El amfibis i els rèptils, formen un grup d’animalons que no resulten massa atractius pel comú de la gent, sinó tot el contrari, els consideren repugnants i perillosos, fet que amb freqüència portava, antigament, i, encara avui, porta a la seva eliminació directa, immediata, i a l’alteració o destrucció del seus hàbitats, en no tenir per aquesta mena d'animals cap tipus de consideració. Tant sols els naturalistes que coneixem les seves adaptacions i les seves funcions, dins de les comunitat biològiques de les que formen part activa i fonamental, els sabem apreciar pel seu valor ecològic i per algunes experiències personals positives. També els admiren alguns col•leccionistes de "fauna rara i exòtica" que els mantenen en aqua-terraris o terraris, segons el
cas, més fascinats per la seva possessió, com a objectes rars, que pel seu estudi científic i consideració ecològica.Senzill esquema d'una cadena alimentària en la que hi participen amfibis i reptils, cadenes d'aquesta mena formen part de les "xarxes tròfiques" que existeixen en La Mitjana
http://www.midisegni.it/disegni/fauna/catena_alimentare.gif
El nostre país, de clima temperat i de paisatges variats, encara és força ric en amfibis i rèptils, tot
i que la contaminació de les masses d’aigua, l’intoxicació del seu aliment amb pesticides, la destrucció del seu hàbitat natural per motius agrícoles, ramaders, industrials, residencials, hidroelèctrics, construcció d’infraestructures, estralls al que s’ha d’afegir la captura il•legal d’exemplars salvatges, per a nodrir el tèrbol mercat de les mascotes, han reduït notablement les seves antigues poblacions.Tràfic d'esècies per raons de supervivència, en zones economicament pobres del món "Una familia del cantón de El Arenal, en Usulután (El Salvador), ofrecen iguanas verdes y garrobos a los turistas. Los grandes por $10 y los pequeños por $6." Foto: EDH
http://www.elsalvador.com/noticias/2006/09/25/nacional/nac11.asp
És molt important per aconseguir la protecció i conservació efectiva d’aquesta mena d’animals, tant importants en les cadenes alimentaries i per tant en el funcionament correcte de les comunitats ecològiques, aconseguir canviar les percepcions errònies, sovint supersticioses, que la gent comuna manté sobre ells. Una forma d’aconseguir aquest canvi perceptiu, és per mitjà del
seu estudi científic directe, situació que permet mantenir contactes visuals i, de vegades, tàctils amb aquesta mena d’animals que desmunten molts prejudicis i tabús ancestrals. Després ja vindrà l’establiment de vincles emocionals positius i, a partir d’aquests, el despertar dels sentiments de protecció d’ells i de la qualitat dels seus hàbitats, doncs sense l’hàbitat en condicions apropiades les espècies afectades, primerament redueixen la seva demografia i rarifiquen les seves poblacions i finalment, desapareixen de territoris ancestrals i acaben per extingir-se. El problema del risc d’extinció, és en l’actualitat, un drama vital de proporcions globals, que amenaça a moltes espècies d’amfibis en tot el món, inclosos els amfibis catalans i els de La Mitjana.El vidriol, un curiós llangardaix sense potes, de vida quasi subterrània, totalment inofensiu i gens agressiu, gaudeix en la tradició popular catalana, d'una immerescuda fama de molt perillós per l'home, doncs es deia que era de mossegada mortífera, creença que portava al pagesos i hortolans a eliminarlos, brutalment, de les seves terres. Santa ignorància!
Fotografia de Toni Llobet
http://criatures.ara.cat/ialtresanimals/2010/05/15/una-serp-destar-per-casa/
L’article que segueix a continuació, manté els mateixos objectius que pretenia en el moment de la seva publicació, ja fa una pila d'anys: pretén fomentar el millor coneixement científic de la fauna herpetològica (amfibis i rèptils) però, també, pretén desenvolupar unes relacions humanes més
amistoses i protectores cap a aquesta mena d’éssers vivents, injustaments, agredits pel seu aspecte i per una sèrie de creences i llegendes supersticioses que són uns clars simptomes d'ignorància i d'irracionalitat, dels seus portadors.Els gripaus comuns (Bufo bufo) s'acumulen en gran nombre dins de les vores de les masses d'aigua, durant les nits del mes de març. De vegades es poden veure diversos mascles "abraçats" a una femella, intentant fecundar la seva posta
Fotografia de Jordi Baucells
http://www.biodiversitat.cat/Fitxes_amfibis/Fitxa_Bufo_bufo.html#
Per a llegir el contingut de l'article "Els amfibis i els rèptils", publicat al nº 41, al març de 1981, per la revista GUIX, de l'Editorial Graò... o mirar les figures que il•lustren el text, cal pitxar a sobre de les imatges miniatura de les pàgines
No hay comentarios:
Publicar un comentario