Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de setembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (1ª part)
Aquest mes comença la tardor i a La mitjana es produeix una gran mudança, en la flora i la fauna
Aquest mes de setembre, es produirà l'equinocci de tardor, un fet astronòmic que sols és contemplat, explicat i comprés pels humans pel seu valor com a referent per la divisió temporal de l'any, l'organització de les feines agroramaderes... i la distribució d'algunes celebracions, rituals i festives, de tipus religiós. Aquest moment de l'any marcarà el final de l'estació estival i donarà pas a l'inici de l'estació tardoral.
Com ja em comentat, en ocasions anteriors, en parlar de solsticis i equinoccis, la resta d'organismes vivents, organitzen els seus períodes d'activitat seguint altres referents no astronòmics, sinó una seqüencia temporal determinada per uns pocs factors ambientals infal·libles: el balanç diari de temperatures i la duració relativa del dia i la nit. L'escurçament del dia i la baixada de les temperatures nocturnes, en funció de la latitud i l'altitud del lloc, activa els rellotges biològics, interns, de vegetals i animals, que inicien determinats canvis fisiològics i etològics, en la fauna i la flora, que són molt característics d'aquesta època del cicle anual.
Tota la natura, vivent, en aquesta època es comença a preparar per a superar la dura i perillosa etapa hivernal, aprofitar les oportunitats que els ofereixin els primers mesos tardorals, constitueixen la seva última ocasió per a prepar-se, amb amb perspectives d'èxit o de catàstrofe, a sobreviure fins a l'arribada de la propera primavera
El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos. A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment, apropiats.
FAUNA:
MAMÍFERS:
Dos senglars mascles a punt de començar una baralla
Imatge: http://www.pueblos-espana.org/castilla+y+leon/leon/serrilla/517774/
També han començat a flairar i ensumar, buscant i seguint els rastres olorosos, deixat per les femelles receptives que, excepte en aquesta època, sempre viuen apartades dels mascles, formant part de grups de femelles, acompanyades dels seus cadells nascut durant la primavera anterior.
- Els muricecs de diverses espècies que utilitzen, habitualment, les zones obertes de La Mitjana, en les que abunden els insectes voladors, crepusculars, vinculats al medi aquàtic o al medi forestal, s'esforcen en atrapar tota mena d'insectes, doncs han començat a disminuir les oportunitats per a poder acabar d'acumular suficient greix corporal, amb la disminució progressiva d'insectes voladors. Si no aconsegueixen acumulada una reserva, suficient, de greix, no podran superar l'etapa d'hibernació i no arribaran vius a la primavera.
Muricec perseguint una arna nocturna que intenta esquivar l'atac
Imatge: El ratpenat
Els experts creuen que a la Mitjana, al llarg de l’any, pot haver-hi de 14 a 16 espècies, diferents, les que representarien fins el 50-55% de totes les espècies de muricecs, presents a Catalunya.
AUS:
- Algunes aus sedentàries que, fins ara, vivien formant grups familiars, es comencen a tornar més gregàries, agrupant-se per a formar petits estols que es desplacen, conjuntament, d'un lloc a un altre, a la recerca d'aliment. Per això ara resulten molt més visibles que mesos abans, aquesta circumstancia fa que molta gent cregui que són moixons migradors que acaben d'arribar.
Dues polls de mallerenga carbonera, sobre un branquilló, esperant que els progenitors els portin menjar
Imatge: Mésange Charbonnière
En aquesta època de l'any en veuen els primers estols d'agregació tardoral-hivernal de caderneres (Carduelis carduelis), de gafarrons (Serinus serinus), de mallerengues cua-llarga (Aegithalos caudatus), de mallerengues carboneres (Parus major), de vegades, barrejades amb mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus),
Sovint, aquests estols tardorals, no són agrupaments completament monoespecífics sinó que hi pot haver-hi individus de 2 o 3 espècies.
- Comencen a arribar els primers corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), una espècie hivernant. Es tracta d'individus joves, immadurs, que abandonen les seves àrees estivals, en llocs de latituds més elevades que ara ja s'han començat a tornat més fredes i la pesca els resulta més difícil. Els adults, pescadors experts, arribaran quan ja estigui més avançada la tardor, a l'octubre.
- Procedents del centre d'Europa, arriben alguns blauets (Alcedo atthis) que han vingut a hivernar, al nostre país, on ocuparan aquells trams de riu, lliures, no ocupades pels blauets autòctons, sedentaris, propietaris d'un tram de riu.
Blauet, dalt de la seva perxa, guaitant què passa prop seu, dins de l'aigua,
Imatge: http://ichn.iec.cat/bages/ribera/imatges%20grans/cimg21.htm
En sumar-s'hi els blauets nouvinguts a les poblacions autòctones, l'espècie resulta més visible que mesos abans.
- Arriben del nord d'Europa alguns estols de tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), tallarols capnegre (Sylvia melanocephala), mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli), tudons (Columba palumbus) que s'afegeixen a les poblacions autòctones, sedentàries, fent que l'espècie resulti més visible.
- El territori es comença a buidar d'espècies d'aus estivals, cap a la fi de l'estiu, impulsades pels seus instints migradors, estimulats pel refredament progressiu de les nits i per la disminució del menjar. Abans que el medi es torni més ingrat, inicien la seva migració, tardoral, cap a l'Àfrica, on passaran l'hivern.
Mastegatatxes, sostenint una aranya i una eruga, al bec Imatge: Jiri Bohdal
Comencen a marxar, cap el sud camí d'Àfrica, espècies de moixons estivals, com són: abellerols (Merops apiaster), tallarols grossos (Sylvia borin), mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), cotxes cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), tallaretes vulgars (Sylvia communis), orenetes comunes (Hirundo rustica), orenetes cuablanca (Delichon urbica), colltorts (Jynx torquilla), balquers (Acrocephalus arundinaceus), tórtores vulgars (Streptopelia turtur), oriols (Oriolus oriolus), etc.
Làmina ornitològica mostrant una parella de cotxes cua-roja, en la que es poden apreciar les diferencies cromàtiques entre el mascle, esquerra, i la femella, dreta.
Imatge: http://pticefauneevrope.forumotion.com/t214-topic
Agró roig, volant, la seva coloració rogenca el diferencia, molt, clarament de son cosí, el bernat pescaire
Imatge: http://www.flickriver.com/photos/arkimastru/877147872/
Antiga làmina ornitològica mostrant una parella de xots o xuts, en la que es poden apreciar les diferencies del plomatge de la part anterior i de la posterior, així com la posició de les "orelles" de plomas, segons el grau d'alerta, esquerra, baix i , dreta, alt.
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Otus_scops
No hay comentarios:
Publicar un comentario