Observar, ocells salvatges, més o menys comuns i diürns, en el seu medi natural, és una activitat relativament fàcil per a qualsevol persona, si l'observador sap triar el lloc adient i va al camp, proveït d'una mica de paciència, un quadern de notes, una guia de identificació apropiada i uns prismàtics de 8 augments, ni més ni menys. Per aquesta raó varem encetar la sèrie d'articles sobre iniciació faunistica, amb l'article dedicat a les aus i moixons salvatges, avui proposem un tema que està a les antípodes del precedent, un tema que és un repte impossible, per a qualsevol observador ocasional o apressat que no estigui decidit a invertir-hi moltes hores de la seva vida o que no sàpiga triar el lloc apropiat i l'ocasió oportuna. Però també resulta força difícil per a l'observador afeccionat que tot i invertir moltes jornades, no sàpiga triar el lloc apropiat i l'ocasió oportuna, tant sols els "professional" de la caça fotogràfica i de l'observació científica, acostumen a poder observar, regularment, certes espècies de mamífers salvatges, en el seu medi natural.
Però per un autèntic naturalista, l'esperança en assolir els seus objectius, per molt difícils que siguin, ha d'ésser l'últim que es perdi.... perquè si no es pot observar l'animal directament, ens queda el recurs de l'observació indirecta: els caus, les petjades i altres rastres, com les restes de menjar...i els excrements... que són molt
interessants per reconèixer l'animal i conèixer la composició de la seva dièta alimentaria, amb les variacions estacionals.Anys endarrere, era molt normal i fàcil, poder observar caus i excrement de teixó, en les zones forestals de La Mitjana, menys freqüentades per humans
http://www.educima.com/dibujo-para-colorear-tejon-i9767.html
Des de l'any 1976 al 1979, estant membre del col·lectiu Natura, jo havia acompanyat, com a guia ocasional i voluntari, a grups de mestres i a grups d'escolars, tots d'Educació Primària que s'havien posat en contacte amb el col·lectiu Natura, mostrant-se interessats en conèixer els valors naturals de La Mitjana, anant-hi acompanyats per persones expertes que coneguessin molt bé la zona...i que ho fèssim gratis.
Els components de Natura, consideràvem que aquesta mena d'activitat, convertia en testimonis d'excepció, d'una situació injusta que afectava una zona excepcional, a tots els visitants que l'anaven a veure directament, podien fer preguntes i rebre respostes. També crèiem que aquesta mena de visites guiades servia per a p
ublicitar, entre una part molt influent de la població, com són els mestres, les raons de les nostres demandes de que la zona fos protegida i les activitats regulades, per les autoritats corresponents, municipals, autonòmiques i estatals.Nen, amb prismàtics, fent observació faunística en una zona humida
http://crariberadeduero.centros.educa.jcyl.es/sitio/index.cgi?wid_seccion=20&wid_item=104
De manera que quan, l'any 1980, des de la direcció de la revista de pràctica docent i innovació escolar GUIX, em varem sol·licitar, algun article de col·laboració que estigués relacionat amb la didàctica de les Ciències Naturals, vaig aprofitar aquests contactes amb mestres i escolar per a posar-me a redactar una sèrie d'articles d'iniciació a l'observació zoològica, basats en els meus coneixements apressos i en les meves experiències viscudes a La Mitjana, que fossin aplicables amb grups-classe formats per escolars d'edats compreses entre els 10 i els 14 anys. Sense excloure la possibilitat de que es convertissin en un material que fos un punt de partida, sobre el que poder fer-hi d'aptacions docents, orientades a satisfer les necessitats i capacitats de grups d'alumnes de rangs d'edat, inferiors o superiors.
Per a llegir el contingut de l'article "Els mamífers salvatges", publicat al nº 36, a l'octubre de 1980, per la revista GUIX, de l'Editorial Graò... o mirar les figures que il·lustren el text, cal pitxar a sobre de les imatges miniatura de les pàgines
No hay comentarios:
Publicar un comentario