La Mitjana contribueix a que Lleida guani el 2on premi de Capitals de la Biodiversitat

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida.


El parc municipal de La Mitjana, a més a més de contribuir a l'esbarjo naturalista, educatiu, saludable, lúdic, socialitzador, relaxant, filosòfic o esportiu dels molts usuaris que l'utilitzen assíduament o esporàdicament, també ha contribuït a que l'Ajuntament de Lleida hagi pogut guanyar el segon premi nacional de Municipis per la Biodiversitat, en la categoria per a municipis de dimensions mitjanes.
Un dels motius del premi és la construcció del Centre d'Interpretació Ambiental, però la justificació i el motiu per a l'existencia del Centre d'Interpretació, és que prèviament existia La Mitjana, amb els seus importants valors i grans atractius ambientals.

La Menció Especial, per l'existència del programa municipal d'Ecoactivitats, moltes de les quals han tingut el seu "camp base" al Centre d'Interpretació i. a més a més, algunes d'elles s'han beneficiat, aprofitant didàcticament, diversos recursos naturals que aquest espai ofereix als ciutadans i docents de la ciutat i d'altres llocs que vulguin anar-hi

Des d'aquí volem felicitar l'Ajuntament de Lleida i, molt especialment, els seus responsables polítics i tècnics de la regiduria de Medi Ambient, però també a totes aquelles persones que amb les seves accions ciutadanes reivindicatives, dutes a terme durant els anys 70 i 80, van fer-hi possible que l'especulació d'uns i els capricis d'altres, no la fessin desapareixer del mapa i de la realitat.


La Paeria ha estat premiada en la categoria de ciutats que tenen entre 30.000 i 200.000 habitants i també ha rebut una menció especial de comunicació i educació ambiental

Font: Noticies de La Paeria
Data: 20-07-2011

El regidor de Medi Ambient i Horta de l’Ajuntament de Lleida, Josep Barberà, ha recollit aquest dimecres a Madrid el segon premi del concurs Capital de la Biodiversidad 2011 en la categoria de ciutats espanyoles que tenen entre 30.000 i 200.000 habitants. Així, la Paeria també ha rebut una menció especial de comunicació i educació ambiental. La Fundación Biodiversidad, fundació pública que depèn del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), atorga aquests premis a les iniciatives dels ajuntaments que destaquen en matèria de conservació de la biodiversitat.

El regidor de Medi Ambient i Horta, de l’Ajuntament de Lleida, Josep Barberà, a la seu de La Fundación Biodiversidad, després de recollir de mans de Ana Leiva, directora de la Fundación Biodiversidad, el diploma oficial que acredita al municipi com a guanyador del 2on. premi de la categoria C.

Entre la primera (2010) i aquesta segona edición (2011) l’organització ha rebut més de 600 projectes de 100 ajuntaments espanyols diferents. En aquest sentit, cal destacar que l’Ajuntament de Lleida ha estat distingit amb aquest segon premi per incloure un apartat de regulació específica d’activitats d’impacte ambiental elevat i un altre de protecció del medi ambient dins de les normes urbanístiques del Pla General d’Ordenació Urbana.
A més, la paeria ha estat reconegut per la realització de projectes com la regeneració dels Aiguamolls de Rufea, el tancament i restauració de l’abocador de residus urbans de Serrallarga i la seva transformació en parc urbà, la construcció de l’Arborètum de Lleida, amb la plantació de 1.700 arbres i 90.000 arbustos, la realització d’estudis sobre la diversitat de murisecs als arbres centenaris dels Camps Elisis, l’estudi i recuperació de varietats hortícoles locals de l’Horta de Lleida i la construcció del Centre d’Interpretació de la Mitjana.
A més, la Paeria ha rebut la menció especial “Comunicació sobre biodiversitat” per l’execució del programa d’Educació Ambiental “Ecoactivitats” que des de fa 10 anys ofereix activitats de divulgació, sensibilització i estudi de la natura a diferents públics.
Dins d’aquesta categoria, de ciutats espanyoles que tenen entre 30.000 i 200.000 habitants, l’Ajuntament de Granollers s’ha endut el primer premi i el d’Ourense, el tercer.



Capitales de la Biodiversidad
Los municipios europeos lideran el camino hacia la conservación de la biodiversidad local

Llibret PDF de 52 pàgines en el que es presenta el projecte European Capitals of Biodiversity, s'esmenten els guanyadors de la primera i segona edició del concurs, es descriuen diversos projectes europeus, guanyadors de diversos premis de diverses categories.
No apareixen descripcions, ni detalls dels projectes de Lleida, tan sols els premis rebuts, però sí d'altres municipis europeus i espanyols guanyadors en diverses categories, alguns de molt interessants o molt originals, el coneixement dels quals podria servir d'inspiració als municipis que es vulguin presentar, a futures convocatòries d'aquests premis europeus i nacionals.

Logo de la campanya espanyola

Anellament d'aus, tot l'any, a La Mitjana

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

El parc de La Mitjana estrena una estació, permanent, d'anellament d'aus

Font: Noticies de La Paeria de Lleida
Data de publicació: 16 de juliol del 2011

El Parc de la Mitjana de Lleida ha estrenat aquest dissabte una estació permanent d’anellament, que permetrà estudiar les espècies d’ocells presents al parc i aportar dades als programes internacionals de seguiment d’ocells que es fan a Europa. En la primera sessió que s’ha fet aquest matí, s’han anellat 78 ocells, que han caigut a la xarxa, de 17 espècies diferents. Així, s’han pogut anellar un martinet menut, un blauet, un colltort, boscarles, bosquetes, mallarengues, una merla, etc.

Foto 1. La Mitjana ha estrenat avui una estació permanent d'anellament Imatge: ©Ajuntament de Lleida

Durant aquest matí, l’estació permanent d’anellament ha comptat amb la participació de 8 persones en formació, per treure’s el títol d’anellador auxiliar, i 6 persones més, com a observadores. L’Ajuntament de Lleida ha instal·lat aquest estació permanent al parc, amb la col·laboració de l’Institut Català l’Ornitologia, que facilitarà observar l’evolució de les poblacions d’ocells que viuen a la Mitjana, tant al llarg de l’any com al llarg del temps. Això es farà a través de les sessions que es programaran cada mes, que seran dirigides per un ornitòleg professional de l’Institut Català d’Ornitologia. Les actuacions estaran obertes a ciutadans i famílies, interessats en veure en què consisteix l’anellament científic d’aus.

Foto 2. En la primera sessió que s’ha fet aquest matí, s’han anellat 78 ocells de 17 espècies diferents, que han caigut en xarxa ornitològiques o "japoneses" Imatge: ©Ajuntament de Lleida

La Mitjana és un dels boscos de ribera més grans de Catalunya. Per això, s’espera que l’estació permanent d’anellament aporti dades interessants sobre els ocells que viuen en aquest tipus d’ambients.

En la primera sessió que s’ha fet avui, s’han anellat 78 ocells de 17 espècies diferents.

Hi han participat 8 persones en formació per treure’s el títol d’anellador auxiliar i 6 més com a observadores

Foto 3. Hi han participat en les operacions 8 persones en formació, per treure’s el títol d’anellador auxiliar i 6 persones més com a observadores del procés Imatge: ©Ajuntament de Lleida

Anellament d'aus, tot l'any, a La Mitjana

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Demà entra en funcionament una estació d’anellament permanent al parc de la Mitjana

Aquesta estació estudiarà les especies d’ocells presents a la Mitjana i aportarà dades als programes internacionals de seguiment dels ocells que es fan a Europa

Font. Noticies de La Paeria de Lleida
Data de publicació: 15 de juliol del 2011

L’Ajuntament de Lleida, en conveni amb l’Institut Català d’Ornitologia, ha establert una estació permanent d’anellament al Parc de la Mitjana que es posarà en marxa demà dissabte i que estarà en funcionament de les 06 a 13 hores. Aquesta estació pretén estudiar les espècies d’ocells presents al parc de La Mitjana de Lleida, i a la vegada aportar dades als programes internacionals que es fan a Europa, de seguiment dels ocells migradors i residents.

Foto 1. La Paeria, amb l’Institut Català d’Ornitologia, ha establert una estació permanent d’anellament al Parc de la Mitjana. Imatge: ©Ajuntament de Lleida

L’estació d’anellament de la Mitjana és una estació d’esforç constant i consisteix en 10 xarxes de 12 metres de longitud, que s’instal·len en quatre ambients diferents del parc: ambient de bosc, canyissar, marge de riu i zona oberta de vegetació herbàcia. Un cop al mes, durant tot el matí, es controlen i anellen els ocells que cauen en aquestes xarxes. El nombre, el tipus i la ubicació de cada xarxa es mantenen fixos i el programa d’anellament es segueix de la mateixa manera any rere any. Al mantenir aquestes característiques estables podem conèixer què passa amb les poblacions d’ocells d’un indret, si els joves d’un any apareixen els anys següents, també l’èxit reproductor, les migracions que han fet, si hi ha canvis en les espècies d’un any a altre o d’una època a l’altre, entre altres. Els ocells mostren una alta fidelitat a les seves àrees de cria. Per això, esprem tenir una alta proporció d’adults recapturats any rere any i poder així estimar les dades de supervivència.

Foto 2. L'estació pretén estudiar les espècies d'ocells presents a la Mitjana i aportar dades als programes internacionals de seguiments dels ocells europeus. Imatge: ©Ajuntament de Lleida

L’anellament és durà a terme un cop al mes i estarà dirigit per un ornitòleg professional de l’Institut Català d’Ornitologia. En les sessions d’anellament també es comptarà amb la participació de voluntaris en formació que volen accedir a la titulació d’anelladors auxiliars, així com ciutadans i famílies, interessats en veure en què consisteix l’anellament científic d’aus. Donat que la Mitjana és un des boscos de ribera més grans de Catalunya, s’espera que aquesta estació d’anellament aporti dades interessants, tant a nivell local com a nivell global, sobre els ocells que viuen en aquests ambients, sobretot pel que fa a les poblacions de picot, ja que el bosc compta amb una gran quantitat d’arbres madurs idonis per a la cria de diferents espècies de picot.
En cada sessió es poden arribar a anellar més de 100 ocells de 25 espècies diferents.

Foto 3. En cada sessió es poden arribar a anellar més de 100 ocells de 25 espècies diferents Imatge: ©Ajuntament de Lleida

El Centre d’Interpretació de La Mitjana acull la formació de monitors

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

El parc de La Mitjana, un interessant espai semi-natural, de la ciutat de Lleida, d'ús polivalent que cal conservar en bon estat


En la gestió encertada dels espais naturals, dedicats a l'ús públic, generalment afectats per objectius d'efectes contraposats, com són els de de conservació i els d'explotació, cal ser-ne molt amatent i responsable, doncs s'ha de saber trobar i mantenir un difícil punt d'equilibri entre les normes i activitats tendents a la protecció i conservació del patrimoni natural i a l'estudi científic de l'espai, amb les normes i activitats derivades dels objectius socials, generalment de tipus educatiu i recreatiu, i més rarament amb les més problemàtiques de tipus econòmic o productiu.


Els gestors de l'espai natural, han de tenir molt presents i vigilar de forma regular, una sèrie de factors ambientals que condicionaran els bons o mals resultats de l'aprofitament social fet, a curt, mig o llarg termini, evidenciats per la rapidesa del procés de degradació i per la intensitat i extensió de les zones degradades. Doncs no hem d'oblidar que qualsevol objecte o sistema, artificial o natural, inert o vivent, en ser utilitzat, sofreix un desgast que serà major o menor en funció de la correcció o incorrecció de l'us aplicat. Tothom sap, per experiència pròpia, que el maltracte o l'abús d'allò que fem servir, escurça la seva vida i redueix les seves prestacions, i tant és, si es tracta d'un parell de sabates, d'una bicicleta o d'un camp de cultiu.


En el cas dels espais naturals i de les comunitats vivents que hi són instal.lades, la conservació dependrà fonamentalment de l'intensitat d'ús que està relacionada amb la freqüentació i massificació de les activitats, especialment de les que són més agressives; de l'encert de la concepció i de l'aplicació de les mesures preventives d'impactes ambientals, especialment dels que resulten més greus, per afectar espècies o relacions clau, en el funcionament de la comunitat i més difícilment reversibles; de les tasques de manteniment o conservació de tot l'espai utilitzat, però especialment dels indrets més intensament aprofitats i de les tasques de restauració dels indrets que en resulten degradats, per ser més sensibles o per ser utilitzats més intensivament.


Rètol informatiu, per mitjà de símbols gràfics i text, de les activitats que són permeses i no permeses, als usuaris de l'espai municipal dins dels límits del parc de La Mitjana




A la bona gestió d'un espai natural que ha de ser explotat, per motius polítics o econòmics, contribueixen determinats paràmetres que donen idea de la seva capacitat natural o incrementada artificialment, per ser explotats, el primer d'aquest paràmetres a conèixer, és el de la seva "capacitat d'acollida d'activitat humana", en relació a l'aprofitament ramader d'una parcel·la, el terme equivalent és el de "capacitat de càrrega ramadera". Els paràmetres següents són una sèrie d'indicadors ambientals, triats amb molt de compte, que permeten detectar la tendència de l'estat de conservació/degradació que afecten a molt diversos components de l'espai natural, abiòtics i biòtics, que permeten fer un seguiment comparatiu de la qualitat de l'atmosfera, la hidrosfera, la geosfera o la biosfera, existents dins l'espai, en relació al tipus d'activitat i de la intensitat de la mateixa, de tal manera que podem conèixer quines activitats són recomanables, per respectuoses i sostenibles i quines activitats ha de ser disminuïdes o excloses per irrespectuoses o insostenibles...si el que es vol és mantenir la productivitat de serveis alta i a l'hora, mantenir baixa la taxa d'inversions i despeses en restauració.

Les zones humides, en entorns en els que predominen condicions de clima semi-àrid, poden arribar a resultar "excessivament atractives" i a acumular un excés d'activitats i d'usuaris
Imatge: http://www.agenciaelvigia.com.ar/mar_del_plata.htm
Cal ser prudents en l'ús dels espais emblemàtics i restar amatents a la seva evolució, fins i tot, de vegades cal donar un cop de timó i "gestionar la demanda" quan aquesta resulta excessiva, doncs cal recordar que en la historia, passada i recent, s'han donat, diversos caso de mort, fulminant o cantada, dels que semblaven grans triomfadors, per un excés d'èxit...o més aviat, per un excés d'imprudència o d'estrès.




El Centre d‘Interpretació de la Mitjana acoge desde el 1 de julio hasta el próximo día 14 a un grupo de 18 jóvenes, de entre 15 y 18 años, que participan en el Campo de Trabajo organizado por el Ayuntamiento de Lleida.


La Mañana, Lleida, Redacción, 12-07-2011




Este Campo de Trabajo consiste en formar jóvenes con el objetivo de convertirlos en monitores de los niños inscritos en las estancias municipales y que implica, de forma coordinada, a las áreas de Joventut, Infància y Medi Ambient del consistorio leridano.
Los niños con los que trabajarán los voluntarios están inscritos en la actividad Estiu de Joc dirigida a pequeños de entre 3 y 11 años y que se lleva a cabo durante los meses de julio y agosto.
El proyecto educativo cuenta con una programación de actividades lúdicas y educativas, con el objetivo de trabajar en torno a los hábitos y los valores para los más de 300 niños que participan.
Los diferentes grupos están ubicados en tres centros educativos de la ciudad de Lleida como son los del Parc de l’Aigua, Països Catalans y Joc de la Bola.


Las sesiones que han realizado los jóvenes durante los primeros días de julio, han sido exclusivamente formativas, como aprender a guiar a los pequeños mediante el conocimiento del medio natural y la dinamización de actividades de ocio.


En las 90 hectáreas de la Mitjana, los participantes de este de campo de trabajo aprenderán diferentes aspectos de la historia del parque, del río, la flora y la fauna, el clima, el suelo y su gestión. La interacción de todos estos elementos conforma un ecosistema de ribera rico y de gran valor natural para el municipio.


En cuanto a la dinamización de actividades de ocio, los jóvenes han recibido formación sobre dinámicas de grupo, cómo adaptar actividades a los diferentes grupos e identificar sus roles.

Patrimoni Natural, d'ús públic

La propietat del patrimoni natural i la gestió racional dels seus recursos renovables


Tot el que segueix a continuació, és una sèrie de reflexions personals, espontàniament sorgides com a conseqüència de la lectura d'una noticia apareguda a la premsa local i que apareix a la part final d'aquesta "entrada", en la que es tracta sobre diverses infraccions de pesca que atenten contra la conservació del patrimoni faunístic natural, de tots els catalans i catalanes, que han donat lloc a diverses denúncies relacionades amb l'incompliment dels reglaments de pesca esportiva i de les lleis de protecció dels animals i dels recursos naturals. Denúncies motivades pel comportament incívic o delictiu d'uns pocs irresponsables, desinformats o, directament, furtius els quals, en moltes ocasions cometen les seves accions alegals, il·legals o delictives, convençuts de que ells tenen dret a no respectar les normes que regulen les activitats agressives, extractives o destructives del patrimoni natural comunal, simplement, perquè creuen ser més "llestos", més "xulos" i més "guapos" que la resta de ciutadans als que consideren uns "pringaos" o uns "cagats" perquè són respectuosos amb les normes restrictives.

El principi que diu que "Allò que és propietat compartida i indivisible, de tots, no és propietat particular de ningú", alguns "espavilats" ho interpreten a favor del propi benefici, partint d'un dels principis que caracteritzen la filosofia vital i el comportament dels qui pertanyen al gremi dels rapinyaires i que afirma que "Tot el que no està ben tancat i vigilat, està abandonat i per tant serà propietat del primer qui arriba i aconsegueix apropiar-s'ho, discretament o violentament..."

Coberta del nou llibre de Daniel Goleman: Inteligència ecològica., Desprès dels dos enormes èxits editorials anteriors: Inteligència emocional i Inteligència social, Goleman aborda ara el concepte de inteligència ecológica: com la capacitat per a comprendre les causes dels impactes ecològics ocults i la determinació per involucrar-se en la prevenció i mitigació dels seus efectes sobre el medi natural i social


Aquesta mentalitat de rapinya que no és cap novetat en la conducta humana, sinó més aviat un instint atàvic irracional, s'ha agreujat durant els últims decennis, per la influència combinada de la major disponibilitat de tecnologies, altament efectives, i per la desaparició de determinats valors socials comunitaris, solidaris o auto-restrictius, situació que facilita l'aparició de conductes humanes impulsives, orientades a l'extracció o la destrucció de determinats recursos públics o privats, comportaments humans relacionats amb l'apropiació de indrets, materials, objectes o éssers vivents existents en determinats espais naturals i amb l'explotació particular dels beneficis de l'aprofitament econòmic de la comercialització dels seus recursos naturals, renovables o no renovables.
Aquestes conductes sempre abusives que en uns casos resulten incíviques i en d'altres il·legals són un fet força irritant, no solament, per la seva elevada freqüència i contumàcia dels seus practicants, sinó per la manca de repercussions, jurídiques o econòmiques, tendents a la seva prevenció o reducció.
També resulta indignant la impunitat d'aquesta mena de conductes insolidàries o delictives, en un país com el nostre i en una situació, com l'actual, en la que "quasi tot" està regulat legalment, però a hores d'ara, continuen produint-se apropiacions particulars, il·legals, del patrimoni natural comunal o privat, quan tot i a tot arreu, acostuma a tenir un propietari legal conegut.
Justificar les apropiacions particulars en qüestions tals com si la propietat és legitima o no, ja és una altra història dificil de dilucidar...que necessitaria del concurs d'experts en lleis i d'especialistes en historia del dret, ja que en aquest tema de la legitimitat, hi ha una forta controvèrsia entre el que considerava just el dret germànic o cèltic i el que considerava just el dret romà, del qual deriva la major part dels nostres principis legals i és bo recordar aquí un d'aquests principis que diu que "El desconeixement de la llei, per alguna persona, no justifica el seu incompliment, ni la lliurarà de la sanció corresponent". De vegades, per evitar aquest possible desconeixement, els propietaris, posen rètols i cartells en els que manifesten diverses indicacions amb el propòsit d'influir en el comportament dels visitants.

De totes les formes de patrimoni públic que existeix, aquelles que han sofert més agressions vandàliques i han suportat més activitats extractives que les han degradat de una manera evident en el seu aspecte estètic i paisatgístic, al meu entendre, són el patrimoni natural i el patrimoni l'històric-artístic. Aquest estat de degradació i de manca de restauració ha fet creure als rapinyaires que aquell espai havia estat abandonat pels seus legítims propietaris que en renunciar al seu deure de manteniment i protecció, també estaven renunciant al seu dret de propietat.
És aquesta manifestació o visibilitat evident, d'un estat d'aparent abandonament, acompanyada de l'evidència d'una situació d'indefensió o de manca de vigilància i/o de protecció, preventiva o reactiva, en els espais que conserven patrimoni natural (o històric-artístic), els dos factors ambientals negatius per a la conservació que determinen i que estimulen l'aparició de l'instint de rapinya, que motiven el desenvolupament del pensament justificador i que desencadenen, finalment, la conducta activa d'apropiació, en els rapinyaires humans o de destrucció, en els vàndals moderns, que per allí passin...

El tema d'avui, en relació a la noticia apareguda al diari Segre, està relacionat la mala gestió de la pesca continental i com aquesta afecta a la conservació de la biodiversitat de la fauna fluvial, però si analitzem la situació de la pesca marítima, ens adonem que sofreix del mateix problema: de la tradicional concepció politica-econòmica miop, de prioritzar els bons resultats a curt termini i de realitzar la gestió pública dels recursos naturals finits i localitzats, com si fossin globals i infinits, visió errònia de la realitat i gestió equivocada dels polítics que governen els recursos nacionals i comunitaris. Aquesta mala gestió política dels recursos naturals, repetida i mantinguda des de fa moltes generacions i intensificada en les tres últimes, malgrat les dramàtiques i doloroses lliçons que la historia i la natura, ens venen donant als humans periòdicament, és la causa de que, encara ara, sigui encertada aquella vella dita popular, exemple de prudència i de moderació que diu "allò que és el pa per el dia d'avui... serà la causa de la fam que patirem demà "


Noticia relacionada:

Els Rurals imposen unes 500 denúncies per pesca il·legal a Lleida en un any, amb un 40% més de sancions, respecte al 2009

Segre digital
Lleida. dimarts, 12 de Juliol de 2011

Els Agents Rurals van denunciar l'any passat a la província de Lleida un total de 496 persones per infraccions relacionades amb la pesca continental, xifra que representa un augment del 40% respecte l'any anterior, en què van imposar 347 sancions. Aquest augment es deu, segons han constatat els Agents Rurals, a l'increment d'immigrants, sobretot nouvinguts, que desconeixen la normativa de pesca. Han notat un augment d'estrangers que pesquen als rius i que s'emporten el peix a casa per consumir-lo, cosa que està prohibida per aquesta llei.

Els pescadors, sense llicència i amb xarxa, havien pescat un total de 23 barbs i carpes, en total més de 30 kg de peixos


Precisament, a principis del 2010 va entrar en vigor la nova llei que sanciona les infraccions en matèria de pesca. De les 496 denúncies imposades l'any passat, 190 van ser per la falta de permís de la Zona de Pesca Controlada, xifra que representa el 38% del total.
Així mateix, els Rurals també van imposar 78 sancions per la falta de llicència de pesca, 60 més per la utilització d'esquers prohibits i 52 més per usar arts i mètodes prohibits.
A més, van denunciar 21 persones per no respectar el límit de captures i el mateix número per pescar en un refugi de pesca.
Els Agents Rurals de Lleida van efectuar l'any passat un total de 3.417 inspeccions en matèria de pesca, cosa representa una mitjana de nou inspeccions diàries.

Els Agents Rurals denuncien quatre pescadors furtius a la Zona Perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


La Urbana i els Rurals van decomissar peixos a la Mitjana fa 15 dies.

D'altra banda, fa unes dos setmanes que els Agents Rurals van decomissar quatre canyes i 13 carpes que havien pescat tres homes nascuts a la Xina al parc de la Mitjana de Lleida. La unitat ciclista de la Guàrdia Urbana de Lleida va alertar els Rurals després d'observar que quatre persones estaven pescant. Els policies els van sancionar per incompliment de l'ordenança de civisme ja que els van interceptar pescant en una zona prohibida.

"Natura al Parc de La Mitjana"

"Natura als Parcs" de la ciutat de Lleida,

Programa d'activitats infantils als parcs de Lleida durant l’estiu.
La programació es durà a terme del 6 de juliol al 31 d’agost, tots els dimecres entre les 19 i les 20.30 h.

No cal inscripció prèvia.

L’alcalde, Àngel Ros, ha presentat avui, 30/6/2011, l’activitat Natura als Parcs, que es desenvoluparà aquest estiu en diferents parcs, places i espais naturals de la ciutat.

L’objectiu del programa és que els infants, a partir de 5 anys, acompanyats dels seus familiars, coneguin els arbres, les plantes i els animals que són presents als espais naturals i als parcs i jardins de la ciutat.
A l'acte, realitzat a l'aquarium dels Camps Elisis, acompanyant a l'alcalde Àngel Ros, han assistit la tinenta d'alcalde Marta Camps i el regidor de l'àrea responsable, Josep Barberà.

L'alcalde comprovant, molt satisfet, l'efectivitat d'un joc magnètic de pesca, d'animals aquàtics que tenen el seu hàbitat a La mitjana de Lleida.
Imatge: fotografia original d'Hermínia Sirvent

El programa lúdic-educatiu "Natura als Parcs" es durà a terme des del 6 de juliol al 31 d’agost, tots els dimecres entre les 19 i les 20.30 h, cada setmana, en un dels espais següents: Camps Elisis, La Mitjana, plaça de les Magnòlies, plaça del Joc de la Bola, Parc del Cobriment de les Vies-plaça Europa i Jardins del Parc Joan Oró.

Cada jornada es realitzaran dos tallers, un joc i es coneixerà un arbre emblemàtic de cadascun dels indrets que es visitaran.

Programació dels diversos Tallers i Jocs del programa "Natura als Parcs"

- “Les plantes i l’aigua”: la relació de les diferents plantes amb l’aigua i creació d’un centre de plantes.

- “Pinta les plantes dels Camps Elisis”: identificació de les principals plantes.

- “Les plantes necessiten aigua”: joc amb aigua.

- “A la ciutat no estem sols”: els rastres de la fauna urbana.

- “Construcció de menjadores i caixes niu per als ocells urbans”.

- Joc “els ocells internacionals”: hàbits i necessitats dels ocells migradors.

- “Crea bombolles de sabó”: experimenta amb algunes propietats de l’aigua i aprèn a fer divertides bombolles de sabó

- Mural “El cicle de l’aigua”: confeccionem entre tots un colorit mural per aprendre el cicle de l’aigua a la natura

- Joc “Les truites de riu”: fes de peix per un dia i intenta remuntar el riu (joc amb aigua)

- “La vida dins l’aigua”: els habitants aquàtics de la Mitjana.

- “Deixa empremta”: confecció de petjades en fang de diferents animals de la Mitjana.

- Joc “Rere la petjada” a La Mitjana.

-“La reproducció de les plantes”.

- Joc “Troba la imatge”: joc de pistes als Camps Elisis

- Joc “Cadascú al seu arbre”: com reconèixer els arbres sense utilitzar la visió.

- “Fabricació d’ambientadors naturals”: confecciona saquets de plantes aromàtiques que faran d’ambientador.

- “Flors de paper i cartró”: confecciona unes boniques flors amb elements senzills.

- Jocs tradicionals: els parcs com a espai de joc.

- “Pinta amb llavors”: mosaics fets amb llavors .

- “Construeix el teu potato”: com fer un ninot amb serradures i llavors.

- Joc “Qui no corre, vola”: com s’ho fan les plantes per dispersar les llavors.

-“Fem d’investigadors”: observació del sòl de la Mitjana amb lupes de mà i construcció de trampes per atrapar insectes.

- “Qui viu a la Mitjana”: construcció d’imatges amb d’alguns dels éssers vius de la Mitjana amb materials senzills.

- Joc “peix peixet”: quins són els peixos del riu Segre mentre fas de pescador.

- “Fes el teu punt de llibre”: confecció de punts de llibre amb elements naturals.

- “Botànics per un dia”: tècniques dels botànics per conèixer les plantes.

- Joc “Busca la parella”: relaciona tot jugant diferents espais i plantes del parc.