en la que no hi ha mai guanyadors, ni perdedors... tan sols guanya o perd l'equilibri necessari per al bon funcionament ecològic de tota la comunitat vivent
Les familiars marietes i els persistents pugons, són dues menes d'animalons molt comuns que formen un binomi vital indissoluble al que si li prestem prou atenció, ens pot ensenyar moltes coses instructives que, a més a més, ens pot ajudar a iniciar algunes reflexions científiques, socials i morals, molt interessants.
Tot el que descriu aquesta interessant narració naturalista, que podeu llegir pitxant sobre les tres miniatures que hi són al final d'aquesta entrada, també passa tots els anys, en viu, a La Mitjana i podria ser observat, en directe, per qualsevol persona que, carregada de paciència, de curiositat i d'una lupa de ma, amb una lent de 4 a 6 augment, hi vulgui anar, qualsevol dia de bon temps, a hores diürnes ben assolellades, de primavera o/i de principis d'estiu.
A La Mitjana podrà trobar saücs, com el de la narració, i moltes altres menes de plantes, cal prestar atenció als brots més tendres i completament coberts de certes classes de pugons, de colors i formes característiques, doncs les diverses menes tenen preferències específiques, que xuclen la dolça i fresca saba del vegetal, sense miraments, doncs són paràsits i els paràsits són així i no hi poder fer més!
A la pàgina de la dreta s'hi pot apreciar l'aspecte de diverses espècies de pugons (del nº 2 al nº 8), però n'hi ha moltíssimes més que aqui no apareixen representades! Juntament amb altres menes de petits insectes, paràsits de les plantes. Totes elles poden arribar a causar grans estralls en les plantes dels monocultius humans, com a mitjanceres d'altres malalties vegetals.
A la pàgina de l'esquerre, es pot trobar el nom científic i la descrpció resumida de cadascuna d'elles
Imatges extretes de Guía de campo de los INSECTOS DE ESPAÑA Y DE EUROPA Chinery, M. 1977. Barcelona. Omega
També podreu observar diverses menes de marietes, de molts diversos colors i grandàries, amb poques o moltes taques a "l'esquena", en diverses fases del seu cicle vital, les larves dels diferents estadis de creixement, no s'assemblen gens als adults. Totes, rastrejant troncs, branques, branquillons, fulles i brots, a la recerca de concentracions de suculents i tendres pugons... o xuclant sense compassió, els sucs interns dels cossos de les seves víctimes, doncs la natura salvatge i els depredadors són així de brutals...
Aqui es poden veure els diversos aspectes, tant diferents, que poden tenir les diverses mene de "marietes" però s'assemblen en el comportament i l'alimentació: totes elles són presistents rastrejadores i voraces devoradores de pugons. A la làmina de l'esquerra, abaix al centre, es pot veure l'aspecte tan diferent dels adults que tenen les larves, tot i que tenen el mateix instint i comportament
Imatges extretes de Guía Básica de los INSECTOS DE EUROPA de Zahradník, J. & Severa, F. 1981. Barcelona. Omega
La compassió és una emoció humana derivada de principis ètics o moral, com la justicia o l'equitat, que són construccions filosòfiques racionalistes humanes que com a tals solament han de pretendre servir per a influir en les conductes humanes o per a orientar les decisions i comportaments dels humans de la manera més justa i racional possibles, qualitats que no existeixen en la "mare" Natura, simplement perquè són possibles. La natura, actua impulsada per principis ben diferents del que anomenem ètics o morals, però en ella, a més a més de les relacions de "parasitisme" i "depredació", també es donen relacions de ajuda i benefici mutu, anomenades de "mutualisme", en aquesta història, l'exemple d'això són les bones i interessades relacions de "toma y daca", existents entre les formigues i els pugons.
Anem per feina, si voleu...
Aquí davall, teniu un texts que, si el llegiu amb atenció, us pot ensenyar moltes coses molt interessants sobre alguns insectes:
Text extret de l'obra col·lectiva, anònima, Los Animales Comunes, segon volumen de Naturaleza y Vida, Enciclopedia Panorámica Miracle. Barcelona. 1968. Editorial Lluís Miracle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario