Iniciació a l'observació científica de fauna (5)

Contemplar, observar, aprendre i gaudir dels insectes, aranyes i centcames... en llibertat

Els grup del éssers vivents, científicament, anomenats "invertebrats", resulta innumerable en quant a l'enorme quantitat d'espècies diferents que en formen part; per els naturalistes és un grup d'animals fascinants, en quant a l'originalitat, efectivitat i diversitat de les estratègies adaptatives desenvolupades, al llarg de mil·lions d'anys, doncs molts d'ells s'han conservat com a fòssils. Ecològicament, resulta un grup fonamental, per la quantitat de biomassa que aquesta mena variada d'organismes aporten a les comunitats biològiques i per les funcions ecològiques que assumeixen, com a consumidors i descomponedors de matèria orgànica, imprescindibles, per al correcte funcionament de tots els ecosistemes, per tot el planeta, tant si són continentals, terrestres i aquàtics, o oceànics.

Mapa conceptual en el que s'han representat els principals grups i subgrups d'invertebrats, amb exemples de gèneres força comuns i coneguts
http://cmapspublic3.ihmc.us/rid=1207261485520_627137356_3671/invertebrats.cmap

El grup d'invertebrats que presentem, avui, és el que en llenguatge popular s'anomena, vulgarment, "bitxos" o "cuques" i que, en general, no resulten massa atractius per a la gent comuna que els considera a tots com de la mateixa mena que els seus pitxors representants, es a dir, els que “piquen”, els que corquen, els que arnen, els que devoren els cultius, els que torturen, insidiosament, el bestiar, els animals de companyia i les persones, etc. Però són molt més que això, doncs molts també controlen les poblacions de paràsits, prestant serveis gratuïts, molt eficaços i saludables als humans que així s’estalvien el haver de recórrer als costosos i perillosos pesticides. Altres, embelleixen el camp, exhibint els seus colors de tonalitats incomparables, o donen un toc de misteri als capvespres d’estiu, encenent i apagant les seves petites llumenetes, de tonalitats verdoses, altres, posen banda sonora, estrident i rítmica, a les hores més càlides dels migdies i tardes, dels dies més assolellats de l’estiu, en les zones arbrades, arbustives o herboses, d’indrets intensament humanitzats i d’espais absolutament salvatges.

Vista superior d'una "aranya tigre" (Argyope bruennichii), femella, sobre la seva xarxa de captura, a l'espera d'aliment "autotransportat" fins al parany quasibé invisible
Fotografia original de Pere Bellesí
http://www.flickr.com/photos/foto-bellesi/5068795046/

Observats, amb mirada d’entomòleg, tots ells, sense excepció, resulten màquines vivents de prodigiosa enginyeria, d’una precisió i efectivitat que envejarien els antics rellotgers suissos i alguns, a més a més, constitueixen autèntiques joies de quitina, d’una bellesa enlluernant quan les observem, amb deteniment, amb forta claror i sota una lent d’augment. Enfi... autèntiques meravelles, amb una capacitat de seducció i d’addicció, molt superiors a tots aquells entreteniments “poca-solta” que pul•lulen, per les pantalles multicolors de televisors, ordinadors i mòbils, devorant el temps... i les neurones de molta gent...i si no us ho creieu, si us plau, proveu! Si l’observació dels bitxos us “enganxa”, està molt clar que esteu fets de pasta de naturalista! I amb cada estudiós de les cuques, que entra al gremi, aquestes estan una mica més protegides i mes lluny de l’extinció. Per això no és bo que sigueu d’aquella mena d’amants de les cuques que les persegueixen sense descans, les atrapen amb diversos enginys de captura, les claven sàdicament amb agulles entomològiques, les guarden en capses amb tapa de vidre, primorosament distribuïdes, segons espècies i subespècies i les conserven mimosament, en una atmosfera saturada d’insecticida o en pots de vidre, submergides, una dissolució líquida conservant, de vegades, més impulsats instints de col·leccionista de rareses o per emocions “necrofíl•liques” que impulsat per veritables objectius científics.

Vista dorsal d'una "papallona ortiguera" (Aglais urticae) prenent el sol, a primera hora del dematí.
Fotografia original de Miguel Angel Bueno
http://foto-natura-huesca.blogspot.com/2008/06/ortiguera.html

A La Mitjana hi ha molt material, per a observar-lo en el seu mei ambient, per a estudiar-lo i aprendre sobre la Vida silvestre, per a gaudir-ne de les estades entomològiques i sorprendre’ns amb els descobriments que fem, però cal recordar que tot això, s’ha de fer sense exercir la violència sobre aquells bitxos que desperten el nostre interès i, per suposat, sense causar-los lesions o produir-los la mort, durant la captura o la manipulació, doncs hi ha tècniques suaus que em de preferir a les “agressives”, no solament perquè l’espai de descoberta és una zona protegida i vigilada, sinó perquè el respecte a la vida ha de ser el principi més important per a qualsevol naturalista, ningú que no sigui un malvat dement, es dedica a torturar els seus “amics” o matar els seus "éssers estimats".

Aspecte d'una típica exposició entomològica, un costum propi del naturalisme del segle XVIII que, malauradament, per a la conservació de la fauna invertebrada, encara no s'ha perdut, doncs la seva popularització, durant el segle XIX, entre les classes altes de la societat europea, va afavorir la seva introducció, en la didàctica de les Ciències Naturals, a les escoles d'educació primària, com una activitat (pseudo)científica.


Per a llegir el contingut de l'article "Insectes, aranyes i centpeus", publicat al nº 61 , al novembre de 1982, per la revista GUIX, de l'Editorial Graò... o mirar les figures que il•lustren el text, cal pitxar a sobre de les imatges miniatura de les pàgines