altres costats, és a dir que adoptem nous enfocs o punts de vista, fins ara obviats i que ho fem amb l'humilitat necessària i la voluntat suficient per a poder arribar a descobrir nous aspectes i aprendre algunes coses noves, tot plegat que hi apliquem aquell vell adagi que diu "La paciència és la mare de la ciència"... i paciència vol dir una mica de "d'actitud i de temps" i ciència vol dir una mica de "criteri i de mètode"


Ambientalment: és una "reserva de Biodiversitat" que ajuda a protegir, conservar i divulgar el patrimoni biològic, històric i etnològic, característics d'aquesta mena d'ambients socionaturals que són les riberes fluvials de terra baixa de les terres del Ponent català. Es tracta de zones més o menys humanitzades, des de temps remots, en funció del seu grau d'inundabilitat periòdica, amb les avingudes i revingudes estacionals del riu, condició que va determinar la intensitat, temporalitat i els tipus d'aprofitaments dels recursos naturals de tipus hidrològic, geològic, edàfic i biològic que ofereix el territori.

Econòmicament: és un "patrimoni públic" i per tant no és apropiable individualment que si es conserva en bon estat de funcionament, disposa d'una gran capacitat per a prestar "serveis ambientals" de forma gratuita i amb repercussions positives, sobre la millora de la salut física i mental o sobre les oportunitats de millorar la socialització i la formació ambiental dels seus usuaris, axí com contribuir a la millora de la qualitat de vida dels seus veïns. Tots aquets serveis, tan favorables per a la vida humana, tan sols, a canvi de l'esforç amb practicar un minim de respecte cap a l'entorn social-natural i d'unes mínimes inversions municipals.

Urbanísticament: és un “espai lliure”, situat en la perifèria del nucli urbà, amb una superfície de 90 Ha. preservades de la majoria de les activitats transformadores de tipus urbanitzador que resulten les més típiques dels nuclis urbans, per la qual cosa, en la major part d’aquest espai periurbà predominen, molt clarament, els elements naturals. Pertany al terme municipal de Lleida, capital de la comarca del Segrià.

Legalment: és un “parc municipal”, per la qual cosa està subjecte a una sèrie normes reguladores dels usos socials que s’hi poden aplicar. Aquestes normes són les que en determinen les activitats possibles, permeses, restringides o prohibides, en les diverses zones del parc que han estat delimitades, segons les propostes del pla tècnic d’ús i gestió que fou aprovat, en el seu dia, pel ple municipal.

Paisatgísticament: és un “espai semi-natural”, residual i testimonial, ja que l'activitat humana ha destruït la pràctica totalitat de la franja natural de vegetació especialitzada que, en condicions completament naturals, recobriria les riberes fluvials de terra baixa. Situat en una zona de clima continental i sobre subcontractes de ribera i llit fluvio-lacustre, condicions particulars q ue han estat determinades per embassament d’un tram del riu Segre, per la construcció de l’assut de "Les Comportes" per l'empresa hidroelèctrica "La Canadenca" fa prop de cent anys. Com que aquest espai està situat en condicions climàtiques de “la terra baixa” i hidràuliques i edàfiques de ribera fluvial, hi predominen una sèrie d’elements naturals (gea, flora i fauna), molt característics d’aquestes condicions ambientals, molt humides i dinàmiques, tan específiques.

Ecològicament: és una “zona humida”, de tipus fluvial i lacustre, situada a molt poca altitud i sota condicions de clima continental semi-àrid, en la que podem trobar una sèrie de comunitats i d’espècies biològiques, molt característiques d’aquesta mena de condicions o d’ambients ecològics. Algunes particularitats d’aquest espai, deriven de les diverses alteracions del medi, més o menys importants, producte de les conseqüències específiques, de practicar diverses activitats humanes, unes en segles passats i les altres en temps recents o actuals.

Ciutadanament: és un “espai de lleure”, obert a qualsevol persona o grup, apte per a una gran diversitat d’activitats cíviques que es puguin realitzar de forma individual o col•lectiva. Aquest espai resulta molt accessible per a tots els habitants de la ciutat, degut a la seva extraordinària proximitat al nucli urbà però també per les bones condicions de comunicació i trànsit que faciliten les infraestructures i sistemes de transport públic que hi ha disponibles.

Educativament: és un “espai d'interpretació ambiental" que disposa d'una sèrie d'equipaments educatius i recreatius, de personal especialitzat i d'una variada oferta d'activitats educatives de tipus escolar o cívic. Està obert a tota mena d'institucions educatives públiques o privades i entitats culturals, per a que puguin posar en pràctica, de forma autònoma, assessorada o guiada per monitors i monitores, els projectes formatius que cada col·lectiu consideri convenients.

Linguísticament: és un "topònim", és a dir un nom propi de lloc geogràfic que identifica, defineix i situa en l'espai, una zona concreta del territori. La seva etimologia deriva del mot "mitjana", usat per a definir les zones de terra ferma de dimensions respectables que restaven rodejades, permanentment, pel curs del riu i que podien ser aprofitades de forma temporal per explotar recursos com ara les pastures, la llenya, la pesca, etc.

Artísticament: és un "escenari" en el que s'han realitzat i es poden realitzar actuacions, però també en el que es produeixen esdeveniments naturals i socials que admeten diverses formes de representació i expressió. Pictòricament i, sobre tot, fotogràficament, és un espai força aprofitat i comunicat. En canvi, literàriament és un "recurs narratiu" molt poc aprofitat, al menys fins ara, possiblement per desconeixement de les històries, per part dels narradors capacitats i, també, per incapacitat narrativa de less persones que guarden a la seva memòria els records de fets que podrien resultar un material literari força interessant, doncs és un lloc plé d'històries, historietes i anècdotes de tota mena.