Previsions d'efemèrides faunistiques i floristiques pel mes de març

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de març que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.


El dies més càlids, per ser-ne més llargs i assolellats, juntament amb les nits menys fredes per ser-ne més curtes i menys glacials, propis d'aquest mes, en el que es produeix el canvi d'estació anual tancant l'hivern i obrint-hi la primavera, creen unes condicions ambientals, una mica més acollidores i menys agressives, per la flora i la fauna, que les dels dos o tres mesos anteriors. Aquesta millora de les condicions ambientals activa els rellotges biològics, interns, de les diferents espècies de la flora i la fauna que comencen a recuperar els ritmes d'activitat normals en aquesta època de l'any i a activar i seqüenciar les pautes de conducta que són característics de cada espècie, en aquesta època de l'any.
Aquest senyals ambientals, serveixen als ocells hivernants per a començar a agregar-se en estols, amb els que defensar-se dels atacs dels rapinyaires i a començar a marxar cap el centre, el nord i l'est d'Europa on es reproduiran. El mateix succeïx amb les aus que van emigrar, la tardor anterior, cap a l'Àfrica, les senyals de que a l'Hemisferi Sud està a punt de començar la tardor els empeny a retornar cap a Europa, on disposaran de sis mesos de condicions ambientals favorables que les que tindrien a l'Àfrica.

L'estació de primavera que, comença passada la meitat d'aquest mes, és d'una activitat biològica trepidant, sorprenent i emocionant i el parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos.  A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment,  apropiats:

QUÈ FA LA FAUNA DE LA MITJANA, AQUEST MES?

MAMÍFERS:

- Els eriçons comuns (Erinaceus europaeus) han començat a sortir, famolencs, dels seus ben amagats caus hivernals, on han passat la seua letargia hivernal, i es passen les hores crepusculars i les primeres de la nit, recercant activament, caragols, llimacs, cucs de terra i insectes, amb l'ingestió dels quals podrà recuperar, ràpidament, el pes i l'energia perduts al llarg de l'hivern

Eriçó comú, famolenc, cercant el seu aliment entre la fullaraca
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Eri%C3%A7%C3%B3_com%C3%BA

- Les femelles d'alguns mamífers, comencen a parir els seus cadells, per ex. les de teixó o toixó (Meles meles) i les de guineu (Vulpes vulpes), dins de caus excavats al terra de talussos o sota les soques, entre les fortes rels de grans arbres. Les de porc senglar (Sus scrofa), pareixen en jaços, excavats al terra de racons solitaris, ben emboscats i embardissats.


AUS:- Comença l'èxode primaveral d'algunes aus migratòries hivernants, rumb al nord, cap el centre d'Europa, com per ex. els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) i els estornells vulgars (Sturnus vulgaris), però també algunes poblacions centreuropees d'aus que mantenen grans nuclis d'individus residents a la península ibèrica, durant tot l'any. També marxen cap el Pirineu, algunes poblacions d'aus que han vingut a passar l'hivern a la terra baixa, amb els seus parents residents al Segrià.

Estornell vulgar, mostrant el típic plomatge hivernal
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sturnus_vulgaris

- Comencen a arribar-hi els primers estols d'aus migratòries, més primerencs, de les que havien anat marxant cap l'Àfrica, al llarg de tota la tardor, per passar-hi l'hivern en terres més càlides, on és més fàcil trobar-hi aliments.
Arriben cucuts (Cuculus canorus) que molt aviat entraran en zel i parasitaran els nius d'altres ocells i orenetes de ribera (Riparia riparia) que recuperaran les "coves" de l'any anterior o excavaran de nou, els seus túnels reproductors, als talussos riberencs.
També les orenetes comuns (Hirundo rustica), orenetes cua-blanca (Delichon urbica) i falciots negres (Apus apus), aus antropòfiles o urbanes però que visiten La Mitjana a la recerca de mosquits i altres petis insectes voladors i de fang amb els que refers antics nius o construir-ne de nous...

Vista dorsal d'una oreneta comuna, adulta, en vol rasant, mostrant la bonica tonalitat blavenca i lluentor metàl·lica, del seu plomatge. Fotografia original de Hector José Brandán, fotògraf naturalista
Imatge: http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/53588/
- A més a més comencen a arribar les cueretes grogues (Motacilla flava), les boscarles dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus), els rossinyols (Luscinia megarhynchos) i les cotxes cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)

- Cada dia que passa, a qualsevol hora del dia s’escolten més i més aus mascles, assenyalant els límits dels territoris de la seua propietat, amb la finalitat d'atreure femelles i d'allunyar mascles, possibles competidors de la seu espècie, mitjançant els cants característic de cada espècie.
Es poden escoltar els cants de les mallerengues: m. carbonera (Parus major) i m. blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus), de les merles o merlots (Turdus merula), dels pit-rojos (Erithacus rubecula), dels gafarrons (Serinus serinus), dels cargolets (Troglodytes troglodytes), de coloms, com són els tudons (Columba palumbus) i les xixelles (Columba oenas), de les tòrtores turques (Streptopelia decaocto), etc., etc.

Mallerenga carbonera, posada sobre una branca d'esbarzer, sobre fruits de roser silvestre. Fotografia original de Eduardo Nogueras Ocaña, fotògraf naturalista
Imatge: carbonero común

- Els picots, dins de les zones boscoses, repiquen, insistentment, d'una forma rítmica i molt característica , segons l'espècie de picot percussora, sobre els troncs dels arbres morts que, en estar la fusta seca, són els que millor ressonen, per indicar als altres picots mascles, possibles competidors que aquell territori ja està ocupat per un propietari disposat a defensar-lo i per atreure les femelles. Als boscos de ribera, podem escoltar el repics del picot verd (Picus viridis) i del picot garser gros (Dendrocopos major) i si tenim sort, bona orella i uns allargavistes... potser els arribarem a veure, menre fan el seu concert de percussió.

Picot verd, en la seva pose característica, reposant sobre el tronc d'un arbre
Imatge: http://www.digimages.info/picver/picver.htm

- Els blauets (Alcedo atthis), cap a finals del mes, començaran la seva etapa de zel i galanteig reproductor, els mascles persegueixen les femelles que passin o s'acostin al seu territori intentant convèncer-les de que s'aparellin.

- Els corriolets o corriols petits (Charadrius dubius), les xivitones vulgars (Actitis hypoleucos) i els camallargues (Himantopus himantopus), recent arribats d'Àfrica o del sud de la Península, comencen a ocupar les vores de l'aigua, franges fangoses inundables o inundades de molt poca fondària.

- Els martinets de nit (Nycticorax nycticorax) recent arribats de l'Àfrica, anuncien amb els seus crits característics, a hores crepusculars, que estan buscant parella, molt abans de començar a construir els seus senzills nius, amb pals i branquillons, dalt dels arbres de ribera d'una certa alçària.

Martinet de nit, amb el seu posat característic, reposant sobre una branca de tamariu. Fotografia original de Fernando Zamora, fotògraf ornitològic.
Imatge: http://www.galeriade.com/fezave/data/media/30/Imagen-306.jpg

- El cargolet mascle (Troglodytes troglodytes) ja ha construït diversos nius, esperant el vistiplau de la femella, la qual folrarà amb plomes, aquell que li hagi semblat més apropiat per fer-hi la posta i criar els seus pollets.

- Els pitrojos (Erithacus rubecula) ja estan acabant de covar els seus ous o comencen a alimentar els polls recent nascuts, amb els primers insectes de la temporada

- Les mallerengues cuallarga (Aegithalos caudatus) mascles passaran tot aquest mes molt enfeinades, construint el seu niu, esfèric, amb liquens i molses, fet que el farà molt difícilment visible als depredadors i observadors.

Mallerenga cua-llarga, posada, sobre el seu discret niu de bon camuflatge vegetal
Imatge: http://www.naturephoto-cz.eu/aegithalos-caudatus-picture-12251.html

- Les femelles de gamarús (Strix aluco) ja estan covant els seus ous, en alguna cavitat del tronc d’algun arbre vell

- L'aligot comú (Buteo buteo) comença el període de zel, sobrevolant, la zona boscosa que ha triat per instal·lar-s'hi, mentre emet els seus característics miols per atreure femelles i allunyar mascles

- Arriben d'Àfrica i es comencen a instal·lar els xots (Otus scops), mentre que els els milans negres (Milvus migrans) i les àguiles pescadores o peixateres (Pandion haliaetus) comencen a patrullar el seu territori, a la recerca d'aliment i de competidors als que allunyar del seu territori

Àguila pescadora, remuntant el vol, desprès d'atrapar una carpa que nadava prop de la superfície, amb les seves fortes i esmolades urpes
Imatge: http://www.free-desktop-backgrounds.net/Animal-birds-wallpapers/Animal-birds-pictures/Osprey-bird-Pandion-Haliaetus.html


PEIXOS, AMFIBIS I RÈPTILS:

- Els peixos de tota mena, comencen a abandonar les zones d'aigües més fondes i s'acosten a les aigües més superficials, especialment, en les hores en que el sol està alt i les escalfa una miqueteta, a la recerca del seu aliments, cucs aquàtics, larves aquàtiques d'insectes, cadàvers, etc.. Cap el vespre retornen a les aigües més fondes en les que la temperatura es manté més estable.

- A les aigües somes de les vores de les tolles i basses, es poden veure culleretes o capgrossos de color negrós, en un estat de desenvolupament força avançat, són les larves aquàtiques del gripau corredor (Epidalea calamita o Bufo calamita) el gripau més primerenc i de desenvolupament larvari més ràpid. Aquests capgrossos molt aviat abandonaran el medi aquàtic per instal·lar-s'hi al medi terrestre.
Culleretes o capgrossos, negres, de gripau corredor
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Epidalea_calamita- Els tòtils, gripaus llevadors o g. paridors (Alytes obstetricans), comencen a cantar, omplint les hores crepusculars i les primeres hores de la nit, amb el seu cant tan característic i molt semblant al de un xot (Otus scops) amb el que sovint se'l confon.- El gripau comú (Bufo bufo), recentment sortit del seu període de letargia hivernal, en ple zel reproductor, es desplaça cap els llocs ho hi ha masses d'aigua tranquil·la, a hores crepusculars i primeres hores nocturnes, amb la finalitat de reunir-s'hi, grans quantitats de mascles i femelles, per a realitzar-hi els seus acoblaments, durant els quals les femelles ponen milers d'ous (5000), de color negrós, inclosos dins d'unes llargues cintes gelatinoses protectores. Els ous eclosionaran al cap de 15 a 20 dies

Parella de gripaus comuns, acoblats, la femella a sota, a l'esquerra, realitzant la posta i el mascle a sobres, a la dreta, fecundant els ous a mida que van sortint. Fotografia original de Lubomir Hlasek, fotògraf naturalista
Imatge: http://www.hlasek.com/bufo_bufo_da1281.html

- Els rèptils, terrestres, de tota mena, tant les serps d'aigua i les serps terrestres com les diverses espècies de sargantanes, han començat a sortir dels seus amagatalls secrets, on han passat la seua etapa de letargia hivernal i busquen llocs ben escalfats pel sol matinal i força assolellats, en els que prendre el sol, abans de començar les seves primeres caceres.

- Les tortugues d'estany (Emys orbicularis) que durant els mesos d'hivern, han hibernat, en el fons d'estanys poc profunds, comencen a estar actives i tot seguit, entren en període de zel reproductor. Després de l'aparellament, dins de l'aigua, la femella pondrà de 4 a 15 ous, en un forat que ha excavat en terreny sec, a la vora de l'aigua, on després els enterrarà. L'eclosió dels ous es produirà, segons la temperatura ambient, al cap de dos mesos i mig o tres mesos, després del dia de la posta, és adir, entre maig i juliol.

Tortuga d'estany, prenent el sol, per escalfar-se, abans de tornar a l'aigua, en aquesta època, encara freda.
Imatge: http://asanda.org/documentos/animales-silvestres/el-problema-del-comercio-de-tortugas-en-andalucia

QUÈ FA LA FLORA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?

- El sòl dels llocs oberts i ben assolellats, estan coberts d’herbes verdes que es preparen per a florir, algunes molt primerenques, com les bosses o sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris) ja estan totalment florides. Al sotabosc, ara que els arbres encara no han tret les fulles, ben il·luminat, també creixen algunes herbes com les curioses "llet d'ocells" (Ornithogalum umbellatum) amb les seves inflorescències de flors blanques a punt d'obrir-se.

Flors estrellades de la rara i bonica "llet d'ocells" que creix en les zones humides del bosc de ribera
Imatge: http://www.phytoma.com/noticias_detalle.php?id=433&referer=noticias

- A les vores de les zones arbrades, prou il·luminades però no massa assolellades, floreix, quasi invisible, l'humild viola silvestre o viola d'olor (Viola odorata) a la que, molt possiblement, detectarem, abans amb el nas que no pas amb l'ull..

Imatge: http://paulkirtley.co.uk/2011/foraging-early-spring-greens/

- A les zones inundables, les mates de lliri groc (Iris pseudacorus) comencen a rebrotar amb força, traient el que seran ben aviat, les noves fulles

- Comencen a florir, de forma força discreta, els freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i els oms de fulla petita (Ulmus minor) que vien dispersos en companya de xops (Populus nigra) i àlbers (Populus alba)

- Les diverses espècies de salzes que hi viuen a La Mitjana, com són els salzes comuns o s. blancs (Salix alba), els saúlics (Salix purpurea) i les vimeteres (Salix fragilis) i també els xops o pollancres (Populus nigra), els àlbers (Populus alba) i els verns (Alnus glutinosa), després de la pol·linització del mes passat, ja han començat a fructificar, en els seus “aments” de flors femenines que han començat a engruixar els seus ovaris, però no alliberaran els seus fruits cotonosos, fins els propers mesos de abril i maig. Els “aments” de flors masculines, un cop acabada la seva funció pol·linitzadora, ja s’han marcit i, molt aviat, es desprendran dels arbres, caient al terra i omplint, la base dels arbres, amb les seves restes seques i descolorides.

Làmina botànica, antiga, mostrant les principals característiques morfològiques diferencials, pròpies de l'espècie. Fotografia de Zelimir Borzan, de la Universitat de Zagreb (Croàcia)
Imatge: http://www.forestryimages.org/browse/detail.cfm?imgnum=1379034