Com sobreviure a la disbauxa nadalenca

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida



Temps era temps, en que el temps de Nadal era més fàcil de suportar, econòmicament i emocionalment!

La despesa familiar, en arribar-hi l'última setmana de novembre i durant tot el mes de desembre, relacionada amb la celebració de santa Llúcia, del Pare Noël, del Nadal, de sant Esteve, de Cap d'Any i de Reis, es dispara de forma que sembla incontrolable, en totes les poblacions de l'Estat espanyol. 

 Imatge: Blocs xtec

El consumisme desaforat, promogut per tota mena d'empreses i popularitzat per la publicitat, ha aconseguit instaurar, dins els caps dels consumidors/es, un missatge transcendental  "Qui per Nadal no rebi o faci cap regal, res no val" i el principi comercial ineludible: "Celebrar el Nadal requereix, imprescindiblement, malgastar diners en anar-hi de compres, fer-hi viatges, per acumular vivències, quan més llunyans i sense finalitat, millor que millor"...

Imatge: Llibertat.cat  

La resta de l'any són diverses les qüestions per les quals els/les consumidors/es ens queixem del preu dels productes i serveis corrents:  la despesa escolar al començament del curs al setembre,  la pujada de la gasolina, de l'electricitat, de l'aigua, del transport públic, etc.... No obstant això, amb les despeses relacionades amb les festes nadalenques es produeix l'efecte contrari, tothom té, perfectament, assumit que celebrar el Nadal, significa comprar i comprar, així que, gairebé, tothom, es decideix anar a comprar, cost el que costi, just en el moment de l'any en què la majoria dels productes,  són més cars.

Sens dubte, hi ha alguna cosa, dins les persones, que en aquesta època, ens impulsa a comprar molt més que de costum, tot i que l'economia familiar es ressenti. La publicitat sap aprofitar, gràcies a la psicologia social aplicada al màrqueting, aquests moments de debilitat emocional, en els què afloren els nostres millors desitjos i sentiments, per reconduir-los cap al consum. El bombardeig continu, des de finals de novembre, amb anuncis que inclouen missatges emocionals, va calant en la ment de la majoria dels integrants de la nostra societat, sense que poguem recordar que, no fa pas massa anys, la gent érem feliços celebrant el Nadal d'una manera menys consumista. Aquest continu bombardeig publicitari, comença més d'un mes abans que arribi el nadal, i ho fa, començant per ficar dins dels caparronets dels més petits de la casa, un munt d'anuncis de joguines, intercalats en els programes infantils.

Imatge: CUP, Cerdanyola

Molts pares i mares, tiets i tietes, avis i avies, sotmesos a la constant i descarada pressió dels seus fills/es, nebots/des o/i néts/es, acaben convençuts que per demostrar-los el molt que els estimen, cal que s'els hi hagi de comprar tot el que demanen que són molts més regals, dels que en, inicialment, pensaven. 
Els adults acaben sotmetent-se a la dictadura de la publicitat i del nens i adolescents, oblidant les moltes alternatives de consum, més justes socialment i ambientalment, com ara buscar joguines d'artesania local, sense embalatges innecessaris, no sexistes, ni bèl · lics, que estimulin la creativitat, adequats a cada tipus d'edat, amb materials naturals i biodegradables. En definitiva, joguines en les què s'estigui pagant el cost del producte, i no el de la seva publicitat. A més, s'està oblidant que, fins i tot, és possible jugar i divertir-se, sense joguines o sense joguines elèctriques i/o electròniques.

Imatge: CONSUMISME I AUSTERITAT

  
Des d'aquest bloc, volem fer una crida a la racionalitat, per recuperar alguns valors clàssiccs com són: la serenitat, el bon criteri, la moderació, l'autocontrol, la imaginació, la creativitat, etc. a l'hora de celebrar aquestes festes. Cal que apliquem des del primer dia de la campanya consumista nadalenca,  serenitat, bon criteri, moderació, autocontrol, imaginació i creativitat que ens ajudin, en definitiva, a no passar el Nadal perseguint la satisfacció, inicial, de necessitats artificials, assimilades de la publicitat o perseguint els desitjos i somnis inabastables que proposen els anuncis. Tenir en compte els valors, abans esmentats, i els principis consumeristes que d'ells s'en deriven, ens permetran trobar un camí més encertat i racional per tal d'aconseguir satisfer els nostres desitjos, relacionats amb necessitats reals i que tingui conseqüències socials, més justes, i ambientals, menys agressives.


Imatge: sempresa
 

Alguns documents, que us poden ser útils, per a defensar-vos del constant bombardeig publicitari, consumista, típic del mes de desembre.

Per accedir al contingut del document que vulgueu consultar, tant sols, us cal "clicar" damunt  del seu títol (en blau), que està vinculat amb el document original, penjat a Internet

Imatge: Hogares verdes

- Por una Navidad más verde (o cómo superar las fiestas del consumismo): Hogares verdes. ADEGA-CENEAN-CEA

- Cómo vivir sin acabar con el planeta. "Manual para jóvenes inquietos (...y adultos preocupados)"

Imatge: FERE-CECA Madrid, InteRed y SETEM Madrid


- 10 consejos para evitar que el consumo navideño dañe el medio ambiente. Confederación Española de Asociaciones de Amas de casa, Consumidores y Usuarios (CEACCU)

- Verde Navidad: Algunas claves sobre el consumo navideño

Imatge: Setem catalunya


- Consejos prácticos para una Navidad más ecológica y solidaria

 
- Recomendaciones para unas Navidades sostenibles y solidarias
 


- Guia VLC, de Consum Responsable 
Setem (en valencià)


Imatge: Setem València

Guia VLC, de Consumo Responsable Setem (en castellà)





- ¿¿¿Feliz NAVIDAD??? o Cómo pueden sobrevivir, a su celebración, las personas de la "tercera edad"


 
- Guía Práctica del consumidor, en NAVIDAD. UNA NAVIDAD LLENA DE SOLUCIONES

Imatge: revolta



- CONSUMISME I AUSTERITAT Diari de Terrassa, 13 de desembre de 2011

 
Imatge: Setem

 
- No deixis que el Nadal et consumeixi! practica un Consum Responsable! Setem




Dessitjem, a tothom, unes felices festes solsticials, nadalenques, finianuals i de reis, a més a més, d'un pròsper, solidari, sostenible i saludable any 2013!


NOTA FINAL, ACLARATÒRIA, PER A PERSONES MASSA SUSCEPTIBLES O EXCE$$IVAMENT INTERE$ADE$: 

- No tenim res en contra del comerç, ni de l'economia, ni de la producció de bens i serveis. Estem contra la ràpida i vanal conversió de recursos naturals, limitats, en deixalles, il·limitades, encara que siguin, teòricament, "reciclables" i contral la imparable degradació dels paisatges naturals i culturals.

- No estem en contra de la celebració de les festes nadalenques, en les seues versions religioses o laiques. Estem contra d'un estil de celebració festiva, agressiva amb el medi ambient i ofensiva amb la dignitat del que menys poden consumir.

- No tenim res en contra de l'enllumenament racional de l'espai públic o privat. Estem en contra del malbaratament d'energia elèctrica. Els consums energètics innecessaris, poden ser reduïts i controlats, per mitjans legislatius, tecnològics i educatius.

- No ens oposem a l'activitat econòmica dels botiguers, ni dels fabricants que són responsables i respectuosos, socialment i mediambientalment. Però sí, contra els que per tal de produir "barato", externalitzen les despeses de la seva producció, sobre els medis natural i social, del seu entorn.

Previsions d'efemèrides faunístiques i florístiques pel mes de desembre (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de desembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.



QUÈ ÉS EL QUE FA, AQUEST MES , LA FAUNA DE LA MITJANA? (2ª part)


AUS:

- Mentre que les zones de bardissa i del bosc de ribera, resten relativament silencioses i tranquil·les, la major part del dia, les tolles, basses i  marges del riu, s'omplen amb diverses espècies d'aus aquàtiques, unes són residents i d'altres hivernants, vingudes des de diferents països de europeus, menys càlids que el nostre, en els que no podrien sobreviure l'hivern. 
S'hi poden observar, amb relativa facilitat, diverses espècies d'anàtids específicament hivernants, com ara:

el xarxet comú (Anas crecca) l'ànec xiulador (Anas penelope), l'ànec griset (Anas strepera), ànec cullerot (Anas clypeata), xibec (Netta rufina), morell cap-roig (Aythya ferina).

Parella d'ànecs grisets, nedant, a dalt la femella, a baix el mascle
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Anas_strepera

- Segueix augmentant la població autòctona, d'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos), amb l'arribada de nous exemplars immigrants.

- Resulten, més visibles,  els bernats pescaires (Ardea cinerea), els esplugabous (), els martinets blancs (Egretta garzetta), i els corbs marins grosssos (Phalacrocorax carbo), no resulta extrany observar, també, alguna cigonya blanca o comuna (Ciconia cinonia). Uns i altres, es mantenen a l'aguait, a la vora de l'aigua corrent o embassada, a punt per a capturar els pocspeixos que pugen a la superfície o que l'aigua arrossega malferits o morts. També es poden veure, fàcilment,a les primeres i últimes hores de claror del dia, quan estan enfilats dalt de les branques altes, dels arbres propers a l'aigua, on tenen els seus llocs de joca, en els que passen la nit a recer de depredadors com les guineus 

- L'arribada de nous individus, immigrats des de països europeus més freds, fa que resultin, més visibles que el mes anterior, les  fotxes (Fulica atra) i els cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)  xipollejant en les aigües més tranquil·les, a la recerca del seu aliment.

Aspecte característic de la fotja, que permet diferenciar-la, clarament, de la seva cosina la polla d'aigua
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fotja


 Aspecte característic e inconfusible dels cabussons emplomallats
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Podiceps_cristatus

- Augmenta la presència de gavines vulgars o g. rialleres (Chroicocephalus ridibundus, abans anomenades, Larus ridibundus), poden apareixer alguns individus de gavina capblanca o g. de bec prim (Chroicocephalus genei), procedents de les zones litorals i deltaiques catalanes.

- Amb els primers temporals de fred, realment durs, en el nord i centre d'Europa, comencen a apareixer alguns estols de fredelugues (Vanellus vanellus) que busquen el seu aliment, escorcollant el terra de camps de cultiu propers i de clapes d'herbassar, existents en les zones més seques i més humides de les mitjanes

Aspecte característic de les fredelugues adultes
Imatge: http://www.hlasek.com/vanellus_vanellus.html

- Empesos pels forts freds pre-hivernalsl al nord d'Europa, comence a arribar els bonics pinsan borroners (Pyrrhula pyrrhula), ocells que per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge és un dels moixons més vistosos, d'aquesta època, en les zones arbrades i de bardissa de La Mitjana, a la recerca de suculents borrons, amb el que omplir el pap.


Bonic i acolorit aspecte d'un pinsà borroner adult, mascle,
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pins%C3%A0_borroner



PEIXOS, AMFIBIS I RÈPTILS:

- Totes les espècies de peixos que hom pot trobar a La Mitjana, tant les escasses autòctones com les moltes al·lòctones, s'han acumulat en les aigües dels llocs de més fondària i amb suficient renovació d'òxigen, on les variacions de temperatura són menors, en mantenir-se l'aigua a temperatures que oscil·len entre els 3º i 5º C. on, en un estat de semi-hibernació, es mantindran tota la temporada d'hivern.
 
-  Comença la fresa, més primerenca, de la "truita arc-iris" (Oncorhynchus mykiss), una espècie al·lòctona reintroduïda a La Mitjana, diverses vegades, anys endarrere, en el "canal de Balaguer", per ser-hi el curs d'aigües, més netes, de tota La Mitjana. La repoblació, sempre que s'ha fet, a sigut per voluntat de la Societat de Pescador i amb els mitjans i suport tècnic tècnics de Medi Natural, de la Generalitat.

- Amfibis i rèptils, en estat d'hibernació, més o menys profund, segons l'espècie, "dormen" en el seus precaris refugis subterranis, a l'espera de l'arribada del bons temps, primaveral.


INVERTEBRATS:

- Els crancs de riu americans o crancs de riu rojos (Procambarus clarkii), una espècie al·lòctona, molt invasora, no hibernen, sinó que fan com els peixos, anant-hi a arrecerar-se en les aigües més profundes, on continuaran alimentat-s'hi, tan tranquils, de detritus vegetals i carronya animal, a l'espera del bon temps.

Aspecte característic del cranc americà, amb la seua vistosa coloració tret que el distingeix, fàcilment, del cranc autòcton
Imatge: cangrejo rojo


- Tampoc hibernen algunes espècies d'insectes aquàtics, carnívors, com els adults de l'escarabat d'aigua gros (Dytiscus marginalis); ni les larves en fase de nínfa, de les diverses espècies de libèl·lules, cavalls de fada i espiadimonis (Odonata); ni els adults de diverses espècies de xinxes d'aigua con: l'escorpí o vespa d'aigua (Nepa cinerea). 
També es mantenen actives diverses espècies de cucs del llot, instal·lades al fons, tous, de llocs d'escàs corrent.
   

QUÈ ÉS EL QUE FA, AQUEST MES, LA FLORA DE LA MITJANA?

- Continua la floració de l' heura (Hedera helix) que, al mateix temps, comença a fructificar. Els seus petits fruits primer de color verd, desprès negrós i finalment violacis, proporcionaran aliment, durant l'hivern i principis de primavera, a diverses especies d'ocells frugívors, els quals contribueixen, inconscientment, a dispersar les llavors de la planta, per molt de llocs, de vegades, força allunyats de la planta mare.

Antigua làmina botànica, en la que apareixen representats els trets anatòmics externs, més característics de l'heura. A dalt a l'esquerre, un menat de fruits verds, 
Imatge: http://www.pfaf.org/user/Plant.aspx?LatinName=Hedera+helix 

Previsions d'efemèrides faunístiques i florístiques pel mes de desembre (1)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de desembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.


Aquest mes arribarà el dia de Nadal.... una versió cristiana del que, antigament, havia estat una festa pagana, solsticial, dedicada a celebrar l'arribada del dia del solstici d'hivern.

Aquest mes es produirà el canvi d'estació, doncs cap el dia 21 es produeix el solstici d'hivern, moment caracteritzat perquè s'inverteix la tendència en la durada relativa del dia i de la nit. A partir d'aquest dia, de forma imperceptible, el dia es va allargant i la nit escurçant, fet que a la prehistòria va fer creure que aquest dia es produïa el renaixement del sol i que les divinitats i genis diürns, favorables als humans començaven a vèncer a les divinitats i genis nocturns, desfavorables per als humans. Degut a creença, irracional, el solstici d'hivern era molt celebrat per considerar-se que era el dia de l'any en que les forces del be, afavoridores de les activitats i la salut de les persones, vencien a les forces del mal, desfavoridores de a les activitats i la salut de les persones. 

Amb el pas del segles les primitives celebracions, paganes, pròpies de moltes cultures prehistòriques, van ser continuades o incorporades per les successives cultures que les van anar succeint o integrant, com és el cas de la societat romana, la qual quan es va cristianitzar va donar-li continuïtat però de una nova manera... Va substituir la figura del emperador-déu, identificat amb el sol, per la Jesús que havia portat la llum de salvació a la humanitat pagana. L'església cristiana per evitat enutjoses confusions i sincretismes perillosos, de la nova religió amb les velles tradicions de l'antiga religió,  va retardar quatre dies la festa de celebració del solstici d'hivern i es dedicava celebrar el naixement del seu déu-fill, el salvador. 
Aquest nou dia festiu es va anomenar "Dia de Nadal", és a dir, "dia del natalici o naixement" de déu-home que havia vençut las forces del mal i la foscor, productores de la maldat i la ignorancia humanes. 

Cal recordar que el mes de desembre és el mes més consumista de l'any, amb uns impactes molt considerables sobre el medi ambient i sobre la salut corporal i mentals dels que celebren les nombroses festes d'aquest mes amb disbauxa descerebrada, golafreria immoderada i/o dipsomania suïcida, com si el que s'acabés, no fos l'any, sinó el món...

Per altra banda, com que el dia del solstici d'hivern, com passa amb els dies dels equinoccis i el del solstici d'estiu, es pot determinar per observació astronòmica, es va triar com una altra fita temporal, per controlar el pas del temps. Aquests quatre "dies especials"divideixen l'any en quatre parts, de durada semblant però de característiques climàtiques i meteorològiques molt diferents, tots els anys, es produïen fets climàtics i meteorològics, ben perceptibles, característics i més o menys constants. Raons per les que es va considerat important i necessari, tenir aquests quatre dies molt en compte per organitzar totes les activitats productives i algunes de festives, al llarg de l'any.

Al període de temps transcorregut entre el dia del solstici càlid i el dia de l'equinocci de renaixement de la natura, se'l va anomenar hivern i coincideix amb el repòs anual de la natura i amb la reducció de les activitats humanes, productives, doncs el clima i la meteorologia no són gaire favorables, ni per unes ni per altres... resultant l'època de l'any més trista, dura i perillosa, de tot el cicle anual, per la majoria d'éssers vivents.

El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos.  
A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. 
El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, quasi tots el dies d'aquest mes, si vols ser-ne testimoni, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment,  apropiats...


QUÈ ÉS EL QUE FA, AQUEST MES , LA FAUNA DE LA MITJANA? (1ª part)

Dues característiques faunístiques, generals, d'aquest mes i del proper, són:

- que augmenta encara més que el mes anterior, el nombre de noves espècies d'aus hivernants o la visibilitat d'algunes espècies sedentàries, reforçades les poblacions autòctones per l'arribada de nous individus, migradors, procedents del nord, centre i est d'Europa. 

- que es deixen de veure, moltes espècies de mamífers, quasi totes les de rèptils i amfibis, per haver-se retirat, definitivament, a l'interior dels seus refugis i caus d'hibernació. Els peixos s'enfonsen en les aigües profundes.La majoria dels invertebrats, terrestres, per haver mort, en concloure el seu cicle vital coincidint amb l'acabament de la tardor.


MAMÍFERS:





- Tots el mamífers, tant si estan hivernant com si no, des de mitjans d'octubre disposen d'un pelatge adaptat a les condicions hivernals, més llarg, més dens i més fí que els protegirà del fort fred i de l'humitat, ambientals, pròpies d'aquesta època 

- Els senglars, continuaran en zel fins al gener, els mascles ronden a la recerca de femelles receptives, d'una manera tan obsessiva que arribem a oblidar-se de la seva pròpia alimentació, perdent alguns kgs, en aquesta època, per aquest estat. Quant un mascle troba un ramat familiar, comença per expulsar tost els mascles joves, nascuts l'any anterior. 
En cas necessari, lluitarà ferotgement, contra els seus rivals adults, per expulsar-los i conquistar-li les femelles de l'harem, generalment, de dues a tres, però en ocasions, fins a vuit.

Senglar amb el pelatge d'hivern
Imatge: Fotos de caza de Jabalí

- El conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) es reprodueix entre novembre i juny, per tant en aquest mes es reprèn l'activitat reproductiva, desprès de la parada estival. Els catxaps, de 3 a 6 per ventrada, en acabats de néixer, durant els següents 20 a 30 dies, depenen completament de la mare. Els adults pasturen pels voltants del cau familiar l'herba verda o seca  i si falta herba roseguen l'escorça d'arbres.

Ventrada de conillets, al jaç fet de palla i pèl, que la mare a preparat amorosament amb pels arrencat del seu cos
Imatge: http://fohn.net/rabbit-pictures-facts/rabbit-history.html

- Els teixons i les guineus, passen la major part del dia encautats dins la seva llodriguera, dormint, per evitar consumir la reserva de greix, amb la que han d'anar passant l'hivern. 
Amb cada nit que passa, han de rondar més lluny i més temps, doncs les seves preses són cada dia més escasses.

Teixó sortint de la teixonera, per començar la ronda nocturna
Imatge: El tejón

- Les diverses espècies de muricecs que freqüenten La Mitjana, a hores d'ara, ja estan en un estat profundament letàrgic, dins del seus amagatalls-refugis, a recer de les baixes temperatures hivernals. Si ningú els pertorba fent-los sortir del seu "somni", fent-los consumir una part de les seues reserves de greix i si aquestes eren més que suficients, podran sobreviure els durs mesos de l'hivern. 

Uns i altres, despertaran cap a finals de l'hivern o principis de la primavera, segons com siguin d'altes o baixes, en aquestes dues èpoques, les temperatures ambientals... i la seva reserva de greix.

Colònia hibernant de ratapinyades, tots els integrants es disposen molt junts, per tal de perdre el mínim, possible, de calor corporal, amb la qual cosa, també aconseguir disminuir la quantitat de greix gastada en l'escalfament corporal.
Imatge: http://www.vandal.net/foro/mensaje/481623/imagenes-sobrecogedoras/11


Els eriçons comuns, "dormen" el seu profund somni hivernal, en l'interior d'una bola vegetal que han construït, dos mesos abans, empaquetant fulles i cabdellant tiges d'herbes, seques. Aquesta bola vegetal serveix per a que l'eriçó es mantingui sec i a una temperatura força estable (1-5ºC), ni massa alta ni massa baixa , condicions necessàries per a que la hibernació no resulti pertorbada. Els eriçons construiran el seu refugi a l'interior de zones espesses d'esbarzers i/o matolls, sota piles de troncs caiguts, al terra, munts de runa o de pedres.



A l'esquerra, niu d'hivernació "camuflat" per la vegetació. A la dreta, un altre niu, destapat, per a que es pugui observar la seva grandaria, forma i constitució 
Imatges: West European Hedgehog

continua-->

Dia Internacional Sense Consumisme (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida.  


23-25 de novembre: Dia Internacional Sense Consumisme (Segona part)



Altres materials anti-consumistes, seleccionats entre els molts que es poden trobar a Internet.

El material seleccionat són una sèrie d'imatges crítiques-sarcàstiques sobre consumisme, a les que podriem anomenar "Anti-anuncis", perquè la seva finalitat és anti-publicitària. Han estat creades i utilitzades per determinades organitzacions anticonsumistes per a criticar el consumisme en diferents països industrialitzats, associades a les diverses campanyes anti-publicitàries i anti-consumistes, en les que han participat o en les que han organitzat, generalment, amb motiu de la celebració d'aquesta diada mundial sense compar res. 

El contingut d'aquestes imatges podria ser utilitzat amb intencions educatives, com a material didàctic, de partida, en activitats educatives relacionades amb l'ètica mediambiental i aprofitades per a reflexionar sobre sobre el comportament comprador o consumidor general, familiar o personal; practicar la clarificació de valors personals i socials, actualment vigents, en la societat catalana 0 per a potenciar el pensament crític, el consum responsable, el comerç just,... en relació a qualsevol dels efectes mediambientals, socials i naturals, concrets com ara:

- la conservació/destrucció dels recursos naturals, locals, regionals i planetaris; 
- la prevenció i la generació de residus, la reutilització creativa,  
- la pràctica del comerç just, de l'equitat productiva i de l'ètica comercial
- la vida senzilla (antisofisticada) i austera (anticonsumista) dels temps d'abans i els nivells de satisfaccióIinsatisfacció
- les compres racionalitzades, selectives i planificades,  
- les relacions humanes de qualitat, en viu i en directe, 
- els contactes respectuosos i responsables amb el patrimoni natural i cultural 
- etc. etc.  

No en farem cap comentari sobre les imatges que mostrem, a continuació, perquè aquesta és la feina del usuaris i usuàries del material oferit en aquesta entrada bloguera, però podem suggerir algunes qüestions, pensades per a facilitar la reflexió i engegar el debat, relacionades amb la compra de determinats bens materials i/o la contractació de certs serveis comercials que puguin suggerir cadascuna de les diverses imatges, com p. e.:

- m'ajudarà a ser més lliure o més depenent?
- m'ajudarà a ser més sensible cap els problemes o més cínic i barrut?
- m'ajudarà a ser més feliç o més insatisfet? 
- m'ajudarà a mantenir o millorar la salut corporal i mental o a deteriorar-les?
- m'ajudarà a ser més "saberut" o més ignorant?
- m'ajudarà a ser més profund o més superficial?
- m'ajudarà a ser més compassiu o més cruel?
- m'ajudarà a ser més solidari o més egoista?
- m'ajudarà a ser més reflexiu i conscient o més irreflesiu i inconscient?
- m'ajudarà a ser més respectuós o més agressiu?
- m'ajudarà a ser més madur i responsable o més immadur i irresponsable?
- m'ajudarà a ser més sociable i connectar millor o més insociable i desconnectat
- m'ajudarà a ser més obert i comprensiu o més egocèntric i incomprensiu
- etc. etc

Imatge: sepponet

Imatge: Bloc de esbozos

Imatge: PijamaSurf














Imatge: Caligrafias urbanas






















Imatge: Microsiervos-Ecología


















Imatge: Huffington post


















Imatge: Huck magazine














































Imatge: The next layer
















































 


Imatge: Sporadic meditations





















 











Imatge: Decrecimiento
















 

Imatge: Mirando las musarañas

Imatge: Balobeshayi
























Imatge:
myspace