jueves, 1 de marzo de 2012

Previsions d'efemèrides naturals, astronòmiques pel mes de març

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Algunes efemèrides ambientals, naturals, que podem aprofitar-hi per a fer observacions astronòmiques,
pròpies del mes de març


EFEMÈRIDES ASTRONÒMIQUES

EL SOL

Els moments de sortida (S) i de posta (P) del sol, marquen els punts de l'inici i del final del període de claror, es a dir, del dia, el temps transcorregut entre aquests dos moments marca la durada (D) absoluta del dia (Dd) i per tant, assenyala la durada absoluta de la nit (Dn). Aquestes dues xifres absolutes permeten saber si el dia es va escurçant o es va allargant, progressivament, però també ens permet conèixer la durada relativa dia/nit en relació a la durada de 24 h. del cicle complet dia-nit (C)

Sortida del sol a Lleida
Imatge:
http://www.324.cat/elmeu324/foto/42728/La-sortida-del-Sol-a-Lleida

Dia 1 de març: S= 7.32 h./ P= 18.48 h.--> Dd= ? --> Dn= ? --> Dd/C= ? i Dn/C= ?
Dia 15 de març: S= 7.09 h./ P= 19.04 h. --> Dd= ? --> Dn= ? --> Dd/C= ? i Dn/C= ?
Dia 30 de març: S= 6.43 h./ P= 19.21 h.--> Dd= ? --> Dn= ? --> Dd/C= ? i Dn/C= ?

Les dades de Sortida i Posta del Sol, segons els càlculs de l'Instituto Geográfico Nacional, per a l'any 2012 i per a la ciutat de Lleida http://www.fomento.gob.es/salidapuestasol/2012/Lleida-2012.txt (Alerta! En el mes de març, hi ha un error d'1 h., des del dia 25 fins al 31)

Respecte dels mateixos dies de febrer, en avançar-hi 30 dies, quant s'ha allargat el dia? = ?
Respecte
dels mateixos dies de febrer, en avançar-hi 30 dies, quant s'ha escurçat la nit? = ?

Des de l'1 de gener fins al
30 de març, quant s'ha allargat el dia?= ?
Q
uant s'ha escurçat la nit, en el mateix periode de temps? = ?

*Per a veure els horaris solars, d'altres anys i/o d'altres capitals de província, espanyoles, cliqueu aquí


LA LLUNA

Les fases de la Lluna, marquen el pas del temp
s, amb un ritme de canvi de fase, cada set dies, amb el que un cicle complet es produeix cada vint-i-vuit dies, fet que fa que l'any lunar estigui constituït per cinquanta-dues setmanes.

Quart creixent: dijous, 1 de març
Lluna plena: dijous, 8 de març
Quart minvant
: dijous, 15 de març
Lluna nova: dijous, 22 de març
Quart creixent: divendress, 30 de març

En aquesta imatge es veu l'evolució de l'aspecte de la Lluna, dia a dia, durant tot el mes de març
Imatge: Calendario lunar perpétuo


ESTRELLES I CONSTEL·LACIONS

Planisferi celest, corresponent a la representació plana de l'hemisferi nord, representant les estrelles d'una constel·lació unides amb traços imaginaris per a que es pugui apreciar la forma que els ha donat nom. En aquest planisferi estàtic es mostren les estrelles més lluentes que són visibles durant el mes febrer. Aquesta "representació molt ideal" mostra el firmament nocturn que veuria un observador, estant tombat a terra i mirant cap el cel, cap a la mitja nit un dia qualsevol del mes de març.
Imatge: El cielo mes a mes

Com que les estrelles i constel·lacions es mouen contínuament i la seva posició no és mai fixa, sinó que va variant al llarg de tota la nit i al llarg dels diversos dies del mes. Es fa evident que per a fer-hi
una bona observació astronòmica, un dia determinat de l'any, a una hora concreta, realment, es fa imprescindible poder disposar d'un planisferi estel·lar mòbil i, sobre tot, i saber-lo utilitzar correctament. Per a aprendre l'us correcte d'un planisferi estel·lar mòbil és molt convenient mirar atentament aquest dos vídeos:

1- COMO USAR EL PLANISFERIO PROCIVEL Nivel 1

2- USO AVANZADO DEL PLANISFERIO Nivel 2



Planisferi Estel·lar Educatiu de Educa Ciència

Descarregar el Planisferi Educatiu, senzill
Només cal descarregar un arxiu PDF de dues pàgines i fer-hi la manipulació i muntatge.
Aquest
Planisferi estelar, és vàlid per a fer-hi observacions a tota la Península Ibèrica, però no per les que s'hagin de fer a les illes Canàries, latituds equivalents o més baixes (Àfrica, Sud-americà, etc.). En aquests casos o quan es vulgui aconseguir observacions de una major precisió caldrà anar-hi a aquest lloc en el que es podrà triar la latitud concreta que interessi a casacú, en funció de la seva localització geogràfica, per tal de poder descrregar-s'hi el corresponent mapa estel·lar.


És possible que el destí de les persones el determinin les estrelles?

Sobre la línia de la eclíptica, hi són visibles les
constel·lacions zodiacals
, típiques del mes de març: Piscis i Aries.

Perquè creus que a les persones nascudes en determinats dies, de
determinats mesos, les antigues i modernes supersticions astrològiques, les hi han atribuït un signe zodiacal que en determina la seva personalitat i circumstancies personals?

Creus que és possible que unes estrelles situades a milions de milions de kilòmetres puguin, determinar el caràcter de les persones i influir en la seva bona o mala sort?

Grabat al·legòric de Hans Holbein "El Jove" (1497-1543) , "la mort burlant-se de l'astròleg", ja que no ha sabut descobrir el moment de la fi de la seva pròpia vida, tot i dir que mirant les estrelles i el seu astrolabi, és capaç de pronosticar el futur dels seus clienst.
Imatge: http://www.godecookery.com/macabre/holdod/holdod27.htm

Creus que la bona o mala formació, la bona o mala actitud, la poca o molta persistència, la bona o mala integració social, etc. etc., d'una persona, determinada, tindran menys influències favorables o desfavorables, sobre el seu futur que la influència "màgica" de unes llunyanes estrelles?

Mires l'horòscop que publiquen els diaris i revistes, sempre que tens ocasió? Què esperes trobar en els seus auguris?


TORNA L'EQUINOCCI DE PRIMAVERA

L'equinocci és cada un dels dos moments de l'any en què el sol creua l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa duració en tot el món, excepte en els pols. La paraula equinocci ve del llatí i significa "nit igual".

Com que l'eix de rotació terrestre es troba "ben dret" respecte del Sol, de manera que no està inclinat cap endarrere com a l'hivern, ni cap endavant com a l'estiu, tant a l'hemisferi nord com als sud, els dia i la nit tenen la mateixa durada.
Imatge: http://albertmartinezbover.blogspot.com/2008/09/equinocci-de-tardor.html

Hi ha dos equinoccis a l'any,

L'equinocci de primavera es produeix al voltant del 21 de març quan el Sol creua l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca l'inici de la primavera.
L'equinocci de tardor es produeix al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'inici de la tardor.

En l'hemisferi sud, aquests noms s'intercanvien, ja que les estacions són les inverses de les de l'hemisferi nord.

Els equinoccis també poden considerar-se com dos punts en el cel. Són els punts on l'equador celeste talla a l'eclíptica. En astronomia, aquest punts són els nodes orbitals de la Terra. S'anomenen punt Àries o punt vernal (l'equinocci de primavera) i punt Libra (l'equinocci de tardor).

El moment en què el Sol passa pels punts equinoccials de cada lloc, es pot calcular de forma precisa. Per aquesta raó l'equinocci té lloc durant un instant concret en el temps diari i anual. Per aquesta mateixa causa, en diferents punts de la Terra, en funció de la seva longitud geogràfica, els equinoccis poden tenir lloc en diferents dates, degut l'existència dels diferents fusos horaris.

L'equinocci de primavera, aquest any 2012, a la península ibèrica, es produirà el dia 20 de març, a les 05.14 h, ...i a les illes Canàries, 1 hora més tard!



No hay comentarios:

Publicar un comentario