De totes les classes d'animals vertebrats, les aus, són la mena d'animals que atreu una major quantitat d'observadors. Les raons objectives per les què l'avifauna aconsegueix atreure tal quantitat de seguidors, crec que són moltes i molt diverses, algunes d'elles amb una bona càrrega de subjectivitat o emocionalitat, vinculada a experiències personals de l'infantesa o de l'adolescència. Possiblement, la principal raó del seu atractiu sobre els humans, es degui a que, tret d'unes poques i rares espècies no voladores, totes les aus, posseeixen una capacitat innata i natural, que els humans les hi envegem profundament, la possibilitat de desplaçar-se per l'aire. Aquesta capacitat, de la qual estem mancats els humans, les ha convertit en el símbol, per excel·lència, d'un valor social, de gran importància en tots els temps: la llibertat.
Hi han però altres característiques que les fan molt atractives als observadors humans, les seves formes corporals globals, adaptades a diverses modalitats de vol molt eficient i segur, en diverses condicions atmosfèriques i en diversos medis aeris. A més a més, certes qualitats estètiques del plomatge del ocells, també els fa resultar molt atractius als ulls humans, aquesta vistositat és determinada per la coloració i tonalitat general, la combinació i distribució de zones del plomatge amb coloració o tonalitat contrastades, també hi compta la lluentor. Cal afegir-hi, les adaptacions morfològiques a l'alimentació o al desplaçament, sobre el medi terrestre o aquàtic. També, els fa atractius, el fet de que hi hagi una bona part d'ells que son migradors, provinents de zones més fredes (hivernants) o de zones més càlides (estiuejants)
Aspecte d'un bell i acolorit abellerol, (Merops apiaster) una au migratòria, insectívora, resident al nostre país en l'època estival, força abundant i visible a La Mitjana. Aquí el veiem, a punt d'engolir-ne un insecte de mitjana grandària que són el tipus d'animalons que constitueixen la seva dieta especialitzada.
Fotografia original de M. À. Dora, Grup Onitològic Balear.
http://www.gobmallorca.com
I ja per acabar, volem esmentar dues qualitats més que reforcen l'atractiu, dels ocells, sobre els humans, la primera seria la seva capacitat per emetre sons, la qual cosa ens ajuda a localitzar-los, visualment amb certa facilitat , fet que ens permet centrar la nostra atenció sobre ells. La segona característica, és la seva visibilitat, doncs la majoria són de costums diürns, passen força temps giravoltant, a l'aire, i quan descansen, molts resten en llocs a la vista, enfilats a les branques dels arbres, surant a l'aigua, passejant pel terra, etc., per tant ens ofereixen unes condicions que són immillorables per a que els puguem mirar i remirar, a pleret.
L'observació és una forma, molt especial, de contemplar o de mirar el que hi ha i el que passa al nostre voltant, és una activitat de tipus científic que ens pot permetre conèixer millor la diversitat del nostre entorn i, sobre tot, entendre millor el seu funcionament i el seu estat de conservació o de degradació.
La pràctica de l'observació, per a que proporcioni resultats d'alguna utilitat científica, requereix de certes pautes tècniques, de l'ús d'alguns instruments òptics i d'altres d'enregistrament de dades i d'un únic principi ètic fonamental: la finalitat ornitològica, mai no justifica l'ús d'uns mitjans agressius o barroers, ni disculpa els efectes destructius sobre el medi natural o social.
Grup d'ornitòlegs, de nivell avançat, realitzant un cens hivernal d'aus aquàtiques, a La Mitjana, de Pardinyes, equipats amb prismàtics i un telescopi terrestre, roba tel temps, però no sempre de color apropiat i una petita motxilla, dins de la qual, segurament, transporten una guia d'identificació, un bloc de notes, un termo amb alguna beguda, alguna cosa per menjar... i pot ser alguna càmera fotogràfica amb teleobjectiu
http://www.eixdigital.cat/Lleida/Medi%20ambient/312-elaboren-un-cens-daus-aquatiques-al-parc-de-la-mitjana.html
Materials útils per a la iniciació a l'observació ornitològica
Tot i que a internet, hi ha molts documents, sobre el tema ornitològic, accessibles en línia, de validesa i utilitat molt variables, ja sigui per raons idiomàtiques, geogràfiques o de nivell de competència de l'observador, que podem ser consultats i valorar-ne la seva utilitat en territori català o lleidatà, com per exemple quest:
- Curs d’iniciació a l’ornitologia, a càrrec d'Steve West, ornitòleg professional
Vols aprendre a identificar els ocells del nostre entorn?
- Guía de Aves de las Cinco Villas (Huesca) llibre en PDF de 287 pàgines, en color, editat per Adefo (Asociación para el Desarrollo y Fomento de las Cinco Villas) l'any 2008
- Aves de zonas húmedas p. 140-234
A continuació, també, volem oferir a la consulta dels lectors, un material d'iniciació a l'ornitologia, redactat, l'any 1980, per l'autor d'aquesta entrada que fou publicat en forma d'article didàctic, per la revista educativa GUIX.
Es tracta d'un document elaborat amb unes finalitats eminentment pràctiques i didàctiques, concebut per a ser-ne utilitzat en sortides escolars, a paratges més o menys naturals, per a fer-hi observacions naturalistes, relacionades amb treballs pràctics escolars, de coneixement del medi natural, amb alumnes de cicle mitjà (10-12 anys) o/i cicle superior (12-14 anys) de l'Educació Primària d'aleshores que, en aquell moment, era l'EGB.
Però cal aclarir que aquest document dissenyat, originalment, per a ser aplicat amb grups d'escolars és, perfectament, adaptable als grups familiars i als grups d'amics que vulguin fer salut, mentre descobreixen la riquesa que conserva, sovint amagada, el seu entorn proper, sigui aquest un carrer, un parc urbà, La Mitjana o qualsevol racó de L'Horta de Lleida.
Tot i el temps transcorregut, doncs ja fa 30 anys que es va publicar, la metodologia bàsica ha canviat molt poc i, per tant, crec que continua sent un document vàlid que pot resultar de molta utilitat a qualsevol persona individual o grup d'amics que hagin decidit iniciar-si en l'observació de les aus, i que per les raons que sigui, no poden disposar de l'assessorament expert i pacient d'un naturalista o monitor que els acompanyi en les sortides o que no pugui disposar d'una guia ornitològica, concebuda i escrita, per a principiants inexperts que, inicialment, tenen molt poca idea de què s'ha de fer, com s'ha de fer, on i quan fer-ho.
Evidentment, hi ha alguns instruments que fa 3o anys no existien i avui dia, són força comuns o assequibles. Per ex., ara i han telèfons mòbils, amb GPS, que permeten conèixer i enregistrar la posició geogràfica d'una observació naturalista. Hi ha mòbils amb amb màquina fotogràfica que permet enregistrar imatges fixes o seqüències, en formats digitals. També hi ha telèfons mòbils que permeten realitzar enregistraments de sons ambientals i gravar descripcions orals. També es poden carregar des d'internet "guies ornitològiques" per a consultar-les sobre la marxa o connectar-s'hi a internet per a fer consultes de dades diverses.... Moltes de les càmeres fotogràfiques digitals, actuals, permeten gravar vídeos i so ambient, o disposen te capacitat per a fer macrofotografia i telefotografia.
Però cal recordar que la tecnologia solament ajuda a fer la feina de manera més fàcil i més precisa i que l'instrument més important, útil i valuós per a qualsevol observador, continua sent el cervell i tots els coneixement que hi pugui guardar ben organitzats i validats... i això ni ho venen en cap botiga, ni es pot comprar amb diners....
No hay comentarios:
Publicar un comentario