Protegir el ocells ajudant-los, una mica, a l'hivern

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Algunes propostes d'activitats pràctiques, naturalistes, per ajudar els ocells a passar l'hivern... possibles amb més o menys d'esforç.


1- Aquest mes, com l'anterior i posterior, és una magnifica època per observar les aus, doncs conèixer-les millor, ajuda als humans a estimar-les més.

En l'època més freda de l'any, tot i que les condicions no conviden a sortir a la intempèrie, és quan es poden observar, amb més facilitat, les aus i molt epecialment els moixons, ja que la major part de la vegetació que en altres mesos, els mantenen ocults a la vista de l'observador, amb el seu dens fullatge, ara despullada de fullatge, ja no ho fa. Per altra banda l'escassesa de menjar facilita que se'ls pugui atreure cap a llocs favorables, posant-los-hi menjar que sigui del seu gust.

L'observació es pot fer a ull nu, si són aus grans i estan molt properes, però això és molt poc habitual, ja que poques aus silvestres toleren la "perillosa" proximitat de la figura humana. Normalment les aus estan lluny o/i són petites, aleshores l'observador d'aus, imprescindiblement, necessita utilitzar uns "allargavistes" que, per començar poden ser senzills i econòmics, és suficient que tinguin de 6 a 8 augments i amb una lluminositat de 30, amb els que ja es poden apreciar amb claredat, mots detalls de la forma i el color de l'ocell, observacions que permetran reconèixer l'ocell sobre la marxa o ,anotant aquestes característiques, permetrà identificar-lo, posteriorment, a casa.
Amb aquesta activitat científica naturalista, es pot aprendre a identificar els ocells que resulten més comuns i menys problemàtics, es pot conèixer el seu comportament i en el cas dels migradors quan són i quan no hi són, determinades espècies.
Es convenient enregistrar les observacions, en el moment de fer-les i "arrodonir-les", posteriorment a casa, per a poder-les repassar i contrastar-les, també per comparar-les, si cal, en el futur, també, per a poder compartir-les amb més gent que tingui la mateixa afecció, p.e. si teniu o inicieu un blog naturalista o ornitològic, a internet, o per a intercanviar-les amb altres col·legues naturalistes ornitòlegs.

Tolla a l'hivern, apunt de camp, dibuix i aquarel·la, de la magnifica il·lustradora francesa Laura Bour, especialitzada en il·lustració naturalista
Imatge: http://wwwlatelier-sauvage.blogspot.com/2010/03/des-oiseaux.html

2- El gener és una bona època per plantar i trasplantar plançons d'arbres i arbustos, especialment, d'espècies silvestres que s'han de implantar en terrenys que han patit greus incendis, en els que es vol restaurar la vegetació natural autòctona que havia quedat malmesa pel foc, o quan es vol renaturalitzar terrenys que havient estat dedicats a conreus diversos o si es vol recuperar per a usos socials, terrenys prèviament degradats, per activitats altament destructives del sòl o de la vegetació.

Si, per casualitat, heu de plantar arbres o arbustos ornamentals, al vostre jardí, si voleu ajudar els ocells, heu de preferir les espècies silvestres o les seves varietats cultivades, tenint en compte que siguin del país, es a dir, autòctones. Trieu aquelles espècies i varietats que donin abundant fruits estivals o tardorals, d'aquells que acostumen a menjar als ocells, fins i tot els insectívors, a la tardor i a l'hivern, quan escasseja tant el seu menjar. Així a més d'ajudar-los a sobreviure, els tindreu ben a la vista i els podreu observar més fàcilment, entretenir-vos amb les seves maniobres i gaudir de la seva companyia.

Senzill esquema simplificat, representant la plantació d'un plançó d'arbre, amb una seqüencia de tres passos
Imatge: http://www.1miljoenbomen.be/tips.aspx

Alguns arbres "amics dels ocells": arbocer o cirerer de pastor (Arbutus unedo), faig (Fagus sylvatica), alzina (Quercus ilex), roure de fulla petita o garriguenc (Quercus faginea), moixera de guilla (Sorbus aucuparia), lledoner (Celtis australis), teix (Taxus baccata), olivera (Olea europaea)

Alguns arbustos "amics dels ocells": aranyoner o arç negre (Prunus spinosa), espí o arç blanc (Crataegus monogyna), marfull (Viburnum tinus), heura (Hedera helix), roser silvestre (Rosa canina), boix grèvol, "femella" (Ilex aquifolium), olivera borda o ullastre (Olea europea spp sylvestris), olivereta (Ligustrum vulgare), sanguinyol (Cornus sanguinea), saüc (Sambucus nigra), llorer o llor, "femella" (Laurus nobilis)

Un parell de verderols o verdums (Carduelis chloris), ocells granívors, alimentant-se de les llavors, conservades dins dels fruits, de la gabarrera o roser silvestre
Imatge: "Moixons a l'hivern" de Marjolein Bastin

3- Aquest és un mes apropiat per ajudar als moixons insectívors, que són els que passen més dificultats per obtenir aliment, durant l'hivern, tot i que són capaços de trobar aliments retirant diverses menes de paràsits i de les seves postes, hivernats, enganxats a les fulles dels arbres i arbustos perennifolis i branquillons i branques de tota mena de vegetació llenyosa, contribuint a controlar els insectes plaga.
Es pot ajudar els insectívors, posant-los a l'abast, en algun lloc tranquil en el que no hi passi gent contínuament i al que no puguin arribar-hi les rates, ni els gats, uns grans depredadors urbans d'ocells silvestres, ni arribi vent fort, ni es mulli el menjar quan plogui, una petita plataforma, coberta, amb un petit recipient per posar-los aigua neta i un altre on posar-los-hi menjar apropiat a les seves necessitats, es dir, de tipus proteínic, com pot ser espinades amb restes de peix o ossos amb restes de carn, cru o cuit però dessalat, també ou dur, cucs de la farina, menjar preparat artificial) i/o menjar de tipus energètic, p.e. mantega, margarina, pa dur o galeta, sucats d'oli, un tros de cansalada crua o confitada, greix del pernil salat o cuit, baix en sal o dessalat, fruits secs triturats (avellanes, ametlles, nous, pinyons), llavors oleaginoses (cacauets, llavors de gira-sol o de carbassa, llinosa, sèsam) i trossos de fruita fresca (poma) o fruita dessecada (figues, prunes, orellanes, panses). En arribar el bon temps primaveral, s'ha de parar de donar aliments als ocells, per no malacostumar-los i fomentar la seva dependència humana.

És molt convenients que, els petits, també hi participin en les tasques de construcció i manteniment de les menjadores, per a que s'hi sentin més implicats, interessats i vinculats afectivament en la conservació dels ocells.

1- menjadora de fusta i contraplacat. Imatge: http://www.brandine.com/alpha-ii-bird-feeder-kit-p-2326.html

2- menjadora de pot de llauna o de plàstic. Imatge: http://www.readersdigest.de/futterh%C3%A4uschen_schnell_und_einfach/

3- menjadora de garrafa. Imatge: http://www.squidoo.com/feedthebirds

Si la menjadora, per a ocells, la situeu en un lloc proper, a casa vostra, que pugueu guaitar, fàcilment, freqüentment i confortablement, p.e. des de dins de casa estant, llavors haureu creat un "observatori" hivernal d'ocells, l'observació del qual us ajudarà molt a aprendre a reconèixer les menes d'ocells que hi vagin a menjar i a conèixer les relacions entre les diverses espècies o individus quan hi coincideixen en la menjadora.

Parella de pardals comuns (Passer domesticus), prenent un bany d'aigua, en un plat fondo que algú ha deixat al jardí. Dibuix i aquarel·la, de la magnifica il·lustradora francesa Laura Bour, especialitzada en il·lustració naturalista
Imatge: http://wwwlatelier-sauvage.blogspot.com/2010/03/des-oiseaux.html

Però, com va dir un famós ornitòleg a un persona que li va preguntar què podia fer ella, per protegir els ocells "si t'estimes els ocells, de veritat, el millor que pots fer per protegir els ocells, és protegir les zones arbrades i arbustives i, si pots fer-ho, plantar-hi arbres i arbustos que els siguin favorables". Es a dir, que si protegim o regenerem els seus hàbitats naturals, els estarem ajudant, indirectament, però de una forma més efectiva, a llarg termini, que si solament li donem menjar, posem estris abeuradors o pengem unes poques "caixes niu", tot i que no son activitats oposades, sinó complementaries.
Està clar que es referia a l'habitat dels ocells terrestres de zones no humides o no aquàtics, doncs sinó hauria d'haver afegit "també has de protegir de la contaminació, de la derivació i de l'assecament totes les masses i cursos d'aigua"


Informació complementaria, en Internet:

- Informació de Seo/BirdLife sobre menjadores per a ocells i alimentació hivernal

- Informació de Seo/BirdLife sobre alimentació d'aus que sovintegen els jardins

- Comederos para aves, article d'Ángel Febrero, publicat al nº 203 de la revista Quercus, gener del 2003 [pag.1] [pag.2] (http://www.elpinico.org/rec%20didac.html)

- Cómo crear un Jardín Salvaje Reforesta llibret PDF de 75 pàg

- Manual de plantación de árboles silvestres comunes Reforesta llibret PDF de 83 pàg