Addicció al vehicle privat, motoritzat, en els desplaçaments urbans.
Per encarreg dels fabricants d'automòbils, de les empreses petrolieres i dels ministeris d'indústria i d'Obres Públiques, durant decennis, la publicitat, enganyosament i la psicologia social aplicada al màrqueting, enginyosament, han farcit l'auto, privat, de símbols socials potents, missatges subliminars, l'han associat a anhels personals i l'han guarnit de somnis individuals incomplerts que poques persones es poden resistir al seu irracional atractiu.
Imatge: http://vicent-forment.blogspot.com.es/2008/09/un-dia-sense-cotxes-per-en-diumenge.htmlL'auto particular, és tan còmode, pot ser tan ràpid i proporciona tal sensació d'autonomia que una vegada que l'has tastat ja no els pots deixar de desitjar!
Visió humorística dels molts perills potencials del cotxe particular
Però és una llàstima que tingui uns efectes, secundaris, tan poc beneficiosos per la salut física i psíquica dels seus usuaris, per a la netedat de l'aire urbà i per la salut dels vianants que l'han de respirar i escoltar, sense comptar els accidents greus, massa freqüents dins de l'espai urbà, i el temps perdut, miserablement, quan hi ha col·lapses per qualsevol causa.
Les alternatives, al automòvil privat, no resulten prou atractives, per la gent corrent, de qualsevol edat , doncs el consum repetit de misatges publicitaris, duran dècades, els ha acabat convertint en valors socials de la societat més convencional. Acostuma a ser la gent, menys convencional o amb menys capacitat econòmica la que es decanta pels mitjans de transport, col·lectius o pels individuals no contaminants, aquests últims, de vegades, en condicions de veritable risc personal, al compartir la calçada, amb veritables energúmens motoritzats. Imatge: http://www.publico.es/ciencias/360617/un-riesgo-importante-para-la-salud
També és veritat que, de vegades, alguns energúmens descerebrats pedalen, a gran velocitat, per les voreres i altres espais peatonals, amb un gran menyspreu per la seguretat dels vianants, el risc d'impacte és especialment greu, quan es produeix l'atropellament de nens petits o de persones ancianes, ignorant les ordenances municipals pel promoure la convivència i el civisme.
La celebració de dies sense automòbils, en els últims anys, ha cobrat importància ciutadana i s'ha estès per diferents ciutats del món sencer. No obstant això, el 1974 diversos governs europeus ja van tenir la idea de celebrar un dia sense cotxes per fer front a la crisi energètica que patien en aquella època, degut al fort augment del preu del petroli. L'experiència no va tornar a repetir fins a mitjans dels anys vuitanta, per iniciativa de les organitzacions ecologistes.
El principal objectiu d'aquest dia és potenciar el transport públic com a mitjà alternatiu i conscienciar els ciutadans dels efectes que els automòbils tenen sobre el medi ambient.
Un conductor atrapat en un embús, s'imagina com d'collidora podria ser la ciutat sense cotxes
Imatge: http://www.alaquas.org/documento.asp?id_do=12281&idioma=1
L'última onada d'iniciatives, en favor de la disminució de la pressió del cotxes sobre l'espai urbà, sorgeix a la recta final dels anys noranta i es dirigeix especialment a les jornades més crucials per al trànsit: els dies feiners.
Els promotors principals, d'aquesta iniciativa són les institucions europees i els governs de diversos països que volen prevenir els colapses, reduir els accidents i estalviar el temps perdut en embussos, urbans, encara que també existeixen aïllades però valuoses aportacions de certs moviments socials, promotors d'alternatives per transformar les ciutats ultramotoritzades en ciutats més convivencials amb els seus habitants i visitants, més favorables a la possibilitat de realitzar activitats lúdiques, culturals i de relacions humanes, als carrers i places dels centres urbans.
Es reflecteix així el canvi en el discurs dominant sobre la mobilitat urbana, un canvi que s'havia produït des de l'inici de la dècada a través de diversos documents oficials, els quals alertaven sobre els problemes ambientals de l'automòbil i sobre la necessitat de canviar les polítiques de trànsit a les ciutats.
Imatge: http://www.ajfelanitx.net/noticies/noticia.ct.html?tIte=dimecres-dia-11-es-la-tercera-jornada-a-escola-sense-cotxes&cIte=30955
Aviam si comencem a mentalitzar-nos que és millor, per tothom, reduir l'ús dels cotxes particulars a l'interior de les ciutats i que és més sa per tothom, fer-hi desplaçament a peu, en bicicleta o en mitjans de transports col·lectius que no pas amb el cotxe privat (d'enteniment ;-)
Vídeos:
Verde que te quiero verde (1ª part) (3:44)
Verde que te quiero verde (2ª part) (5:20)
Una bici que cambió el mundo (3:28)
Movilidad sostenible (2:11)
No hay comentarios:
Publicar un comentario