Algunes efemèrides ambientals, naturals, botàniques i zoològiques, pròpies del mes de febrer que podem aprofitar-hi per a fer observacions fitofenològiques i zoofenològiques i/o activitats de descoberta i sensibilitzadió, de divulgació de l'estat de conservació i de la necessitat de protecció,
El febrer, diu la veu popular que és un "mes boig", doncs hi ha alguns anys en que és primaveral, mentre que d'altres és un mes més hivernal que el gener, el mes que, teòricament, és el més fred de l'any. Per aquesta raó de gran variabilitat tèrmica, durant el mes de febrer, hi han anys en que la flora i la fauna s'avancen en el seu estat d'activitat biològica i desenvolupament anyal al que idealment pertocaria i d'altres anys en que activitat i desenvolupament es retarden, respecte al que, idealment, pertocaria en el segon mes de l'any... però així és la natura, variable, imprevisible i insegura fins a cert punt amb efectes selectius favorables per els organismes i les espècies més adaptades a les condicions fluctuants.
El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos. A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment, apropiats:
EFEMÈRIDES BIOLÒGIQUES
QUÈ FA LA FAUNA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?
MAMÍFERS:
- Les llúdrigues (Lutra lutra) entren en zel, els mascles recorren els seus dominis de ribera emetent una mena de xiulits per atreure les femelles i foragitar els altres mascles
Llúdriga reposant sobre un prat riberenc
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Lutra_lutra
AUS:
- Algunes de les aus hivernants que han passat al nostre país, l'hivern, comencen a agregar-se i a marxar cap el nord, en direcció al centre d'Europa, per tornar-s'hi a instal·lar en els seus territoris de cria, tradicionals que van abandonar, per causa del fred, cap a finals de tardor. Els xarxets comuns (Anas crecca), són un exemple d'aquest grup
- Arriben algunes puputs (Upupa epops) procedents de zones més meridionals o d'Àfrica que s'afegeixen a la població resident.
- Els bernats pescaires, comencen a fer-hi els seus nius, aportant els dos membre de la parella, branquetes i branquillons, que van entrecreuant i acumulant, normalment, a sobre dels arbres més alts i propers a l'aigua, a una bona alçada, però de vegades, quan per falta d'arbres o de llocs no poden fer-los sobre els arbres, els poden arribar fer a terra, ocults dins del canyissar.
- Les Merles (Turdus merula), les grives (Turdus viscivorus), els pit-rojos i els pardals de bardissa entonen els primers cants nupcials, mentre estan acabant de fer-hi els seus respectius nius, ben amagats dins de les bardisses
més espesses i ja es comencen a preparar per a fer-hi la primera posta de l'any.Antiga cromolitografia, colorejada, mostrant una familia de merlas, en primer terme el mascle o merlot, darrere, un juvenil, i al fons, la femella. Imatge: http://www.summagallicana.it/lessico/c/cossyphi%20-%20merli.htm
- Els pardals comuns (Passer domesticus ) es fan més audibles i visibles que en d'altres mesos de l'any, perquè han entrat en zel i comencen a fer els seus festejos reproductors. Els mascles s'exhibeixen i dansen, davant de femelles i formen petits estols que persegueixen femelles que fugen, de vegades, durant la persecució de femelles, els mascles competidors s'esbatussen, entre ells, sorollosament.
- Els gamarussos (Strix aluco), han acabat de triar aquells arbres
més grans i vells, amb cavitats grosses dins del tronc, protegides, del vent i la pluja, en les que, les femelles, comencen ja a fer-hi la postaque començarant a covar-hi més endavant.Gamarús tornant, d'una cacera nocturna, cap el seu niu, amb una rata arborícola (Rattus rattus varietat frugivorus) que ha capturat quan estava enfilada dalt d'algun arbre o arbust, recol·lectant fruits.
Imatge: http://www.biolib.cz/en/image/id2366/
PEIXOS, AMFIBIS I RÈPTILS:
- En els dies més càlids i més assolellats, en les hores més càlides, algunes serps i sargantanes, temporalment, abandonen els seus respectius caus, per anar-s'hi a assolellar en els terrenys secs i descoberts de vegetació, així aconsegueixen estalviar greix corporal.
- Els mascles de gripau corredor o grapalet (Epidalea calamita o Bufo calamita) i de gripau d'esperons (Pelobates cultripes) que són els gripaus de zel més primerenc, canten des de les vores de les basses i tolles, en hores crepusculars i primeres hores nocturnes, intentant atreure femelles amb les que acoblar-s'hi i reproduir-se. Durant l'acoblament aquàtic, les femelles ponen milers d'ous negrosos, dins de cintes gelatinoses, protectores de la posta. Els ous de gripau corredor eclosionaran, segons la temperatura dels dies següents, entre 5 i 20 dies més tard, mentre que els de gripau d'esperons ho faran al cap de 15 a 30 dies.
Gripau corredor, mascle, cantant, amb el seu sac bucal
dilatat per a que li serveixi de caixa de resonància, amb efecte molt amplificadorImatge: http://masanmar.blogspot.com/2011/02/el-canto-de-los-sapos-corredores.html
Video: http://www.youtube.com/watch?v=FqZR5xJFOtI&feature=player_embedded
QUÈ FA LA FLORA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?
- Els salzes comuns o blancs (Salix alba), els saúlics (Salix purpurea), les vimeteres (Salix fragilis), els xops (Populus nigra) i els àlbers (Populus alba) encara estan despullats de fulles, però als branquillons terminals, brotats l'any
anterior, comencen a unflar-se de forma accelerada i evident, els seus aments florals masculins, preparant-se per a realitzar, durant el mes de març, la pol·linització dels aments femenins, ara molt més discrets, en quant a grandària i vistositat. Xop. Antiga làmina botànica, mostrant les característques més representatives de l'espècie. Com que és una espècia dioca, hi ha xops mascles i femelles, a la dreta branquilló femella amb ament femení i a l'esquerre, branquilló mascle amb ament masculí
Imatge: http://www.xiloca.com/espacio/?page_id=4570
- Els verns (Alnus glutinosa) que havien començat a formar els seus aments masculins i femenins, els últims dies de la tardor i el havien continuat desenvolupant els primers mesos de l'hivern, sense esperar l'arribada de la primavera i encara despullats de fulles, comencen la pol·linització.
Branquilló de vern, a dalt a l'esquerra les "pinyes" seques de l'any anterior, al mig es aments femenins que en donaran origen en el proper estiu, a sota a la dreta, els aments masculins
Imatge: http://www.aceytuno.com/
- Els freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i els oms comuns (Ulmus minor), segueixen la mateixa estratègia, dels altres arbres de ribera, amb el desenvolupament ràpid i evident del seus aments masculins, preparant-se per una pol·linització, molt primerenca, dels aments femenins que, ara, no són massa visibles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario