LA MITJANA A POC A POC: Dia Internacionial de la Diversitat Biològica

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Per a què serveix la biodiversitat?

Ras i curt, les espècies vivents són totes necessàries, també, les que semblen inútils i, fins i tot, les que creim que solament són perjudicials per els interessos humans, doncs aquesta classificació de la natura, subjectiva per antropocèntrica, és pruducte de l'egocentrisme i de la ignorància, humanes. Totes les espècies vivents són imprescindibles per a que tots els

ecosistemes i comunitats biològiques del planeta, funcionin acceptablement be i ens continuïn aportant els serveis ambientals, gratuïts, amb la mateixa quantitat i qualitat que el ha vingut prestant aquest darrers 12.000 anys. Aquests serveis ambientals que la natura regala, tan generosament, a la nostra espècie, són imprescindiblement vitals

per a fer rutllar l'economia nacional i mundial, per alimentar la humanitat, per a garantir la qualitat i salubritat de l'aire que respirem, de l'aigua que bevem i del sòls que cultivem.

Va ser Kenneth Boulding un famós economista, cofundador de l'anomenada Economia ecològica, la primera persona que va comparar el planeta amb una nau interplanetària que viatja per l'espai (spaceship), des de fa milions d'anys, proveïda de tot el necessari per a que els seus viatgers, els éssers vivents i la humanitat, puguin continuar aquest viatge, indefinidament. Per a que això sigui possible, tan sols és necessari que les relacions de la humanitat, amb la natura siguin les apropiades i ajustades, per a mantenir unes relacions inteligents amb el seu entorn, gestionant de manera correcta la producció natural mundial de recursos renovables i per administrant de forma prudent el consum de recursos naturals

mundials no renovables. Tot això ho va escriure en el seu assaig, L'economía de la nau espacial Terra (1966) THE ECONOMICS OF THE COMING SPACESHIP EARTH.

Tres anys més tard, el 1969, Richard Buckminster Fuller famós enginyer, mundialment conegut per la invenció de les cúpules geodèsiques i els 'domos', era un tècnic molt preocupat per la conservació del medi ambient, perquè era conscient del limitat dels recursos que el planeta tenia per oferir als al humanitat. Afirmava que calia "fer més coses amb menys materials i energia». Proposava incrementar l'eficiència dels processos transformació de recursos naturals en productes industrials i dels processos de reciclatge dels materials de rebuig, de manera que es podien crear nous productes industrials valuosos i disminuir la destrucció accelerada de recursos naturals renovables i no renovables que va sintetitzar en el seu assaig Manual d'Us per la nau espacial Terra (1969) Operating Manual for Spaceship Earth

Cap a l'any 1970, Herbert Marshall McLuhan, filòsof i sociòleg, va escriure una nota d'opinió, titulada "A la nau espacial Terra no hi ha passatgers, tots som tripulants."

En la que escrivia:
És més fàcil pensar que poder canviar les coses que ens perjudiquen no es troba a les nostres mans. La majoria de vegades, el que ens suposa una dificultat, un esforç o fins i tot una molèstia, optem per aparcar-ho, deixar-ho per l'endemà o considerar que és un repte impossible, perquè preferim pensar que no va amb nosaltres. Potser l'ésser humà sigui còmode per naturalesa. Però la veritat és que tots compartim la Terra en què vivim. Ens agradi o no, som igual d'importants que la resta d'éssers que cohabiten aquest planeta blau i, per tant, tenen el mateix dret que nosaltres a gaudir o simplement perpetuar-se.
Sovint no som conscients que cada petita acció dels humans incideix en el conjunt planetari, afectant, modificant, alterant l'estructura natural que posseeix. Podem fer que l'aire que respirem sigui una mica més pur, reduint les emissions de diòxid de carboni que aboquem a l'atmosfera. Podem frenar el procés de malbaratament de residus que converteix en abocadors nostres boscos i mars. Podem reduir el nostre consumisme innecessari perquè altres puguin consumir el que necessiten per subsistir. Només cal imaginar com ens agradaria que visquessin les generacions futures, pensar en quina Terra volem llegar als nostres fills i néts. Tots tripulem la nau terrestre en què vivim, però alguns posseïm més coneixements que d'altres tripulants, d'aquesta nau. Aquí està la raó de la nostra major responsabilitat.

Posteriorment, Norman Myers, un famós ecòleg, especialitzat en l'estudi de la biodiversidad va ser qui va comparar el planeta Terra, amb una mena de Arca de Noé, convertida en imminent 'Titànic', en el seu llibre L'Arca s'enfonsa: Una nova mirada a la problemàtica de les espècies que desapareixen (1979) .
Myers comenta que els principals responsables del mal estat en que es trobava el vaixell, situació que podria arribar a produir el seu naufragi i posterior enfonsament, sorprenentment, no són els passatgers de 3ª classe que farts de la seva injusta situació de privacions, els que volen acabar amb "tot" per a posar fi als privilegis de uns pocs, sinó que els malvats suïcides, són els ocupant de 1ª classe, es dir, els països rics i industrialitzats, els que millor "viatgen" qui estan fent tot el humanament possible per a fer fracassar el viatge de tothom.

Els governs i els ciutadans del quals, empesos per la seva cobdícia arramben amb els recursos d'altres països, qui amb la seva insolidaritat no comparteixen coneixements tècnics ni beneficis econòmics, agosarats per la seva ignorància posen al límit les capacitats del planeta i qui seduïts pel confort i el luxe estan convertint els recursos en residus a una velocitat inconcebible. Són els viatgers de 1ª classe els que semblen entestats en enviar a pique aquest enorme, potent i, fins ara, segur vaixell, espatllant tots els sistemes que el permeten navegar correctament i amb seguretat pel passatge, però també contaminant o/i exhaurint totes les reserves que permeten mantenir amb vida i salut a tots els seus ocupants... The Sinking Ark

Però tornem al tema de la Biodiversitat, va ser un famós entomòleg, Paul R. Ehrlich qui, en el seu llibre "Extinció. Causes i conseqüències de la desaparició d'espècies" (1981) va comparar el planeta Terra, amb un avió, en el que totes les espècies vivents representen les diverses peces i components que el permeten funcionar la màquina i mantenir-la volant, mentre que la humanitat serien els seus passatgers. Segons ell, les espècies vivents menys

importants, equivaldrien al reblons que aguanten les peces que formen el fuselatge extern d'aquest avió, i Ehrlich es preguntava quants 'reblons vivents' podien continuar sent eliminats de la carcassa per la espècie humana, abans de que l'avió, impossibilitat de continuar volant, finalment, s'estavellés a terra amb tots els seu ocupants.

22 de maig: Dia Internacionial de la Diversitat Biològica

L'any 1994, l'Assemblea de l'Organització de les Nacions Unides va declarar el 22 de maig com a Dia Mundial de la Diversitat Biològica en entrar en vigor el Conveni sobre aquest tema.

Diferents espècies d'animals i de vegetals
conviuen en el nostre entorn i es relacionen de forma clara o subtil, mantenint serveis ambientals, funcions vitals i equilibris ecològics globals, molt importants per a la espècie humana i dels que no sempre som prou conscients

L'investigador alemany Alexander von Humboldt va ser un dels primers científics del segle 19, en adonar-se'n, de l'existència de la diversitat biològica, al món i en a dedicar-se a l'estudi de la seva distribució geogràfica. Segons una cita seva de 1845: "Una apreciació equitativa de la importància de totes les parts de la naturalesa, és més que tot una necessitat del temps actual, en el qual la riquesa material i l'augment del benestar de les nacions, s'ha de basar en la utilització dels productes de la natura i de les forces naturals, duna forma més acurada i assenyada que fins ara s'ha fet...".

Tot i haver estat signat fa anys, el Conveni per la Conservació de la Diversitat Biològica i dotar-se dels instruments necessaris per desenvolupar mesures de conservació i protecció de la biodiversitat, com ara, a casa nostra, l'Estratègia Espanyola de Biodiversitat, actualment, la gestió sobre aquest tema es manté paralitzada degut a l'immobilisme legislatiu dependent dels alts i baixos econòmics i polítics.

El juny de 1992 es va celebrar a Rio de Janeiro la Conferència Internacional sobre la Diversitat Biològica. El document de les conclusions de la conferència va establir les directrius per l'ús sostenible i la gestió en pro de la conservació dels recursos genètics existents al planeta. Mitjançant aquests acords s'expressa la responsabilitat de les administracions nacionals d'establir programes per la conservació dels recursos genètics. Alhora s'estableixien els mecanismes per la cessió dels recursos genètics locals i es regulava l'ús més eficients d'aquests recursos, mitjançant els nous coneixements científics i les noves tecnologies.

Alguns materials lúdic-educatius, per nens i joves:

Vídeos: