per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida
Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes d'abril que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (1ª part)
"A l'abril cada gota val per mil"
Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes d'abril que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (1ª part)
"A l'abril cada gota val per mil"
Això és el diu una dita popular que podria fer creure que l'aigua de l'abril estigués carregada d'una energia màgica que la fes molt més productiva que la pluja d'altres mesos de l'any.
El que, realment, passa és que la major part de la vegetació, després dels freds hivernals, al març encara estava una mica ensopida, amb la fisiologia funcionant al ralentí i amb poca superficie foliar, raons per les quals no podia captar tota la humitat de la pluja caiguda, ni aprofitar els nutrients del sòl, no podent-se reactivar, ràpidament. Però a l'abril, amb temperatures més càlides i més hores de llum, l'ensopiment hivernal ja ha desaparegut, la fisiologia funciona amb normalitat i la superfície foliar ha augmentat força, raons per les quals, ja pot captar tota la humitat de la pluja caiguda i aprofitar els nutrients del sòl, de manera que es reactiva, molt ràpidament.
Climograma de la ciutat de Lleida: gràficament apareixen representades les precipitacions i temperatures, mensuals, "típiques" o mitjanes d'un interval de 30 anys, per tant no corresponen a cap any en particular
En els mesos immediatament posteriors, després del gran esclat de 'abril, ja no es nota tant el desenvolupament de la vegetació, pel que pot arribar a semblar que l'aigua ja no és tan productiva o energètica, malgrat que tothom sap que"Pel maig cada dia un raig", que els dies són més llargs i que fa més caloreta.I com que a la natura és un conjunt de peces vivents connectades, si la vegetació es reviscola, immediatament, de retruc també se reviscolarà la fauna...i la major disponibilitat d'aliment, anima a tota mena d'animalons que encara no havien començat a fer-ho, a reproduir-se.
Exemple idealitzat d'una cadena tròfica, on donada la seqüència de relacions alimentaries, entre les diverses espècies implicades, sempre que hi hagi canvis, positius o negatius que afectin un dels components, es produeix l'anomenat "efecte dominó", bo o dolent, sobre tot el conjunt.
El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos. A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment, apropiats:
QUÈ FA LA FAUNA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?
MAMÍFERS:
- Els insectívors com són els eriçons europeus i les diverses espècies de muricecs o ratpenats que, el mes passat, havien sortit de la seva letargia hivernal, ara ja estan plenament actius, doncs els invertebrats terrestres que constitueixen el seu aliment habitual, gràcies a la bonança de les temperatures, ja són força abundants i estan per tot arreu, situació que els posa al seu abast.
Ratpenat a punt d'atrapar una arna, detectada a les fosques per ecolocalització
Imatge: Vilapedia
Els muricecs es dediquen a replegar, amb la seva forma característica de vol, diverses menes d'insectes crepusculars i nocturns, com són mosquits i arnes que volen sobre les masses d'aigua i en les zones obertes properes.
Amb el mateixos horaris, crepuscular i nocturn, els eriçons, es dediquen a deambular, per tot arreu, fins i tot per les vores de l'aigua, a la recerca de tot tipus d'invertebrats terrestres que pugui atrapar: escarabats, cucs de terra, llimacs, caragols, centpeus, etc.
Erissó travessant un petit braç d'aigua, mentre ronda pel seu territori, fotografía original de José L. Gómez de Francisco, fotografo naturalista
AUS:
- S'intensifica el pas d'aus hivernants cap el nord i l'est d'Europa, provinents del centre i sud de la Península, al mateix temps que, també, marxen alguns individus, de les espècies que havien passat l'hivern a La Mitjana i encara no ho havien fet, com són: l'ànec xiulador (Anas penelope), el becadell comú (Gallinago gallinago) el becadell sord (Lymnocryptes minimus)
- Arriben des d'Àfrica algunes espècies d'aus aquàtiques, estivals, com són: el martinet menut (Ixobrychus minutus), el martinet ros (Ardeola ralloides), l'agró roig (Ardea purpurea)
Agró roig, a l'aguait, dels peixos i amfibis que s'acostin al seu punt de pesca, a la vora de l'aigua, amagat entre bogues i canyissos
Imatge: Wikipedia
- També, arriben des d'Àfrica algunes espècies d'aus limícoles, estivals, com són: el rasclet (Porzana pusilla), el corriol gros (Charadrius hiaticula) la xivita (Tringa ochropus)
- Es veu alguna cotxa blava (Luscinia svecica) amb més facilitat que a l'hivern, doncs ara se hi han afegit, als individus hivernants, alguns altres dels que van de pas cap el nord
Exemplar de cotxa blava, atrapat en una jornada d'anellament científic.
Imatge: SEO
- Arriben des d'Àfrica algunes espècies d'aus insectívores, estivals, pròpies de zones de bardissa, com són: la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), la boscarla grossa o balquer (Acrocephalus arundinaceus) i les boscarles dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) endarrerides, la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta).
- També arriben des d'Àfrica algunes espècies d'aus insectívores, estivals, pròpies de zones forestals com són: la piula dels arbres (Anthus trivialis), el tallarol gros (Sylvia
borin), la tallareta vulgar (Sylvia communis), el vistós i discret oriol (Oriolus oriolus) i el mític l'enganyapastors (Caprimulgus europaeus),
Parella d'oriols, atrapats en una jornada d'anellament científic, a la dreta el mascle i a l'esquerra la femella.
Imatge: http://pticefauneevrope.
Es pot veure algun aligot vesper (Pernis apivorus), escadusser, que havent entrat a la península ibèrica per l'estret de gibraltar, va de pas cap el nord i est d'Europa
- Arriba des d'Àfrica la tórtora vulgar (Streptopelia turtur) quan la tórtora turca, espècie exòtica, ara resident, ja fa uns dies que està covant la seva primera posta.
(Continuarà)
No hay comentarios:
Publicar un comentario