Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de desembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.
Aquest mes arribarà el dia de Nadal.... una versió cristiana del que, antigament, havia estat una festa pagana, solsticial, dedicada a celebrar l'arribada del dia del solstici d'hivern.
Aquest mes es produirà el canvi d'estació, doncs cap el dia 21 es produeix el solstici d'hivern, moment caracteritzat perquè s'inverteix la tendència en la durada relativa del dia i de la nit. A partir d'aquest dia, de forma imperceptible, el dia es va allargant i la nit escurçant, fet que a la prehistòria va fer creure que aquest dia es produïa el renaixement del sol i que les divinitats i genis diürns, favorables als humans començaven a vèncer a les divinitats i genis nocturns, desfavorables per als humans. Degut a creença, irracional, el solstici d'hivern era molt celebrat per considerar-se que era el dia de l'any en que les forces del be, afavoridores de les activitats i la salut de les persones, vencien a les forces del mal, desfavoridores de a les activitats i la salut de les persones.
Amb el pas del segles les primitives celebracions, paganes, pròpies de moltes cultures prehistòriques, van ser continuades o incorporades per les successives cultures que les van anar succeint o integrant, com és el cas de la societat romana, la qual quan es va cristianitzar va donar-li continuïtat però de una nova manera... Va substituir la figura del emperador-déu, identificat amb el sol, per la Jesús que havia portat la llum de salvació a la humanitat pagana. L'església cristiana per evitat enutjoses confusions i sincretismes perillosos, de la nova religió amb les velles tradicions de l'antiga religió, va retardar quatre dies la festa de celebració del solstici d'hivern i es dedicava celebrar el naixement del seu déu-fill, el salvador.
Aquest nou dia festiu es va anomenar "Dia de Nadal", és a dir, "dia del natalici o naixement" de déu-home que havia vençut las forces del mal i la foscor, productores de la maldat i la ignorancia humanes.
Cal recordar que el mes de desembre és el mes més consumista de l'any, amb uns impactes molt considerables sobre el medi ambient i sobre la salut corporal i mentals dels que celebren les nombroses festes d'aquest mes amb disbauxa descerebrada, golafreria immoderada i/o dipsomania suïcida, com si el que s'acabés, no fos l'any, sinó el món...
Per altra banda, com que el dia del solstici d'hivern, com passa amb els dies dels equinoccis i el del solstici d'estiu, es pot determinar per observació astronòmica, es va triar com una altra fita temporal, per controlar el pas del temps. Aquests quatre "dies especials"divideixen l'any en quatre parts, de durada semblant però de característiques climàtiques i meteorològiques molt diferents, tots els anys, es produïen fets climàtics i meteorològics, ben perceptibles, característics i més o menys constants. Raons per les que es va considerat important i necessari, tenir aquests quatre dies molt en compte per organitzar totes les activitats productives i algunes de festives, al llarg de l'any.
Al període de temps transcorregut entre el dia del solstici càlid i el dia de l'equinocci de renaixement de la natura, se'l va anomenar hivern i coincideix amb el repòs anual de la natura i amb la reducció de les activitats humanes, productives, doncs el clima i la meteorologia no són gaire favorables, ni per unes ni per altres... resultant l'època de l'any més trista, dura i perillosa, de tot el cicle anual, per la majoria d'éssers vivents.
El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos.
A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana.
El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, quasi tots el dies d'aquest mes, si vols ser-ne testimoni, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment, apropiats...
QUÈ ÉS EL QUE FA, AQUEST MES , LA FAUNA DE LA MITJANA? (1ª part)
Dues característiques faunístiques, generals, d'aquest mes i del proper, són:
- que augmenta encara més que el mes anterior, el nombre de noves espècies d'aus hivernants o la visibilitat d'algunes espècies sedentàries, reforçades les poblacions autòctones per l'arribada de nous individus, migradors, procedents del nord, centre i est d'Europa.
- que es deixen de veure, moltes espècies de mamífers, quasi totes les de rèptils i amfibis, per haver-se retirat, definitivament, a l'interior dels seus refugis i caus d'hibernació. Els peixos s'enfonsen en les aigües profundes.La majoria dels invertebrats, terrestres, per haver mort, en concloure el seu cicle vital coincidint amb l'acabament de la tardor.
MAMÍFERS:
- Tots el mamífers, tant si estan hivernant com si no, des de mitjans d'octubre disposen d'un pelatge adaptat a les condicions hivernals, més llarg, més dens i més fí que els protegirà del fort fred i de l'humitat, ambientals, pròpies d'aquesta època
- Els senglars, continuaran en zel fins al gener, els mascles ronden a la recerca de femelles receptives, d'una manera tan obsessiva que arribem a oblidar-se de la seva pròpia alimentació, perdent alguns kgs, en aquesta època, per aquest estat. Quant un mascle troba un ramat familiar, comença per expulsar tost els mascles joves, nascuts l'any anterior.
En cas necessari, lluitarà ferotgement, contra els seus rivals adults, per expulsar-los i conquistar-li
les femelles de l'harem, generalment, de dues a tres, però en ocasions, fins a vuit.Senglar amb el pelatge d'hivern
Imatge: Fotos de caza de Jabalí
- El conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) es reprodueix entre novembre i juny, per tant en aquest mes es reprèn l'activitat reproductiva, desprès de la parada estival. Els catxaps, de 3 a 6 per ventrada, en acabats de néixer, durant els següents 20 a 30 dies, depenen completament de la mare. Els adults pasturen pels voltants del cau familiar l'herba verda o seca i si falta herba roseguen l'escorça d'arbres.
Ventrada de conillets, al jaç fet de palla i pèl, que la mare a preparat amorosament amb pels arrencat del seu cos
Imatge: http://fohn.net/rabbit-pictures-facts/rabbit-history.html
- Els teixons i les guineus, passen la major part del dia encautats dins la seva llodriguera, dormint, per evitar consumir la reserva de greix, amb la que han d'anar passant l'hivern.
Amb cada nit que passa, han de rondar més lluny i més temps, doncs les seves preses són cada dia més escasses.
Teixó sortint de la teixonera, per començar la ronda nocturna
Imatge: El tejón
- Les diverses espècies de muricecs que freqüenten La Mitjana, a hores d'ara, ja estan en un estat profundament letàrgic, dins del seus amagatalls-refugis, a recer de les baixes temperatures hivernals. Si ningú els pertorba fent-los sortir del seu "somni", fent-los consumir una part de les seues reserves de greix i si aquestes eren més que suficients, podran sobreviure els durs mesos de l'hivern.
Uns i altres, despertaran cap a finals de l'hivern o principis de la primavera, segons com siguin d'altes o baixes, en aquestes dues èpoques, les temperatures ambientals... i la seva reserva de greix.
Colònia hibernant de ratapinyades, tots els integrants es disposen molt junts, per tal de perdre el mínim, possible, de calor corporal, amb la qual cosa, també aconseguir disminuir la quantitat de greix gastada en l'escalfament corporal.Imatge: http://www.vandal.net/foro/mensaje/481623/imagenes-sobrecogedoras/11
Els eriçons comuns, "dormen" el seu profund somni hivernal, en l'interior d'una bola vegetal que han construït, dos mesos abans, empaquetant fulles i cabdellant tiges d'herbes, seques. Aquesta bola vegetal serveix per a que l'eriçó es mantingui sec i a una temperatura força estable (1-5ºC), ni massa alta ni massa baixa , condicions necessàries per a que la hibernació no resulti pertorbada. Els eriçons construiran el seu refugi a l'interior de zones espesses d'esbarzers i/o matolls, sota piles de troncs caiguts, al terra, munts de runa o de pedres.
A l'esquerra, niu d'hivernació "camuflat" per la vegetació. A la dreta, un altre niu, destapat, per a que es pugui observar la seva grandaria, forma i constitució Imatges: West European Hedgehog
continua-->
No hay comentarios:
Publicar un comentario