Efemèrides ambientals, naturals, zoològiques i botàniques

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, naturals, faunístiques i florístiques, pròpies del mes de gener que podem aprofitar per a fer-hi observacions zoofenològiques i fitofenològiques, etològiques, etc. etc....


EFEMÈRIDES ZOOLÒGIQUES La fauna es manté relativament activa, però és evident que hi ha hagut força "pèrdues aparents de fauna", disminucions que són aparents, temporals i típicament estacionals, degut a que força components animals de la comunitat biològica, disposen d'adaptacions anatòmiques que els permeten marxar volant cap a terres en les que els hi sigui més fàcil trobar aliments (aus estivals). Altres disposen d'adaptacions etològiques i fisiològiques que els permeten retirar-se d'escena, cap a l'interior del seus amagatalls habituals, perquè han entrat en fase de letargia (invertebrats i vertebrats terrestres de "sang freda": amfibis i rèptils) o que s'han arrecerat als seus caus tradicionals recoberts de materials aïllants i amb una reserva d'aliment, per a passar-hi l'etapa de repòs hivernal (vertebrats de "sang calenta": mamífers). També hi guanys en l'avifauna, doncs algunes aus del centre i nord d'Europa, venen volant al nostre país, a passar l'hivern, perquè aquí els resulta més fàcil trobar aliment que no pas al seu país que està tot cobert de neu i glaç.


El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos.  A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment,  apropiats:

QUÈ FA LA FAUNA, DE LA MITJANA, DURANT TOT  AQUEST MES?

- MAMÍFERS:

Són difícils de veure, sobre tot, perquè la majoria d'ells són crepusculars o nocturns i els insectívors estant passant la fase de repòs o letàrgia hivernal, ben encauats en els seus respectius amagatalls.

- Comença l'època de zel de les guineus o raboses (Vulpes vulpes), les mosteles (Mustela nivalis) i les genetes o gats mesquers (Genetta genetta), per la qual cosa, a les hores del crepuscle, són més fàcils de sentir i de veure que la resta de l'any.

- Les llebres comunes (Lepus europaeus), els dies i nits de més fortes glaçades, abandonen els camps oberts, el seu hàbitat típic, per anar-hi a arrecerar-s'hi, sota la coberta protectora de matollars i bardisses, beneficiant-se del microclima de les riberes, lleugerament més suau, però si veiem alguna cosa, serà el seu jaç.

- Eriçons (Erinaceus europaeus) i muricecs, amagats en els seus respectius caus, en estat letàrgic, passen els mesos més fres de l'any, "dormint" i alimentant-se de les reserves de greix, acumulades durant l'estiu i la tardor, anteriors

- Les musaranyes: m. nana (Suncus etruscus) i m. comuna (Crocidura russula), com que no poden hivernar perquè tenen un metabolisme massa actius, es veuen empeses per la seua voracitat permanent a passar el dia rebuscant, sota la fullaraca, cucs de terra, milpeus i larves, pupes i crisàlides d'insectes per a menjar-se-les i d'aquesta manera poder mantenir activa la seva fisiologia


- AUS:

Són els animals que més alegries donen, en aquesta època de l'any, al naturalista que surt al camp a observar fauna salvatge, especialment, aquells ocells que no es veuen la resta de l'any perquè passen la primavera, l'estiu o/i la tardor als seus respectius països d'origen. Els ocells que s'esmenten a continuació, són "hivernants" és a dir que venen a passar l'hivern al nostre país, procureu ser bons hostes i no els molesteu quan aneu a observar-los a La Mitjana.

- El solitari i fugisser picot garser gros (Dendrocopos major), quan repica els troncs dels pollancres i dels àlbers, a la recerca de larves, dins del bosc de ribera, és més fàcil de sentir-lo que no pas de veure'l.

- Carderoles o caderneres (Carduelis carduelis), gafarrons (Serinus serinus) passerells comuns o passerells rojos (Carduelis cannabina) i altres passeriformes, formant petits estols es desplacen per les zones que havien estat herbassars secs, la primavera i estiu anterior, a la recerca de grans de gramínies silvestres i llavors de cards que encara puguin restar a la seva disposició

- Comença l'època de zel dels ànecs collverd (Anas platyrhynchos), es poden veure diversos mascles perseguint una femella, persecucions de mascles foragitant competidors sexuals, baralles de mascles, capbussades de fugida, mascles aproximant-se ritualment a les femelles receptives, etc.

- A les nits, a les zones més recondites del bosc de ribera, en les que hi hagi arbres vells i gruixuts que són els que poden tenir les cavitats en les que poden fer el niu els gamarussos (Strix aluco), es pot sentir, l'estrany i misteriós udolar dels mascles, anunciant-hi a les femelles que hi ha un solter i un cau, disponibles.

- Els pit-rojos (Erithacus rubecula) residents, comencen a disputar i apropiar-se determinades zones de bardissar en les que ben aviat faran el niu, parcel·les que defensaran aferrissadament dels competidors de la seva espècie o d'altres de petit tamany, els quals són advertits amb els seus cants de propietat territorial.
No és difícil de veure pit-rojos mascles, facilment identificables pels seus colors, en zones d'arbustos i de bardissa, a la recerca de larves d'insectes i, també, al terra remenant la fullaraca, a l'aguait de cucs de terra, milpeus, pupes i crisàlides d'insectes, etc.

Mallerenga blava i pit-roig

- El petit i inquiet bruel o reiet (Regulus ignicapillus), es comú als boscos i matollars, a prop dels rius, tolles i aiguamolls, és bastant confiat, per la quals cosa se'l pot veure pot com s'alimenta, mentre va saltironant, amunt i avall, per les branques i branquillons, cercant i picant els petits artròpodes que troba, molts d'ells paràsits.

- Els pardals de bardissa (Prunella modularis), que han baixat a hivernar a casa nostra, des del centre i nord d'Europa, els podrem veure als bardissars i matollars, cercant recer o menjar. No el confongueu amb el pardal comú!

- El cruixidell (Miliaria calandra), és molt comú i força fàcil de veure, en zones arbustives, a causa del seu costum de cantar enfilat dalt d'un observatori, ben a la visita i des d'on emet un xerric estrident. No el confongueu amb el pardal comú!

- El repicatalons (Emberiza schoeniclus), és un ocell comú però no massa fàcil de veure, ja que es mou entre la vegetació espessa dels aiguamolls, canyissars, jonquerars o a les bardisses properes a l'aigua. No el confongueu amb el pardal comú!

- El tord ala-roig (Turdus iliacus) se'l pot veure en zones boscoses, de matollar i de bardissa, com que és omnívor, sovint baixa al terra, on se'l pot veure remenant la fullaraca a la recerca d'artròpodes i cucs de terra però també freqüenta arbustos i bardisses, a la cerca de baies.

- Els pinsans, pinsans comuns o pardals d'ala blanca (Fringilla coelebs) formant petits estols compactes, són més abundants i visibles a les zones boscoses de les riberes que la resta de l'any, ja que a les poblacions autòctones s'hi afegigen les poblacions hivernants vingudes del centre i nord d'Europa.

Totes les il·lustracions de "Moixons a l'hivern" que surten en aquesta entrada, són fragments de diverses obres de l'excel·lent il·lustradora Marjolein Bastin, artista, neerlandesa, especialitzada en il·lustració naturalista.

- El pinsà mec (Fringilla montifringilla), es pot veure fàcilment, formant petits estols ben visibles, en l'interior i els marges de les zones boscoses de ribera, volant d'arbre a arbre

- El petit i cridaner lluer (Carduelis spinus) se'l pot veure, formant petits estols que divaguen, anant i venint des de les les zones de males herbes de les vores de terres de conreu fins als terrenys abandonat prop de zones urbanes, cercant les llavors i granes de les males herbes de les que s'alimenta, sent una especial predilecció pels petits fruits del vern, raó per la qual se'l veu sota aquest arbre cercant a terra aquesta menja. També se'l pot veure menjant borrons i brots tendres, d'arbres i arbustos.

- Les mallerengues carboneres (Parus major) i les m. blaves (Parus caeruleus), locals, reforçades per les poblacions vingudes del centre i nord de Europa, es fan molt més visibles i audibles, en les zones boscoses, on es poden veure formant petits grups que voleint a mitjana alçada, però no és estrany veure-les caminant pel terra a la recerca de llavors i artòpodes.

- Una de les poques senyals d'activitat, en els bosc de ribera, són els esbarts d'ocells gregaris, els grupets o els individus solitaris que ressegueixen els troncs, les branques i els branquillons dels arbres, a la recerca de postes d'ous, de larves i d'insectes que malauradament per ells, passen l'hivern en estat letàrgic, exposats a la intempèrie i als atacs dels seus depredadors.

- Els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) és fan ara més abundants, reforçats amb els exemplars arribats de Centre-europa i paísos de l'Est, resultant força visibles, pel seu color fosc i la seva grandària considerable, enfilats a les perxes de les ribes, més properes a l'aigua, a l'aguait del pas de qualsevol peix que puguin engolir.

- Els bernats pescaires o agrons grisos (Ardea cinerea) són més visibles quan reposen als arbres de les primeres linies de les riberes, ara que despullats de fullatje, a les primeres hores del dia o últimes hores de la tarda, en bona companyonia dels esplugabous (Bubulcus ibis) i dels martinets blancs (Egretta garzetta). També els podem observar a les vores del riu i a les tolles poc fondes intentant atrapar algun peix, doncs passen més hores pescant que a la primavera i l'estiu, per la major escassetat de peixos i amfibis disponibles.

- Continua incrementant-se la presència de la familiar cigonya blanca (Ciconia cinonia), amb nous exemplars provinents de poblacions de Centreeuropa i dels països de l'Est, on les baixes temperatures les hi dificulten trobar els seu menjar

- Diverses aus anàtides, de grandàries variades, vingudes del centre i l'est d'Europa, resulten ara habituals, a les zones d'aigües tranquil·les, de les vores del riu o de les basses i tolles, si trieu les hores apropiades, amb una mica de paciència i uns allargavistes, podreu veure: ànecs xiuladors (Anas penelope), xarxets comuns (Anas crecca), ànecs collverd (Anas platyrhynchos), ànecs cullerot (Anas clypeata), morells cap-roig (Aythya ferina), etc.

"Aus aquàtiques a l'hivern", fragment d'una obra de l'excel·lent il·lustradora Marjolein Bastin artista, neerlandesa, especialitzada en il·lustració naturalista.


- PEIXOS, AMFIBIS, RÈPTILS I ALTRES...:

- Els amfibis, algunes espècies s'enterren sota el fang o sota terra, d'altres s'amaguen sota grans pedres i troncs d'arbres caiguts o reutilitzan caus de micromamífers. Els rèptils, generalment, s'encauen en gal·leries abandonades de micromamífers i en caus de mamífers. Uns i altres passen aquesta època de l'any, tan poc favorable pels animals terrestres de sang freda, als seus refugis hivernals en un estat més o menys letàrgic.

- Les tortugues d'estany (Emys orbicularis), durant els mesos d'hivern, acostumen hibernar, en el fons d'estanys poc profunds, on resten en un estat de letargia, durant el qual no mengen i a penes es belluguen, tant sols per treure el cap de l'aigua, de tant en tant, per respirar.

- Els dies que han estat més assolellats i per tant gaudeixen d'hores vespertines i primeres hores nocturnes menys fredes i generalment, més boiroses i humides, amb sort es pot veure algun gripau corredor o grapalet (Epidalea calamita, abans Bufo calamita) que ha sortit del seu cau a fer-hi un tomb, a recercar invertebrats terrestres dels que s'amaguen a la fullaraca amb la intenció de cruspir-se tots els que pugui. Aquest gripau no entra en un veritables estat de letargia hivernal com altres, simplement, quan arriba l'època més freda, s'encaua i reposa estalviant greix.

Gripau corredor. Fotografia original de Martin Šandera
Imatge: http://www.biolib.cz/en/image/id16805/

- Els peixos, els mol·luscos aquàtics i les larves aquàtiques d'insectes i d'invertebrats, resten mig letàrgics, refugiant-se a les zones més fondes de les masses d'aigua, on les temperatures són més estables i menys fredes tot i que hi ha uns nivells d'oxigen força baixos

- Sota terra, sota grans pedres, sota la fullaraca, sota troncs caiguts i sota l'escorça solta dels arbres morts o "mig vius", els insectes en estat letàrgic passen l'hivern, com poden, en forma d'ous, de larves, de pupes i de crisàlides que es reviscolaran en darrers dies de l'hivern o durant els primers de la primavera.

QUÈ FA LA FLORA, DE LA MITJANA, DURANT TOT  AQUEST  MES?

La major part de la vegetació arbòria i arbustiva, ha perdut les fulles i resta pràcticament inactiva, doncs ha entrat en fase de repòs hivernal, la vegetació herbàcia anual ha mort i sols resten letàrgiques les seves llavors, totes aquestes estratègies vegetals són imprescindibles per a suportar, la duresa de les condicions hivernals, vivint de les reserves acumulades durant els mesos de bon temps.
Alguns arbustos mantenen penjant de les puntes dels branquillons, baies i fruits tardorals, a l'abast dels ocells, qui a canvi de l'aliment que els proporcionen, s'encarregaran de dispersar les seves llavors i els ajudaran a colonitzar nous territoris i a repoblar les clarianes.

Un parell de verderols o verdums (Carduelis chloris), ocells granívors, alimentant-se de les llavors, conservades dins dels fruits, de la gabarrera o roser silvestre
Imatge: "Moixons a l'hivern" de Marjolein Bastin

- Els saúlics (Salix purpurea) destaquen entre la vegetació baixa de les ribes, per les seues branque i branquillons despullats, lluents, de color púrpura intens, plens de petits borrons vellutats, recoberts de densos pels blancs sedosos, dins dels quals, els gèrmens del que seran les futures flors i fulles, esperen l'arribada dels primers dies de primavera.

-Els verns (Alnus glutinosa) desenvolupen les inflorescències masculines, amb forma de pinyes molt allargades, preparant-se per a fecundar, amb el seu pol·len, els aments femenins, amb forma de petites pinyes que tot just comencen a créixer ara.