Patrimoni Natural, d'ús públic

La propietat del patrimoni natural i la gestió racional dels seus recursos renovables


Tot el que segueix a continuació, és una sèrie de reflexions personals, espontàniament sorgides com a conseqüència de la lectura d'una noticia apareguda a la premsa local i que apareix a la part final d'aquesta "entrada", en la que es tracta sobre diverses infraccions de pesca que atenten contra la conservació del patrimoni faunístic natural, de tots els catalans i catalanes, que han donat lloc a diverses denúncies relacionades amb l'incompliment dels reglaments de pesca esportiva i de les lleis de protecció dels animals i dels recursos naturals. Denúncies motivades pel comportament incívic o delictiu d'uns pocs irresponsables, desinformats o, directament, furtius els quals, en moltes ocasions cometen les seves accions alegals, il·legals o delictives, convençuts de que ells tenen dret a no respectar les normes que regulen les activitats agressives, extractives o destructives del patrimoni natural comunal, simplement, perquè creuen ser més "llestos", més "xulos" i més "guapos" que la resta de ciutadans als que consideren uns "pringaos" o uns "cagats" perquè són respectuosos amb les normes restrictives.

El principi que diu que "Allò que és propietat compartida i indivisible, de tots, no és propietat particular de ningú", alguns "espavilats" ho interpreten a favor del propi benefici, partint d'un dels principis que caracteritzen la filosofia vital i el comportament dels qui pertanyen al gremi dels rapinyaires i que afirma que "Tot el que no està ben tancat i vigilat, està abandonat i per tant serà propietat del primer qui arriba i aconsegueix apropiar-s'ho, discretament o violentament..."

Coberta del nou llibre de Daniel Goleman: Inteligència ecològica., Desprès dels dos enormes èxits editorials anteriors: Inteligència emocional i Inteligència social, Goleman aborda ara el concepte de inteligència ecológica: com la capacitat per a comprendre les causes dels impactes ecològics ocults i la determinació per involucrar-se en la prevenció i mitigació dels seus efectes sobre el medi natural i social


Aquesta mentalitat de rapinya que no és cap novetat en la conducta humana, sinó més aviat un instint atàvic irracional, s'ha agreujat durant els últims decennis, per la influència combinada de la major disponibilitat de tecnologies, altament efectives, i per la desaparició de determinats valors socials comunitaris, solidaris o auto-restrictius, situació que facilita l'aparició de conductes humanes impulsives, orientades a l'extracció o la destrucció de determinats recursos públics o privats, comportaments humans relacionats amb l'apropiació de indrets, materials, objectes o éssers vivents existents en determinats espais naturals i amb l'explotació particular dels beneficis de l'aprofitament econòmic de la comercialització dels seus recursos naturals, renovables o no renovables.
Aquestes conductes sempre abusives que en uns casos resulten incíviques i en d'altres il·legals són un fet força irritant, no solament, per la seva elevada freqüència i contumàcia dels seus practicants, sinó per la manca de repercussions, jurídiques o econòmiques, tendents a la seva prevenció o reducció.
També resulta indignant la impunitat d'aquesta mena de conductes insolidàries o delictives, en un país com el nostre i en una situació, com l'actual, en la que "quasi tot" està regulat legalment, però a hores d'ara, continuen produint-se apropiacions particulars, il·legals, del patrimoni natural comunal o privat, quan tot i a tot arreu, acostuma a tenir un propietari legal conegut.
Justificar les apropiacions particulars en qüestions tals com si la propietat és legitima o no, ja és una altra història dificil de dilucidar...que necessitaria del concurs d'experts en lleis i d'especialistes en historia del dret, ja que en aquest tema de la legitimitat, hi ha una forta controvèrsia entre el que considerava just el dret germànic o cèltic i el que considerava just el dret romà, del qual deriva la major part dels nostres principis legals i és bo recordar aquí un d'aquests principis que diu que "El desconeixement de la llei, per alguna persona, no justifica el seu incompliment, ni la lliurarà de la sanció corresponent". De vegades, per evitar aquest possible desconeixement, els propietaris, posen rètols i cartells en els que manifesten diverses indicacions amb el propòsit d'influir en el comportament dels visitants.

De totes les formes de patrimoni públic que existeix, aquelles que han sofert més agressions vandàliques i han suportat més activitats extractives que les han degradat de una manera evident en el seu aspecte estètic i paisatgístic, al meu entendre, són el patrimoni natural i el patrimoni l'històric-artístic. Aquest estat de degradació i de manca de restauració ha fet creure als rapinyaires que aquell espai havia estat abandonat pels seus legítims propietaris que en renunciar al seu deure de manteniment i protecció, també estaven renunciant al seu dret de propietat.
És aquesta manifestació o visibilitat evident, d'un estat d'aparent abandonament, acompanyada de l'evidència d'una situació d'indefensió o de manca de vigilància i/o de protecció, preventiva o reactiva, en els espais que conserven patrimoni natural (o històric-artístic), els dos factors ambientals negatius per a la conservació que determinen i que estimulen l'aparició de l'instint de rapinya, que motiven el desenvolupament del pensament justificador i que desencadenen, finalment, la conducta activa d'apropiació, en els rapinyaires humans o de destrucció, en els vàndals moderns, que per allí passin...

El tema d'avui, en relació a la noticia apareguda al diari Segre, està relacionat la mala gestió de la pesca continental i com aquesta afecta a la conservació de la biodiversitat de la fauna fluvial, però si analitzem la situació de la pesca marítima, ens adonem que sofreix del mateix problema: de la tradicional concepció politica-econòmica miop, de prioritzar els bons resultats a curt termini i de realitzar la gestió pública dels recursos naturals finits i localitzats, com si fossin globals i infinits, visió errònia de la realitat i gestió equivocada dels polítics que governen els recursos nacionals i comunitaris. Aquesta mala gestió política dels recursos naturals, repetida i mantinguda des de fa moltes generacions i intensificada en les tres últimes, malgrat les dramàtiques i doloroses lliçons que la historia i la natura, ens venen donant als humans periòdicament, és la causa de que, encara ara, sigui encertada aquella vella dita popular, exemple de prudència i de moderació que diu "allò que és el pa per el dia d'avui... serà la causa de la fam que patirem demà "


Noticia relacionada:

Els Rurals imposen unes 500 denúncies per pesca il·legal a Lleida en un any, amb un 40% més de sancions, respecte al 2009

Segre digital
Lleida. dimarts, 12 de Juliol de 2011

Els Agents Rurals van denunciar l'any passat a la província de Lleida un total de 496 persones per infraccions relacionades amb la pesca continental, xifra que representa un augment del 40% respecte l'any anterior, en què van imposar 347 sancions. Aquest augment es deu, segons han constatat els Agents Rurals, a l'increment d'immigrants, sobretot nouvinguts, que desconeixen la normativa de pesca. Han notat un augment d'estrangers que pesquen als rius i que s'emporten el peix a casa per consumir-lo, cosa que està prohibida per aquesta llei.

Els pescadors, sense llicència i amb xarxa, havien pescat un total de 23 barbs i carpes, en total més de 30 kg de peixos


Precisament, a principis del 2010 va entrar en vigor la nova llei que sanciona les infraccions en matèria de pesca. De les 496 denúncies imposades l'any passat, 190 van ser per la falta de permís de la Zona de Pesca Controlada, xifra que representa el 38% del total.
Així mateix, els Rurals també van imposar 78 sancions per la falta de llicència de pesca, 60 més per la utilització d'esquers prohibits i 52 més per usar arts i mètodes prohibits.
A més, van denunciar 21 persones per no respectar el límit de captures i el mateix número per pescar en un refugi de pesca.
Els Agents Rurals de Lleida van efectuar l'any passat un total de 3.417 inspeccions en matèria de pesca, cosa representa una mitjana de nou inspeccions diàries.

Els Agents Rurals denuncien quatre pescadors furtius a la Zona Perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


La Urbana i els Rurals van decomissar peixos a la Mitjana fa 15 dies.

D'altra banda, fa unes dos setmanes que els Agents Rurals van decomissar quatre canyes i 13 carpes que havien pescat tres homes nascuts a la Xina al parc de la Mitjana de Lleida. La unitat ciclista de la Guàrdia Urbana de Lleida va alertar els Rurals després d'observar que quatre persones estaven pescant. Els policies els van sancionar per incompliment de l'ordenança de civisme ja que els van interceptar pescant en una zona prohibida.