Dia Internaconial per la conservació de la capa d'ozó

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida




Sobre la importància vital de la Capa d'Ozó i de la necessitat de protegir-la i conservar-la

Molta gent mal formada o informada, ambientalment, sovint te una comprensió dels problemes ambientals, força confusa o irrealista. Aquest és el cas del Problema de la Destrucció de la Capa d'Ozó, estratosfèrica, doncs confonen les causes i els efectes, globals, dels gasos d'efecte hivernacle, d'emissió humana, responsables de l'Escalfament Global, el mal-anomenat Canvi Climàtic, amb les causes i els efectes de la Destrucció de la Capa d'Ozó, estratosfèrica.

Aquest dibuix esquemàtic, comunica de forma molt senzilla que molts aparells d'utilització quotidiana. contenen gasos destructors de la Capa d'ozó
Imatge: http://www.inforural.com.mx/spip.php?article3317

"Confondre un ou amb una castanya", des de temps immemorials, és considerat com un error imperdonable, però en els temps que corren, possiblement, seria considerat con o una badada perdonable donat que és deguda al síndrome TDAH.  Però confondre la Capa d'Ozó amb la Capa de Gasos d'Efecte Hivernacle, en el moment actual, hauria de ser considerat com un error imperdonable derivat de diverses causes, com podrien ser l'analfabetisme funcional en temes mediambientals; la gestió barroera e irresponsable del coneixement en els plans d'estudis; la intoxicació de l'opinió pública programada i mediada per determinats mitjans informatius; l'evasió mental de curts de gambals, més atents al que passa al món de l'entreteniment que al que passa en el món real o la credulitat confiada dels providencialistes de tota espècie

Aquest dibuix esquemàtic, comunica de forma molt senzilla que les parts del planeta que no estan protegides per la Capa d'ozó es freixexen per efecte de la RUV emesa pel sol

 Imatge: http://www.edu.coruna.es/?action

Donada la importància, global i vital, de la Capa d'Ozó, per absorbir i neutralitzar una gran part de la radiació ultraviolada amb la que el sol bombardeja, contínuament, el nostre planeta i els seus efectes negatius, sobre la salut vegetal, animal i humana. És evident que la conservació o disminució dels nivells, actuals, de radiació ultraviolada, hauria de ser una de les prioritats ambientals a tenir en compte pels governs dels països industrialitzats que són qui les fabrica, distribueix i consumeix. 
Si l'any 1987, alguns països sensibilitzats sobre els efectes de una major taxa de radiació ultraviolada sobre certes regions terrestres, l'any van proposar l'aprovació dunes normes internacionals de regulació i reducció de les emissions atmosfèriques de gasos destructors de la Capa d'Ozó i l'any 1997 es va aconseguir que 191 països signessin el Protocol de Montreal (Canadà), encara avui dia, 20 anys més tard, n'hi ha països que es neguen a responsabilitzar-s'hi de les seves emissions i implicar-se en la prevenció de les mateixes.

Reunió de la vintena Cimera per la Protecció de la Capa d'Ozó, en el 2007

Imatge: http://www.elmundo.es/elmundo/2007/09/22/ciencia/1190483252.html

La conservació de la integritat de la Capa d'Ozó (gruix i densitat d'O3) o, si més no, la conservació de seva mínima funcionalitat biològica, hauria de ser un objectiu important, a escala mundial, ja que com els científics han demostrat, experimentalment, i divulgat, als mitjans de comunicació, la degradació de Capa d'Ozó, és molt perillosa per a la conservació de la salut productiva dels sistemes ecològics i dels éssers humans.

Sarcàstica i enginyosa al·legoria, gràfica, referent a les dificultats per a convèncer a determinats països rics, altament industrialitzats i grans emissors de gasos destructors de la capa d'Ozó de que havien de disminuir les seves emissions

Imatge: http://libertinajed.wordpress.com/2007/09/16/el-protocolo-de-montreal-20-anos-por-el-buen-camino/ 

Permetre la seva degradació greu, seria com posar una "bomba de rellotgeria" ambiental amb efectes catastròfics globals i no impedir la seva total destrucció, resultaria letal per a la major part de formes vivents, complexes o "superiors", entre elles l'a espècie humana, que ara habiten la Terra. Arribar a tal situació, des del punt de vista de la Ètica és intolerable, des del punt de vista de la Naturalesa, resultaria ser un genocidi, inaceptable i des del punt de vista humà, seria un estúpid suïcidi en massa.

Imatge elaborada a partir de les dades preses pel satèl·lit de la ESA, Eumesat que mostra la densitat de la capa d'Ozó durant el 28 de febrer del 2011. 

Segons un informe que va ser publicat en línia per l'OMM a Ginebra el gener passat, estimacions recents  suggereixen que, a mitjans del segle 21, el gruix de la capa d'ozó serà la mateixa que en la dècada de 1980, si es segeixen reduint les emissions de gasos destructors de l'ozó. 

Imatge: http://thewatchers.adorraeli.com/2011/03/01/new-insights-on-changes-in-the-ozone-layer/

16 de setembre: Dia Mundial per la conservació de la capa d'ozó


El 16 de setembre se celebra el Dia Mundial per a la conservació de la Capa d'ozó, instituït el 1995 per Nacions Unides amb l'objectiu de sensibilitzar l'opinió pública sobre aquest problema.

Des de 1985 , any en què es va adoptar el Conveni de Viena per a la protecció de la capa d'ozó, que va ser seguit de diversos acords internacionals, s'ha aconseguit una retallada substancial en la producció de CFC (compostos clorofluorocarbonats), principals responsables de la destrucció de la capa d'ozó.
La reacció de la comunitat internacional va ser ràpida i la majoria dels països del món es van comprometre a acabar amb la producció de CFC i altres gasos agressius amb l'ozó. Els països industrialitzats, primer, i la resta de països després han aconseguit reduir en un 80% la producció de CFCs entre 1988 i 1996, amb l'esperança que desapareguessin, completament, cap el 2010.  

Logo dissenyat per la celebració del 25è Aniversari del Protocol de Montreal

Imatge: http://centromariomolina.org/25-aniversario-del-protocolo-de-montreal/

 Els efectes beneficiosos, a escala global, de prescindir dels CFCs, completament, no serien immediats, però sí que és té una idea aproximada del que s'evitaria, d'aquí fins a l'any 2060, al deixar d'emetre, a l'atmosfera, noves quantitats de CFCs: 
- prevenció de 19 milions de casos de càncer de pell,  
- prevenció de 150 milions de casos de cataractes 
- estalvi d'11,5 bilions d'euros, en pèrdues en la pesca i l'agricultura. 

I, a més llarg termini, les emissions descontrolades de CFCs a l'atmosfera, podrien fer possible la desaparició de moltes espècies vivents del planeta i la degradació, greu, de l'economia mundial, de la salut humana i de les condicions de vida de la humanitat, de les que gaudim en la'ctualitat.


Material d'interès per educadors de Educ. Secundaria:

Con motivo del Día Internacional de la Preservación de la Capa de Ozono, el 16 de septiembre del 2008, la UNEP o PNUMA lanzó un kit pedagógico, destinado a las escuelas Educación Secundaria que trata sobre la problemática de la conservación /destrucción de la Capa de Ozono, Este kit denominado“Ozone Action Education Pack”, fue elaborado, conjutamente por la OMS, el PNUMA, la FAO y la UNICEF. Va dirigido a los alumnos y docentes de Educación Secundaria y explica los daños a la capa de ozono y anima a los niños a encontrar soluciones.

1. KIT DE TRABAJO PARA LOS ALUMNOS  
2. KIT DE TRABAJO PARA LOS PROFESORES

 
Material d'interès per educadors d'Educ. Primària:

Col·lecció d' Historietes gràfiques protagonitzades per Ozzy Ozone, defensor de la capa d'ozó i per tant del nostre planeta:

 

Ozzy vuela alto   (Còmic PDF)

Ozzy va a los polos   (Còmic PDF)

Ozzy va de isla en isla (Còmic PDF)

Ozzy Goes Farming   Ozzy Ozone, Defender of our Planet (Còmic PDF sols en versió anglesa)

El Juego de Ozzy Ozone

Pack Educativo Acción Ozono para escuelas de Educación Primaria

Guía para los profesores

Guía gráfica para los alumnos

Retos de PREGUNTAS Y RESPUESTAS

Vídeos 

La Capa de Ozono de Brain pop, en español


El riesgo de destrucción de la capa de Ozono, 

Ozzy Ozone y Alberta, el Albatros, van de viaje para descubrir y encontrar exáctamente qué y quién están dañando la capa de ozono, y explican cómo los niños pueden jugar un papel importante para mejorar las cosas. 


1- Versió íntegra del vídeo (9':45)




1ª part, (5':23), de la versió partida en dues parts 




 2ª part, (4':30), de la versió partida en dues parts 

estudi i identificació de peixos

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida



Els peixos, éssers familiars però molt desconeguts

Excepte els aquaròfil·ls, piscicultors, ictiòlegs i pescadors, la major part de la societat i les persones, tenen un coneixement molt superficial dels peixos, coneixement obtingut d'observacions anecdòtiques, realitzades a les peixateries i a la taula del menjador o del restaurant.
Els cursos naturalistes són una bona oportunitat per obtenir informació teòrica i pràctica, bàsica, fonamentada científicament, programada, planificada i dirigida per especialistes sobre la matèria. En aquesta ocasió, el tema son els peixos d'aigua dolça i les tècniques per al seu estudi i identificació.

Si teniu un gran interès en aquest éssers vivents i mai heu tingut l'oportunitat de fer-hi una iniciació dirigida cap el seu coneixement profund i planificat aquesta activitat és una bona ocasió per a iniciar-se

Si, des d'aquí recomanem aquesta activitat és, organitzada per La Paeria, bàsicament, ho fem perquè en la segona jornada d'aquest curset, els participants podran estudiar les diverses espècies els peixos que hom pot trobar a les aigües de La Mitjana, òbviament, aquells que puguin ser atrapats amb l'utilització de diverses tècniques de captura.

Bona pesca i millor aprenentatge!

Atractiva i imponent vista panoràmica del riu Segre, al seu pas per La Mitjana, amb els bosc natural de ribera, ocupant i subjectant els sediments fluvials d'ambdues ribes  Imatge: http://www.fotonostra.com/albums/catalunya/parcmitjana.htm


Tècniques d'estudi i identificació de peixos.

Curs teoricopràctic per aprendre a estudiar i identificar els peixos dels rius catalans. 
Durant el curs es realitzarà treball de camp tan en cursos alts com mig de rius, així com pesca elèctrica i s'ensenyaran les directrius bàsiques per poder-los identificar.

A càrrec de Rafel Rocaespana, biòleg expert en peixos

Dates: 15 i 16 de setembre de 2012
Dissabte 15, de 9 a 18h
Diumenge 16, de 9 a 14h
Places limitades. Inscripció online
Preu: 30 €


Programa del curs:

Dissabte,  15 de setembre


9 h  Lloc de trobada: Centre d’interpretació del Parc de la Mitjana
S’iniciarà el curs amb una sessió teòrica amb les següents temàtiques:

Nocions bàsiques per a la identificació d’espècies.
Les tècniques de captura: pesca elèctrica, xarxes, nanses, ganglis,..
Regions de peixos a Catalunya: Salmònids i Ciprínids

10.30 h Pràctica de camp a Ribera Salada (Solsonès)
Durant la pràctica s’aprendrà a caracteritzar un tram de riu
S’instal·laran xarxes de captura i es realitzarà una pesca elèctrica 
S’identificaran les espècies de peixos presents en aquest tram de riu, s'aprendrà a calcular la densitat de peixos, el volum d’aigua, etc. 
Durant la part pràctica també aprendrem com els tècnics omplen  les fitxes de camp.

18h Finalització de la sessió pràctica


Diumenge,  16 de setembre

9 h  Lloc de trobada: Centre d’interpretació del Parc de la Mitjana
Durant el diumenge es farà una sessió pràctica al riu Segre, a la zona de la reclosa de la  Mitjana. 
En aquest tram de riu s’aprendran a identificar espècies no vistes durant la visita a la Ribera Salada, especialment al·lòctones.
Durant aquesta sessió pràctica també es farà pesca elèctrica.
14 h Finalització del curs

http://sostenibilitat.paeria.cat/fitxers/formacio-educacio-i-sensibilitzacio-ambiental/ecoactivitats-2012/triptic-curs-peixos.pdf

Previsions d'efemèrides faunistiques i floristiques pel mes de setembre (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de setembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (2ª part)


Aquest mes comença la tardor i a La mitjana es produeix una gran mudança, en la flora i la fauna
(Continuació)


PEIXOS, AMFIBIS, RÈPTILS:

Els vertebrats de "sang freda" que viuen a La Mitjana, peixos, granotes, gripaus, tortugues, sargantanes, llangardaixos i serps, aprofiten les últimes setmanes de bonança climàtica i alimentària, procurant alimentar-se tant com poden.

 Granota verda a l'aguait, sobre un llit flotant de plantes aquàtiques mig descompostes, esperant capturar alguna presa
Imatge: http://www.birdingazores.com/?page=animals_idx

Segons el seu règim alimentari, carnívor, vegetarià, omnivor o carronyer, s'esforçaran per capturar, recolectar i engolir el màxim de menjar que puguin, per tal d'acumular el més ràpidament possible, prou reserves corporals de greix, amb les que poder suportar els durs mesos de dejú de l'hivern. 
Afortunadament, per a ells, els vertebrats de "sang freda" disposen d'unes adaptacions evolutives, naturals, que els permeten poder resistir diversos mesos, sense menjar, ni beure, quan la temperatura ambient baixa de una determinada temperatura, ja que la seva fisiologia basal, s'enlenteix tan extremament, en l'època d'hibernada (peixos) o d'hibernació (amfibis i rèptils) que no necessiten menjar, ni beure, doncs aniran extraient les minses quantitats d'energia i aigua que necessiten per sobreviure, els mesos d'hivern, de les pròpies reserves de greix.

Video mostrant un estol de barbs alimentant-se, hiperactivament, del "manà plogut del cel", molles de pa, llençades a l'aigua per humans

INVERTEBRATS:

- Les femelles de pregadéus (Mantis religiosa) fecundades el mes d'agost i que moriran avançada la tardor, poc abans de l'arribada de l'hivern, faran la posta. Mentre ponen els ous, elaboren una espuma que secreten, amb la que els van incloent, en cambres individuals i que es solidificarà, al cap d'unes poques hores, convertint-se en una mena de "oueres" naturals, anomenades "ooteques". 

Larves de pregadéus abandonant la ooteca, amb la forma típica de l'espècie
Imatge: http://www.infojardin.com/foro/showthread.php?t=200938

Els ous, protegits dins l'ooteca materna, suportaran be l'hivernada, a recer de les gèlides temperatures de l'hivern i de l'humitat. Els ous maduren a finals de l'hivern i les larves eclosionen, perforant l'ooteca quan la primavera, ja ha avançat un poc, cap a l'abril.

- Les femelles de diverses espècies d'ortòpters, com són saltamartins, someretes, llagostes i grills campestres que, com molts altres insectes, moriran poc abans de l'arribada de l'hivern, cerquen terreny apropiats per a fer-hi la posta.

Dibuix representant un saltamartí femella, efectuant la posta, subterrània, de la massa d'ous.
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oviscapte

Arribades les femelles al terreny idoni, que ha de ser ben assolellat, una mica elevat, sec i no massa dur, penetren la superfície del sòl amb un òrgan allargat i punxegut anomenat "oviscapte" o ovipositor, amb el que excaven un pouet, dins el terra, al fons del qual hi dipositaran desenes d'ous que, un cop tapats amb terra quedaran a recer, protegits dels seus depredadors, paràsits i dels efectes de l'intempèrie, a l'espera de que arribi la primavera.

- Les femelles de diverses espècies d'aranyes teixidores de grans teranyines aèries, un sofisticats paranys per atrapar insectes voladors, cerquen llocs als arbustos, ben arrecerats, protegits del vent i de la pluja, on ponen els ous, elaborant al voltant de la posta, una mena de capoll anomenat "ooteca aràcnida". 

Aranya, corredora transportant de un lloc a un altre, la seva ooteca, subjectada sota el "pit", a la recerca de un bon lloc, on dipositar-la.
Imatge: http://johnfowler.photoshelter.com/image/I00006G7rFBNlefo

L'ooteca de les aranyes, està constituïda amb diferents varietats de seda, disposada de manera específica per a que la posta quedi protegida dels efectes de la intempèrie. Internament consisteix en una o més capes, esponjoses, de fil de seda, d'efecte aïllant contra el fred i, externament, d'una coberta de seda densa i compacta, completament, impermeable que protegeix els ous de la humitat de la pluja i la rosada. 
Les espècies d'aranyes corredores i d'aranyes saltadores fabriquen ooteques més senzilles, doncs les acostumen a situar en llocs més protegits de la intempèrie, com són el dessota de pedres o de l'escorça d'arbres o l'interior de cavitat del terra, de roques o dels arbres.

- Les erugues d'algunes espècies de papallones (lepidòpters), ja fan els capolls, filant i cargolant la seua seda, al voltant del seu cos. Dins dels capolls, en molt poques hores, es desprenen de la pell d'eruga i es converteixen en crisàlides que romandran letàrgiques durant l'estació freda. Letàrgiques, dins del capoll, suportant les fredorades i humitats de l'hivern, fins que arribi la bonança de la primavera quan es transformaran en papallones, si els seus depredadors i paràsits no les han detectat abans. 

Les erugues d'algunes espècies de papallones no filen cap capoll protector, sinó una mena d'arnés de seguretat que, en caure la pell de l'eruga, subjecta la crisàlide, per la part posterior de la seva "cintura", al suport que han elegit per hibernar.

Esquerra, aspecte de la crisàlide de l'eruga de la papallona rei (Papilio machaon) quan estarà hibernant, enganxada sobre un mur, en un lloc protegit de la pluja i el fred
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Papallona_rei


Dreta, part anterior de l'eruga del fonoll (Papilio machaon) en actitud defensiva, fent aparèixer unes banyes, retràctils, d'un viu color pastanaga i amb una intensa olor a fonoll que, de vegades espantel el depredador
Imatge: http://www.getridofthings.com/pests/bugs/get-rid-of-caterpillars.htm

També hi han erugues, d'altres espècies de papallones, que en el moment de crisalidar no filen capoll, ni arnés de seguretat, sinó que baixen al terra, des de les plantes sobre les que s'han estat alimentant, cerquen un lloc sec, tou i assolellat i s'enterren, superficialment. La capeta del sòl que les recobreix, no solament les protegirà del fred i de l'humitat, sinó també dels seus depredadors i paràsits.



FLORA:

- Segueixen madurant els fruits de molts arbustos de les zones de bardissa que rodegen el bosc de ribera: esbarzers (Rubus sp.), sanguinyols (Cornus sanguinea), roldors o emborratxa-cabres (Coriaria myrtifolia), rosers silvestres (Rosa canina), saücs (Sambucus nigra), arços o espins blancs (Crataegus monogyna) i d'arbres com lledoners (Celtis australis), oms comuns (Ulmus minor) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia)

Antiga làmina botànica dedicada a la representació de les parts més importants per al seu reconeixement
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sa%C3%BCc
 
- També maduren els fruits de les plantes compostes, com són els de diverses menes de cards i els grans de les espigues de diverses menes de cereals silvestres que en els propers mesos de tardor i d'hivern, constituiran un nutritiu aliment per moixons, micromamífers i mamífers.


- Arbres i arbustos caducifolis i moltes menes d'herbes, comencen a manifestar els primers simptomes de que les nits són més fredes i que s'acosta o comença la tardor. Les fulles comencen a canviar el seu color típic, d'un verd viu, tornant-se de tonalitat més clares i matisos groguencs, les fulles d'algunes plantes, adquireixen matisos rogencs o violacis. 

El primers canvis de coloració, són la manifestació externa, ben visible, de l'inici de certs  canvis fisiològics, interns, molt importants en la preparació, dels vegetals, per aclimatar-se a les dures condicions dels freds i glaçades, dels mesos del proper hivern. 


Pont, sobre el riu Segre, que comunica les dues parts del parc de La Mitjana, al fons el bosc de ribera amb la típica coloració tardoral
Imatge: http://www.flickr.com/photos/cocktaildesara/5163459937/

Previsions d'efemèrides faunistiques i floristiques pel mes de setembre (1)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de setembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (1ª part)


Aquest mes comença la tardor i a La mitjana es produeix una gran mudança, en la flora i la fauna


Aquest mes de setembre, es produirà l'equinocci de tardor, un fet astronòmic que sols és contemplat, explicat i comprés pels humans pel seu valor com a referent per la divisió temporal de l'any, l'organització de les feines agroramaderes... i la distribució d'algunes celebracions, rituals i festives, de tipus religiós. Aquest moment de l'any marcarà el final de l'estació estival i donarà pas a l'inici de l'estació tardoral. 
Com ja em comentat, en ocasions anteriors, en parlar de solsticis i equinoccis, la resta d'organismes vivents, organitzen els seus períodes d'activitat seguint altres referents no astronòmics, sinó una seqüencia temporal determinada per uns pocs factors ambientals infal·libles: el balanç diari de temperatures i la duració relativa del dia i la nit. L'escurçament del dia i la baixada de les temperatures nocturnes, en funció de la latitud i l'altitud del lloc, activa els rellotges biològics, interns, de vegetals i animals, que inicien determinats canvis fisiològics i etològics, en la fauna i la flora, que són molt característics d'aquesta època del cicle anual.
Tota la natura, vivent, en aquesta època es comença a preparar per a superar la dura i perillosa etapa hivernal, aprofitar les oportunitats que els ofereixin els primers mesos tardorals, constitueixen la seva última ocasió per a prepar-se, amb amb perspectives d'èxit o de catàstrofe, a sobreviure fins a l'arribada de la propera primavera

El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos.  A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment,  apropiats.


FAUNA:

MAMÍFERS:

- Comença l'època de zel dels porcs senglars (Sus scrofa), estat d'excitació i irritació que s'incrementarà durant tot el més d'octubre. Els mascles que han començat a esmolar els seus ullals ("navalles") per lluitar amb els seus competidors sexuals. 

Dos senglars mascles a punt de començar una baralla
Imatge: http://www.pueblos-espana.org/castilla+y+leon/leon/serrilla/517774/

També han començat a flairar i ensumar, buscant i seguint els rastres olorosos, deixat per les femelles receptives que, excepte en aquesta època, sempre viuen apartades dels mascles, formant part de grups de femelles, acompanyades dels seus cadells nascut durant la primavera anterior.

- Els muricecs de diverses espècies que utilitzen, habitualment, les zones obertes de La Mitjana, en les que abunden els insectes voladors, crepusculars, vinculats al medi aquàtic o al medi forestal, s'esforcen en atrapar tota mena d'insectes, doncs han començat a disminuir les oportunitats per a poder acabar d'acumular suficient greix corporal, amb la disminució progressiva d'insectes voladors. Si no aconsegueixen acumulada una reserva, suficient, de greix, no podran superar l'etapa d'hibernació i no arribaran vius a la primavera.

Muricec perseguint una arna nocturna que intenta esquivar l'atac
Imatge: El ratpenat

Els experts creuen que a la Mitjana, al llarg de l’any, pot haver-hi de 14 a 16 espècies, diferents, les que representarien fins el 50-55% de totes les espècies de muricecs, presents a Catalunya. 


AUS:

- Algunes aus sedentàries que, fins ara, vivien formant grups familiars, es comencen a tornar més gregàries, agrupant-se per a formar petits estols que es desplacen, conjuntament, d'un lloc a un altre, a la recerca  d'aliment. Per això ara resulten molt més visibles que mesos abans, aquesta circumstancia fa que  molta gent cregui que són moixons migradors que acaben d'arribar. 


Dues polls de mallerenga carbonera, sobre un branquilló, esperant que els progenitors els portin menjar
Imatge: Mésange Charbonnière

En aquesta època de l'any en veuen els primers estols d'agregació tardoral-hivernal de caderneres (Carduelis carduelis), de gafarrons (Serinus serinus), de mallerengues cua-llarga (Aegithalos caudatus), de mallerengues carboneres (Parus major), de vegades, barrejades amb mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus), 
Sovint, aquests estols tardorals, no són agrupaments completament monoespecífics sinó que hi pot haver-hi individus de 2 o 3 espècies.

- Comencen a arribar els primers corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), una espècie hivernant. Es tracta d'individus joves, immadurs, que abandonen les seves àrees estivals, en llocs de latituds més elevades que ara ja s'han començat a tornat més fredes i la pesca els resulta més difícil. Els adults, pescadors experts, arribaran quan ja estigui més avançada la tardor, a l'octubre.

-  Procedents del centre d'Europa, arriben alguns blauets (Alcedo atthis) que han vingut a hivernar, al nostre país, on ocuparan aquells trams de riu, lliures, no ocupades pels blauets autòctons, sedentaris, propietaris d'un tram de riu. 

Blauet, dalt de la seva perxa, guaitant què passa prop seu, dins de l'aigua,
Imatge: http://ichn.iec.cat/bages/ribera/imatges%20grans/cimg21.htm

En sumar-s'hi els blauets nouvinguts a les poblacions autòctones, l'espècie resulta més visible que mesos abans.

- Arriben del nord d'Europa alguns estols de tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), tallarols capnegre (Sylvia melanocephala), mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli),  tudons (Columba palumbus)  que s'afegeixen a les poblacions autòctones, sedentàries, fent que l'espècie resulti més visible.   

- El territori es comença a buidar d'espècies d'aus estivals, cap a la fi de l'estiu, impulsades pels seus instints migradors, estimulats pel refredament progressiu de les nits i per la disminució del menjar. Abans que el medi es torni més ingrat, inicien la seva migració, tardoral, cap a l'Àfrica, on passaran l'hivern. 

Mastegatatxes, sostenint una aranya i una eruga, al bec  Imatge: Jiri Bohdal

Comencen a marxar, cap el sud camí d'Àfrica, espècies de moixons estivals, com són: abellerols (Merops apiaster), tallarols grossos (Sylvia borin), mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), cotxes cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), tallaretes vulgars (Sylvia communis), orenetes comunes (Hirundo rustica), orenetes cuablanca (Delichon urbica), colltorts (Jynx torquilla), balquers (Acrocephalus arundinaceus), tórtores vulgars (Streptopelia turtur), oriols (Oriolus oriolus), etc.


Làmina ornitològica mostrant una parella de cotxes cua-roja, en la que es poden apreciar les diferencies cromàtiques entre el mascle, esquerra, i la femella, dreta.
Imatge: http://pticefauneevrope.forumotion.com/t214-topic

- Algunes espècies d'aus aquàtiques, estivals, comencen a marxar, desplaçant-s'hi cap el sud en direcció a l'Àfrica, on passaran l'hivern, com són el martinet menut (Ixobrychus minutus), el martinet ros (Ardeola ralloides), l'agró roig (Ardea purpurea), el corriolet (Charadrius dubius), etc. 

Agró roig, volant, la seva coloració rogenca el diferencia, molt, clarament de son cosí, el bernat pescaire 
Imatge: http://www.flickriver.com/photos/arkimastru/877147872/

- Certes espècies d'aus rapinyaires, estivals, com són el milà negre (Milvus migrans), el xot o xut (Otus scops), en arribar la fi de l'estació càlida, també, emprenen viatge cap a l'Àfrica, com fan molts d'altres espècies d'ocells migradors que venen a Europa quan a l'Àfrica és produeix l'estació seca, molt desfavorable per a la seva supervivència.  

Antiga làmina ornitològica mostrant una parella de xots o xuts, en la que es poden apreciar les diferencies del plomatge de la part anterior i de la posterior, així com la posició de les "orelles" de plomas, segons el grau d'alerta, esquerra, baix i , dreta, alt.
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Otus_scops 

Efemèrides socialnaturals del mes de setembre

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Pel setembre, acabades les vacances estivals, les celebracions ambientals, social-naturals, comencen a recuperar pulsacions !


Sovint, es parla dels mals propis de la "vida moderna" i quasi sempre es fa referència a l'agitació de la vida personal, a la falta de temps per cultivar les relacions interpersonals, incloses les familiars, a la inestabilitat i ràpida mutabilitat de les condicions laborals i de les conseqüències personals en forma de estats permanents d'estrès, frustració i ansietat que han determinat un elevat consum de drogues il·legals, evasives, d'una realitat poc satisfactoria i de drogues legals, amb finalitats antidepressius i ansiolítiques. Els alts nivells de consumisme i hedonisme, són uns altres símptomes, típics, de la societat actual, afectada per un ritme massa ràpid i unes relacions massa superficials, amb la naturalesa i amb la societat i que assenyalen un estat d'insatisfacció permanent.

Però poca gent associa "els mals de la vida moderna" a les conseqüències d'una aplicació tècnica barroera, irreflexiva i cobdiciosa dels avenços científics que estan degradant les condicions ambientals naturals, ignorades, obviades o oblidades per corporacions empresarials, responsables polítics i població general, posant en risc la qualitat de vida humana, a mitjà termini, i en greu risc la conservació de la civilització moderna  i la cultura occidental i a més llarg termini, la supervivència de una gran part de la pròpia espècie humana.

Tots els problemes ambientals, actuals, tenen les causes generals abans esmentades i el mateix passa amb els problemes ambientals que aquest mes es presenten a la societat mundial, per a que durant un dia a l'any, reflexionin i mirin de reaccionar de la manera apropiada i a la velocitat necessària per a mitigar els seus efectes naturals i social, abans no sigui massa tard. 

16 de setembre: Dia Mundial per la conservació de la capa d'ozó


El 16 de setembre se celebra el Dia Mundial per a la conservació de la Capa d'ozó, instituït el 1995 per Nacions Unides amb l'objectiu de sensibilitzar l'opinió pública sobre aquest problema.

Des de 1985 , any en què es va adoptar el Conveni de Viena per a la protecció de la capa d'ozó, que va ser seguit de diversos acords internacionals, s'ha aconseguit una retallada substancial en la producció de CFC (compostos clorofluorocarbonats),principals responsables de la destrucció de la capa d'ozó.
La reacció de la comunitat internacional va ser ràpida i la majoria dels països del mónes van comprometre a acabar amb la producció de CFC i altres gasos agressius ambl'ozó. Els països industrialitzats, primer, i la resta de països després han aconseguitreduir en un 80% la producció de CFCs entre 1988 i 1996, amb l'esperança quedesapareguessin, completament, cap el 2010.  

Logo dissenyat per la celebració del 25è Aniversari del Protocol de Montreal

Imatge:http://centromariomolina.org/25-aniversario-del-protocolo-de-mo

22 de setembre: Dia Mundial sense automòbils

La celebració de dies sense automòbils, en els últims anys, ha cobrat importància ciutadana i s'ha estès per diferents ciutats del món sencer. No obstant això, el 1974 diversos governs europeus ja van tenir la idea de celebrar un dia sense cotxes per fer front a la crisi energètica que patien en aquella època, degut al fort augment del preu del petroli. L'experiència no va tornar a repetir fins a mitjans dels anys vuitanta, per iniciativa de les organitzacions ecologistes.

El principal objectiu d'aquest dia és potenciar el transport públic com a mitjà alternatiu i conscienciar els ciutadans dels efectes que els automòbils tenen sobre el medi ambient.

Un conductor atrapat en un embús, s'imagina com d'collidora podria ser la ciutat sense cotxes

Imatge: http://www.alaquas.org/documento.asp?id_do=12281&idioma=1





27 de setembre: Dia Mundial del Turisme 

Des de 1980, l'Organització Mundial del Turisme (OMT), celebra el DiaMundial del Turisme el 27 de setembre. Aquesta data va ser triada coincidint amb el dia quan el 1970, es van adoptar els Estatuts de l'Organització Mundialdel Turisme. L'aprovació d'aquests estatuts es considera una fita, en relació als principis legals, ètics que inspiren la regulació de les activitats socials implicades en el turisme mundial.  

La principal finalitat del Dia Mundial del Turisme és fomentar el coneixement, entre lacomunitat internacional, de la importància delturisme i de l'aprofitament dels seus valorssocials, culturals, polítics i econòmics.

 

Imatge:  Turismo sostenible: reducir la huella ecológica