per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida
Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de setembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (2ª part)
Aquest mes comença la tardor i a La mitjana es produeix una gran mudança, en la flora i la fauna
(Continuació)
PEIXOS, AMFIBIS, RÈPTILS:
Els vertebrats de "sang freda" que viuen a La Mitjana, peixos, granotes, gripaus, tortugues, sargantanes, llangardaixos i serps, aprofiten les últimes setmanes de bonança climàtica i alimentària, procurant alimentar-se tant com poden.
Granota verda a l'aguait, sobre un llit flotant de plantes aquàtiques mig descompostes, esperant capturar alguna presa
Imatge: http://www.birdingazores.com/?page=animals_idx
Segons el seu règim alimentari, carnívor, vegetarià, omnivor o carronyer, s'esforçaran per capturar, recolectar i engolir el màxim de menjar que puguin, per tal d'acumular el més ràpidament possible, prou reserves corporals de greix, amb les que poder suportar els durs mesos de dejú de l'hivern.
Afortunadament, per a ells, els vertebrats de "sang freda" disposen d'unes adaptacions evolutives, naturals, que els permeten poder resistir diversos mesos, sense menjar, ni beure, quan la temperatura ambient baixa de una determinada temperatura, ja que la seva fisiologia basal, s'enlenteix tan extremament, en l'època d'hibernada (peixos) o d'hibernació (amfibis i rèptils) que no necessiten menjar, ni beure, doncs aniran extraient les minses quantitats d'energia i aigua que necessiten per sobreviure, els mesos d'hivern, de les pròpies reserves de greix.
Video mostrant un estol de barbs alimentant-se, hiperactivament, del "manà plogut del cel", molles de pa, llençades a l'aigua per humans
- Les femelles de pregadéus (Mantis religiosa) fecundades el mes d'agost i que moriran avançada la tardor, poc abans de l'arribada de l'hivern, faran la posta. Mentre ponen els ous, elaboren una espuma que secreten, amb la que els van incloent, en cambres individuals i que es solidificarà, al cap d'unes poques hores, convertint-se en una mena de "oueres" naturals, anomenades "ooteques".
Larves de pregadéus abandonant la ooteca, amb la forma típica de l'espècie
Imatge: http://www.infojardin.com/foro/showthread.php?t=200938
Els ous, protegits dins l'ooteca materna, suportaran be l'hivernada, a recer de les gèlides temperatures de l'hivern i de l'humitat. Els ous maduren a finals de l'hivern i les larves eclosionen, perforant l'ooteca quan la primavera, ja ha avançat un poc, cap a l'abril.
Dibuix representant un saltamartí femella, efectuant la posta, subterrània, de la massa d'ous.
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oviscapte
Arribades les femelles al terreny idoni, que ha de ser ben assolellat, una mica elevat, sec i no massa dur, penetren la superfície del sòl amb un òrgan allargat i punxegut anomenat "oviscapte" o ovipositor, amb el que excaven un pouet, dins el terra, al fons del qual hi dipositaran desenes d'ous que, un cop tapats amb terra quedaran a recer, protegits dels seus depredadors, paràsits i dels efectes de l'intempèrie, a l'espera de que arribi la primavera.
Aranya, corredora transportant de un lloc a un altre, la seva ooteca, subjectada sota el "pit", a la recerca de un bon lloc, on dipositar-la.
Imatge: http://johnfowler.photoshelter.com/image/I00006G7rFBNlefo
L'ooteca de les aranyes, està constituïda amb diferents varietats de seda, disposada de manera específica per a que la posta quedi protegida dels efectes de la intempèrie. Internament consisteix en una o més capes, esponjoses, de fil de seda, d'efecte aïllant contra el fred i, externament, d'una coberta de seda densa i compacta, completament, impermeable que protegeix els ous de la humitat de la pluja i la rosada.
Les espècies d'aranyes corredores i d'aranyes saltadores fabriquen ooteques més senzilles, doncs les acostumen a situar en llocs més protegits de la intempèrie, com són el dessota de pedres o de l'escorça d'arbres o l'interior de cavitat del terra, de roques o dels arbres.
- Les erugues d'algunes espècies de papallones (lepidòpters), ja fan els capolls, filant i cargolant la seua seda, al voltant del seu cos. Dins dels capolls, en molt poques hores, es desprenen de la pell d'eruga i es converteixen en crisàlides que romandran letàrgiques durant l'estació freda. Letàrgiques, dins del capoll, suportant les fredorades i humitats de l'hivern, fins que arribi la bonança de la primavera quan es transformaran en papallones, si els seus depredadors i paràsits no les han detectat abans.
Les erugues d'algunes espècies de papallones no filen cap capoll protector, sinó una mena d'arnés de seguretat que, en caure la pell de l'eruga, subjecta la crisàlide, per la part posterior de la seva "cintura", al suport que han elegit per hibernar.
Esquerra, aspecte de la crisàlide de l'eruga de la papallona rei (Papilio machaon) quan estarà hibernant, enganxada sobre un mur, en un lloc protegit de la pluja i el fred
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Papallona_rei
Dreta, part anterior de l'eruga del fonoll (Papilio machaon) en actitud defensiva, fent aparèixer unes banyes, retràctils, d'un viu color pastanaga i amb una intensa olor a fonoll que, de vegades espantel el depredador
Imatge: http://www.getridofthings.com/pests/bugs/get-rid-of-caterpillars.htm
També hi han erugues, d'altres espècies de papallones, que en el moment de crisalidar no filen capoll, ni arnés de seguretat, sinó que baixen al terra, des de les plantes sobre les que s'han estat alimentant, cerquen un lloc sec, tou i assolellat i s'enterren, superficialment. La capeta del sòl que les recobreix, no solament les protegirà del fred i de l'humitat, sinó també dels seus depredadors i paràsits.
FLORA:- Segueixen madurant els fruits de molts arbustos de les zones de bardissa que rodegen el bosc de ribera: esbarzers (Rubus sp.), sanguinyols (Cornus sanguinea), roldors o emborratxa-cabres (Coriaria myrtifolia), rosers silvestres (Rosa canina), saücs (Sambucus nigra), arços o espins blancs (Crataegus monogyna) i d'arbres com lledoners (Celtis australis), oms comuns (Ulmus minor) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia)
Antiga làmina botànica dedicada a la representació de les parts més importants per al seu reconeixement
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sa%C3%BCc
- També maduren els fruits de les plantes compostes, com són els de diverses menes de cards i els grans de les espigues de diverses menes de cereals silvestres que en els propers mesos de tardor i d'hivern, constituiran un nutritiu aliment per moixons, micromamífers i mamífers.
- Arbres i arbustos caducifolis i moltes menes d'herbes, comencen a manifestar els primers simptomes de que les nits són més fredes i que s'acosta o comença la tardor. Les fulles comencen a canviar el seu color típic, d'un verd viu, tornant-se de tonalitat més clares i matisos groguencs, les fulles d'algunes plantes, adquireixen matisos rogencs o violacis.
El primers canvis de coloració, són la manifestació externa, ben visible, de l'inici de certs canvis fisiològics, interns, molt importants en la preparació, dels vegetals, per aclimatar-se a les dures condicions dels freds i glaçades, dels mesos del proper hivern. Pont, sobre el riu Segre, que comunica les dues parts del parc de La Mitjana, al fons el bosc de ribera amb la típica coloració tardoral
Imatge: http://www.flickr.com/photos/cocktaildesara/5163459937/
No hay comentarios:
Publicar un comentario