Preses SÍ!, Preses NO!
Un dilema ètic amb conseqüències ecològiques, socials i econòmiques.
La producció d'energia hidroelèctrica (renovable), la regulació de cabals para controlar inundacions i l'acumulació d'aigua en èpoques de excedents per a consumir-la, en èpoques de dèficit, són els arguments utilitzats habitualment pels governs i les empreses promotores d'aquesta mena d'obres que alteren de manera directa i, més o menys, greu el curs naturals dels rius i de retruc la vida de la seva fauna i flora, aquàtiques, però indirectament, la de la flora i fauna de les riberes, i també la vida i economia de la població humana que vivia o explotava el territori inundable o inundat, de la zona d'embassament.
Aquesta sèrie d'impactes sobre el territori i els seus habitants, derivats de la construcció i posada en funcionament de les rescloses fluvials, són actualment molt coneguts i ben previsibles, és un fet que, en el nostre país, coneixem molt bé, per estar ampliament afectat per aquest problema, doncs en temps de "Paco rana" o "Paco Pantanos" s'intentà omplir l'estat d'embassaments, amb els que, segons el règim polític d'aleshores es volia "paliar los efectos de la pertinaz sequía, endèmica de las tierras de España" que afectava molt negativament el desenvolupament de l'economia agrària, llavors predominant, però que, en realitat, era un pla hidrològic que estava pensat per promoure el desenvolupament del que posteriorment, serien anomenats "Polos de desarrollo industrial".
Restes d'un poble que va haver de ser abandonat
pels seus habitants per quedar per sota del nivell de l'agua embassada per l'embassament de Sau, inaugurat l'any 1962 . En la fotografia, resulten visibles les restes, per estar feta durant un període de gran sequera quan el nivell de les aigües era força baix
Imatge: http://www.reservasdecoches.com/blog/pantano-sau-iglesia-esconde.html
Però el que al nostre país és un problema important, en diversos països del tercer i segon món, és un problema que assoleix una major gravetat, donat que allà s'han construït i es pretén continuar construint mega-embassaments que resulten molt rentables per les empreses constructores i les explotadores, però amb uns efectes mega-destructius sobre la població humana, la flora i la fauna, existents dins dels límits del vas de l'embassament o de les zones immediates, sovint inundables o de les dels marges del riu, territoris profundament, alterades per la seva construcció i consegüent posada en funcionament.
14 de març: Dia Internacional contra les preses hidràuliques, per la conservació de rius naturals, la protecció de dret a l'aigua i la conservació de la de la vida aquàtica
Durant la Primera Trobada Internacional de Damnificats per la construcció de preses hidràuliques, celebrada a Curitiba (Brasil) el 1997, entre els participants, representants de diverses comunitats afectades i de diverses organitzacions conservacionistes, va sorgir la idea de proposar a la Unesco, celebrar el Dia Internacional d'Acció contra els represaments injustificats dels rius. Algunes preses hidràuliques
obstrueixen els rius, inunden els boscos i fan desaparèixer terres de conreu molt productives.Mapa interactiu sobre represes en la conca de l'Amazonas i zones properes, elaborat gràcies a l'ús de Google Maps i Google Eart. Es pot accedir al mapa per aquest enllaç: http://www.dams-info.org
Imatge: http://cacookmorris.blogspot.com/2010/08/latinoamerica-lanzan-mapa-interactivo.html
Les preses hidràuliques constitueixen una de les principals causes de pèrdua de boscos de fons de valls per inundació i de zones de ribera per reducció dràstica dels cabals circulants o per total dessecació.
En l'actualitat, més de 45.000 grans preses, amb murs d'embassament que superen els 15 metres d'alçària, estan obstruint la lliure circulació diversos rius del món i són dipòsits artificials que cobreixen més de 400.000 quilòmetres quadrats de sòl fèrtil i productiu. A més a més, durant els darrers 50 anys, la gran majoria dels embassaments han inundat i fet desaparèixer grans
extensions de bosc, en especial, a les zones tropicals del món, on han destruït milions d'hectàrees de bosc molt ric en biodiversitat i en recursos per les comunitats animals i humanes que depenen d'ells per la seva subsistència.Cartell de convocatòria als actes informatius i de protesta, en el poble de Temacapulín, contra la presa de El Zapotillo, en l'Estat de Jalisco (Mèxic)
Imatge: http://cronicadesociales.org/2012/03/13/14-marzo-dia-mundial-de-accion-en-contra-de-las-presas/
El moviment d'oposició popular a les preses hidràuliques, ha adquirit un gran impuls a partir de la publicació d'un informe, molt crític amb alguns dels efectes naturals i socials d'aquesta mena de construccions, publicat per la Comissió Mundial sobre Represes, així com per l'intens treball que han dut a terme organitzacions defensores dels damnificats per la inundació de les seves terres, d'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica.
A més, en l'actualitat, els esforços per eliminar algunes de les preses, ara existents, a Àsia, Europa i Amèrica del Nord, estan començant a ser considerats seriosament, amb la finalitat de renaturalitzar el curs d'alguns rius degradats per la manca de cabals que abans, havien estat importants des del punt de vista natural o cultural.
Alguns materials interessants, d'internet, consultables en línia
- INFORME DE LA COMISIÓN MUNDIAL DE PRESAS
- REPRESAS Y DESARROLLO: EL INFORME DE LA COMISIÓN MUNDIAL DE PRESAS (PPT síntesis de l'informe, en 17 diapositives)
- Impactos ambientales d'una presa hidràulica.
- Impacto y Consecuencias de las Represas
- Alternatives a la construcció d'una presa hidràulica.
- El Futuro de Villa Girondo El videojuego de roles es un disparador para abordar, a partir de una situación imaginaria, los conflictos que se plantean alrededor de la construcción de las represas y la importancia de la participación ciudadana en el modo de dirimirlos para intentar llegar a acuerdos que beneficeen a muchas personas y perjudique a pocas.
-
No hay comentarios:
Publicar un comentario