Previsions d'efemèrides ambientals, naturals, zoològiques i botàniques de maig

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de maig que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i etològiques i, també, algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.

Continuen les activitats biològiques

Durant tot el mes de maig, amb la pujada de les temperatures, especialment les diürnes, i amb les pluges que si no són més abundoses que altres mesos, si són mes freqüents, totes les activitats biològiques, tots el processos fisiològics i tots progressos ecològics, s'acceleren. La part vivent del medi natural, desenvolupa "històries" increïbles, crea fets sorprenents, mostra transformacions meravelloses, ens facilita coneixements inoblidables, com ninguna altra escola, ni universitat, ni programa televisiu, ho podran fer mai. L'espectacle multisensorial de la Natura, es produeix davant dels nostres ulls, el nostre nas, les nostres orelles deixant-nos, de vegades, bocabadats, de vegades corpresos, de megades, encisats, de vegades, entristits, doncs la vida, es manifesten en la naturalesa de forma esplendent i la mort de forma cruel, però la vida-vida és així: impressionant!

El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos.  A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment,  apropiats:

QUÈ FA LA FAUNA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?

MAMÍFERS:

- Els cadells del teixó (Meles meles) i els de la guineu, guilla o rabosa (Vulpes vulpes), aprofiten les absències de la seva mare, quan surt de cacera, per començar a sortir, a l'exterior del seu cau, on fan les seves primeres exploracions del terreny més proper, pels voltants, de la seva llodriguera

Tres cadells de toixó, força crescuts, cercant cucs i tartanys per a fer-hi un mos mentre esperen la seua mare

Imatge: http://www.cartinafinland.fi/en/picture/60628/three+european+badgers+-+meles+meles.html  

AUS:

- Algunes aus estivals, encara, continuen arribant des de l'Àfrica, amb bones perspectives de poder reproduir-s'hi al nostre país, ara que el seu aliment ja no és tan difícil de trobar, com fa uns mesos endarrere, com són els enganyapastors (Caprimulgus europaeus), els aligots vespers (Pernis apivorus), les piules dels arbres (Anthus trivialis), les bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta), etc.

L'enganyapastors nia a terra, confiat de la capacitat de camuflatge que li proporciona els seu plomatge i la seva posicióImatge: http://www.discoverlife.org/mp/20q?search=Caprimulgus+europaeus

- L'abundància d'insectes i de les seves larves, en aquesta època, fa que siguin un dels components, principals, del menjar que tota mena d'espècies de moixons donen al seus polls que creixen ràpidament ja que són alimentats, diligentment, per els seus pares. La majoria de moixons, han sincronitzat la seva posta primaveral, per tal de que el naixement dels pollets, coincideixi amb l'època d'abundància de tota classe d'insectes que els han de servir d'aliment.

- Els polls de gamarús (Strix aluco), que ja estan força crescuts, són massa grans per encabir-se en el forat, del tronc de l'arbre vell, on van nàixer i han de fer-hi vida, sobre una branca propera a l'antic niu, on són alimentats, pels seus pares, amb diverses espècies de rosegadors. Els polls de xot (Otus scops), també estan ja força crescuts i els hi passa el mateix.

Polls  de gamarús, esperant l'arribada aèria del seu menjar preferit...ratolins

Imatge: http://lt.wikipedia.org/wiki/Vaizdas:Strix_aluco_3young.jpg

 

- La femella del cucut (Cuculus canorus), espia les anades i tornades de determinades espècies de moixons que han començat a fer-hi la posta, i en el moment en que cap dels dos membres de la parella propietària estigui present, s'arribarà fins al niu que ha de parasitar, en traurà un ou original i hi posarà un dels seus que és una còpia molt semblant al ous dels autèntics propietaris i marxarà, discretament, a repetir l'operàció en altres nius, de la mateixa espècie, que hi hagi dins del seu territori ja que cada femella està especializada en falsificar els ous d'una determinada espècie

Poll de cucut, crescut, parasitant un niu de boscarla de canyar, en el que ja no hi cap, mentre és alimentat per un dels seus pares adoptius, molt més menut que ell.

Imatge:  http://es.wikipedia.org/wiki/Cuculus_canorus

- Encara continuen arribant, des de l'Àfrica llunyana, el últims estols de falciots negres (Apus apus), d'orenetes cuablanca (Delichon urbica) i de capsigranys rojos o escorxadors (Lanius collurio)

- Alguns moixons tardans com són les piules dels arbres (Anthus trivialis), els repicatalons (Emberiza schoeniclus),  les bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta), les orenetes cuablanca (Delichon urbica), etc., encara coven la seva posta primaveral.

PEIXOS, AMFIBIS, RÈPTILS i d'altres:

- Els capgrossos o culleretes, de color negre que resulten ara els més  visibles, per la seua coloració fosca, sobre el fons de l'aigua poc profunda, de les vores, de les tolles i basses, ben il·luminades i tèbies, són les larves del gripau comú (Bufo bufo) o del gripau d'esperons (Pelobates cultripes), atrapen cuquets i petites larves aquàtiques d'insectes. També es poden veure una altra mena de capgrossos o culleretes de coloració força més clara: gris platejat o marró clar, aquestes són les larves aquàtiques de les granotes vulgars (Pelophylax perezi), que brosten algues i residus vegetals

- Després de la posta de sol, entre la vegetació del voltant o de dins, de les basses i tolles, es pot escoltar com canten les granotes verdes o comunes (Pelophylax perezi), les reinetes meridionals (Hyla meridionalis) i, a alguna certa distància de la vora de l'aigua els gripaus llevadors o tòtils (Alytes obstetricans), anunciant el seu estat permanent de zel reproductor

Una reineta, enfilada sobre unes tiges de jonc, gràcies a les ventoses adhesives que té en la punta dels dits pot enfilar-se, ben amunt, sobre la vegetació de les vores de l'aigua

Imatge: http://innovabioblonosinvaden.blogspot.com.es/2011/03/glosario.html

- Pugons, erugues, xinxes de multitud d'espècies i altres menes larves d'insectes, colonitzen i proliferen sobre els brots i les fulles tendres, d'arbres, arbustos i herbes, unes per menjar o xuclar les fulles tendres de les plantes hostatjadores i les altres, carnívores, per depredar-les.

Una fulla farcida de pugons que li estan xuclant la saba, mentre tant, un parell de larves de crisopa, van xuclant-los a ells els líquids corporals. La crisopa és un insecte neurópter, especialitzat en depredar activament els pugons, tant en la fase larvària com adulta. És, per tant, un insecte molt útil als agricultors

Imatge:  http://es.wikipedia.org/wiki/Aphididae

QUÈ FA LA FLORA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?

- Els arbres i arbustos, del bosc de ribera, tots caducifolis, ja presente capçades plenes de fulles que, a mesura que van passant els dies, van incrementant el nombre i grandària de les seves fulles, de tal manera que al sotabosc, cada dia que passa, arriba menys quantitat de llum i d'escalfor, solars, fet que, en aquesta època de l'any, impedeix totalment la germinació de llavors i el creixement de les herbes que són de ple sol. 

- Els saücs (Sambucus nigra), completament coberts de fulles, floreixen een unes inflorescències amb forma d'ombrel·la, formades de petites flors blanques dotades d'una olor intensa. El seu perfum i les seves inflorescències blanques, permeten localitzar-los i identificar-los a una certa distància dins dels bosquets que formen els àlbers i els xops, on hi viuen molt dispersos, juntament amb freixes i oms, de fulla petita i salzes comuns.

 Antiga làmina botànica, en la que sintèticament, s'han representat les principals característiques morfològiques d'aquesta espècie que resulten útils per la seva identificació i reconeixement

Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sambucus_nigra

- Amb les primeres calors, el terra de La Mitjana i de molts altres indrets de les vores del Segre, s'aniran recobrint d'una catifa flonja, cotonosa i blanca. Està formada per milions de llavors de xop, d'àlber i de salze recobertes d'un borrissol molt fi i lleuger que en sortir de l'interior del fruit capsular, s'estarrufa ràpidament, s'asseca en un no res, aleshores les llavors, dalt dels arbres, s'esperen a que bufi una mica l'aire, llavors, es desprenen i comencen a flotar dins del corrent d'aire.  La brisa més lleugera o el vent furiós, s'encarreguen de anar-les dispersant, més o menys, lluny de casa i una mica per tot arreu, amb la finalitat de que algunes tinguin la sort de trobar un terreny prou humit i assolellat, on poder enganxar-s'hi per a germinar, després d'això, molt poques podran gaudir de les condicions favorables necessàries per a tenir l'oportunitat d'arribar a arbres adults. 

Vora de camí amb borrissol atrapat per les herbes, una situació perillosa, doncs és un material molt inflamable
Imatge:  http://ecovaldelubiel.blogspot.com.es/2011/05/recogiendo-semillas-de-chopo.html