Previsions d'efemèrides faunístiques i florístiques pel mes de desembre (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de desembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.



QUÈ ÉS EL QUE FA, AQUEST MES , LA FAUNA DE LA MITJANA? (2ª part)


AUS:

- Mentre que les zones de bardissa i del bosc de ribera, resten relativament silencioses i tranquil·les, la major part del dia, les tolles, basses i  marges del riu, s'omplen amb diverses espècies d'aus aquàtiques, unes són residents i d'altres hivernants, vingudes des de diferents països de europeus, menys càlids que el nostre, en els que no podrien sobreviure l'hivern. 
S'hi poden observar, amb relativa facilitat, diverses espècies d'anàtids específicament hivernants, com ara:

el xarxet comú (Anas crecca) l'ànec xiulador (Anas penelope), l'ànec griset (Anas strepera), ànec cullerot (Anas clypeata), xibec (Netta rufina), morell cap-roig (Aythya ferina).

Parella d'ànecs grisets, nedant, a dalt la femella, a baix el mascle
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Anas_strepera

- Segueix augmentant la població autòctona, d'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos), amb l'arribada de nous exemplars immigrants.

- Resulten, més visibles,  els bernats pescaires (Ardea cinerea), els esplugabous (), els martinets blancs (Egretta garzetta), i els corbs marins grosssos (Phalacrocorax carbo), no resulta extrany observar, també, alguna cigonya blanca o comuna (Ciconia cinonia). Uns i altres, es mantenen a l'aguait, a la vora de l'aigua corrent o embassada, a punt per a capturar els pocspeixos que pugen a la superfície o que l'aigua arrossega malferits o morts. També es poden veure, fàcilment,a les primeres i últimes hores de claror del dia, quan estan enfilats dalt de les branques altes, dels arbres propers a l'aigua, on tenen els seus llocs de joca, en els que passen la nit a recer de depredadors com les guineus 

- L'arribada de nous individus, immigrats des de països europeus més freds, fa que resultin, més visibles que el mes anterior, les  fotxes (Fulica atra) i els cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)  xipollejant en les aigües més tranquil·les, a la recerca del seu aliment.

Aspecte característic de la fotja, que permet diferenciar-la, clarament, de la seva cosina la polla d'aigua
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fotja


 Aspecte característic e inconfusible dels cabussons emplomallats
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Podiceps_cristatus

- Augmenta la presència de gavines vulgars o g. rialleres (Chroicocephalus ridibundus, abans anomenades, Larus ridibundus), poden apareixer alguns individus de gavina capblanca o g. de bec prim (Chroicocephalus genei), procedents de les zones litorals i deltaiques catalanes.

- Amb els primers temporals de fred, realment durs, en el nord i centre d'Europa, comencen a apareixer alguns estols de fredelugues (Vanellus vanellus) que busquen el seu aliment, escorcollant el terra de camps de cultiu propers i de clapes d'herbassar, existents en les zones més seques i més humides de les mitjanes

Aspecte característic de les fredelugues adultes
Imatge: http://www.hlasek.com/vanellus_vanellus.html

- Empesos pels forts freds pre-hivernalsl al nord d'Europa, comence a arribar els bonics pinsan borroners (Pyrrhula pyrrhula), ocells que per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge és un dels moixons més vistosos, d'aquesta època, en les zones arbrades i de bardissa de La Mitjana, a la recerca de suculents borrons, amb el que omplir el pap.


Bonic i acolorit aspecte d'un pinsà borroner adult, mascle,
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pins%C3%A0_borroner



PEIXOS, AMFIBIS I RÈPTILS:

- Totes les espècies de peixos que hom pot trobar a La Mitjana, tant les escasses autòctones com les moltes al·lòctones, s'han acumulat en les aigües dels llocs de més fondària i amb suficient renovació d'òxigen, on les variacions de temperatura són menors, en mantenir-se l'aigua a temperatures que oscil·len entre els 3º i 5º C. on, en un estat de semi-hibernació, es mantindran tota la temporada d'hivern.
 
-  Comença la fresa, més primerenca, de la "truita arc-iris" (Oncorhynchus mykiss), una espècie al·lòctona reintroduïda a La Mitjana, diverses vegades, anys endarrere, en el "canal de Balaguer", per ser-hi el curs d'aigües, més netes, de tota La Mitjana. La repoblació, sempre que s'ha fet, a sigut per voluntat de la Societat de Pescador i amb els mitjans i suport tècnic tècnics de Medi Natural, de la Generalitat.

- Amfibis i rèptils, en estat d'hibernació, més o menys profund, segons l'espècie, "dormen" en el seus precaris refugis subterranis, a l'espera de l'arribada del bons temps, primaveral.


INVERTEBRATS:

- Els crancs de riu americans o crancs de riu rojos (Procambarus clarkii), una espècie al·lòctona, molt invasora, no hibernen, sinó que fan com els peixos, anant-hi a arrecerar-se en les aigües més profundes, on continuaran alimentat-s'hi, tan tranquils, de detritus vegetals i carronya animal, a l'espera del bon temps.

Aspecte característic del cranc americà, amb la seua vistosa coloració tret que el distingeix, fàcilment, del cranc autòcton
Imatge: cangrejo rojo


- Tampoc hibernen algunes espècies d'insectes aquàtics, carnívors, com els adults de l'escarabat d'aigua gros (Dytiscus marginalis); ni les larves en fase de nínfa, de les diverses espècies de libèl·lules, cavalls de fada i espiadimonis (Odonata); ni els adults de diverses espècies de xinxes d'aigua con: l'escorpí o vespa d'aigua (Nepa cinerea). 
També es mantenen actives diverses espècies de cucs del llot, instal·lades al fons, tous, de llocs d'escàs corrent.
   

QUÈ ÉS EL QUE FA, AQUEST MES, LA FLORA DE LA MITJANA?

- Continua la floració de l' heura (Hedera helix) que, al mateix temps, comença a fructificar. Els seus petits fruits primer de color verd, desprès negrós i finalment violacis, proporcionaran aliment, durant l'hivern i principis de primavera, a diverses especies d'ocells frugívors, els quals contribueixen, inconscientment, a dispersar les llavors de la planta, per molt de llocs, de vegades, força allunyats de la planta mare.

Antigua làmina botànica, en la que apareixen representats els trets anatòmics externs, més característics de l'heura. A dalt a l'esquerre, un menat de fruits verds, 
Imatge: http://www.pfaf.org/user/Plant.aspx?LatinName=Hedera+helix