El solstici d'hivern correspon al moment precís en què l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé regularment, tots els anys, entre els dies 21 i 22 del mes de desembre , la data exacta i l'hora precisa, també varien, d'un any per l'altre.
El dia 21 o 22 de desembre, dia del solstici d'hivern, comença l'estació climàtica anomenada hivern. El nom solstici derivat del llatí solstitium: de sol, i stare, indicant que aquest moments són els punts àlgid del seu cicle anual, perquè al solstici d'estiu el sol assoleix la seva posició o "alçada" màxima, sobre l'horitzó, al punt del migdia solar i al solstici de l'hivern, passa tot el contrari, al punt del migdia solar, la seva posició o alçada sobre l'horitzó és la més baixa de tot l'any.
Esquema gràfic senzill, en el que s'han representat el recorregut diürn del sol i l'alçada màxima sobre l'horitzó, al punt de migdia 'solar', en el dies de solstici d'estiu (1), solstici d'hivern (3) i equinoccis de primavera i tardor (2-4)
Una altra particularitat del dia del solstici d'hivern, és que aquest dia, és el dia més curt de tot l'any, perquè el Sol es lleva molt tard i es pon molt aviat, aquest dos fets comporten, lògicament, que la nit del dia del solstici d'hivern sigui la més llarga de tot l'any.
Si hom compta les hores de llum i de foscor, en aquest dia, veurà que hi ha, aproximadament, 9 hores de claror , es a dir de 'dia' i 15 hores de foscor, es a dir de 'nit' a les nostres latituds (aprox. 41º N).
Esquema en el que, de forma aproximada, s'ha representat la durada del dia (claror) i de la nit (foscor), en el dia del solstici d'hivern, als Hemisferis Nord i Sud, Es pot veure que, en aquest dia, que als països de l'Hemisferi nord la nit dura més que el dia i que als països de l'Hemisferi sud passa tot el contrari que als països del nord, per aquesta inversió de les condicions ambientals, quan aquí passem l'hivern, allà estan passant l'estiu i quan aquí estem al solstici d'hivern allà estan al solstici d'estiu, tot i que, allà "baix", a l'Hemisferi sud, també sigui el més de desembre...
http://recuerdosdepandora.com/curiosidades/feliz-solsticio-de-invierno/
Esquema en el que, de forma aproximada, s'ha representat la durada del dia (claror) i de la nit (foscor), en el dia del solstici d'hivern, als Hemisferis Nord i Sud, Es pot veure que, en aquest dia, que als països de l'Hemisferi nord la nit dura més que el dia i que als països de l'Hemisferi sud passa tot el contrari que als països del nord, per aquesta inversió de les condicions ambientals, quan aquí passem l'hivern, allà estan passant l'estiu i quan aquí estem al solstici d'hivern allà estan al solstici d'estiu, tot i que, allà "baix", a l'Hemisferi sud, també sigui el més de desembre...
http://recuerdosdepandora.com/curiosidades/feliz-solsticio-de-invierno/
A partir d'aquest dia, 21 o 22 de desembre, la durada del temps de claror aumenta lleugerament i el dia comença a créixer, minut a minut, fins que al arribar el dia 21 de març, la durada del dia i de la nit s'arriben a igualar, es adir, 12 hores cadascun, per això, aquest dia, s'anomena d'equinocci de primavera i aquest dia comença l'estació climática de la primavera. El nom equinocci deriva del llatí "aequinoctium" ( aequus: igual, noctis: nit), es a dir, que la durada de la nit o temps de foscor és igual a la del dia o temps de claror.
Després d'aquest dia, continua augmentant, insensiblement, la duració del dia fins arribar-hi al 21 de juny, dia del solstici d'estiu, aquest dia és el dia més llarg de tot l'any, i en conseqüència, la nit és la més curta de tot l'any. En aquesta data, el dia dura unes 15 h i la nit unes 9h., aproximadament.
Com es pot deduir, de totes aquestes observacions sobre la durada relativa del dia i de la nit, al llarg de tot l'any hi ha una una variació continua i complementaria entre les hores de claror i escalfor solar
(dia) i les hores de foscor i refredament (nit).
Com es pot deduir, de totes aquestes observacions sobre la durada relativa del dia i de la nit, al llarg de tot l'any hi ha una una variació continua i complementaria entre les hores de claror i escalfor solar
(dia) i les hores de foscor i refredament (nit).Climograma característic de la ciutat de Lleida, gràfic en el que es pot apreciar la distribució, mensual i estacional, de temperatures i precipitacions.
Climàticament parlant, l'hivern és la estació més freda de les quatre en que es divideix el temps de tot l'any (365 dies, 52 setmanes o 12 mesos), simplement, perquè des del dia de l'equinocci de tardor, a les terres de l'Hemisferi Nord, les nits s'han anat "allargant", imperceptiblement, minut a minut i dia dia, mentre que els dies, per compensar, s'han anat "escurçant", imperceptiblement, minut a minut i dia a dia. De manera que com el dia és el període d'insolació terrestre, és per tant, també, el temps d'escalfament solar i com que la nit és el període de no insolació, és per tant el temps de refredament. Així ens trobem amb que en aquesta època de l'any, a l'Hemisferi Nord, el balanç tèrmic global resulta negatiu, senzillament, perquè ha hagut més hores de foscor i per tant de refredament que de claror i per tant d'escalfament, la qual cosa comporta que arribats a aquest punt de l'any, s'hagi anat acumulant més fred que calor.
A més a més, com que el sol està molt més baix sobre l'horitzó, perquè l'eix de rotació terrestre està molt més inclinat, en direcció contraria al sol, llavors els rajos solars arriben amb molta inclinació a la superfície de les terres de l'Hemisferi Nord, amb un resultat de major dispersió i en conseqüència de menor escalfament.
Orientacions de l'eix de rotació terrestre en els moments dels solsticis d'hivern i d'estiu
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Invierno
Per altra banda, com que la llargada del dia va creixent tant lentament, totes aquestes condicions ambientals comporten que no es pugi captar molta escalfor solar, ni d'una forma prou ràpida, com per vèncer la inèrcia tèrmica de l'Hemisferi refredat i aconseguir invertir el procés de refredament, fet que sí es produeix a partir de l'equinocci de primavera. Per les causes abans esmentades, el gener acostuma ser el mes més fred de l'any i no pas el desembre, amb dies més curts i nits més llargues... però això passa perquè els mars i oceans retornen als continents, durant la tardor, una mica de l'escalfor solar que van captar durant la
primavera i l'estiu, anteriors.
A més a més, com que el sol està molt més baix sobre l'horitzó, perquè l'eix de rotació terrestre està molt més inclinat, en direcció contraria al sol, llavors els rajos solars arriben amb molta inclinació a la superfície de les terres de l'Hemisferi Nord, amb un resultat de major dispersió i en conseqüència de menor escalfament.
Orientacions de l'eix de rotació terrestre en els moments dels solsticis d'hivern i d'estiu
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Invierno
Per altra banda, com que la llargada del dia va creixent tant lentament, totes aquestes condicions ambientals comporten que no es pugi captar molta escalfor solar, ni d'una forma prou ràpida, com per vèncer la inèrcia tèrmica de l'Hemisferi refredat i aconseguir invertir el procés de refredament, fet que sí es produeix a partir de l'equinocci de primavera. Per les causes abans esmentades, el gener acostuma ser el mes més fred de l'any i no pas el desembre, amb dies més curts i nits més llargues... però això passa perquè els mars i oceans retornen als continents, durant la tardor, una mica de l'escalfor solar que van captar durant la
primavera i l'estiu, anteriors."Caçadors a la neu, tornant cap a casa" pintura de Brueghel "el vell", reflectint els duríssims hiverns centreuropeus del segle XVI, durant el període actualment conegut com "la petita edad glacial europea". Es veu tot el paisatge cobert de neu i gent patinant a sobre de la capa de glaç que recobria els llacs.
Imatge: http://www.apunts.org/apunts/ctl_servlet?_f=40&ident=13112541
Quines conseqüències tenen, aquest fort refredament hivernal del medi, sobre la vida humana i silvestre?
Anys i segles d'observació, de memorització i de divulgació ens han ensenyat, empíricament, als humans que es produeixen una sèrie de canvis característics, molts dels quals hem aprofitat en el nostre benefici, des de la llunyana època, en que superades les últimes glaciacions, la nostra cultura era recolectora-caçadora, raó per la qual coneixia i reconeixia molt be el llenguatge de la natura animal i vegetal, doncs li anava la supervivència.
En aquesta època de l'any, si la comparem amb observacions d'èpoques anterior, observem fàcilment, canvis en la composició de la fauna típica dels llocs. Per exemple, ens adonarem que han arribat al nostre país, les anomenades aus "hivernants", procedents del nord i centre de Europa i que han marxat les anomenades aus
"estivals", a hivernar a l'Àfrica.Colònia de muricecs de morro llarg i a BCN: ratpenats de musell llarg (Myotis myotis), hivernant a l'interior d'un edifici, penjats del sostre, en unes golfes, poc freqüentades pels propietaris de l'immoble.
Imatge: http://www.vistaalmar.es/ciencia-tecnologia/biologia/1345-murcielagos-pescadores-estudiados-por-cientificos-del-pais-vasco.html
Desapareixen de la vista, la majoria dels animals de "sang freda" (poiquiloterms), terrestres, ja que majoritàriament, entren en estat de "letargia" hivernal, estant amagats en refugis més o menys segurs i confortables. En canvi els animals de "sang calenta" (homeoterms), la majoria es mantenen actius, ben protegits per una capa densa de plomall (aus) o de pèl fins, (mamífers), especialment impermeable i molt aïllant, que perdran en arribar la fi de la primavera. Algunes poques menes de mamífers, es retiren d'escena, entrant en fase de repòs hivernal que passen "dormint" més o menys profundament, durant els mesos més freds de la tardor i de l'hivern, refugiats en caus més o menys segurs i confortables, en els que segons el seu estil de dormir, han acumulat aliments per fer-hi un mos, cada vegada que es desperten abans de l'arribada del bon temps primaveral.
Els humans també ens encauem, en edificis
calefactats, i passem menys hores al carrer, a la intempèrie i quan ho fem sortim protegits amb capes de roba, especialment, aïllant.
Esquema representant el pas de les estacions i la recció dels vegetals als canvis ambientals (temperatures mínimes, precipitacions, hores de llum) que això comporta.
Els vegetals, si són de fulles perennes (perennifolis) continuen moderadament actius i si són de fulla caduca (caducifolis) entren en fase de repòs hivernal, funcionant al ""ralentí. Moltes herbes, moren, però les seues llavors que són les formes de resistència, estan dissenyades per resistir les més fortes glaçades i sequeres per tornar a engegar quan torni el bon temps primaveral.
A l'hivern la natura no està morta, senzillament, reposa a l'espera de que arribin temps millors, confiant en el bon temps que portarà l'equinocci de primavera....
No hay comentarios:
Publicar un comentario