LA MITJANA A POC A POC: Dia Europeu dels Parcs Naturals

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Per a que serveixen els parcs naturals?

Des de mitjans del segle XIX, alguns naturalistes, exploradors i filòsofs, preocupats per la rapidesa de la transformació dels espais salvatges, en espais humanitzats, en els que el paisatge natural anava sent substituït, massa depresa, per paisatges culturals, més o menys

artificials, van proposar als governants i polítics, la creació de reserves naturals que mostressin a les futures generacions la magnificència dels paisatges naturals com a reflexes de la creativitat del suprem creador o com a expressió de la salvatgia del territoris verges que els colonitzadors havien hagut de vèncer amb penes i treballs, aquest és el cas dels primers parcs dels EUA. A Europa aquests sentiments despertaren una mica més tard, cap a principis del s. XX, com és el cas de Suècia.

John Muir , en l'edat madura, fundador del "Sierra Club", el primer grup conservacionista de la historia, en 1892, qui amb les seves influències intel·lectuals i morals, va aconseguir dels governants de la Nació americana, la creació dels primers parcs naturals dels EEUU i del món.

Imatge: Wikipedia

Amb la colonització d'Àfrica i la "popularització" entre les classes benestants, occidentals, d'anar a massacrar "virilment, temibles feres salvatges", durant safaris de luxe i confort, "asiàtics", les poblacions d'algunes espècies emblemàtiques, d'animals africans, comencen a davallar sensiblement. Aquesta moda de cacera insensata, insensible i covard, també es

practicava en d'altres continents, amb els mateixos resultats, provocant l'alerta en les societats conservacionistes de la fauna salvatge.

Fotomuntatge sarcàstic, criticant una recent cacera borbònica, acabada en accident real.

Imatge publicada a Noticias de Alava.com

Però quan es manifesta la necessitat i la voluntat de crear zones de reserva, per a protegir, l'hàbitat de determinades espècies animals, en perill d'extinció, és desprès de la segona guerra mundial, en la que la globalització del conflicte bèl·lic, va destruir grans extensions de territoris salvatges, que eren l'amagatall de l'enemic, a molts països del món que van estar involucrats en la guerra.

L'actual "filosofia" de gestió de parcs naturals, és el resultat de l'evolució de totes aquelles primeres idees, que sobre conservació de paisatges i d'hàbitats, van tenir els conservacionistes precursors, durant el segle XX.

Imatge: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=60274&idioma=C

Actualment, els parcs naturals que són espais de propietat i d'ús públic, pretenen

compaginar tasques de conservació, amb activitats d'educació i de recreació, excepcionalment, també amb algunes formes tradicionals d'aprofitament dels recursos naturals excedentaris. La bona gestió dels parcs naturals, obliga a regular i controlar aquelles activitats socials que per la seva agressivitat sobre el medi natural i sociocultural, quan són practicades de forma irresponsable per "grups de cobdiciosos o de descerebrats", resulten molt destructives per l'entorn natural i social, integrats en l'espai de pràctica. Aquesta mena d'activitats, tant si són extractives com recreatives, per ser contraries als objectius de conservació i educació, de l'espai natural sovint són totalment prohibides. Aquesta és la raó per la qual algunes activitats "extractives tradicionals", com la replega de bolets, de fruits silvestres o d'herbes medicinals o d'activitats "lúdiques i esportives, modernes", com l'escalada, el motociclisme i l'automobilisme fora pista, són controlades, restringides o

totalment prohibides, evidentment, amb gran insatisfacció de tot el col·lectiu de practicants afectat, especialment, d'aquells que practicaven l'activitat de forma responsable i respectuosa vers l'entor que veun les seves possibilitats de recreació en espais amb una forta vinculació emocional personal, més o menys disminuïdes o totalment impossibilitades.

24 de maig: Dia Europeu dels Parcs Naturals

Aquesta diada d'amplitud continental, es celebra a tota Europa, en commemoració de la creació dels primers parcs naturals europeus, com va ser el cas de Suècia, on es va crear el primer Parc Natural, el dia 24 de maig de l'any 1909.

La celebració del Dia Europeu dels Parcs va ser impulsada dos anys per la Federació Europea de Parcs Naturals (Europarc), que agrupa tots els Parcs naturals d'Europa, amb l'objectiu de millorar la seva gestió, lluitar per la conservació dels recursos naturals i fomentar el suport del públic usuari cap a les polítiques de l'Administració orientades cap a l'us sostenible d'aquestes zones protegides.

Aquest dia, cada any, s'organitzen, en les àrees protegides del continent, diverses activitats orientades a divulgar els valors naturals i culturals de l'espai protegit i a donar a conèixer la importància de protegir aquests espais naturals, amb la finalitat de sensibilitzar i conscienciar els usuaris del Parcs Naturals, per a que gaudeixen d'aquests espais, extraordinaris, de forma conscient i respectuosa.

Cartell anunciador de la Festa dels Parcs Naturals, del 25 al 27 de maig, a l'Estartit, relacionada amb els Parcs Naturals del Montgrí, de les Illes Medes i del Baix Ter

Programa Apropa't al Parc