Previsions d'efemèrides ambientals, naturals, zoològiques i botàniques d'abril (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes d'abril que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (2ª part) 

AUS (Continuació):

- Es comencen a sentir els inconfusibles cants del cucut, recent arribat des de l'Àfrica, amb els que està anunciant a les femelles que està disposat a reproduir-se i per avisar als mascles que aquella parcel·la és de la seva exclusiva propietat

Cucut, vigilant el seu territori des de dalt d'una branca
Imatge: http://www.mateuszmatysiak.pl/gallery,184,0,1018.html
  

- Quan clareja el dia, les aus que han passat la nit ajocades dalt del arbres i arbustos, o dins de la bardissa, comencen a produir una variada i exuberant barreja de crits, cants i repics que anuncien l'arribada del nou dia i que també indica que està punt de començar la seva seqüència d'activitats rutinàries del dia.

- La majoria de les aus sedentàries, a La Mitjana, ja estan acabant de fer-hi la covada de la seva posta primaveral o pujant la primera niuada de polls: pit-rojos, mallerengues carboneres. m. blaves, m. cua-llarga, cargolets, caderneres, merles, etc., etc.

Pollada de mallerenga carbonera, dins d'una caixa niu

Imatge: ANAPRI

 

- La femella del blauet fa la posta dels seus ous, a l'interior d'una cambra, situada al final d'un llarg túnel, excavat en un talús argilós, molt proper a la riba fluvial, excavat de nou per la parella o reutilitzant el de l'any anterior algun que estigui abandonat

Blauet covant els ous, a la cambra final d'incubació del seu niu subterrani. Fotografía original de José L. Rodríguez, fotògraf naturalista, extraordinari

Imatge: Caborian

 


AMFIBIS, RÈPTILS I PEIXOS:

- Els amfibis, es a dir, gripaus i granotes, ja porten una vida totalment normalitzada, però força discreta, se'ls comença a veure en els llocs apropiats a cada grup; les granotes, xipollegen a les parts de poca fondària de basses i tolles, o molt aprop de l'aigua, mentre que els gripaus fan vida en zones no tan properes a l'aigua.

Granota comuna, prenent el sol, dins de l'aigua
Imatge: http://notasdecampoyjardin.blogspot.com.es/2009/01/lista-de-especies-comentada.html
 
Segons les variacions de la temperatura ambient del dia, l'horari d'activitat pot eixamplar-se o escurçar-se, les granotes són més actives, des de mig-matí fins a la mitja tarda i els gripaus en les hores crepusculars vespertines.
Els capgrossos o culleretes de diverses espècies de gripaus i de granotes, es poden veure, formant grups que brostegen algues, pel fons de les parts menys fondes de basses i tolles.

- Els rèptils, es dir sargantanes, llangardaixos, vidriols, serps i tortugues d'aigua, aprofiten les hores centrals del dia per assolellar-se o patrullar-hi el seu territori particular, a la recerca dels seus respectius aliments, segons les seves adaptacions i necessitats o de parelles amb qui poder acoblar-se. Un cop recuperats de la hibernació, els rèptils entren zel, aleshores, els mascles es comencen a apropiar de certes parcel·les de territori que un cop fetes seues, les defensen de forma activa i agressiva cada vegada que s'acosten altres mascles de la pròpia espècie, possibles competidors.
Amb prou temps, una mica de sort i molta paciència es poden fer algunes observacions interessants o fotografies originals.

Aspecte del vidriol o serpeta de vidre, un inofensiu llangardaix, sense potes, al que molta gent confon fàcilment amb una serp, confusió que amb freqüència li costa la vida
Imatge: http://www.naturephoto-cz.eu/anguis-fragilis-picture-1433.html

- Amb força facilitats es poden observar sargantanes mascle, encelades, perseguint altres sargantanes, amb intencions ben diferents segons el sexe, agredir els mascles competidors i acoblar-se amb les femelles receptives. També se les pot veure en determinats llocs, immòbils i a l'aguait, preparades per iniciar una ràpida corredissa i atrapar alguns dels insectes, corredors o voladors, que es posen al seu abast, en passar-hi molt aprop o en aterrar, imprudentment, massa aprop d'on elles estan camuflades.

Detall de la part anterior d'una sargantana cuallarga que resta immòbil però molt atenta a tot el que passa al seu voltant.
Imatge: http://amiralles.com/franceR.html

- Resulta força difícil enxampar llangardaixos, vidriols o serps que són animals força més discrets que els seus parents esmentats, resulten objectius d'observació, poc provable, en una primera visita, però no és totalment impossible ...

- Exemplars de la majoria de les diverses espècies de peixos, que habiten les masses d'aigua de La Mitjana, la majoria introduïdes, a estones, es poden veure en la zona més superficial de l'aigua i a les vores de poca fondària, cercant el seu aliment o l'escalf del sol. Si hom no es belluga i no projecta la seva silueta o l'ombra sobre els peixos aquests romanen tranquils.


De tots els peixos que hi ha a La Mitjana, la gambúsia o peix mosquiter és, l'espècie més fàcil de trobar, ja que està per tot arreu, en llocs de poc o gens corrent
Imatge: http://www.sanfa.org.au/fw-fish-06-mosq.htm

INVERTEBRATS:

- Reactivats per la pujada de temperatures i l'allargament del dia els invertebrats aquàtics han anat abandonant els seus antics refugis hivernals, en les zones fondes, havent-se escampat per tota la massa d'aigua, on estan plenament actius, ocupant la superfície del fons de l'agua, en aquells llocs on les característiques dels sediments, de la vegetació i del corrent de l'aigua són favorables per a la seva estada, en funció de les seves adaptacions i necessitats.

Una larva de libèl·lula devorant un peixet, però podria ser qualsevol altra presa de vida aquàtica, des d'un capgròs fins a un cuc del fang

Imatge: http://img.photobucket.com/albums/v89/Antonio_Glez/
  

- En el bosc de ribera, els bardissars i els incipients herbassars, milers d'invertebrats terrestres, herbívors, xucladors i rosegadors, com són: pugons, erugues i xinxes de diverses espècies, que fa poc temps que han sortit dels seus amagatalls d'hibernació o dels ous hivernals, ja han començat a colonitzar els petits brots que tot just comencen a sortir i estirar-se i les petites fulles que comencen a desplegar-se, de l'interior dels borrons hivernals. Aquests nous òrgans vegetals,  ara són molt tendres i per tant molt fàcils de perforar o rossegar, són molt buscats, ja que la ingestió dels seus nutritius teixits i dels dolços sucs vegetals, és fàcil i senzilla, cosa que permet una ràpida i econòmica assimilació alimentària que els assegura un desenvolupament extraordinàriament ràpid.

Munió d'erugues de la papallona ortiguera (Aglais urticae) devorant les fulles d'una ortiga
Imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Aglais_urticae_erugues.jpg

Per sort per els vegetals, també existeixen altres invertebrats, carnívors o paràsits i els ocells insectívors que, plegats, comencen a fer la seua feina d'exterminadors eficients, contribuint a controlar la incipient plaga devastadora i a conservar la biodiversitat...

FLORA  

- Quasi tots els arbres, arbustos i herbes, comencen a desenvolupar a tota pressa les seves, inicialment, petites, tendres i pàl·lides fulles, recent brotades de l'interior dels seus borrons que s'han mantinguts ben tancats, duran tot el període hivernal, per tal de protegir, de les glaçades mortals, el seu delicat i valuós contingut, els teixits embrionaris que en la propera primavera havien de convertir-se en branquillons, fulles i flors.

- Estan acabant de madurar els fruits d'àlbers, pollancres i tota mena de salzes, dintre de les petites càpsules, van creixent les menudes llavors envoltades de llargs i finíssims pèls que facilitaran la seva dispersió, amb l'empenta del vent i de la brisa. La dispersió de les llavors començarà a finals d'aquest mes fins i durarà fins a mitjans de juny.

D'esquerra cap a dreta: fruits immadurs, fruits madurs recent oberts i fruits després de començada la dispersió de les llavors cotonoses

 Imatge: http://plantararboles.blogspot.com.es/2010/12/como-plantar-arboles-concretos.html

- Els oms de fulla petita (Ulmus minor), encara no han fet fulles, per dedicar totes les seves energies a la producció de fruits i a la maduració dels seus lleugers fruits, dissenyats per a ser dispersats pel vent. Les ventades d'aquest mes i la forma voladora del fruit, s'encarregaran de de fer arribar les llavors fins a molts centenars de metres de l'arbre productor augmentant les possibilitats de colonitzar nous territoris per l'espècie si les condicions del lloc són favorables.

Antiga làmina botànica que mostra les característiques més rellevants, per el seu reconeixement, de l'om
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Om_com%C3%BA


- Els freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), tampoc tenen fulles però sí flors, que tardaran molts mesos a créixer i madurar, formant uns ramells de fruits voladors que maduraran durant l'estiu i que, de forma semblant a l'om, seran dispersats per les ventades de la tardor 

 

- Comencen a florir l'arç blanc (Crataegus monogyna) i el roser silvestre (Rosa canina), produint les dues espècies, unes delicades flors blanques o lleument rosades, dotades amb un agradable aroma i d'un dolç nèctar que atreu molts insectes nectívors, com són abelles i papallones.

Antiga làmina botànica que mostra les característiques més rellevants, per el seu reconeixement, de l'arç blanc.
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ar%C3%A7_blanc