Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de novembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana (Segona part).
QUÈ ÉS EL QUE FA, AQUEST MES, LA FAUNA DE LA MITJANA?(Continuació)
RÈPTILS, AMFIBIS I PEIXOS
- Els peixos, passen les nits i els dies més freds refugiats en zones d'aigües profundes i amb poc o gens de moviment, on durant tot l'any, la temperatura ambient es manté molt més estable que la de superfície, gràcies a l'efecte combinat de les condicions geotèrmiques i hidrotèrmic d'aquest medi i a l'escassa renovació amb aigua freda.
Imatge: http://www.naturephoto-cz.com/cyprinus-carpio-photo_lat-1074.html
El dies més més assolellats i càlids, se'ls pot veure, nedant lentament i alimentant-se, en zones d'aigües més superficials, re-escalfades pel sol.
- Els amfibis, ja s'han amagat als seus refugis d'hibernació, les granotes no tornaran a la superfície fins que arribi la propera primavera, però algunes espècies de gripaus, sortiran dels seus amagatalls subterranis d'hibernació, de tant en tant, les nits menys fredes i més humides, com són les de boira espessa o amb cel molt ennuvolat o les que es donen després d'un dia molt assolellats.
Gripau corredor encauat per hibernar-hi, dins duna petita cavitat excavada sota terra. Foto de Jose Antonio Díaz
Imatge: http://www.granadanatural.com/ficha_fauna.php?cod=
Abandonen el cau, temporalment per a dedicar-se a la recerca de cargols, llimacs i cucs de terra que engoliran àvidament, a fi i efecte de mantenir o incrementar les seves reserves de greix, amb el que aconseguir passar l'hibern.
- Els rèptils de tota mena, serps, vidriols, llangardaixos, sargantanes, dragonets i tortugues, al llarg d'aquest mes van desapareixent de la vista, doncs s'enclaustren de forma definitiva en els seus amagatalls. Ja no els tornarem a veure fins que arribi la propera primavera, solament sortiran del cau d'hibernació "per causa de força major", com pot ser una inundació (crescuda o aiguat), fumigació (incendi) o intrusió d'un depredador, etc.
INVERTEBRATS
- Les formigues, es retiren cap a les parts més fondes del seu formiguer, on la temperatura es manté estable tot l'any, gràcies a l'efecte geotèrmic del subsòl. Grups de formigues soldats controlen les galeries superiors per defensar la colònia de invasors i depredadors.
Esquema gràfic representant les quatre menes de formigues que constitueixen les quatre classes socials, típiques d'aquest grup d'himenòpters. Sota les diverses cambres amb funcions socials especialitzades
Imatge: http://conocerelmundo.wikispaces.com/LAS+HORMIGAS
Les reserves de grans i llavors, acumulades pels centenars o mil·lers d'obreres, col·lectivament, durant els dies d'estiu i principis de tardor, les hi permetran passar l'hivern sense problemes.... si és que no es produeix alguna inundació, en dies de forta pluja, de crescuda del riu o la intrusió d'algun depredador famolenc.
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Blanqueta_de_la_col
- En dies assolellats, des de mig matí fins a mitja tarda, en els llocs herbosos en el que hi ha plantes amb petites flors, encara es poden veure algunes espècies de papallones, diürnes, voleiant a baixa alçada, a la recerca d'una mica de nèctar, poc abans de començar a "crisalidar-se"
- Les baixes temperatures nocturnes, provoquen la mort de molts insectes i aràcnids de cicle vital anual, però les seves postes sobreviuran, disposades en llocs ben protegits contra les inclemències meteorològiques i climàtiques, pròpies de l'època de l'any, recuperant per a l'espècie, el territori ara desocupat, la propera primavera .
Aranya del gènere Xysticus, pertanyent al grup de les "aranyes cranc", protegint la seva ooteca, mentre li queden forces per a fer-ho. Foto Rubén de Blas.
Imatge: http://forotarantulas.mforos.com/2044004/10691081-genero-xysticus/
QUÈ ÉS EL QUE FA, AQUEST MES, LA FLORA DE LA MITJANA?:
- Moltes de les fulles que ja han començat a perdre els arbres i arbustos caducifolis, arrossegades pel vent, acaben anant a para a l'aigua, al fang o a d'altres llocs, prou humits on els invertebrats detritivors, els fongs sapròfits i els bacteris descomponedors les acabaran convertint, per descomposició dels teixits vegetals i assimilació dels nutrients en matèria corporal, deixant un residu de matèria quasi mineral a disposició dels vegetals.
Capa de fullaraca acumulada al terra, sota les capçades de xops i àlbers Imatge: http://www.mnactec.cat/~ruta/2d/content/3_16.es.html#
- L'augment del cabal i de la velocitat del riu, degut a l'augment de precipitacions al llarg de tota la conca fluvial, remou i oxigena els sediments acumulats al fons, depurant i renovant els materials del fons del riu. Aquest canvi profund de la composició i textura dels sediments del llit fluvial, crea unes noves condicions que determinen la renovació de la fauna i flora del fons quue ha de ser recolonitzat pels invertebrats, algues i plantes en funció de que les seves adaptacions siguin compatibles amb les condicions selectives del moment.
- Les nits cada vegada més fredes, estimulen els arbres i arbustos, caducifolis, a recuperar tota la verd clorofil·la que encara quedava a les seves fulles que amb aquest pèrdua de tot el pigment verd, acabaran d'adquirir els tonalitats o coloracions grogues, marronoses o rogenques, tant característics de la tardor.
Colors tardorals de les capçades del arbres de ribera
Imatge: http://www.caminarsingluten.com/2010_11_12_archive.html
A més, es comença a formar, acceleradament, un paret, prima, en la base dels pecíols foliars que els va aïllant de la resta de la planta, aquest serà el lloc exacte per on es desprendran les fulles dels branquillons i branques.
Com que les plantes no tenen òrgans especialitzats en l'excreció, les fulles es van carregats de substàncies vegetats residuals i de rebuig, procedents de la fisiologia general d'arbres i arbustos, les fulles es van transformant en òrgans decrèpits que s'han de renovar periòdicament, els caducifolis totes de cop, cada tardor-hivern i els perennifolis, esglaonadament, cada dos anys, més o menys.
Les fulles mig-mortes, dels arbres i arbustos caducifolis resten enganxades als branquillons de la planta "mare", fins que les primeres glaçades, tardorals o hivernals les acaben de rematar i les properes ventades, fortes o moderades, típiques d'aquesta època les faran caure "dolçament" o les arrossegaran violentament, però a la fi la majoria d'elles acabarant caient al terra, on s'acumularan passant a formar part de la capa superior de la catifa de fulles que es va engruixint i compactant al mateix temps.
Les primeres fulles despreses d'un àlber, reposen als seus peus i assenyalen al visitant que la tardor ja és aquí. Foto de Sara Alarcón. Imatge: http://saraalarconfotografia.blogspot.com.es/2011/11/un-paseo-por-el-parc-de-la-mitjana.html
A les capes inferiors i mitjanes de fullaraca es refugiaran alguns invertebrats per passar-hi l'hivern i alimentar-se de les fulles en descomposició, per efecte de l'acció descomponedora dels micelis dels fongs sapròfits i dels bacteris mineralitzadors, un cop descomposta i mineralitzada, la capa inferior de la fullaraca es converteix en un material molt fèrtil que proporciona humitat i nutrients minerals que seran absorbits per les rels superficials d'arbres i arbustos propers.
Fauna edàfica, formada per petits invertebrats que es pot trobar a les capes inferiors de fullaracaImatge: http://www.madrimasd.org/blogs/universo/2007/03/25/62254
No hay comentarios:
Publicar un comentario