Comença, oficialment, l'estació de la tardor...
a tot l’hemisferi nord!
La tardor astronòmica
Els punts del començament i de l'acabament, oficial, d'aquesta estació, com els de les restants estacions en que es divideix l'any, es fa en funció d'uns determinats esdeveniments astronòmics que ja varen ser descoberts en la llunyana prehistòria: el Sol no neix, exactament, pel mateix lloc de l'horitzó tots els dies de l'any. La durada del dia i de la nit no es mantenen constants al llarg, hi ha temporades en les que el recorregut del sol és més curt i més baix que la resta de l'any, el que determina èpoques de dies curts amb nits llargues, però hi ha temporades en les que el recorregut del sol és més llarg i més alt que la resta de l'any, el que fa que hi hagi èpoques de dies llargs i nits curtes, però també hi ha temporades en les que el recorregut del sol i la seva alçada, son intermedis entre els de les altres dues temporades de l'any,
fent que hi hagi dues èpoques en les que els dies i les nits tenen durades equivalents.Reconstrucció gràfica de l'observatori astronòmic, prehistòric, de Stonehenge (UK) en la que s'ha representat la observació astronòmica, de la sortida del sol, el dia de solstici d'estiu i la funció dels diversos monòlits com a punts de mira i de referència, de diversos astres, en diferents èpoques de l'any
Imatge: http://www.portal-cifi.com/scifi/content/view/314/111/
En la prehistòria també es van fer notables descobriments al cel nocturn, adonant-se que hi havia estrelles fixes, es a dir que es veien totes les nits de l'any i d'altres estrelles que anaven apareixent i desapareixent al firmament nocturn, segons el pas de les diverses llunacions (mesos) i estacions climàtiques.
Les estrelles del primer tipus, degut a la seva visibilitat i moviment, les utilitzaven com a rellotge nocturn i les del segon com senyals recordatòries de que s'acostaven determinats fenòmens ciclics de tipus climàtics, meteorològic, hidrològic, vegetal o animal i que calia organitzar-se per a beneficiar-se o per no sortir perjudicats, a partir d'aqui van aparèixer, primer, els calendaris de
recol·lecció, de caça i de pesca, posteriorment van aparèixer també els calendaris ramaders i agraris.Esquema de l'hemisferi celest, nocturn, en el que s'han representat els moviments i les zones d'aparició de les dues menes d'estrelles, les de la zona polar o "fixes" i les restants o mòbils Imatge: http://www.astro.ugto.mx/LaLuz/conceptos_basicos_files/Esfera_celeste.htm
L'equinocci de tardor es produeix, cada any, al voltant del dia 23 de setembre, aquest any 2011, al nostre país ho farà el dia 23 a les 9.04 h. Cal tenir en compte que en diferents països de l'Hemisferi Nord, els equinoccis poden tenir lloc en diferents dates i hores, degut a la divisió de l'Hemisferi en 24 fusos horaris, diferents, recordeu allò que deien els locutors de la Radio nacional en començar el seu butlletí de noticies: " Són las 10 de la noche, en Canarias una hora menos" i es que l'Espanya peninsular i les illes Canaries estan en fusos horaris, diferents.
Fenòmens fàcilment observables que succeïxen tots els dies d'equinocci:
- Durant el dia de l'equinoccis, la nit i el dia tenen exactament la mateixa durada en tot el món, excepte en els pols, el nom equinocci, derivat del llatí ("equi"= igual i "noctiun"= nit) amb el significat de que el dia dura el mateix que la nit.
- El punt de l'horitzó, on es produeix la sortida del sol, els dies de l'equinocci, correspon, exactament, amb l'Est geogràfic, fet que no passa la resta de dies de l'any. Aquest punt també se'l anomena de "Llevant" per indicar el "lloc per on es lleva el sol" o "Orient", nom deriva del llatí (oriore= nàixer) per indicar on "neix" el sol al començar el dia.
El punt de l'horitzó, on es produeix la posta del sol, els dies de l'equinocci, correspon, exactament, amb l'Oest geogràfic, fet que no passa la resta de dies de l'any. Aquest punt també se'l anomena de "Ponent" per indicar el "lloc per on es posa el sol" o "Occident", nom deriva del llatí ("occidere"= morir) per indicar on "mor" el sol a l'acabar el dia.
Tots els fenòmens esmentats es produeixen perquè en aquest dia de l'equinocci, l'eix de rotació terrestre es troba "ben dret" respecte del Sol, no està inclinat cap endarrere com a l'hivern, ni cap endavant com a l'estiu.
Imatge: http://albertmartinezbover.blogspot.com/2008/09/equinocci-de-tardor.html
La tardor climàtica
Els observadors del cel de les comunitats socials prehistòriques, ja es van adonar-hi de que existien altres canvis ambientals de tipus climàtic i meteorològic associats als canvis astronòmics. Desprès d'anys d'observacions van poder adonar-se'n que les temporades de dies llargs i nits curtes era quan feia més calor, plovia poc i es produïen fortes tempestes, mentre que les temporades de dies curts i nits llargues era quan feia més fred, plovia poc, de vegades gebrava, nevava i l'aigua es tornava glaç. En canvi en les temporades de dies i nits equivalents, no feia ni tanta calor ni tan de fred i era l'època de l'any en la que plovia més i alguns dies el vent bufava molt més fort.
També van adonar-se de que els cabals de les fonts i del cursos d'aigua i el nivell de rius, llacs, llacunes i aiguamolls variaven, poc o molt, segons les diferents temporades (estacions)
Però a més dels canvis astronòmics, climàtics, meteorològics i hidrològics, la gent de la prehistòria es va adonar que també es produïen canvis en el paisatge, en la vegetació, en la flora i en la fauna, del seu entorn, doncs es podien observar canvis molt evidents el la coloració de l'entorn, deguts a la presencia o absència, d'herba recobrint el sòl i de fulles recobrint les capçades, dels arbres i arbustos de fulla caduca.
També es produïen canvis en la composició de les comunitats animals, doncs determinades espècies, segon l'època de l'any, apareixien i d'altres
desapareixien, unes misteriosament i les altres emigrant cap el nord en les temporades càlides o cap el sud en les temporades fredes.A més, van observar que hi havia temporades en que les plantes fructificaven i maduraven i en les que els animals es multiplicaven i, aleshores, el menjar era més abundant i fàcil d'obtenir i en les altres passava tot el contrari i calia acumular quevures o emigrar a zones més favorables.
Grup de caçadors-recolectors, prehistòrics, emigrant, a la tardor cap el sud, a la recerca de territoris més favorables a llur supervivència
Image: http://quienmemandabaami.blogspot.com/2011/09/ejercicio-autoestima-y-depresion.html
Totes aquestes observacions i associacions les feien perquè tenien una necessitat vital d'organitzar les seves activitats en relació als cicles naturals, doncs eren societats que depenien totalment de la productivitat natural del territori i necessitaven conèixer els "signes i senyals de la natura" que els anunciaven les èpoques del bon i de mal temps, d'abundància o d'escassetat d'aliments silvestres. Quan, segles més tard, es van "inventar" la ramaderia i l'agricultura, la dependència de la natura encara va continuar sent molt gran i la gent era molt conscient d'aquesta dependència i relació vitals, amb l'entorn natural.
La tardor al Segrià
Si comparem la durada de les estacions astronòmiques i la de les estacions climàtiques ens adonarem que mentre les estacions astronòmiques venen a durar tres mesos, es dir, uns 90 dies, les estacions climàtiques
poden durar força més o força menys, de tres mesos, segon la posició geogràfica del lloc considerat ja que aquest fet determina la climatologia associada.Dibuix il·lustratiu, d'un text infantil, representant, molt sintèticament, un paisatge en condicions típicament tardorals
Imatge: http://blocs.xtec.cat/santsalvador/2008/09/22/arriva-la-tardor/
En el cas del Segrià, amb una posició dins d'una depressió, allunyada del mar i en terra baixa, li pertoca un clima de tipus mediterani, en la seva varietat continental i subvarietat semiàrida. La característica principal és el contrast tèrmic, tant entre el dia i la nit com entre l'estiu i l'hivern. L'oscil·lació tèrmica és elevada podent assolir els 40ºC. Els hiverns són extremadament freds, amb formació de boires, que poden durar dies seguits. Els estius, en canvi, són molt calorosos, de dia fa molta calor. Les precipitacions, de tot l'any són molt escasses i irregulars, amb un total anual de 400-500 l/m2.
Al Segrià per la seva situació geogràfica, les estacions climàtiques moderades, la de tardor i la de primavera, són molt més curtes que no pas les
estacions extremades, de l'hivern i de l'estiu, de manera que amb prou feines arriben a durar dos mesos.Climograma característic de la ciutat de Lleida, gràfic en el que es pot apreciar la distribució, mensual i estacional, de temperatures i precipitacions que determinen la "personalitat" de cadascuna de ls quatre estacions.
La tardor a La Mitjana
El color de la vegetació, a mesura que vagin baixant les temperatures mínimes nocturnes, anirà canviant, molt lentament però de forma ben visible, cap als matisos rogencs, groguencs o bruns...i quan arribin coincidint les primeres glaçades nocturnes - que aquets últims anys no es produeixen fins ben avançat el desembre o durant el gener-, es començaran a desprendre del arbres i arbustos i aniran recobrint el terra, de mica en mica i el vent les anirà esbarriant i escampant per tot arreu...però la capa de fullaraca que serà la catifa
dels visitants també serà la flassada protectora sota la qual creixeran els micelis del fongs i es refugiaran els animalons més petits.Les herbes anuals, s'aniran marcint i assecant, deixant l'herència de les seves llavors, a l'espera de la benevolència de la propera primavera...
Bosc de ribera, amb els típics colors tardorals, reflexat a les aigües lentes del Segre. Vista presa prop del cap de pont que des de la zona de Pardinyes travessa el riu i comunica amb la part de Granyana.
Imatge: Sara A.
Diverses menes d'arbustos acaben la maduració i mantenen els seu fruits a la vista, confiant en que a l'hivern, els ocells de tota mena i alguns mamífers, obligats per l'escassetat d'aliments d'origen animals se'ls mengin, distribuint les seve llavors amb els fems necessaris per ala futura germinació.
Les aus migratòries estivals, al iguals que fan els arbres, atenent el senyal de les temperatures nocturnes mínimes, aniran reunint-se per a formar estols que resulten una forma més segurs de viatjar i d'afrontar els atacs dels depredadors aeris i començaran a marxar, de mica en mica, cap a terres més càlides i acollidores.
Quasi al mateix temps que les aus estivals marxen, començaran a arribar-hi les aus migratòries hivernants, fugint de la mortal fredor als seus països originaris, del nord i centre d'Europa, doncs allà la tardor és molt més dura que aquí i la neu i el glaç fan molt difícil trobar-hi prou aliment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario