Els desastres naturals, de vegades no són tan naturals...
Ja fa força anys que entre els científics ambientals, venim parlant dels anomenats "desastres naturals induïts", es a dir, aquells desastres en els que les seves causes naturals d'aparició han estat afavorides o que els seus efectes naturals han estat reforçats, per la mala influencia de determinades activitats humanes. Aquestes interferències humanes sempre estan relacionades amb males pràctiques associades a determinades formes d'aprofitament dels recursos naturals que desemboquen en conseqüències ambientals, naturals o/i socials, desastroses.
Fa pocs dies, sentíem a les noticies de TV3 que segons l'opinió dels sismòlegs encarregats de l'estudi del terratrèmol de Lorca (Múrcia) del 2011, el desencadenant d'aquest sisme podria haver estat, la sobrexplotació dels aqüífers subterranis, d'aquella zona, que fa la agricultura super-intensiva del voltants de la ciutat. Doncs l'extracció de grans quantitats d'aigua subterrània, a gran velocitat, sense temps per a que l'aqüífer es recarregui el suficient, haurien afavorit la desestabilització de certes estructures geològiques subterrànies que ja estaven en tensió, cal recordar que aquesta zona és la més sísmica d'Espanya i l'extracció massiva, humana, hauria disparat el gallet.
El resultat del sisme han estat nou morts i 293 ferits i prop de 40.000 afectats en una població de poc més de 92.000 persones. El 80% dels edificis de Lorca, alguns eren monuments històrics, van resultar afectats pel sisme. Les despeses necessàries per arranjar els desperfectes, més de 100 milions d'euros.
Voluntaris realitzant tasques salvament en un carrer de Lorca
Imatge: cosasdesegundociclo.blogspot
Fa poques setmanes, cap a finals de setembre, també sentíem a les noticies de TV3 informacions alarmants, sobre les inundacions a Andalusia i Múrcia, causades per una "llevantada" que havia produït grans pluges sobre la regió, amb 5 morts a cadascuna de les dues autonomies. Efectes semblants va tenir el mateix temporal sobre el territori valencià, sense víctimes mortals. El que resulta irritant, és que en moltes ocasions el desastre es produeix perquè l'Administració a permès que amb la construcció d'algunes infraestructures es disminuïssin o s'anul·lessin les xarxes naturals de drenatge, sense crear-ne, artificialment, d'altres d'alternatives per quan es produeixen aquestes situacions excepcionals, d'aiguats en els que cauen de 100 a 200 litres per metre quadrat, per tal d'evitar la retenció en zones habitades.
La desforestació en zones de mitjana a gran pendent, al privar al terreny de la cobertura arbòria protectora, afavoreix que quan es produeixen grans aiguats, p.e. quan es produeix una "gota freda" la major part de l'aigua s'escorri a gran velocitat, cap a les zones de capçalera dels cursos d'aigua tributaris, fent-hi créixer els seus cabals amb molt poc temps i que quan desguassen als rius receptors, fan créixer els seus cabal en poques hores. El resultat són les riuades que causen inundacions, en els terrenys baixos, sovint ocupats, imprudentment per equipaments residencials, industrials o esportius, per vies de comunicació, cultius de regadiu natural, etc.
Cartell de convocatòria a una manifestació per demanar la canalització del riu Llobregat, per evitar noves inundacions com les del 1962Imatge: Riadas de Cornellà.
Els aiguats també poden desencadenar corriments de terra que provoquen esllavissades, en vessants prou pendents, de serres quan, s'han retirat importants quantitats de materials de la base (argila, graves, pedra, etc. ). Aquests materials actuaven com a contraforts o murs de contenció naturals, aguantant l'enorme pressió que produeixen els materials de la part superior, l'aigua infiltrada actua com a lubricant, el pendent, la força de gravetat i el pes dels materials fan la resta.
La desforestació dels vessants de gran pendent, afavoreix els despreniments de roques i la formació d'allaus de neu o de fang, en mancar els elements que actuarien com a veritables barreres naturals que retindrien els materials que llisquen muntanya avall.
Imatge: carretera tallada
El proper 7 de novembre farà 30 anys que la ciutat de Lleida va patir una riuada causant la inundació de diversos barris i avingues un gran ensurt entre la població i força desperfectes en diversos equipaments urbans i periurbans.
Es pot veure un micro-reportatge, en aquest vídeo de TV3: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/88029 )
A la Mitjana, en alguns llocs el nivell de l'aigua va assolir els 2-3,5 m. d'alçada, una gran part va estar completament recoberta d'aigua més d'una setmana i després que l'aigua es retirés la major part de terreny va quedar recoberta per una capa de fang que en alguns llocs superava el mig metre de gruix i, tot i assecar-se durant l'estiu del 1983, es va mantenir ben visible durant els següents 4 o 5 anys.
Logo del centenari de la gran riuada del 1907
Imatge: http://web.udl.es/700/centenaririuada/
En conclusió, podem dir que amb més prudència per part d'uns (els particulars) i més prevenció i control per part d'altres (l'Administració pública) els efectes de moltes catàstrofes de causes naturals i que per tant són inevitables, com els aiguats o els sismes, s'haguessin pogut reduir força o, fins i tot, s'haguessin pogut evitar completament els seus efectes catastròfics sobre el medi natural i sobre el medi humanitzat.
Visió sarcàstica de com els polítics aborden, sovint, el problema dels desastres naturals. Acudit de Mingote, del 1982
Imatge. Hidrología y conservación
13 d'octubre: Dia Internacional per la Reducció dels Desastres
Des del 1990 fins al 2009, cada any es celebrava el Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres Naturals, el segon dimecres d'octubre. Aquesta diada havia estat instituïda per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1989. L'any 1999, aquesta celebració va ser deixada de banda, però el 2001 es va reprendre de nou, per tal de promoure una cultura mundial de reducció dels desastres naturals. El 2009, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir designar el 13 d'octubre com a data fixa, definitivament, per commemorar la diada internacional i canviar el seu nom a Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres, de tota mena.
Tema de la diada del 2012 és: la implicació de les nenes, noies i dones en la prevenció i mitigació dels Desastres, amb el lema «Dones i Nenes. La Força (in)visible de la Resiliència»
La idea de la diada internacuional del 2012 és donar poder a les dones i a les nenes, per a que contribueixin al desenvolupament sostenible a través de la reducció del risc de desastres, en particular en el tema del medi ambient i en les àrees clau de: gestió de recursos naturals, governança, planificació urbana i ús de la terra, i planificació social i econòmica.
La celebració del Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres té com a objectiu millorar la situació actual en la capacitat internacional de prevenir, mitigar i aconseguir que s'estigui preparats per enfrontar-los.
El nom oficial de l'organisme central, en anglès, és UNISDR (Estratègia Internacional de les Nacions Unides per a la Reducció dels Riscos de Desastres )
Imatge: EIRD
La celebració d'aquesta diada internacional busca disminuir les pèrdues de vides, l'afectació econòmica, social i ambiental, derivades dels perills naturals i els desastres tecnològics i ambientals connexos.
El Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres pretén fomentar la col·laboració solidària de tots els estats del planeta, ja que cap està exempt de ser una possible víctima, d'alguna mena de catastrofe natural.
L'estratègia per a la Reducció dels Desastres es basa en la consecució de associacions de col·laboració, en les que hi puguin participar tant els individus com les comunitats socials, amb la finalitat d'aconseguir que les conseqüències dels desastres es redueixin al màxim.
Quatre són les bases sobre les que es sustenta el Pla de Reducció dels Desastres:
- Augmentar la conscienciació dels ciutadans respecte de la probabilitat o grau de riscs de patir determinats desastres naturals i alertar del grau de vulnerabilitat de la societat moderna. Quanta més informació tinguin les persones, les organitzacions i els governs, les maneres de fer front als desastres naturals serà més eficaç.
- Aconseguir el compromís de les autoritats de cada estat tant per la col · laboració amb altres estats, com en l'educació dels ciutadans i la legislació, dins del propis països .
- Estimular aliances interdisciplinàries, per cercar solucions des de diverses perspectives i àries de coneixement.
- Augmentar els coneixements científics sobre el tema, la qual cosa implica fer-hi inversions amb participació d'organismes nacionals i internacionals.
Visió sarcàstica de com algunes corporacions empresarials i certs grups industrials, de pressió, es treuen de sobre les responsabilitats del sector sobre determinats episodis catastròfics derivats de les seves activitats econòmiques
Imatge: Himajina
El PNUD (Programa de les nacions Unides pel Desenvolupament) ha desenvolupat una nova variable o indicador de probabilitats de patir un desastre natural, amb la finalitat perquè de que es comprengui millor la relació entre el desenvolupament i els riscos de desastre al món: l'IRD (Índex de Riscos de Desastres). Aquest paràmetre serveix per mesurar i comparar entre països els nivells relatius d'exposició física al perill, la vulnerabilitat i els riscos, així com trobar indicadors de vulnerabilitat.
El lema de la diada del 2011 era "Un pas, endavant, més per la reducció dels desastres" i el tema era "La protecció i l'implicació dels nens i dels joves, en la prevenció i mitigació dels desastres"
Imatge: Cruz Roja chilena
Es va determinar que el 94 per cent dels morts per desastres naturals es deuen a ciclons tropicals, terratrèmols, inundacions i sequeres (sense perjudici d'altres inclemències), un milió i mig de persones van morir entre els anys 1980 i 2000 darrere dels quals, per cada un, s'ha de comptabilitzar 3000 éssers humans més que van resultar afectats. El més important és que es va determinar que els països desenvolupats només alberguen al 15 per cent de la població en risc de patir conseqüències pels desastres naturals, és a dir, que la pobresa determina una major exposició i producció dels desastres. D'altra banda es va constatar que 113 milions d'persones estan exposades anualment als terratrèmols, 119 milions als ciclons tropicals, 196 milions a les inundacions i 220 milions a les sequeres. Tots aquests desastres s'han incrementat en magnitud i freqüència per l'abús i atac de l'ésser humà al medi ambient, de manera que una política ecologista podria disminuir aquestes dades.
El dia internacional per a la reducció dels desastres és un dia per reflexionar sobre la importància de poder fer front, ràpidament, a les causes i als efectes dels desastres i comprendre que és fonamental una bona governabilitat del país, si es desitja integrar els riscos en la planificació del desenvolupament i aconseguir la mitigació dels efectes.
Cartell d'UNICEF per la campanya de la diada del 2011
Imatge: Unicef
Alguns dels factors que accentuen la perillositat social dels desastres naturals acostumen a ser, la degradació i destrucció de la natura, els assentaments humans en zones de risc, el grau de pobresa i d'ignorància de la població, el grau d'imprevisió i d'improvisació dels governs i de les corporacions empresarials...
Materials educatius per a l'ús en Educ. Primària i Secundària
La hormiguita Pita
El EIRD ha creado una página interactiva para que niños, niñas y jóvenes puedan aprender sobre prevención de desastres.
A través de un recorrido junto a la hormiguita Pita se les enseña el por qué hay que cuidar del medio ambiente. El paseo se puede hacer por los siguientes sitios: comunidad segura, escuela segura, rincón científico, videos, maremotos o tsunamis, erupciones volcánicas, incendios forestales, huracanes, sequías, inundación, deslizamiento del terreno y terremoto.
¡Aprendamos a prevenir desastres!
El folleto escolar “Aprendamos a prevenir desastres” ha sido elaborado por EIRD- Unicef para apoyar la labor en Gestión de riesgo que realizan distintos actores, maestras, maestros, promotores y lideres en las escuelas y comunidades. En especial este material servirá para trabajar estos temas con las niñas, los niños y adolescentes tanto en la escuela como en otros espacios donde participan, motivando a que juntos contribuyamos en la Gestión de Riesgo.
¡ Niños y jóvenes, Aprendamos a prevenir desastres!
Materiales educativos con actividades para trabajo escolar y extraescolar de prevención de riesgos, en situació de desastre.¿Podemos evitar los desastres?
- No podemos evitar que ocurran los fenómenos naturales. Pero podemos hacerlos menos dañinos si entendemos mejor por qué suceden y qué podemos hacer para prevenirlos o mitigarlos.
- Tomando en cuenta que la gente es en parte responsable por la ocurrencia de los desastres, tenemos que cambiar lo que estamos haciendo mal para poder evitar o disminuir el impacto de fenómenos naturales.
- Cada comunidad debe aprender a conocer sus características y su entorno: el ambiente natural y el construido por el ser humano. Sólo así podrá manejar las amenazas que la rodean y reducir su vulnerabilidad a éstas.
- ¡No hay que asustarse, debemos estar preparados!
Riesgolandia
Riesgolandia, es un divertido juego en linea, creado por EIRD-UNICEF que te permitirá a los niños y niñas aprender sobre los desastres y como protegerte de ellos.También existe la posibilidad de descargar la versión de Riesgolandia como juego de mesa. Pudiendo imprimimirse rodos sus componentes para usarlos en aquellas situaciones en las que no se puede disponer de una pizarra digital, para jugar colectivamente o no hay suficientes ordenadores personales:
¡ALTO A LOS DESASTRES!Un juego de simulación, por ordenador, sobre los diversos tipos de desastres que pueden afectar a una comunidad humana, creado por encargo de la EIRD de las Naciones Unidas
Quién puede jugar a 'Alto a los desastres'?
Cualquiera que disponga de acceso a Internet puede descargar el juego y jugar a 'Alto a los desastres' a partir de este sitio web. El juego no puede descargarse como un fichero exe en el disco duro. Se descargará en una ventana del navegador.
¿Necesito una computadora especial?
No, cualquier computadora construida en los últimos años será suficiente, tanto si funciona con Mac, PC o Linux, con una resolución de pantalla de 800 x 600 píxeles.
Se necesita un navegador actualizado, con Flash Player en versión 7 o superior. A partir de aquí puedes descargar la última versión de Flash Player:
http://www.adobe.com/go/getflash/
¿Cuánto dura?
Cada guión se juega en un periodo de 10 a 20 minutos, en función del tipo de desastre que se quiera prevenir y del nivel de competencia del jugador. Hay cinco desastres posibles y con cada uno de ellos se puede jugar en el nivel de dificultad fácil, intermedio o difícil.
¿Qué edad se requiere para jugar?
El principal grupo destinatario son los niños de 9 a 16 años de edad, pero cualquiera puede jugar el juego y disfrutarlo, y todos pueden aprender más acerca de la prevención de desastres.
¿Cuántos jugadores pueden participar?
El juego está concebido para un solo jugador, pero los niños pueden jugar en grupo en el aula y debatir sobre las mejores decisiones que deben tomarse. Hay más material didáctico disponible para alumnos y maestros en la sección 'Información' de este sitio Web.
¿Cuántas veces puedo jugar?
Puede jugar cuantas veces quiera. Registraremos sus puntuaciones más altas en el sitio Web, de manera que pueda competir contra cualquier otro jugador de cualquier parte del mundo.
Pero, al igual que sucede con los peligros naturales, en la vida real algunos elementos son aleatorios. No existe una 'solución perfecta' para cada situación y no hay tampoco una 'puntuación ideal', de manera que cada vez que juegue las situaciones serán ligeramente distintas.
¿Puedo jugar en la escuela?
Si la escuela permite acceder a este sitio Web y la computadora tiene instalado el complemento Flash Player, la respuesta es sí. Hemos creado otros recursos para los maestros y alentamos a las escuelas a utilizar este juego como un ejercicio en el aula. ¿Por qué no se lo propone a su maestro?
No hay comentarios:
Publicar un comentario