per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida
Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de juny que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.
En el mes del solstici continuen els canvis biològics
Aquest mes es produirà el solstici d'estiu, un fet natural, astronòmic, que marca per el humans de moltes cultures, des de temps immemorials, el dia del canvi d'estació, en aquest dia, finalitza la primavera i comença l'estiu. Els humans de les zones temperades i fredes del món sencer, celebraran festes per commemorar aquest canvi d'etapa, dins del cicle anual, doncs s'apropa la collita de beneficis proporcionats per la ramaderia i l'agricultura.
Però ni la flora ni la fauna, se'n adonen d'aquest canvi astronòmic que per als vegetals i els animals, resulta imperceptible per tant inútil, tot i que alguns animals utilitzen les estrelles com a referent orientador, en les seves migracions, en general, tant els animals com les plantes segueixen altres marcadors e impulsors dels ritmes biològics que són més fiables, progressius i molt més efectius sobre la fisiologia hormonal que dirigeix tots el canvis que es van produint en un organisme durant les hores del dia i al llarg de les estacions de l'any: la progressió de les temperatures màximes i mínimes i de les hores de llum i de foscor, però aquest canvis fisiològics no són observables per a la gent comuna.
En el mes del solstici continuen els canvis biològics
Aquest mes es produirà el solstici d'estiu, un fet natural, astronòmic, que marca per el humans de moltes cultures, des de temps immemorials, el dia del canvi d'estació, en aquest dia, finalitza la primavera i comença l'estiu. Els humans de les zones temperades i fredes del món sencer, celebraran festes per commemorar aquest canvi d'etapa, dins del cicle anual, doncs s'apropa la collita de beneficis proporcionats per la ramaderia i l'agricultura.
Però ni la flora ni la fauna, se'n adonen d'aquest canvi astronòmic que per als vegetals i els animals, resulta imperceptible per tant inútil, tot i que alguns animals utilitzen les estrelles com a referent orientador, en les seves migracions, en general, tant els animals com les plantes segueixen altres marcadors e impulsors dels ritmes biològics que són més fiables, progressius i molt més efectius sobre la fisiologia hormonal que dirigeix tots el canvis que es van produint en un organisme durant les hores del dia i al llarg de les estacions de l'any: la progressió de les temperatures màximes i mínimes i de les hores de llum i de foscor, però aquest canvis fisiològics no són observables per a la gent comuna.
Les observacions que pot fer la gent comuna i, fins i tot els infants, són observacions de tipus etològic (conducta i comportament) i fenològic (presència/absència, activitats caracteristiques de l'estació o del mes), per a les quals no es necessiten complicats aparells, ni costosos laboratoris experimentals, ni titulacions universitàries, és suficient sortir al camp, armat de paciència, capacitat d'observació, habilitat per a l'integració en el medi (silenci i camuflatge), un quadern de camp, una lupa de 3 a 5 augments i/o uns allargavistes de 6 a 8 augments.
El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos. A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment, apropiats:
QUÈ FA LA FAUNA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?
MAMÍFERS:
- Durant les hores crepusculars o les primeres i darreres hores nocturnes, en les zones més emboscades i embardissades, es desplacen grups familiars formats per les femelles i els seus cadellets, ja força crescut, deambulant a la recerca activa d'aliment.
- Durant les hores crepusculars o les primeres i darreres hores nocturnes, en les zones més emboscades i embardissades, es desplacen grups familiars formats per les femelles i els seus cadellets, ja força crescut, deambulant a la recerca activa d'aliment.
Tot i que els mamífers salvatges, no són gens fàcils de trobar, ni d'observar, doncs són nocturs o crepusculars i estan dotats d'una oïda i d'un olfacte que, amb vent favorable, els permet 
detectar els humans i fugir, molt abans de que les persones se'ls acostin prou... de vegades hi ha sort i es poden veure, fugaçment, des de lluny.
detectar els humans i fugir, molt abans de que les persones se'ls acostin prou... de vegades hi ha sort i es poden veure, fugaçment, des de lluny.
Senglar, femella, amb la seva cadellada de garrins
Imatge: Jabalies
Per la zona de La Mitjana, durant les hores, abans, esmentades s'hi desplacen famílies de guineus, guilles o raboses (Vulpes vulpes), de 
toixons o teixons (Meles meles), de porcs senglar o senglars (Sus scrofa), d'eriçons comuns (Erinaceus europaeus).
toixons o teixons (Meles meles), de porcs senglar o senglars (Sus scrofa), d'eriçons comuns (Erinaceus europaeus).
Gineu, femella, amb quatre cadells ben crescuts que li demanen a sa mare que els regurgiti menjar que ha atrapat per alimentar-los
Imatge: Familia de los zorros
La rata d'agua o rat-buf (Arvicola sapidus) està sexualment activa entre els mesos de febrer i d'octubre, però amb un màxim d'activitat al llarg del mes de juny. En cada ventrada naixen entre 2 i 5 cadells, sent el més normal de 3 a 4.
AUS:
- Els cucuts (Cuculus canorus) adults, comencen a marxar cap a l'Àfrica, deixant els joves cucuts a la seva sort per a que acabin d'adquirir habilitats i autonomia, doncs encara són immadurs per migrar tant lluny com els seus pares i mares biològics. Els propers tres mesos, els ocuparan, activament, aprenent a trobar aliment, creixent, enfortint-se i, sobre tot,
millorant la seva capacitat i resistència pe a volar correctament, avenços que els permetran, intentar arribar fins a la llunyana Àfrica, amb expectatives d'èxit, .
- Els cucuts (Cuculus canorus) adults, comencen a marxar cap a l'Àfrica, deixant els joves cucuts a la seva sort per a que acabin d'adquirir habilitats i autonomia, doncs encara són immadurs per migrar tant lluny com els seus pares i mares biològics. Els propers tres mesos, els ocuparan, activament, aprenent a trobar aliment, creixent, enfortint-se i, sobre tot,
millorant la seva capacitat i resistència pe a volar correctament, avenços que els permetran, intentar arribar fins a la llunyana Àfrica, amb expectatives d'èxit, .
Cucut, volant, les seves ales curtes i arredonides, li permeten manibrar fàcilment, entre la vegetació densa del bosc i la bardissa
Imatge: Cuculus canorus
PEIXOS, AMFIBIS, RÈPTILS I ALTRES...:
- Els capgrossos o culleretes, negres del gripau comú (Bufo bufo) o del gripau d'esperons (Pelobates cultripes), ja no les trobareu a l'aigua, doncs com que ja han completat la seva fase larvària, de desenvolupament aquàtic, tot just han abandonat el medi 
aquàtic i. ara, fan vida completament terrestre.
aquàtic i. ara, fan vida completament terrestre.
Gripau d'esperons, adult, sorprés amb nocturnitat pel fotògraf
Imatge: Vida y muerte de un renacuajo
Els gripauets juvenils, en aquesta època de l'any, semblen autèntiques còpies, en miniatura, dels seus pares i al igual que ells, els joves s'allunyen progressivament dels terrenys més humits, fàcilment inundables i per això freqüentment inundats, cap espais, propers terrenys embardissats, en el que cercaran el seu aliment, constituit per petits invertebrats terrestres. En aquest ambient és on acabaran de créixer, fins fer-s'hi joves adults, ben alimentats abans de l'arribada dels primers freds intensos, tardorals o hivernals.
- Les potents Libèlulas i els delicats "espiadimonis" o "cavalls de fada", que van abandonar la seva vida subaquàtica, a principis de la primavera, ara estan molt actius, i com que volent bastant baixo, resulten molt més visibles que el mes anterior. La raó és que ara estan en ple període reproductor, els mascles perseguint femelles amb les que realitzen el seus
vistosos acoblaments reproductor, en condicions totalment aèries.
- Les potents Libèlulas i els delicats "espiadimonis" o "cavalls de fada", que van abandonar la seva vida subaquàtica, a principis de la primavera, ara estan molt actius, i com que volent bastant baixo, resulten molt més visibles que el mes anterior. La raó és que ara estan en ple període reproductor, els mascles perseguint femelles amb les que realitzen el seus
vistosos acoblaments reproductor, en condicions totalment aèries.
Acoblament de dues libèl·lules, el mascle és la de color vermell
Imatge: Anisoptera
Desprès de finalitzar el curiós acoblament, aniran les parelles formant un tàndem, en el que el mascles, arrossega la femella, subjectant-la pel coll amb una pinça que te al final del cos, fins a zones d'aigües somes i amb molta vegetació. Els mascles condueixen la seva femella fecundada per a que faci la postes, en la part submergida de la vegetació "amfíbia" o helòfita que creix, 
amb la base submergida (bogues i canyissos), en llocs freqüentment inundats, però de poca fondària.
amb la base submergida (bogues i canyissos), en llocs freqüentment inundats, però de poca fondària.
Acoblament de dos espiadimonis, el mascle és el de la part alta del tàndem
QUÈ FA LA FLORA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?
- Estan florides les rares orquídies "abelleres" (Ophrys sp.) que creixen en mig dels herbassar secs, lloc on també floreixen els estranys "frares" violacis (Orobanche ametista) plantes paràsites de les botges blanques (Dorycnium pentaphyllum). En els terrenys humits, de les vores del riu o de les basses, també floreixen les rares orquídies palustres (Epipactis palustris)
Flors de la curiosa abellera, fotografia original de Ferran Pestaña.
Imatge: Natura al delta del Llobregat
- Els esbarzers (Rubus ulmifolius), ara estan en plena floració i les seves flors, són visitades, assíduament, por moltes menes d'insectes voladors que en xuclar el dolç nèctar, també recullen i escampen el pol·len, fecundant d'aquesta manera les flors d'altres plantes d'esbarzers, fet que permetrà, el mes següent, la transformació de les flors en saborosos fruits, les mores d'esbarzer, que serviran per alimentar a moltes aus, força mamífers i micromamífers i, fins i tot, algun rèptils
- Diverses plantes umbel·líferes, silvestres, com són el fonoll silvestre (Foeniculum vulgare) i la pastanaga silvestre (Daucus carota), de les que fa milers d'anys el antics pagesos van obtenir les varietats cultivades, estenen les seves denses inflorescències en forma d'ombrel·la, d'on li ve el nom a aquesta familia de plantes, formades per desenes o centenars de minúscules 
floretes blanquinoses.
floretes blanquinoses.
Sobre les inflorescències aterren, sobre tot, mosques de diverses especies que volen libar el dolç nèctar. Involuntariament, també recullen i escampen el pol·len, fecundant d'aquesta manera les
flors d'altres plantes de pastanaga, fet que permetrà, el mes següent, la
transformació de les flors en petits fruits que enganxats al pel del animals i als mitjons de les persones es dispersen a força distància de la planta mare, aconseguit ampliar la seva àrea geogràfica de distribució.
Antiga làmina botànica, en la que s'han representat els trets més característics de la planta de pastanaga.
Imatge: Wikipedia
No hay comentarios:
Publicar un comentario