Previsions d'efemèrides faunistiques i floristiques pel mes d'octubre

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes d'octubre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i organitzar algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.(1ª part)

"Quan l'octubre va cap a la fi, alguns ocells d'hivern ja són aquí" (Dita popular)

Els dies cada vegada més curts i frescos, juntament, amb les nits cada vegada més llargues i fredes, li anuncien a la flora i a la fauna la definitiva fí del bon temps estival i la propera arriba de l'hivern.

Vegetals i animals, estimulats pels seus sensors ambientals, comencen a experimentar transformacions en la seva fisiologia y en la seva conducta, preparant-se pels profunds canvis ambientals que la tardor anuncia amb senyals quasi imperceptibles però segures, l'hivern s'apropa i cal que els agafi ben preparats. 

Bonic calendari fenològic, publicat a la revista Quercus, fa una bona pila d'anys...corresponent al mes d'octubre.
Les il·lustracions són de Marjolein Bastin, artista neerlandesa, especialitzada en il·lustració naturalista

Els vegetals caducifolis, es comencen a preparar per desfer-se de les fulles, els vegetals que sobreviuen, colgats sota terra o quasi, es preparen per deixar morir les seves parts més aèries, els vegetals perennifolis, sembla que no s'immuten, però com tots els ja esmentats, també estan elaborant substancies anticongelants i les plantes anyals, abans de morir, s'ocupen de que les seues llavors es dispersin al màxim, transportades per les ventades d'aquesta època.

"Nature Watching" de la sèrie "Brothers", gravat amb fusta, de l'artista gravador, anglès, Andy English , representant un parell de germanets realitzant tasques de protecció i d'observació de la natura
  Imatge: http://www.andyenglish.com/store/item/1k4dh/Brothers/Nature_Watching.html

 Els fongs estan "inquiets", els seus micelis capten humitat i detecten el refredament del sòl, comença a ser-hi el moment de fructificar, fent brotar els bolets. 

Els animals, s'alimenten activament, els cal engreixar-se tot el que puguin, uns perquè hauran d'hivernar, altres perquè hauran d'emigrar cap el sud, alguns fins i tot els cal arribar fins a l'Àfrica subsahariana i els que no emigren, ni hivernen, perquè les reserves de greix seran una font important de calor i d'aliment que els hi permetrà sobreviure a l'hivern, l'estació més despiadada pels individus i més beneficiosa per sanejar la natura, eliminant els éssers inadaptats o els malalts vectors d'infeccions.

I tal com diu la dita popular, aquest mes comencen a aparèixer algunes aus procedents del nord, centre i est d'Europa que fugint del fort refredament que comença a castigar els seus territoris estivals arriben fins el nostre país.

Grupet de naturalistes, afeccionades, d'alt nivell, fent-hi un recompte florístic, dins d'un marc d'1x1 m., per tal de conèixer el grau de cobertura i de densitat específica, així com les proporcions fito-socilògiques
Imatge: http://sacramento.1thingus.com/how-to-become-a-citizen-naturalist/

El mes d'octubre ens porta força canvis, en medi ambient, i als naturalistes ens ofereix l'oportunitat de poder gaudir-ne com espectadors privilegiats, si volem formar-nos, si som capaços d'informar-nos i si estem disposats a esforçar-nos per assolir fites dificultoses, podrem observar el món natural "des de la primera fila". Solament ho tenen difícil els mandros@s que s'esgoten si treuen el cul del sofà; els porucs que es pensen que fora del medi domèstic de casa o del domesticat de la ciutat, hi ha incomptables perills que els estan esperant a ells; els tecno-dependents que no saben veure el món real, si no és a través d'una pantalla; els "psicotròpics" als que el món real i quotidià els sembla massa avorrit i vulgar; els malaltiss@s i els malalts de veritat, perquè la intempèrie no te misericòrdia; etc., etc. doncs per assistir als espectacles de la natura, tot i que són gratuïts  cala esforçar-s'hi una mica, cal sortir de casa a les hores que cal, faci el temps que faci, cal anar-hi fins els indrets que toca, quan toca, cal esperar pacientment fins que es produeixi el prodigi i cal no haver-se distret badant, amb el mòbil, o xerrant despreocupadament amb els companys d'aventura, quan es produeixi el moment màgic.

Grupet de petits exploradors naturalistes, fent un descans al mig d'una sortida de descoberta de l'entorn natural, de tardor
Imatge: Young-Naturalist-Club-explores-natural-world/1

Benvingudes i bentrobats, totes aquelles persones que vulgueu sortir de casa vostra per immergir-vos en la natura, on podreu a boca-badar-vos, a plaer, davant de les diferents meravelles naturals que aquest mes, de tardor, ens regala, tots i cadascuns dels seus dies!

Que no tot el temps passat a la natura ha de ser dedicat a satisfer la irrefrenable obsessió boletaire, el vici-esport nacional!!!!!!

El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos.  A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment,  apropiats:

FAUNA. (1ª part)

MAMÍFERS.

- Els mamífers omnívors i frugívors, cerquen els fruits madurs de tota mena, ja siguin carnosos o secs, que encara puguin estar disponibles, sobre les plantes productores o sota d'elles, caiguts al terra, per consumir-los, immediatament o per transportar-los i emmagatzemar-los al seu rebost hivernal. Pot resultar sorprenent veure com alguns mamífers carnívors i insectívors, en aquesta època, també busquen i consumeixen fruits silvestres, utilitzant el seus sucres i greixos com a complement o suplement de la seva dieta tradicional, altament proteica, que ara els resulta més difícil d'atrapar, pel fet ser-hi molt més escassa. 
Mostela (Mustela nivalis), un carnívor típic, atrapant fruita silvestre. Foto de Manfred Danegger.
Imatge: http://www.arkive.org/weasel/mustela-nivalis/ 

Tant els uns com el altres, necessiten incrementar les seues reserves d'aliments, al rebost, o de greix corporal, per poder escalfar-se i nodrir-se durant els dies del llarg, dur i fred hivern que s'apropa.

- Diverses espècies de micromamífers, rosegadors, s'afanyen per recol·lectar i emmagatzemar, fruites silvestres i fruits secs, a fi i efecte de poder formar un rebosts, dins els seus caus hivernals, condicionats amb herba  fullaraca i molsa, seques. 

Els refugis hivernals poden ser galeries excavades per altres animals, ara abandonades, cavitats confortables, descobertes sota piles de pedres, de troncs caiguts o dins d'escletxes en la roca, però també cavitats, excavades per ells mateixos, sota terra o dins d'arbres morts caiguts a terra o d'arbres vells, drets, però amb la fusta interior podrida.  

Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), enfilat dalt d'una branca, recol·lectant fruits silvestres. Foto de Jorge Javier Rubio
Imatge: http://www.treknature.com/gallery/Europe/Spain/photo233482.htm


- Insectívors com els muricecs, garbegen incansablement l'aire, mentre que els eriçons rastregen, pacientment, el terra, dedicant-hi, cada dia que passa, més temps que l'anterior, a la cerca, desesperada, dels animalons invertebrats que els serveixen d'aliment. 

 Eriçó comú (Erinaceus europaeus) cercant cucs, centcames, escarbats, aranyes, cargols, etc., entre la fullaraca tardoral, acumulada sota la bardissa. Foto de Juan José González
Imatge: http://www.sierradebaza.org/Fichas_fauna/06_01_erizo/erizo.htm

Aquesta activitat  a cada dia que passa, els va resultant més feixuga, a mesura que els animalons els van resultant més escassos i més necessaris per augmentar la reserva de greix, corporal, de la que hauran de nodrir-se durant el llarg període d'hibernació. Una reserva insuficient de greix, és mort segura...

- La majoria dels mamífers estan acabant de completar el canvi de pèl, sota el pelatge d'estiu, és substituït per una capa, densa, de pèl curt i molt fi que retenint l'aire calent corporal, els protegirà del fred intens de l'hivern, a més a més, augmentarà la capacitat impermeabilitzant del pelatge.

Guineu amb pelatge hivernal a la recerca de qualsevol cosa que menjar

Imatge: zorro

- Els teixons, mosteles (Mustela nivalis), guineus i genetes, nascudes en aquest any, s'han començat a independitzar de la tutela materna i a allunyar-s'hi del cau on van néixer i en el que han viscut fins ara. Els joves mascles comencen la recerca de territoris lliures, per fer-los propis i les femelles, cerquen llocs en la perifèria d'un mascle adult amb territori propi. 

Jove teixó rastrejant, a la recerca d'aliment o de pistes d'altres teixons. Foto de Graham Keen

Imatge: http://eol.org/data_objects/13477290

Els joves adults, ja estan mínimament preparats per a començar la seua vida autònoma i per a poder enfrontar-se a les dificultats normals de la vida adulta.

- Les femelles adultes, del conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) pareixen, dins del seu cau subterrani, l'última ventrada de l'any. Els conillets, de 4 a 12 per ventrada, naixen pelats, sords i cecs. Ales dues setmanes senten, a les tres veuen i a les quatre deixen de popar. La majoria no superarà el primer any de vida.

Conillets, d'un dia, embolcallats amb pél matern i palla
Imatge: http://suite101.net/article/cuidado-de-gazapos-conejos-bebes-a33336

AUS:

- Les aus omnívores, granívores i frugívores, cerquen i consumeixen, amb fruïció, els fruits madurs, carnosos i secs que encara estan disponibles, però també els consumeixen algunes aus carnívores i insectívores que els utilitzen com a complement o suplement de la seva dieta proteica tradicional que ara resulta més escassa. Totes les aus migradores necessiten incrementar les reserves de greix per poder volar cap el sud i les aus sedentàries per escalfar-se i nodrir-se, durant el dur i fred hivern que s'apropa.

Femella de cua-roja reial menjant fruits d'arç blanc. fotografia de José Ángel Rodriguez
Imatge: http://fotosjoseangelrodriguez.blogspot.com.es/

- Algunes de les espècies d'aus hivernants més primerenques comencen a arribar, o continuen arribant a casa nostra. Acaben d'abandonar la seva àrea estival, nordtenca  per venir a hivernar al nostre país que no els resulta tan fred, nevat i glaçat com el seu propi, aquí podran passar l'hivern, gaudint d'un ambient climàtic menys rigorós i trobant-hi aliment amb menys dificultat.


Ara apareixen grans estols d'estornells vulgars (Sturnus vulgaris) que es fan notar pel seu guirigall crepuscular quan van a ocupar les zones arbrades de l'interior de les ciutats, on es reuneixen a centenar, per ajocar-s'hi, donat que les zones centrals urbanes (illes de calor) són força més càlides que les zones rurals, on es fan notar pels seus atacs, massius, als oliverars que deixen "pelades" d'olives.

Centenars d'estornells vulgars, cap al capvespre, ocupant les branques del arbres dels arbres

Imatge: http://rosecolouredworld.wordpress.com/2010/03/02/sturnus-vulgaris-vulgaris/

continuarà