Ha arribat el moment de començar l'observació d'amfibis i rèptils, a La Mitjana. (1)
Preàmbul
Tot i que els amfibis i els rèptils són dues menes d'animalons, als que moltes supersticions antigues han assenyalat com a temibles per perillosos per la integritat humana o per haver-los vinculat amb les forces malignes, també per haver estat considerat com a perjudicials per la satut human i dels animals domèstics, per haver estar associat a l'enverinament, inexplicable en temps antics, de l'aigua, de moltes fonts i basses, consumida per persones o pel seu bestiar. Però res més lluny de la realitat i més proper a les fantasies de mentalitats prehistòriques o medievals...
Bruixa alimentant els seus malignes animals de companyia: gripaus i rates, amagats dins d'un arca. Representació segons la, supersticiosa i inculta, mentalitat popular de segles endarrere
Imatge: http://www.koboldquarterly.com/k/tag/magic
L'estudi i observació d'amfibis i rèptils, els torna atractius, doncs la seva biologia i ecologia resulta molt interessant, els descarrega d'injustificats prejudicis i tòpics supersticiosos, elimina la prevenció cap els seus inexistents riscos i fa que se'ls agafi estimació. Transformacions culturals i mentals, necessàries, per tal d'aconseguir la seva imprescindible conservació i comvenient protecció.Drac assetjant un camperol que va de camí a treballar al tros
Imatge: http://tejiendoelmundo.wordpress.com/2010/05/08/el-tatzelwurm-el-escurridizo-gusano-bavaro/
Influència de la climatologia, sobre les activitats vitals d'amfibis i rèptils
Quan els dies comencen a ser força assolellats i relativament càlid, amb temperatures que superen els 15ºC i els vespres i primeres hores de la nits comencen a tenir temperatures força suportables, d'entre 10º i 12º C, llavors, els sensors tèrmics corporals d'amfibis i rèptils, activen l'alerta dels rellotges biològics interns, els quals un cop constatat que la durada del dia és la que correspon a la fi de la letargia hivernal, confirmen que és hora de retornar a la vida activa.
Per a la majoria d'amfibis i rèptils, el mes de març és el moment de l'any en que comencen a "despertar-se" del seu estat de letargia hivernal i retornar a la vida activa, en el món exterior. Un cop ben "desperts", comencen a abandonar els seus refugis hivernals subterranis, superficials o subaquàtics, segons els casos, empesos per la gana i seguint l'horari que correspon.
Els amfibis més aquàtics com són les granotes, s'havien enterrat sota el fang de les vores que es mantenen humides però no inundades durant l'hivern; els amfibis menys aquàtics, com són els gripaus, s'havien enterrat dins del sòl o introduït dins de
gal·leries excavades per altres animals, o en petites cavitats existents sota pedres i davall de troncs tombats.Gripau corredor, dins de la seva cambra d'hibernació, sota una pedra, que en ser retirada, l'exposa a la vista. Fotografia original de Jesús Dorda magnífic fotògraf naturalista
Imatge: http://notasdecampoyjardin.blogspot.com/2011/02/la-semana-fantastica-en-la-charca-de.html
Els rèptils, terrestres, com són les sargantanes, vidriols i serps, s'havien introduït dins d'antigues galeries abandonades de micro-mamífers o en cavitats, de mida apropiada, situades sota grans pedres o troncs tombats, més o menys propers a l'aigua o en sòls orgànics, segons la necessitat, particular d'humitat o de sequedat de cada espècie.
Els rèptils aquàtics, com és el cas de la tortuga d'estany, han passat l'hivern sota l'aigua en tolls i basses de poca fondària, amb abundant vegetació, en la que poder amagar-s'hi i protegir-se. Les serps d'aigua, s'escolen cap a l'interior de forats, situats en llocs sec però propers a l'aigua i que comuniquen amb gal·leries i cavitats arrecerades.
Amfibis i rèptils, quan es donen les condicions ambientals favorables, generalment a finals d'hivern o principis de la primavera, retornen a la superfície, famolencs pel llarg dejuni que han hagut de suportat i amb moltes ganes de menjar el primer mos, per començar a recuperar part del
pes i de l'energia, perduts durant els tres o quatre mesos d'hibernació.Una colobra escurçonera (Natrix maura) engolint, fora de l'aigua, un peix que acaba d'atrapar dins. Amb un àpat d'aquesta grandària no li caldrà tornar a sortir de cacera, durant dues setmanes. Fotografia original de Román Novoa, fotògraf naturalista. Imatge: http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/366435/
Un cop a la superfície del terreny, amfibis i rèptils reprenen les activitats quotidianes que els hi són típiques i caracteritzen els hàbits propis de cada espècie, la primera de totes és posar-se a buscar, activament, l'aliment corresponent per a poder recuperar, el més aviat possible, el pes i la vitalitat perduts durant el llarg dejuni hivernal, especialment, perquè la següent activitat prioritària, desprès d'haver guanyat pes i vitalitat, és la d'aconseguir una o varies parelles, doncs de seguida entren en període de zel reproductiu. Un cop aconseguida la/les parelles i realitzada la fecundació, immediatament, o algunes setmanes més tard, començarà la posta dels ous i d'aquells que sobrevisquin, en sortiran el nous membres de cada espècie i aquells pocs que aconsegueixin arribar a l'edat adulta, podran reproduir-se aconseguint mantenir o augmentar la presencia de la seva espècie, en aquest territori i, si està saturat, anar-hi a colonitzar d'altres territoris propers en els que encara hi hagi espai i recursos alimentaris disponibles.
Parella de granotes comunes, acoblades sobre la vegetació aquàtica, el mascle, sobre l'esquena de la femella, va fertilitzant la posta a mesura que van sortint els ous, de color grisós, protegits dins d'un cordó gelatinós. Fotografia original de Birgit Kremer, excel·lent fotògrafa naturalista.
Imatge: http://www.iberia-natur.com/es/Biotop/paarung.html
Com que amfibis i rèptils són animals de "sang freda" o poiquiloterms (ectoterms) que adquireixen i regulen la seva temperatura corporal òptima, per mitjà de estratègies adaptatives com són l'aerotèrmia o l'hidrotèrmia, és a dir, captant o perdent calor corporal, segons la necessitat de cada moment, per intercanvi amb l'aire o amb l'aigua que els rodeja. És per això que les espècies d'amfibis, més primerenques, es comencen a veure, en aquest mes, ja sigui dins de l'aigua o fora d'ella, però solament en les primeres hores del vespre i dels dies més assolellats i càlids, ja que aquestes condicions són les que donen com a conseqüència uns vespres menys fredes, per tant, més favorables per a que puguin estar actius i visibles, això solament passarà en determinats dies del mes i sempre en horari vespertí.
Parella de llangardaixos, assolellant-se, prop d'una tolla, el mascle és el que està de costa i la femella la que està d'esquena. Fotografia original de José A. Rodríguez, impressionant fotògraf naturalista.
Imatge: http://flickriver.com/photos/joseangelrodriguez/3100436595/
Els rèptils, en canvi, solament són actius i es veuen, en horari diürn, generalment, a les hores de mitjana i màxima insolació. Tant els amfibis com els rèptils, quan necessiten guanyar calor corporal o estalviar reserves, també practiquen l'heliotèrmia o captació directa del calor solar, i/o la tigmotèrmia, és a dir la captació indirecta de calor solar que s'ha acumulat en certs materials, tals com petites masses d'aigua de poca fondària, pedres grans o/i de tonalitat fosca, i fins i tot, pel paviment negrós de les carreteres enquitranades, aquesta és la raó per la qual es poden trobar fora del seu horari d'activitat més típic, és a dir més tard o més d'hora del que, teòricament els pertocaria.
Primeres observacions herpetològiques, de l'any
És en aquesta època de l'any, si l'observador herpetològic, respecta les distàncies mínimes de seguretat dels animals que vol observar, s'adapta als horaris d'activitat més típics de cada espècie i s'hi arriba fins els llocs d'activitat típics, propis de cada espècie d'amfibi o de rèptil, quan el naturalista tindrà alguna possibilitat i més probabilitats de poder observar, gaudint del privilegi de fer-ho, el comportament reproductor, característic d'aquests animals massa incompresos i maltractats pels humans.
Els amfibis es cercaran en les parts de menys fondària, dels estanys i basses o fins i tot en les bassetes temporals, formades per les pluges de primavera, que es dessequen al pic de l'estiu, però també als seus voltants més propers. Dins de l'aigua, en ple dia, es podran observar, les postes d'ous dels amfibis, tan curioses, formant cordons gelatinosos que contenen els ous o els embrions, però també es podrà observar les seves larves aquàtiques, els capgrossos o culleretes, les més primerenques són les de diverses espècies de gripaus. Tot això, acostuma a ocórrer, segons les temperatures ambientals, entre principis de març i principis d'abril. Els vespres, després de la posta del sol, en dies sense vent i, especialment quan hi ha molta humitat ambiental, després d'un dia de pluja, són ideals per a poder observar els amfibis adults fent-hi les seues activitats quotidianes.
Parella de reinetes a punt de començar el seu acoblament, dins de l'aigua, el mascle sobre l'esquena de la femella. Com és habitual entre els anurs, les femelles són bastant més grosses que els mascles
Imatge: http://es.globedia.com/ranita-de-san-antonio
Amfibis que hi viuen i que, per tant, podríem arribar a trobar-hi a La Mitjana:
- tòtils (Alytes obstetricans)
- gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)
- gripaus comuns (Bufo bufo)
- gripaus corredors o g. ratllats (Epidalea calamita, abans Bufo calamita)
- reinetes meridionals (Hyla meridionalis)
- granotes verdes o g. vulgars (Pelophylax perezi abans Rana perezi)
No hay comentarios:
Publicar un comentario