Dia mundial de l'activitat física

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

6 d'abril: Dia Mundial de l'Activitat Física. 

Des de l’any 2003 la Organització Mundial de la Salut (OMS), mitjançant una resolució oficial “insta els Estats Membres a celebrar anualment un dia per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar. El missatge principal a transmetre és: Acumuleu 30 minuts d’activitat física, moderada, cada dia!

La proposta de la OMS prové d’una iniciativa, anterior de gran èxit, local, impulsada, l'any 2002, per la organització brasilenya Agita Sao Paulo i la xarxa AgitaMundo. Amb la recomanació de l'OMS, any rere any, aconsegueix aglutinar al voltant d’uns 5,4 milions de participants en uns 2.500 esdeveniments d'esport popular per tot el món.

L'any 2003 l'Organització Mundial de la Salut va decidir crear i impulsar aquest dia commemoratiu, a tot el món, per a tractar d'incentivar la pràctica de l'esport, especialment, en la població occidental dels països industrialitzats, on les altes taxes de sedentarisme i un cada vegada pitjor estil d'alimentació estan produint ja bastants problemes de salut cardiovascular en els adults i de sobrepès en els infants i adolescents.

Cartell de la convocatòria de l'any 2012

Portar una alimentació sana i consumir begudes saludables, és fonamental per cuidar la nostra salut. Però només amb això no n'hi ha prou per aconseguir el màxim de condicions saludables,.per protegir, conservar o millorar la salut. Practicar alguna activitat física, esportiva o recreativa, és imprescindible perquè el nostre estat físic, emocional i mental, sigui bo. 

També els nens han de fer activitat física, diariament. A occident, els nens i nenes cada vegada juguen menys al carrer, practicant jocs d'activitat física, com ho feien els seus pares i avis. Doncs cada dia disposen de més "distractors tecnològics", condicions "antiesforç" i permissivitat dels adults: videoconsoles, ordinadors i televisió infantil 24 hores al dia ...i en la pròpia habitació. Per altra banda, els carrers i paces de les ciutats, són cada vegada menys "amigables" ,situació que afavoreix que els nens i nenes es recloguin a casa seua.

Els nens i les nenes s'han de moure molt i molt, per consumir l'enorme quantitat d'energia vital de la que disposen i per adquirir hàbits saludables. No se'ls ha de presentar com una obligació, sinó com una diversió o una competició, doncs per a ells és una necessitat saludable. Apuntar-los a alguna activitat esportiva de les organitza l'escola o de les que promou l'ajuntament de la teva localitat, és una bona idea, encara que no és imprescindible, però facilita molt les coses i ajuda a ser responsable, constant, etc..

 Passejada per La Mitjana, de nens i nenes de 4 i 5 anys, seguint uns itineraris aptes per a la seva capacitat

Imatge: Diari Segre

És necessari sortir a caminar, freqüentment, en familia, aquesta és una activitat que pot fer-hi tothom, des del més petits als més grans i no es necessita un equipament esportiu especial, un lloc ideal per anar-hi pot ser algun parc, proper, en el que hi hagi un entorn agradable i interessant, en el que a més de poder caminar, còrrer o saltironar, jugar-hi a diferents versions de "cuit i amagar", viure petites aventure consistents en intentar aconseguir descobrir o constatar diversos fets naturals senzills, observar, plantes i animals en el seu medi natural, fent-hi seves activitats normals. El el que fa interessant i atractiu aquesta mena d'espai és que ofereix condicions, opcions i situacions que no es poden trobar als carrers del voltant de casa, ni es poden fer dins de casa, a més a més ofereix la possibilitat de descobrir "coses" que no resulten tan divertides, ni emocionants quan es veuen a la tele....

Una opció molt interessant i recomanable, per la gent que viu a la ciutat de Lleida, és anar-hi al parc municipal de La Mitjana, amb l'avantatge de que hi ha circuits senyalitzats per a que ningú es perdi al bosc de ribera, punts senyalitzats d'observació de flora i fauna, també, s'hi poden fer circuits amb bicicleta, hi ha una zona de màquines d'exercicis per a gent gran i punts amb taules, per a fer-hi pic-nics, però està prohibit fer-hi foc.

Passejada dominical, per un camí senyalitzat, dels diversos que hi ha per tot el parc de La Mitjana  

Imatge: Pasaratos de Antonio

 Ara que arriba el bon temps, és el millor moment per començar-hi, no fa massa calor, ni massa fred, condició que és molt favorable per a fer esforços físics, amés, la natura es mostra generosa i posa a l'abast molts fenòmens curiosos i sorprenents. Realitzar activitats físiques en família no només millorarà la salut física de tots els membres de la família, sinó que també pot ajudar a que les relacions familiars es reforcin i sigui millors.

Una possibilitat, diferent, és la d'apuntar-hi a alguna de les diverses activitats de eco-descoberta, organitzades per a famílies, que promou l'Ajuntament de lleida i que sempre dirigeix algun expert la especialita mediambiental corresponent a l'activitat proposada

Imatge: La Paeria

I quan plou què s'ha de fer? Doncs si plou poc és qüestió d'equipar-se per la pluja i sortir a fer la passejada prevista pel parc, segur que veuran coses i es viuran situacions que no són possibles en un altre dia! Si plou molt i no es pot sortir a l'exterior, llavor, si són petits, caldrà fer-hi una mica els ulls grossos i deixar que saltin o que donen tombarelles al llit, una estona, o muntar una "ginkana" o circuit de proves, per algunes de les peces de la casa.

L'exercici físic, fet de forma habitual, juntament amb mantenir una dieta equilibrada i saludable és una de les millors inversions que pot fer una família de cara al seu futur.

Previsions d'efemèrides ambientals, naturals, zoològiques i botàniques d'abril (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes d'abril que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (2ª part) 

AUS (Continuació):

- Es comencen a sentir els inconfusibles cants del cucut, recent arribat des de l'Àfrica, amb els que està anunciant a les femelles que està disposat a reproduir-se i per avisar als mascles que aquella parcel·la és de la seva exclusiva propietat

Cucut, vigilant el seu territori des de dalt d'una branca
Imatge: http://www.mateuszmatysiak.pl/gallery,184,0,1018.html
  

- Quan clareja el dia, les aus que han passat la nit ajocades dalt del arbres i arbustos, o dins de la bardissa, comencen a produir una variada i exuberant barreja de crits, cants i repics que anuncien l'arribada del nou dia i que també indica que està punt de començar la seva seqüència d'activitats rutinàries del dia.

- La majoria de les aus sedentàries, a La Mitjana, ja estan acabant de fer-hi la covada de la seva posta primaveral o pujant la primera niuada de polls: pit-rojos, mallerengues carboneres. m. blaves, m. cua-llarga, cargolets, caderneres, merles, etc., etc.

Pollada de mallerenga carbonera, dins d'una caixa niu

Imatge: ANAPRI

 

- La femella del blauet fa la posta dels seus ous, a l'interior d'una cambra, situada al final d'un llarg túnel, excavat en un talús argilós, molt proper a la riba fluvial, excavat de nou per la parella o reutilitzant el de l'any anterior algun que estigui abandonat

Blauet covant els ous, a la cambra final d'incubació del seu niu subterrani. Fotografía original de José L. Rodríguez, fotògraf naturalista, extraordinari

Imatge: Caborian

 


AMFIBIS, RÈPTILS I PEIXOS:

- Els amfibis, es a dir, gripaus i granotes, ja porten una vida totalment normalitzada, però força discreta, se'ls comença a veure en els llocs apropiats a cada grup; les granotes, xipollegen a les parts de poca fondària de basses i tolles, o molt aprop de l'aigua, mentre que els gripaus fan vida en zones no tan properes a l'aigua.

Granota comuna, prenent el sol, dins de l'aigua
Imatge: http://notasdecampoyjardin.blogspot.com.es/2009/01/lista-de-especies-comentada.html
 
Segons les variacions de la temperatura ambient del dia, l'horari d'activitat pot eixamplar-se o escurçar-se, les granotes són més actives, des de mig-matí fins a la mitja tarda i els gripaus en les hores crepusculars vespertines.
Els capgrossos o culleretes de diverses espècies de gripaus i de granotes, es poden veure, formant grups que brostegen algues, pel fons de les parts menys fondes de basses i tolles.

- Els rèptils, es dir sargantanes, llangardaixos, vidriols, serps i tortugues d'aigua, aprofiten les hores centrals del dia per assolellar-se o patrullar-hi el seu territori particular, a la recerca dels seus respectius aliments, segons les seves adaptacions i necessitats o de parelles amb qui poder acoblar-se. Un cop recuperats de la hibernació, els rèptils entren zel, aleshores, els mascles es comencen a apropiar de certes parcel·les de territori que un cop fetes seues, les defensen de forma activa i agressiva cada vegada que s'acosten altres mascles de la pròpia espècie, possibles competidors.
Amb prou temps, una mica de sort i molta paciència es poden fer algunes observacions interessants o fotografies originals.

Aspecte del vidriol o serpeta de vidre, un inofensiu llangardaix, sense potes, al que molta gent confon fàcilment amb una serp, confusió que amb freqüència li costa la vida
Imatge: http://www.naturephoto-cz.eu/anguis-fragilis-picture-1433.html

- Amb força facilitats es poden observar sargantanes mascle, encelades, perseguint altres sargantanes, amb intencions ben diferents segons el sexe, agredir els mascles competidors i acoblar-se amb les femelles receptives. També se les pot veure en determinats llocs, immòbils i a l'aguait, preparades per iniciar una ràpida corredissa i atrapar alguns dels insectes, corredors o voladors, que es posen al seu abast, en passar-hi molt aprop o en aterrar, imprudentment, massa aprop d'on elles estan camuflades.

Detall de la part anterior d'una sargantana cuallarga que resta immòbil però molt atenta a tot el que passa al seu voltant.
Imatge: http://amiralles.com/franceR.html

- Resulta força difícil enxampar llangardaixos, vidriols o serps que són animals força més discrets que els seus parents esmentats, resulten objectius d'observació, poc provable, en una primera visita, però no és totalment impossible ...

- Exemplars de la majoria de les diverses espècies de peixos, que habiten les masses d'aigua de La Mitjana, la majoria introduïdes, a estones, es poden veure en la zona més superficial de l'aigua i a les vores de poca fondària, cercant el seu aliment o l'escalf del sol. Si hom no es belluga i no projecta la seva silueta o l'ombra sobre els peixos aquests romanen tranquils.


De tots els peixos que hi ha a La Mitjana, la gambúsia o peix mosquiter és, l'espècie més fàcil de trobar, ja que està per tot arreu, en llocs de poc o gens corrent
Imatge: http://www.sanfa.org.au/fw-fish-06-mosq.htm

INVERTEBRATS:

- Reactivats per la pujada de temperatures i l'allargament del dia els invertebrats aquàtics han anat abandonant els seus antics refugis hivernals, en les zones fondes, havent-se escampat per tota la massa d'aigua, on estan plenament actius, ocupant la superfície del fons de l'agua, en aquells llocs on les característiques dels sediments, de la vegetació i del corrent de l'aigua són favorables per a la seva estada, en funció de les seves adaptacions i necessitats.

Una larva de libèl·lula devorant un peixet, però podria ser qualsevol altra presa de vida aquàtica, des d'un capgròs fins a un cuc del fang

Imatge: http://img.photobucket.com/albums/v89/Antonio_Glez/
  

- En el bosc de ribera, els bardissars i els incipients herbassars, milers d'invertebrats terrestres, herbívors, xucladors i rosegadors, com són: pugons, erugues i xinxes de diverses espècies, que fa poc temps que han sortit dels seus amagatalls d'hibernació o dels ous hivernals, ja han començat a colonitzar els petits brots que tot just comencen a sortir i estirar-se i les petites fulles que comencen a desplegar-se, de l'interior dels borrons hivernals. Aquests nous òrgans vegetals,  ara són molt tendres i per tant molt fàcils de perforar o rossegar, són molt buscats, ja que la ingestió dels seus nutritius teixits i dels dolços sucs vegetals, és fàcil i senzilla, cosa que permet una ràpida i econòmica assimilació alimentària que els assegura un desenvolupament extraordinàriament ràpid.

Munió d'erugues de la papallona ortiguera (Aglais urticae) devorant les fulles d'una ortiga
Imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Aglais_urticae_erugues.jpg

Per sort per els vegetals, també existeixen altres invertebrats, carnívors o paràsits i els ocells insectívors que, plegats, comencen a fer la seua feina d'exterminadors eficients, contribuint a controlar la incipient plaga devastadora i a conservar la biodiversitat...

FLORA  

- Quasi tots els arbres, arbustos i herbes, comencen a desenvolupar a tota pressa les seves, inicialment, petites, tendres i pàl·lides fulles, recent brotades de l'interior dels seus borrons que s'han mantinguts ben tancats, duran tot el període hivernal, per tal de protegir, de les glaçades mortals, el seu delicat i valuós contingut, els teixits embrionaris que en la propera primavera havien de convertir-se en branquillons, fulles i flors.

- Estan acabant de madurar els fruits d'àlbers, pollancres i tota mena de salzes, dintre de les petites càpsules, van creixent les menudes llavors envoltades de llargs i finíssims pèls que facilitaran la seva dispersió, amb l'empenta del vent i de la brisa. La dispersió de les llavors començarà a finals d'aquest mes fins i durarà fins a mitjans de juny.

D'esquerra cap a dreta: fruits immadurs, fruits madurs recent oberts i fruits després de començada la dispersió de les llavors cotonoses

 Imatge: http://plantararboles.blogspot.com.es/2010/12/como-plantar-arboles-concretos.html

- Els oms de fulla petita (Ulmus minor), encara no han fet fulles, per dedicar totes les seves energies a la producció de fruits i a la maduració dels seus lleugers fruits, dissenyats per a ser dispersats pel vent. Les ventades d'aquest mes i la forma voladora del fruit, s'encarregaran de de fer arribar les llavors fins a molts centenars de metres de l'arbre productor augmentant les possibilitats de colonitzar nous territoris per l'espècie si les condicions del lloc són favorables.

Antiga làmina botànica que mostra les característiques més rellevants, per el seu reconeixement, de l'om
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Om_com%C3%BA


- Els freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), tampoc tenen fulles però sí flors, que tardaran molts mesos a créixer i madurar, formant uns ramells de fruits voladors que maduraran durant l'estiu i que, de forma semblant a l'om, seran dispersats per les ventades de la tardor 

 

- Comencen a florir l'arç blanc (Crataegus monogyna) i el roser silvestre (Rosa canina), produint les dues espècies, unes delicades flors blanques o lleument rosades, dotades amb un agradable aroma i d'un dolç nèctar que atreu molts insectes nectívors, com són abelles i papallones.

Antiga làmina botànica que mostra les característiques més rellevants, per el seu reconeixement, de l'arç blanc.
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ar%C3%A7_blanc

Previsions d'efemèrides ambientals, naturals, zoològiques i botàniques d'abril (1)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes d'abril que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (1ª part)


"A l'abril cada gota val per mil" 

 
Això és el diu una dita popular que podria fer creure que l'aigua de l'abril estigués carregada d'una energia màgica que la fes molt més productiva que la pluja d'altres mesos de l'any.
El que, realment, passa és que la major part de la vegetació, després dels freds hivernals, al març encara estava una mica ensopida, amb la fisiologia funcionant al ralentí i amb poca superficie foliar, raons per les quals no podia captar tota la humitat de la pluja caiguda, ni aprofitar els nutrients del sòl, no podent-se reactivar, ràpidament. Però a l'abril, amb temperatures més càlides i més hores de llum, l'ensopiment hivernal ja ha desaparegut, la fisiologia funciona amb normalitat i la superfície foliar ha augmentat força, raons per les quals, ja pot captar tota la humitat de la pluja caiguda i aprofitar els nutrients del sòl, de manera que es reactiva, molt ràpidament.

Climograma de la ciutat de Lleida: gràficament apareixen representades les precipitacions i temperatures, mensuals, "típiques" o mitjanes d'un interval de 30 anys, per tant no corresponen a cap any en particular  

Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%A9rida

En els mesos immediatament posteriors, després del gran esclat de 'abril, ja no es nota tant el desenvolupament de la vegetació, pel que pot arribar a semblar que l'aigua ja no és tan productiva o energètica, malgrat que tothom sap que"Pel maig cada dia un raig", que els dies són més llargs i que fa més caloreta.I com que a la natura és un conjunt de peces vivents connectades, si la vegetació es reviscola, immediatament, de retruc també se reviscolarà la fauna...i la major disponibilitat d'aliment, anima a tota mena d'animalons que encara no havien començat a fer-ho, a reproduir-se.

Exemple idealitzat d'una cadena tròfica, on donada la seqüència de relacions alimentaries, entre les diverses espècies implicades, sempre que hi hagi canvis, positius o negatius que afectin un dels components, es produeix l'anomenat "efecte dominó", bo o dolent, sobre tot el conjunt.

El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos.  A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment,  apropiats:

  

QUÈ FA LA FAUNA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?

MAMÍFERS:

- Els insectívors com són els eriçons europeus i les diverses espècies de muricecs o ratpenats que, el mes passat, havien sortit de la seva letargia hivernal, ara ja estan plenament actius, doncs els invertebrats terrestres que constitueixen el seu aliment habitual, gràcies a la bonança de les temperatures, ja són força abundants i estan per tot arreu, situació que els posa al seu abast.  

Ratpenat a punt d'atrapar una arna, detectada a les fosques per ecolocalització

Imatge: Vilapedia

Els muricecs es dediquen a replegar, amb la seva forma característica de vol, diverses menes d'insectes crepusculars i nocturns, com són mosquits i arnes que volen sobre les masses d'aigua i en les zones obertes properes.

Amb el mateixos horaris, crepuscular i nocturn, els eriçons, es dediquen a deambular, per tot arreu, fins i tot per les vores de l'aigua, a la recerca de tot tipus d'invertebrats terrestres que pugui atrapar: escarabats, cucs de terra, llimacs, caragols, centpeus, etc.

Erissó travessant un petit braç d'aigua, mentre ronda pel seu territori, fotografía original de José L. Gómez de Francisco, fotografo naturalista

Imatge:  http://www.gomezdefrancisco.es/images/20746/4849/

AUS:

- S'intensifica el pas d'aus hivernants cap el nord i l'est d'Europa, provinents del centre i sud de la Península, al mateix temps que, també, marxen alguns individus, de les espècies que havien passat l'hivern a La Mitjana i encara no ho havien fet, com són: l'ànec xiulador (Anas penelope), el becadell comú (Gallinago gallinago) el becadell sord (Lymnocryptes minimus)    

- Arriben des d'Àfrica algunes  espècies d'aus aquàtiques, estivals, com són: el martinet menut (Ixobrychus minutus), el martinet ros (Ardeola ralloides), l'agró roig (Ardea purpurea)  

Agró roig, a l'aguait, dels peixos i amfibis que s'acostin al seu punt de pesca, a la vora de l'aigua, amagat entre bogues i canyissos

Imatge: Wikipedia

- També, arriben des d'Àfrica algunes  espècies d'aus limícoles, estivals, com són: el rasclet (Porzana pusilla), el corriol gros (Charadrius hiaticula) la xivita (Tringa ochropus)

- Es veu alguna cotxa blava (Luscinia svecica) amb més facilitat que a l'hivern, doncs ara se hi han afegit, als individus hivernants, alguns altres dels que van de pas cap el nord

Exemplar de cotxa blava, atrapat en una jornada d'anellament científic.

Imatge: SEO

- Arriben des d'Àfrica algunes  espècies d'aus insectívores, estivals, pròpies de zones de bardissa, com són: la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), la boscarla grossa o balquer (Acrocephalus arundinaceus) i les boscarles dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) endarrerides, la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta). 

- També arriben des d'Àfrica algunes  espècies d'aus insectívores, estivals, pròpies de zones forestals com són: la piula dels arbres (Anthus trivialis), el tallarol gros (Sylvia borin), la tallareta vulgar (Sylvia communis), el vistós i discret oriol (Oriolus oriolus) i el mític l'enganyapastors (Caprimulgus europaeus),

Parella d'oriols, atrapats en una jornada d'anellament científic, a la dreta el mascle i a l'esquerra la femella.

Imatge:  http://pticefauneevrope.

Es pot veure algun aligot vesper (Pernis apivorus),  escadusser, que havent entrat a la península ibèrica per l'estret de gibraltar, va de pas cap el nord i est d'Europa

 

- Arriba  des d'Àfrica la tórtora vulgar (Streptopelia turtur) quan la tórtora turca, espècie exòtica, ara resident, ja fa uns dies que està covant la seva primera posta.

Imatge: http://www.avesphoto.com

(Continuarà)

Abril, previsions d'efemèrides socials

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Algunes efemèrides ambientals, socials, del mes d'abril que podem aprofitar-hi per a fer observacions sociològiques, reflexions ètiques i activitats de participació ciutadana en campanyes de sensibilització


Problemes, problemes i més problemes...

El mes d'abril, com el de març, també ve carregat de commemoracions ambientals, socials i naturals, que han de servir de recordatori, a les persones responsables de les qüestions polítiques i econòmiques de que la societat humana global, encara té molts, greus i variats problemes ambientals als que s'han de buscar solucions efectives i afavorir la participació dels ciutadans.
Es tracta de problemes que posen en risc la qualitat de vida i la salut, humana dels ciutadans i ciutadanes de molts països del món, rics, mitjans i pobres, quan les condicions ambientals mínimes, en les que hi viuen els seus habitants, encara es degraden una mica més i es tornen més perilloses o insalubres, físicament o psicològicament.
Cada mena de problema ambiental, acostuma a tenir una distribució i intensitat geogràfiques particulars, però en major o menor mesura, són d'un abast global. Molt sovint aquest problemes tenen una incidència social que resulta ser un perill o un factor real de la cohesió i la pau socials, ja sigui entre nacions o entre  classes socials, quan els ciutadans més negativament afectats, per la crisi ambiental, se'n adonen de que uns pocs països rics o grups de persones privilegiades, són els causants directes o indirectes de molts dels seus problemes de tipus sanitari, alimentari o econòmic.

6 d'abril: Dia Mundial de l'Activitat Física. 

Des de l’any 2003 la Organització Mundial de la Salut (OMS), mitjançant una resolució oficial “insta els Estats Membres a celebrar anualment un dia per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar. El missatge principal a transmetre és: Acumuleu 30 minuts d’activitat física, moderada, cada dia!

La proposta de la OMS prové d’una iniciativa, anterior de gran èxit, local, impulsada, l'any 2002, per la organització brasilenya Agita Sao Paulo i la xarxa AgitaMundo. Amb la recomanació de l'OMS, any rere any, aconsegueix aglutinar al voltant d’uns 5,4 milions de participants en uns 2.500 esdeveniments d'esport popular per tot el món.

Cartell de la convocatòria de l'any 2012
 
L'any 2003 l'Organització Mundial de la Salut va decidir crear i impulsar aquest dia commemoratiu, a tot el món, per a tractar d'incentivar la pràctica de l'esport, especialment, en la població occidental dels països industrialitzats, on les altes taxes de sedentarisme i un cada vegada pitjor estil d'alimentació estan produint ja bastants problemes de salut cardiovascular en els adults i de sobrepès en els infants i adolescents.

7 d'abril: Dia Mundial de la Salut

L'aire net, l'aigua pura, els ambients poc sorollosos, els paisatges atractius, l'alimentació i la beguda sanes, l'exercici físic són condicions molt importants per gaudir de bona salut Aquesta diada mundial va ser creada l'any 1948 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb el propòsit que tots els pobles del món poguessin assolir al màxim, un nivell de salut acceptable. Cada any, per aquesta data, es selecciona un lema i àrea sanitària nova per tal de ressaltar aspectes i temes de la salut pública que afecten greument el món sencer. Per exemple, en el Dia Mundial de la Salut de 2002 el tema proposat va ser el de l'activitat física. L'OMS va estimar aquest tema ja que la falta d'exercici, al costat de dietes inadequades i al tabac, causa més de dos milions de morts cada any.

La salut no ha de ser, solament, un dret escrit en paper, també ha de ser una realitat quotidiana i global
Imatge: http://charobodega47.blogspot.com.es/2011/04/dia-mundial-de-la-salud-2011.html




22 d'abril: Dia de la Terra

Després de la celebració del primer Dia de la Terra, fa 33 anys, el nombre de socis de les organitzacions protectores de l'ambient va augmentar de forma considerable. A més, aquests nous membres van aportar noves iniciatives. Des del punt de vista legal s'han aconseguit triomfs importants com són lleis que prohibeixen l'emissió de contaminants a l'ambient natural i humanitzat, per tal de protegir el medi atmosfèric, aquàtic i terrestre. S'ha prohibit la caça i pesca d'espècies en perill d'extinció, tot i que n'hi ha molts incompliments de les normatives degut a que hi ha poc control i càstigs ridículs pels delinqüents ambientals.

Imatge al·legòrica, del difícil, perillós i injust equilibri de l'estil de vida humana, anomenat "modern, industrial o tecnològic"  
Imatge: http://voramaragenda21.blogspot.com.es/2011/04/22-dabril-dia-mundial-de-la-terra.html

Malgrat els èxits aconseguits, sempre haurem d'estar amatents a l'estat del mei ambient, doncs n'hi ha greus problemes ambientals que sorgeixen abans que algú els detecti, però també ha hagut progressos científics que ens han ajudat a comprendre millor els efectes perjudicials que l'activitat humana té sobre la Terra.

L'objectiu d'aquest dia mundial, celebrat per primera vegada el 1970, als Estats Units, Canadà i alguns països d'Europa Occidental, és el desenvolupament d'una consciència mediambiental a tot el món que millori les relacions humanes amb el seu entorn.
Per això, durant aquest dia commemoratiu, alguns ciutadans planten arbres per combatre la contaminació urbana o l'erosió, altres viatgen en bicicleta es desplacen a peu, per demostrar que hi ha mitjans de transport que no contaminen i són saludables, etc.

Cada vegada és més gran la preocupació per l'extinció d'espècies vegetals i animals, no fa gaires anys abundants, per la contaminació de l'aire, de l'aigua, del sòl, dels aliments, etc., pel lent procés d'Escalfament global, les possibilitats d'un Canvi climàtic mundial... Ens estem adonat, de manera segura però molt lenta de que els canvis que la humanitat provoca en la naturalesa, en la majoria d'ocasions, tenen conseqüències adverses per als propis humans i encara més adverses per als altres organismes vivents.

La natura té un enorme potencial d'auto-regeneració, però necessita que els humans li donin una mica de treva, o millor encara, una mica d'ajuda
Imatge: http://pepesanmartin.blogspot.com.es/2010/04/dia-del-planeta-tierra.html

25 d'abril: Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll

Aquesta diada de convocatòria social, es realitza des de fa 16 anys i és una iniciativa del Center for Hearing and Communication (CHC). A Espanya les activitats relacionades amb aquesta celebració estan organitzades per la Societat Espanyola d'Acústica (SEA) en col·laboració amb diversos organismes públics i institucions.

Els ambients sorollosos no són gens recomanables per conservar o recuperar la salut.
Imatge: Espai Vital 

Aquest dia es celebra, a tot el món, amb el propòsit de promoure en l'àmbit internacional la preservació de l'ambient sonor saludable i la conscienciació dels ciutadans sobre les molèsties i efectes nocius sobre la salut física i mental que genera el soroll ambiental. El soroll està considerat com un agent contaminant del món modern, un agent contaminant "invisible", i avui dia els individus i les comunitats socials ja no accepten que el soroll sigui considerat com un producte "natural" del desenvolupament tecnològic, i en conseqüència s'ha de regular i controlar.

El soroll, com d'altres agents contaminants atmosfèrics, produeix efectes negatius en l'ésser humà, perjudicials fisiològicament i psicosomàticament, constituint un greu problema mediambiental i social, en l'actualitat, especialment en les zones urbanes i les àrees indutrialitzades. 
La lluita contra el soroll és o ha de ser una acció individual i col·lectiva, doncs el soroll no el fan només els altres, sinó que ho fem entre tots, amb una gran quantitat i diversitat d'accions relacionades amb diferents activitats laborals, domèstiques y recreatives.  
La lluita contra el soroll és necessària, però prèviament necessita de la sensibilització, la conscienciació i la col·laboració ciutadanes, així com d'una implicació decidida i eficaç de les autoritats i administracions competents, tant en el que fa a l'adequació de la legislació com en el referent amb l'aplicació de les normatives adequades.

Les diverses fonts emissores de soroll, representades en aquest imatge, no són ni un dècima part de les reals

Abril, previsions d'efemèrides naturals, astronòmiques

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Algunes efemèrides ambientals, naturals, celestes, pròpies del mes d'abril que podem aprofitar-hi per a planificar i fer observacions astronòmiques.


 

EFEMÈRIDES ASTRONÒMIQUES

 

EL SOL 

Els moments de sortida (S) i de posta (P) del sol, marquen els punts de l'inici i del final del període de claror, es a dir, del dia, el temps transcorregut entre aquests dos moments marca la durada (D) absoluta del dia (Dd) i per tant, assenyala la durada absoluta de la nit (Dn). Aquestes dues xifres absolutes permeten saber si el dia es va escurçant o es va allargant, progressivament, però també ens permet conèixer la durada relativa dia/nit en relació a la durada de 24 h. del cicle complet dia-nit (C)

Bonica imatge de las ortida del sol a darrere de la silueta de la ciutat de Lleida Imatge: http://www.324.cat/elmeu324/foto/42728/La-sortida-del-Sol-a-Lleida

Dia 1 d'abril: S= 7.40 h./ P= 20.23 h.--> Dd= x? --> Dn= y? --> Dd/C= z? i Dn/C= w?

Dia 15 d'abril: S= 7.17 h./ P= 20.38 h. --> Dd= x? --> Dn= y? --> Dd/C= z? i Dn/C= w?

Dia 30 d'abril: S= 6.55 h./ P= 20.55 h.--> Dd= x? --> Dn= y? --> Dd/C= z? i Dn/C= w?

Les dades de Sortida i Posta del Sol, segons els càlculs de l'Instituto Geográfico Nacional, per a tots els dies de l'any 2012 i per a la ciutat de Lleida, les podeu consultar aquí
Respecte dels mateixos dies de març, en avançar-hi 30 dies, quant s'ha allargat el dia? = x?
Respecte dels mateixos dies de març, en avançar-hi 30 dies, quant s'ha escurçat la nit? = x?

Des de l'1 de gener fins al 30 d'abril, quant s'haurà allargat el dia?= x?
Quant s'haurà escurçat la nit, en el mateix periode de temps? = x?
*Per a veure els horaris solars, d'altres anys cliqueu aquí
*Per a veure els horaris solars, d'altres capitals de província, espanyoles, cliqueu aquí



 

LA LLUNA
 
Les fases de la Lluna, marquen el pas del temps, amb un ritme de canvi de fase, cada set dies, amb el que un cicle complet es produeix cada vint-i-vuit dies, fet que fa que l'any lunar estigui constituït per cinquanta-dues setmanes.

Lluna plena: divendres, 6 d'abril
Quart minvant: dissabte, 14 d'abril
Lluna nova: dissabte, 21 d'abril
Quart creixent: dissabte, 28 d'abril
En aquesta imatge es veu l'evolució de l'aspecte de la Lluna, dia a dia, durant tot el mes de març Imatge: Calendario lunar perpétuo






 
ESTRELLES I CONSTEL·LACIONS
 
Planisferi celest, corresponent a la representació plana de l'hemisferi nord, representant les estrelles d'una constel·lació unides amb traços imaginaris per a que es pugui apreciar la forma que els ha donat nom a cadascuna d'elles. 
En aquest planisferi estàtic es mostren les estrelles més lluentes que són visibles durant el mes març. Aquesta "representació molt ideal" mostra el firmament nocturn que veuria un observador, estant tombat a terra i mirant cap el cel, cap a la mitja nit, un dia qualsevol del mes d'abril Imatge: El cielo mes a mes


Com que les estrelles i constel·lacions es mouen contínuament i la seva posició no és mai fixa, sinó que va variant al llarg de tota la nit i al llarg dels diversos dies del mes. Es fa evident que per a fer-hi una bona observació astronòmica, un dia determinat de l'any, a una hora concreta, realment, es fa imprescindible poder disposar d'un planisferi estel·lar mòbil i, sobre tot, i saber-lo utilitzar correctament.El destí de les persones el poden determinar les estrelles?

Sobre la línia de la eclíptica, hi són visibles les dues constel·lacions zodiacals, típiques del mesde març: Aries i Tauro.

- Perquè creus que a les persones nascudes en determinats dies, de determinats mesos, les antigues i modernes supersticions astrològiques, les hi han atribuït un signe zodiacal que, segons ells, en determina la seva personalitat i influirà sobre les seves circumstancies personals, al llarg de tota la seva vida?

- Creus que és possible o raonable, creure que unes estrelles situades a milions de milions de kilòmetres, puguin, determinar el caràcter de les persones i influir en la seva bona o mala sort, al llarg de la seva vida?

Acudit sarcàstic sobre el valor i fiabilitat de les profecies fetes pels astròlegs
Imatge: ASTRÓLOGOS EN LA UNIVERSIDAD DE ALICANTE.

- Creus que la bona o mala formació acadèmica i professional, la bona o mala actitud cap determinats camps de coneixement, la poca o molta persistència davant de l'esforç i les dificultats, la bona o mala integració social, etc. etc., d'una persona, determinada, tindran menys influències favorables o desfavorables, sobre el seu futur que la influència "màgica" de unes llunyanes estrelles?

- Mires l'horòscop que publiquen els diaris i revistes, sempre que tens ocasió de fer-ho? Què esperes trobar en els seus auguris, inventats per algú de l'equip de redacció? Alguna vegada has pagat, o has pensat fer-ho, per a que un astròleg "professional" et faci la teva "carta astral"?



PLUJA D'ESTRELLES DEL MES D'ABRIL

Al mes d'abril toquen les anomenades pluges de Lírides, es tracta d'una pluja de meteors d'activitat moderada. El seu període d'activitat s'estén entre els dies 16 i el 25 d'abril. El seu dia de màxima densitat és el 22 d'abril, amb uns 18 meteors/h Es tracta de meteors de velocitat alta que radien des de la zona de la constel·lació de Lira o Lyra, de la qual prenen el nom. Per tant, el primer que caldrà fer per tenir un un bon espectacle, és localitzar aquesta constel·lació, per encarar-s'hi cap el punt del que provenen les "estrelles corredores".

El cos astral progenitor dels meteors que produeixen les Lírides, és el cometa Thatcher (C/1861 G1) de llarg període d'orbitació solar, aprox. 416 anys.

Aquest any 2012, el millor moment per observar la pluja d'estrelles de les Lírides serà el 22 d'abril, a partir de les 22:00 h., quan la constel·lació de Lira s'aixeca sobre l'horitzó nord-oest. Seguir aquest horari permetrà poder observar-les durant dues o tres hores, abans de que la lluna minvant il·lumini el cel per complet i resulti molt difícil veure-les.

Si bé la de les Lírides, és una pluja anual molt modesta, mostra variacions considerables amb augments d'activitat amb una periodicitat desconeguda i per tant no previsible. Els últims anys amb grans increments de densitat, van ser els de 1945, 1946 i 1982, amb una Taxa Horària Zenital superior a les 200 estrelles per hora.