jueves, 30 de diciembre de 2010

Documentació institucional sobre La Mitjana de Lleida

El Parc municipal fluvial de La Mitjana de Lleida

Àlbers, xops, tamarius, bernats pescaires,
blauets, teixidors.... són algunes de les espècies de plantes i animals que podem trobar a la Mitjana. I és que 90 hectàrees de bosc de ribera, prats humits i zones amb aigua a les portes de la ciutat, ens ofereixen una magnífica ocasió per gaudir del paisatge i aprendre a reconèixer els arbres, els ocells, les plantes o els bolets de les zones humides.

Vista aèria de la zona de bosc de ribera, inundable, degut a l'efecte d'embassament de l'assud de derivació de cabals del Segre, pel Canal de Seròs que actualment constitueix el parc de La Mitjana.




L’origen del nom Mitjana té a veure amb les mitjanes del riu, que són illes fluvials que es formen quan el riu es divideix en diferents braços. Això és típic del curs baix dels rius madurs, on l’aigua flueix més lentament perquè hi ha poc pendent, i és freqüent que es produeixin acumulacions de graves al mig del riu que després són colonitzades per la vegetació de ribera.

Zona del parc, habilitada per a jocs infantils i pic-nic, propera al Centre d'Interpretació Ambiental







La vegetació de ribera
, adaptada a ambients amb
molta disponibilitat d’aigua, és exuberant, creix ràpidament perquè disposa de nutrients abundants i aigua, i crea un microambient ombrívol i humit. Aquest és l’hàbitat per a una fauna diversa que troba refugi a les bardisses i aliment amb els fruits dels arbustos, entre la fullaraca o a les zones amb aigües poc fondes on creixen les plantes aquàtiques.

Els camins i la senyalització permeten realitzar diversos itineraris per conèixer diferents ambients ecològics o zones de flora i fauna, característiques, d'aquest espai






Documentació "en línia"
que es pot consultar o descarregar, per aprofundir el coneixement d'aquesta zona semi-natural, condicionada per a usos educatius i lúdics, tot i que té algunes zones reservades per a la protecció de la fauna vulnerable:
Aquesta entrada és quasi un "mirall" d'aquesta pàgina de La Paeria

No hay comentarios:

Publicar un comentario