Dia Mundial de les Zones Humides 2012

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida.

El 2 de febrer es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides amb motiu de l'aniversari de la signatura del Conveni de Ramsar (1971) que té per objecte la conservació i l'ús racional de les zones humides, pantanoses o d'aiguamolls i dels seus recursos naturals i culturals, a tot el món.

Els aiguamolls tenen valors i funcions, naturals i socials, que ofereixen beneficis globals tan importants com el paper impotantísim que juguen en el cicle hidrològic o en el cicle del carboni, com a trapes de CO2, a més de contribuir al manteniment, regional i global, de la diversitat biològica i cultural. No obstant això, els ecosistemes humits figuren entre els més greument amenaçats per causa de la contaminació de les aigües superficials, sobreexplotació d'aqüífers subterranis, derivació de cabals, reducció o desaparició de la seva presència, per dessecació total o parcial, aconseguida per mitjà de drenatges o/i aterraments, ja que engeneral no són massa fondes.

A Espanya, durant els darrers 50 anys, la mala política de gestió d'aquests espais, ha conduit a que hagi desaparegut del mapa y del territori espanyol, aproximadament, un 60% de la superfície total entollada, pantanosa o d'aiguamolls que abans d'aquesta època existia i que ja havía estat reduïda, especialment, durant el segle precedent per lluitar contra el paludisme i per aconseguir noves terres de conreu o de pastura.
En l'actualitat, per assolir un grau de coneixement científic prou adequat per a conèixer i demostrar la importància natural i social dels aiguamolls, s'han ideat i desenvolupat polítiques específiques i programes actius d'estudi i de conservació, tant en l'àmbit nacional com en l'internacional.

Vista aèria de l'Estany d'Ivars-Vilasana, aquesta és de les poques zones humides que han estat "ressuscitades", recentment, desprès de molts anys d'haver esta dessecada, portant beneficis econòmics, culturals i naturals al municipi.
Imatge: Ecoima

Espanya no va ser dels primers països que van signar el Conveni de Ramsar ja que es va adherir l'any 1982, a l'anomenada "Convenció de Conservació dels Aiguamolls d'Importància Internacional, especialment, els que són Hàbitat d'Aus Aquàtiques", es a dir, el Conveni de Ramsar que havia sigut presentat per les Nacions Unides sent aprovat i signat per molts països l'any 1971, L'objectiu fonamental, d'aquest conveni, és la conservació i l'ús racional de les zones humides, a tot el món.
En el si del Conveni de Ramsar, l'any 1998, es va crear el Comitè de Aiguamolls Mediterranis (MedWetCom), una iniciativa regional que inclou a tots els països de la conca Mediterrània i al qual Espanya pertany des del seu inici, l'any 1998.

La iniciativa MedWetCom ha estat reconeguda moltes vegades com un exemple de cooperació internacional, regional, per a la protecció dels aiguamolls per part de l'Conveni Ramsar. El Comitè Mediterrani de les Zones Humides, es centra en promoure la cooperació i l'ntercanvi d'experiències, entre països mediterranis, per tal d'aconseguir un ús més racional de les zones humides de la conca mediterrània.

Mapa d'Espanya, amb la situació geogràfica dels 73 aiguamolls adherits al conveni de Ramsar (2011)
Imatge: MARM
Si voleu consultar-hi una llista dels aiguamolls espanyols integrats al Conveni Ramsar, amb les característiques de cadascun d'aques espais i la seva pertinència per províncies i comunitats autònomes cliqueu aquí

En aplicació de les directrius del Conveni de Ramsar que afecten a tots els països signataris, Espanya va haver d'elaborar el "Pla Estratègic Espanyol per a la Conservació i l'Ús Racional dels Aiguamolls", per així coordinar i controlar una multiplicitat d'actuacions de forma compatible amb la conservació d'aquests ecosistemes.

Posteriorment, la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la Biodiversitat, s'inspira en uns principis directament aplicables als aiguamolls i els seus components com a part fonamental del nostre patrimoni natural. Aquesta Llei inclou, a més, algunes obligacions específiques pel que fa als aiguamolls, com la necessària referència al seu inventari o la planificació de directrius de conservació de les zones humides Ramsar espanyoles.


Cartell informatiu del Aiguamolls de Rufea, una zona humida de creació artificial, recent, condicionada fa pocs anys, per l'Ajuntament de Lleida, per recuperar per a l'ús públic i la natura, unes basses formades per la inundació freàtica d'unes excavacions en els terrenys d'una antiga explotació d'extracció de grava i sorra, propera al curs del riu Segre
Imatge: La Paeria

El Centre Espanyol d'Aiguamolls (CEHUM) es crea per donar curs al desenvolupament de les accions de conservació identificades en el territori espanyol. Tot des de la perspectiva de l'ús racional dels aiguamolls, tal com entén aquest concepte el Conveni de Ramsar, en el seu article 3 (utilització sostenible que atorga beneficis a la humanitat d'una manera compatible amb el manteniment de les propietats naturals de l'ecosistema, COP3, 1987), que és una expressió equiparable al que actualment s'anomena Desenvolupament Sostenible.

Els objectius que es plantegaven des del Centro Español de Humedales (CEHUM) eren els següents:

1- Promoure accions que contribueixin al coneixement, conservació i protecció de les característiques ecològiques, la cultura i els seus valors, i els béns i serveis que proporcionen els aiguamolls en el desenvolupament de les societats.

2- Identificar i promoure iniciatives per beneficiar les comunitats locals a partir de la posada en valor del patrimoni cultural.

3- Realitzar estudis científics dels aiguamolls i proporcionar eines de gestió d'aquests basades en aquest coneixement.

4- Establir una xarxa de coneixement sobre usos tradicionals per a la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat d'aquests.

5- Impulsar programes d'intercanvi cultural que ajudin a acostar els diversos pobles que habiten els aiguamolls.

6- Constituir-se en lloc de referència i fòrum de trobada en la gestió de les zones humides.

7- Promoure projectes d'investigació, conservació, restauració, sensibilització i ús públic dels aiguamolls.


Les línies d'Actuació del Centro Español de Humedales (CEHUM) eren els següents:

A. Programa d'Investigació sobre l'ús sostenible dels recursos dels aiguamolls i la seva conservació.

B. Programa de Formació, dirigit a realitzar cursos d'especialització professional, formació de formadors, jornades i seminaris universitaris, etc. sobre conservació i gestió del patrimoni ecològic i cultural dels aiguamolls.

C. Programa de Comunicació i Sensibilització, a través del qual es desenvolupen iniciatives que contribueixin a conscienciar al públic general i local de la necessitat de conservar i fer un ús sostenible dels aiguamolls.

Aquest any passat, les retallades econòmiques del govern popular, per aprimar l'Administració estatal, amb arribat fins el Centro Español de Humedales (CEHUM), fent-lo desaparèixer
Lògicament amb la seva desaparició, es col·lapsen o desapareixen, molts dels projectes que aquest organisme públic coordinava.

L'any passat, el 2011, amb motiu del 40è aniversari de la signatura del Conveni de Ramsar, el tractat internacional més important en matèria de conservació d'aiguamolls, i la celebració de l'any europeu del voluntariat, es va engegar una iniciativa de participació social, a proposta de la Fundació Biodiversitat, el projecte de campanya "Mulla't pels aiguamolls" una campanya de sensibilització i voluntariat, ciutadans, coordinada des del Centro Español de Humedales (CEHUM), a València. Durant l'any 2011 es va impulsar la implicació de la societat en la conservació d'aquests ecosistemes infravalorats, degradats i en vies de desaparició, mitjançant el desenvolupament de programes de voluntariat que adoptés, els aiguamolls més propers i s'mpliqués en la seva conservació, manteniment, defensa, divulgació, etc., es a dir, suplir les deficiències de les l'Administracions locals i autonòmiques.

Una de les imatges associades a l'eslògan "Mójate por los humedales" la campanya de voluntariat en favor de la conservació de les zones humides espanyoles, engegada per la Fundació biodiversitat i coordinada pel Centro Español de Humedales
Imatge: http://www.fundacion-biodiversidad.es/inicio/noticias/noticias/114233%20%28CEHUM%29

El projecte "Mulla't pels aiguamolls" va ser una campanya de sensibilització, que tenia com a objectiu executar una sèrie d'accions de voluntariat en diferents aiguamolls espanyols al llarg de l'any 2011, coincidint amb el 40 aniversari de la signatura del Conveni de Ramsar, el tractat internacional més important en matèria de conservació d'aiguamolls i la celebració de l'any europeu del voluntariat.

Els aiguamolls i el turisme, un pacte necessari

Sota el lema "Turisme d'aiguamolls: una gran experiència". El sector de l'ecoturisme i del turisme responsable, dóna suport a la conservació dels aiguamolls més ben conservats, incentivant la col·laboració de la gent que hi viu als seus voltants, gràcies a la posada en marxa d'uns programes de turisme responsable, especialitzat en zones humides, de baix impacte ambiental i que hi deixarà la major part dels beneficis econòmics, produïts, entre la població que hi viu en territoris amb aiguamolls.
El Dia Mundial de les Zones Humides del 2012, està relacionat amb la propera reunió de la 11ª Conferència de les Parts signatàries del Conveni de Ramsar, la COP11, amb el tema a discutir i consensuar: "Compatibilitzar Aiguamolls, Turisme i Recreació", que se celebrarà el proper mes de juliol a Bucarest (Romania).

Logo de la propera reunió de la 11ª Conferència de les Parts signatàries del Conveni de Ramsar a Bucarest (Romania)

Almenys el 35% dels Llocs Ramsar de tot el món, tenen un cert grau d'activitat turística. El 2010 el nombre de visitants que es van desplaçar turísticament, fins als espais millor conservats, d'aquesta mena de llocs, caracteritzats per ser ambient de gran bellesa paisatgística i importància ecològica, va arribar prop dels 940 milions de persones i l'Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides, preveu que creixerà fins als 1.600 milions de visitants cap a l'any 2020.


El turisme als aiguamolls és una oportunitat per aplicar programes d'Educació Ambiental, als visitants que practiquen turisme de natura, en zones humides.
Imatges: Dues tires còmiques de la il·lustradora argentina Pattie Rodelli de la seva sèrie dedicada a la reflexió sobre la conservació dels aiguamolls del seu país


Què passa amb el parc municipal de La Mitjana?

Tot l'anteriorment esmentat, ens a d'empènyer, malgrat la crisi financera retalladora d'inversions públiques, a continuar demanant, a l'Ajuntament de la ciutat, la seva implicació responsable, diligent i activa en la conservació i millora del parc de La Mitjana, un espai natural que, cada any que passa, ha de suportar una major càrrega de visitants i d'activitats recreatives i esportives, sobre el seu territori, la qual cosa estarà molt bé, si aquestes activitats derivades de l'ús públic, no tenen uns efectes col·laterals excessivament costosos pel medi natural i si l'administració restaura de forma ràpida i eficient els desperfectes derivats de la massificació i de les accions incíviques.


Aquí teniu algunes Publicacions del Conveni de Ramsar que us podria interessar consultar i que podeu descarregar, generalment, en format PDF:

Los Manuales de Uso Racional El Juego de Herramientas de Ramsar es un conjunto de 21 folletos en los que se recogen orientaciones sobre la conservación y el uso racional de los humedales. Se puede descargar en PDF u obtener en CD-ROM. Continúe leyendo

Informes Técnicos de Ramsar La serie de ITR incluye exámenes e informes sobre conocimientos de antecedentes preparados por el GECT y otros expertos. Se puede descargar en PDF u obtener en CD-ROM. Continúe leyendo

Libros que se pueden descargar Libros en forma impresa que se han publicados previamente, desde los años noventa, y que todavía están disponibles en formato HTML en este sitio web. Continúe leyendo

Paquetes informativos Tres paquetes informativos sobre temas de interés. Se pueden descargar en formato PDF. Continúe leyendo

El Manual de Ramsar, 4ª edición El Manual es una introducción de 120 páginas a todos los aspectos de la Convención, su historia y sus actividades. Se puede obtener en formatos HTML y PDF. Continúe leyendo

La Lista Anotada de Ramsar Descripciones sucintas de todos los Sitios Ramsar en la Lista de Humedales de Importancia Internacional. Continúe leyendo