per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida
Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes d'octubre
que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i organitzar
algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni
natural de La Mitjana. (2ª part)
QUÈ FA AQUEST MES LA FAUNA DE LA MITJANA? (Continuació)
AUS (Continuació, 2ª part):
- Amb l'arribada de les primeres fredors nocturnes, comencen a arribar, des del nord i centre d'Europa, algunes espècies d'aus vinculades als medis oberts que s'afegeixen a les poblacions locals, sedentàries, per la qual cosa, ara aquestes espècies són més visibles per ser-ne més abundants. Es veuen els primers estols de caderneres (Carduelis carduelis), es veuen més cueretes blanques (Motacilla alba), arriben les darreres cueretes grogues (Motacilla flava), apareixen les primeres titelles (Anthus
pratensis) i fredelugues (Vanellus vanellus) Carderola adulta, amb el bonic plomatge típic de l'espècie
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Carduelis_carduelis
- Comence a arribar, des del nord, algunes aus força vinculades al medi aquàtic, com són els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que són exemplars jovenils e inexperts, també els corriols grossos (Charadrius hiaticula), els tètols cuanegre (Limosa limosa), les xivites (Tringa ochropus), s'afegeigen grups migradors de fotxes comunes (Fulica atra), de bernats pescaires (Ardea cinerea), apareixen les gavines vulgars o gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus), els xarxets comuns (Anas crecca), els ànecs xiuladors (Anas penelope), els esplugabous (Bubulcus ibis), els becadells comuns (Gallinago gallinago), les becades (Scolopax rusticola), els becadells sords (Lymnocryptes minimus),
.jpg)
Exemplar de becadell sord amagat a la bardissa, enfangada, més propera a l'aigua
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Lymnocryptes_minimus
- Comencen a arribar del nord d'Europa, algunes espècies d'aus vinculades al medi forestal i arbustiu que, en alguns casos, s'afegeixen a les poblacions locals, sedentàries, com són: les merles (Turdus merula), els pinçans mecs (Fringilla montifringilla), els pinçans comuns (Fringilla coelebs), els mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), les rares cotxes blaves (Luscinia svecica),
els tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), els pitrojos (Erithacus rubecula), els rars astors comuns (Accipiter gentilis), els cercavores (Prunella collaris), etc.
Aspecte típic d'una merla mascle o merlot, amb els seus colors característics que el fan inconfusible-Marxen cap el sud de la península, en direcció cap a l'Àfrica, algunes espècies d'aus, estivals, característiques dels medis de vegetació alta i densa, com és el bosc de ribera, de mitjana alçada com els matollars i baixa com les bardisses: la puput (Upupa epops), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), l' enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el xot (Otus scops), la xixelles (Columba oenas).
També, marxen algunes aus estivals que tan sols visitaven l'espai aeri de La Mitjana per alimentar-s'hi dels abundants insectes voladors o per a recollir-hi fang amb el que construir o reparar els seus nius, com són les darreres orenetes vulgars (Hirundo rustica) i les darreres orenetes cuablanca (Delichon urbica)
Puput, amb el seu aspecte tan característic que la fa inconfusible fins i tot per al observadors més inexperts
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Upupa_epops
RÈPTILS, AMFIBIS I PEIXOS
-
En dies, especialment, càlids i assolellats, alguns rèptils abandonen, momentàniament,
els seus caus protectors per sortir-hi a assolellar-se, d'aquesta manera tan senzilla, captant
calories solars aconsegueixen estalviar greix de la seua reserva corporal, reservant-lo per els
dies i setmanes més fredes de l'hivern.
A més a més, hi ha la possibilitat de que puguin, atraparan algun dels animalons que formen part de la seva dieta que també hagin sortit del seu amagatall per prendre el sol, podent amb la ingestió d'aquestes preses, incrementar les seues reserves de greix.
- Eclosionen, ara, els ous de les serps blanques o s. ratllades (Rhinechis scalaris)
i les petites serpetes, s'escampen lluny del niu, cercant nous amagatalls i aliment
viu, a la seva mida xicoteta, amb el que fer el seu primer àpat, començant a acumular prou greix, amb el
que poder sobreviure al primer hivern de la seu vida, malauradament,
molt poques ho aconseguiran.
Moment del començament de l'eclosió de la posta d'una serp ratlladablanca
Imatge: http://www.reptilia.dk/Krybdyr_vi_har_holdt/Slanger/Elaphe_scalaris/belaphescalaris.htm
- Els peixos es comencen a anar-s'hi retirant cap a les zones d'aigües més tranquil·les i més fondes, especialment, durant les nits fredes, on les temperatures es mantenen més estables que fora de l'aigua i on, cada dia que passa, amb la baixada progressiva de la temperatura ambient, hi passen més temps.
- Apareixen alguns rars exemplars, adults, d'anguila (Anguilla anguilla) provinents d'aquells exemplar juvenils amb els que, durant els últims anys, s’havien repoblat diferents punts del curs del riu Segre, aigües amunt de la ciutat de Lleida, ja que no poden realitzar la migració natural.
Anguila "serpentejant" pel fons de l'aigua, un peix que fou tan abundant a tot el Segre, fa 60 o 70 anys, ha esdevingut una absoluta raresa, on les reintroduccions de l'Administració han fet repoblacions que amaguen la seva desaparició
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Anguilla_anguilla
Es tracta d'individus reproductors, en migració intentant arribar fins al mar, que han aconseguit superar, varies vegades, la barrera que constitueixen els alts murs de les diverses rescloses que han anat trobant de baixada que tallen la lliure circulació de peixos, en qualsevol sentit, al llarg de tot el riu Segre. Aquests exemplar tenen la pretensió d'assolir l'oceà Atlantic, passant per Gibraltar per anar-s'hi a reproduir al Mar dels Sargassos, situat a milers de kms. de distància....i al que, amb tota seguretat, no podran arribar-hi mai
A més a més, hi ha la possibilitat de que puguin, atraparan algun dels animalons que formen part de la seva dieta que també hagin sortit del seu amagatall per prendre el sol, podent amb la ingestió d'aquestes preses, incrementar les seues reserves de greix.
Moment del començament de l'eclosió de la posta d'una serp ratlladablanca
Imatge: http://www.reptilia.dk/Krybdyr_vi_har_holdt/Slanger/Elaphe_scalaris/belaphescalaris.htm
- Els peixos es comencen a anar-s'hi retirant cap a les zones d'aigües més tranquil·les i més fondes, especialment, durant les nits fredes, on les temperatures es mantenen més estables que fora de l'aigua i on, cada dia que passa, amb la baixada progressiva de la temperatura ambient, hi passen més temps.
Anguila "serpentejant" pel fons de l'aigua, un peix que fou tan abundant a tot el Segre, fa 60 o 70 anys, ha esdevingut una absoluta raresa, on les reintroduccions de l'Administració han fet repoblacions que amaguen la seva desaparició
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Anguilla_anguilla
Es tracta d'individus reproductors, en migració intentant arribar fins al mar, que han aconseguit superar, varies vegades, la barrera que constitueixen els alts murs de les diverses rescloses que han anat trobant de baixada que tallen la lliure circulació de peixos, en qualsevol sentit, al llarg de tot el riu Segre. Aquests exemplar tenen la pretensió d'assolir l'oceà Atlantic, passant per Gibraltar per anar-s'hi a reproduir al Mar dels Sargassos, situat a milers de kms. de distància....i al que, amb tota seguretat, no podran arribar-hi mai
INVERTEBRATS
- Apareixen les "formigues alades", es poden trobar de diverses grandàries perquè corresponen a individus de espècies i sexes, diferents.
Es poden trobar, en grans grups sortint dels formiguers, poc abans d'iniciar els vols nupcials, son els mascles i femelles, joves, els únics reproductors de la colònia. També es poden observar grups volant, a no massa altura, doncs les "fornigues" no són bones voladores, també apareixen unes formigues solitàries, més grosses del normal que deambulen, com perdudes, en realitat són femelles fecundades que estan cercant algun forat acollidor, en el que començar a pondre els primers ous de la seva vida, amb els que iniciar la
fundació de
una nova colònia, de la que ella serà la reina. Formiga alada. Foto de Agapito Montoya Fernández
Imatge: http://www.micafeina.com/2010/07/08/el-misterio-de-las-hormigas-aladas/
-
Els petits animalons del sòl, insectes, aràcnids, miriàpodes, gasteròpodes, anèl·lids, etc., a milers, pugen cap a la superfície del terreny, surtint dels seus cataus subterranis, ara ho poden fer a
plena llum del dia, protegits
de la dessecació i de la vista dels seus múltiples depredadors, amagats per la capa de fulles mortes, recent caigudes. Virosta que, dia
a dia, van captant, a dintre seu, la humitat de l'aire que
s'hi condensa durant la fredor de la nit, en forma de micro-gotes
d'aigua i bona proporció de l'aigua de pluja.
Dins d'aquesta catifa de fullaraca, càlida, fosca i humida, amb estructura esponjosa, succeeixen grans tragèdies a petita escala, doncs els ferotges animalons depredadors (aranyes, centpeus, escarbats carnívors, etc.) s'amaguen, persegueixen i atrapen els animalons detritívors que deambulen a la recerca del seu aliment: fullaraca i/o de micelis de fongs morts, i on els carronyers cerquen restes de despulles d'altres invertebrats i que, de mica en mica, van transformant en humus .
Una aranya corredora, quieta però en tensió, a l'aguait del pas d'algun altre invertebrat que pugui passar, sense adonar-se'n del perill mortal que l'espera.
Un "escarbat tigre" ferotge depredador d'invertebrats, rastrejant el terreny, activament, a la recerca d'alguna pista que el condueixi fina a d'altres insectes
Fotografies de Kduk2.
Les dues imatges: Galería de Kduk2
Dins d'aquesta catifa de fullaraca, càlida, fosca i humida, amb estructura esponjosa, succeeixen grans tragèdies a petita escala, doncs els ferotges animalons depredadors (aranyes, centpeus, escarbats carnívors, etc.) s'amaguen, persegueixen i atrapen els animalons detritívors que deambulen a la recerca del seu aliment: fullaraca i/o de micelis de fongs morts, i on els carronyers cerquen restes de despulles d'altres invertebrats i que, de mica en mica, van transformant en humus .
Una aranya corredora, quieta però en tensió, a l'aguait del pas d'algun altre invertebrat que pugui passar, sense adonar-se'n del perill mortal que l'espera. 
Fotografies de Kduk2.
Les dues imatges: Galería de Kduk2
QUÈ FA, AQUEST MES, LA FLORA DE LA MITJANA ?
- Amb les primeres nits fredes de l'estació, les capçades de xops, àlbers i salzes,
comencen a groguejar de forma ben visible, donant una tonalitat daurada
i càlida al bosc de ribera que voreja els marges del riu que setmanes abans era ben verd.
En l'interior del bosc
de ribera, quelcom de semblant que també passa amb els arços blancs, els sanguinyols, els oms i els freixes de fulla petita, els saücs i els lledoners, que hi conviuen, més o menys arrecerats.
Bosc de ribera, de la banda de Grenyana, vist des del cap de pont de la banda de Pardinyes. Fotografia de Sara (Cuka) Alarcón
Imatge: http://www.flickr.com/photos/cocktaildesara/5163459937/
Aquest canvi cromàtic, tant visible, és el resultat de l'eficiència de la natura i un símptoma de que l'arbre està recuperant nutrients de l'interior de les fulles de les que, ben aviat, s'haurà de despendre per a poder hivernar sense perill de congelacions.
- Els dies
de ventades fortes o de vent moderat, es comencen a desprendre les
primeres fulles seques, de la tardor, aquelles que van malmetre les
calorades de l'estiu i que ja estaven ben mortes i de color marronós.
Amb la seua caiguda, es comença a formar, al terra dels voltants, una catifa de fulles seques, no gaire gruixuda.
Aspecte d'un racó de La Mitjana, en aquesta època de l'any. Fotografia de Joan López
Imatge:http://joanlpzimatges.blogspot.com.es/2011_11_01_archive.html
Bosc de ribera, de la banda de Grenyana, vist des del cap de pont de la banda de Pardinyes. Fotografia de Sara (Cuka) Alarcón
Imatge: http://www.flickr.com/photos/cocktaildesara/5163459937/
Aquest canvi cromàtic, tant visible, és el resultat de l'eficiència de la natura i un símptoma de que l'arbre està recuperant nutrients de l'interior de les fulles de les que, ben aviat, s'haurà de despendre per a poder hivernar sense perill de congelacions.
- Els dies
de ventades fortes o de vent moderat, es comencen a desprendre les
primeres fulles seques, de la tardor, aquelles que van malmetre les
calorades de l'estiu i que ja estaven ben mortes i de color marronós.
Amb la seua caiguda, es comença a formar, al terra dels voltants, una catifa de fulles seques, no gaire gruixuda.Aspecte d'un racó de La Mitjana, en aquesta època de l'any. Fotografia de Joan López
Imatge:http://joanlpzimatges.blogspot.com.es/2011_11_01_archive.html
Grapat de fruits de card marià, el seu interior és ple de greix vegetal, amb un alt valor nutritiu i poder calòric que, durant la tardor i l'hivern, cerquen i consumeixen ocells i micromamífers. Fotografía original de S. E. Larsen
Imatge: Svein Erik Larsen
Imatge: Svein Erik Larsen
- Floreix l'heura (Hedera helix), solament a al punta dels brots que estan a ple sol, és l'únic arbust que durant tota aquesta estació proporcionarà nèctar, un xarop natural ple d'energia que serveix d'aliment a multitud d'insectes. Especialment als dípters, una gran varietat de mosques, de sírfids, i d'himenòpters com les abelles que van a abeurar-s'hi, a les inflorescències de l'heura.
Extremitats reproductores d'heura, florides
Imatge: http://www.hlasek.com/hedera_helix_a7244.html
Alguns depredadors, com són diverses menes d'aranyes i de vespes, aprofiten l'oportunitat que representa l'existència d'aquest punts de concentració de preses voladores, per atrapar-ne algunes.
- Comença la temporada favorable pel desenvolupament dels fongs macromicets, els típics productors de bolets, de les floridures i dels mixomicets, tardorals. Les nits més fresques i l'augment d'humitat ambiental, per condensació nocturna o/i per pluja, refreden i hidraten la capa superficial del sòl, les parts mortes dels troncs drets o la fusta morta caiguda al terra, estimulant les hifes dels diversos tipusn de fongs, a formar els seus òrgans reproductors que en fens-se visibles, ens recordem que ja som a la tardor.
Els fong micorízics que creixen al sòl, amb associació mutualista amb diversos arbres i arbustos i herbes, intercanviant-se substàncies nutritives, a través de les rels i també als fongs sapròfits que viuen descomponent matèria vegetal morta, enterrada, sota terra i/o acumulada dins de la capa de fullaraca i constituint la fusta morta que està caiguda a terra o a l'interior d'arbres vius, estan molt actius, creixent de forma accelerada.
Per això, en aquesta època, formen els seus òrgans reproductors, força característics per a cada espècie i família, de fongs, són els anomenats, vulgarment, bolets i científicament carpòfors o esporocarps. dels macromicets o "fongs superiors"
Aspecte dels bolets de Xerocomus ripariellus, un fong del grup dels Boletus que viu en terrenys humits, sota salzes, àlbers i pollancres: Fotografia de José Manuel Pérez Redondo.
Imatge: http://josemanuel.fotografiaastronomica.com/bolets/bolets.htm
Extremitats reproductores d'heura, florides
Imatge: http://www.hlasek.com/hedera_helix_a7244.html
Alguns depredadors, com són diverses menes d'aranyes i de vespes, aprofiten l'oportunitat que representa l'existència d'aquest punts de concentració de preses voladores, per atrapar-ne algunes.
- Comença la temporada favorable pel desenvolupament dels fongs macromicets, els típics productors de bolets, de les floridures i dels mixomicets, tardorals. Les nits més fresques i l'augment d'humitat ambiental, per condensació nocturna o/i per pluja, refreden i hidraten la capa superficial del sòl, les parts mortes dels troncs drets o la fusta morta caiguda al terra, estimulant les hifes dels diversos tipusn de fongs, a formar els seus òrgans reproductors que en fens-se visibles, ens recordem que ja som a la tardor.
Els fong micorízics que creixen al sòl, amb associació mutualista amb diversos arbres i arbustos i herbes, intercanviant-se substàncies nutritives, a través de les rels i també als fongs sapròfits que viuen descomponent matèria vegetal morta, enterrada, sota terra i/o acumulada dins de la capa de fullaraca i constituint la fusta morta que està caiguda a terra o a l'interior d'arbres vius, estan molt actius, creixent de forma accelerada.
Per això, en aquesta època, formen els seus òrgans reproductors, força característics per a cada espècie i família, de fongs, són els anomenats, vulgarment, bolets i científicament carpòfors o esporocarps. dels macromicets o "fongs superiors"
Aspecte dels bolets de Xerocomus ripariellus, un fong del grup dels Boletus que viu en terrenys humits, sota salzes, àlbers i pollancres: Fotografia de José Manuel Pérez Redondo.
Imatge: http://josemanuel.fotografiaastronomica.com/bolets/bolets.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario