Previsions d'efemèrides faunistiques i floristiques pel mes de novembre (1)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de novembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana (Primera part).



L'ocell que per sant Martí no és aquí, és que s'ha quedat pel camí (Dita popular)

Continua el progressiu refredament del temps climàtic, els dies són més frescos i les nits més fredes, segueixen escurçant-se els dies i allargant-se les nits, augmenta la quantitat de les precipitacions que al nostre territori segrianenc no són res de l'altre món, però tot i que són minces, resulten vitals per la natura i imprescindibles pels conreus de secà. Aquests canvis ambientals, actuen sobre els sensors corporals que tots els organismes vivents tenen situats externament, enviant la informació ambiental, captada en el seu medi ambient, sobre els petits canvis que s'estan sonant en les condicions físiques. 

Dibuix il·lustratiu, extret d'un text infantil, en el que s'ha representat, de forma gràfica i molt sintètica, un paisatge en condicions típicament tardorals. Transiten un infant i un adult que, pot ser, han sortit de casa per anar a observar, directament, què pasa a la natura...
Imatge: http://blocs.xtec.cat/santsalvador/2008/09/22/arriva-la-tardor/ 

Els estímuls procedents de les variacions i de les tendències del canvi dels paràmetres ambientals, serveixen per regular el funcionament dels rellotges interns que controlen la fisiologia de cada espècie, de tal manera que aquestes comencen a introduir canvis interns per adaptar els organismes, a les noves condicions ambientals i per a preparar-los per les futures condicions, anunciades pels canvis de tendència que es poden apreciar en el patrons climàtics i meteorològics del lloc.


Climograma característic de la ciutat de Lleida, un gràfic en el que es pot apreciar la distribució, mensual i estacional, de temperatures i de les precipitacions.http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Clima_L%C3%A9rida_(Espa%C3%B1a).PNG

Pels vegetals la tardor és un període de "pre-latència", durant el que es van preparant fisiològicament, de mica en mica, per assolir l'estat de "latència" o de "descans hivernal", en el que passaran tot l'hivern. 
En el cas dels animals, la tardor és un període de "pre-hibernació", durant el que es van preparant fisiològicament, de mica en mica, per assolir l'estat d'hibernació".

Cartell de convocatòria per la Quedada del 17 de novembre de 2012, al parc de La Mitjana, organitzada pels Amics de la Foto de Lleida, amb la Temàtica: Colors de Tardor

Imatge: http://amicsdelafotodelleida.blogspot.com.es/2012/11/tematica-colors-de-tardor.html

Fongs, vegetals i animals reaccionen de forma semblant o diferent, segons els casos. Els animals que tenen unes bones capacitats de desplaçar-se activament, poden anar-se'n a territoris en els que hi hagi unes condicions ambientals més favorables, això és el que fan els animals migradors, desplaçar-s'hi cap el sud, més càlid i amb més menjar. Els que no tenen aquesta capacitat d'allunyar-se hauran de fer front a l'hivern.

Els fongs i els vegetals com que no es poden desplaçar activament cap a lloc que tinguin condicions favorables, s'han d'adaptar a les condicions adverses que comencen a sorgir per l'horitzó. Les solucions dels vegetals són ben diverses, segons sigui la durada del seu cicle vital.
Els que tenen el cicle vital molt curt i l'acabament de la seva vida, coincideix amb el començament de l'hivern, són els vegetals "anuals", tots són "herbes" de molt diverses menes. La forma més senzilla de resistir l'hivern és deixar de viure, prèviament hauran produït les llavors que en germinar cap el final de l'hivern o principi de la primavera, donaran lloc a la propera generació de la seva espècie, iniciant de nou el seu cicle vital. 

Els fongs macrocarps, (els productors de bolets) i els vegetals de cicle biològic bianual i els de cicle plurianual, han evolucionat per a poder disposar d'estratègies apropiades per poder suportar les especials condicions hivernals.

La major quantitat i freqüència de les pluges, juntament amb la baixada moderada de la temperatura del sòl, influeixen per a que els fongs formin i facin emergir els seus cosos fructífers, els anomenats científicament carpòfors i popularment bolets que en ser els seus òrgans reproductors, són els responsables i "imprescindibles"de dispersar les "llavors" (les espores), necessaries per que es produeixi la reproducció, no clònica, de la espècie. 

Grup de "bolets de tinta" o "pixacans barbuts" (Coprinus comatus) molt abundants en zones herboses
Imatge: http://www.biodiversidadvirtual.org/hongos/Coprinus-comatus-OF-Mull-Pers-1797-img2643.html

El cos filamentós, sencer, dels fongs (micelis) passarà l'hivern ben protegit, sota la fullaraca, dins del sòl o dins de la fusta dels arbres, segons el seu estil de vida. 

Diverses menes de bulbs de plantes cultivades, ben familiars
Imatge: http://www.infovisual.info/01/043_en.html


 Els vegetals de cicle biològic bianual són de tipus herbaci,  sovint renuncien a mantenir totes o la majoria de les seves parts aèries, no adaptades i exposades a les condicions ambientals agressives, romanent els individus durant l'hivern, sota terra en forma de bulb, rel reservant (r. napiforme o r. tuberosa), rizoma, tubercle, ben protegits per l'efecte geotèrmic que proporcionen les capes profundes del sòl.

Els vegetals de cicle biològic plurianual, són els de tipus llenyós (arbustos i arbres), que segueixen estratègies una mica diferents, segons siguin les seves adaptacions al fred i a la fertilitat natural del sòl. 

Varietat de gemmes vegetals
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Yema

Tots el vegetals plurianuals, produeixen gemmes uns òrgans de resistència dins dels que passen l'hivern les parts més delicades i molt importants, doncs en arribar la primavera, d'elles hauran de sorgir els òrgans més actius de la planta que sób responsables del creixement (branquillons), de la nutrició (fulles) i de la reproducció (flors) del proper any.

Els arbres i arbustos perennifolis, ben adaptats al fred i al sòls de poca fertilitat, a la tardor, comencen a produir substàncies de tipus anticongelant que evitaran el glaçament de les parts vitals: el tronc, les branques principals, les gemmes i les arrels. També de substancies enlentidores de la fisiologia i estalviadores de nutrients.

Els arbres i arbustos caducifolis, a més a més de produir substàncies d'efecte anticongelant, també produeixen substàncies que inicien el programa transformació foliar que condueix al procés de recuperació de nutrients, acumulació de residus fisiològics i de despreniment de les fulles amb els primers freds intensos.
 
Tota mena de vegetals, independentment de com és de llarg el seu cicle biològic i de les formes de resistència que enfrontarà al fred, abans de l'arribada de l'hivern produeixen fruits i llavors, per assegurar-se la supervivència de l'espècie, en el cas que la extrema rigorositat hivernal resulti mortal per bona part dels adults, dels bulbs, rels reservants, rizomes, tubercles o una bona part de les llavors.

Molts animalons de cicle biològic anual, moriran durant aquest mes o el proper, en arribar les primeres glaçades, a no ser que puguin refugiar-s'hi dins dels caus d'altres animals o dins dels habitatges humans. En alguns casos, solament sobreviuran algunes femelles o les crisàlides que hagin pogut protegir-se en refugis improvisats i hagin pogut entrar previament en estat de letargia. 

Muralla antiinundacions construïda per les formigues al voltant de l'entrada al formiguer, quan detecten que queda poc temps, abans de que arribin pluges intenses
Imatge: http://teresa-biblioteca.blogspot.com.es/2011/03/formiga-treballant-lestiu-2010-guissona.html

El insectes socials que formen colònies que disposen de caus col·lectius, ben arrecerats, sobreviuran l'hivern sense massa ensurts, encara que una part pugui morir per causa de l'edat... si el fred és "normal", no hi ha precipitacions anormals o crescudes que puguin inundar greument el cau.
 

Immens estol d'anàtides enlairant-se, en temps de tardor 
Imatge: http://fsandin.wordpress.com/2008/09/29/migracion-de-aves/

Els animals vertebrats, especialment, les espècies d'aus que siguen bones volares podran fugir del fred, les d'aquí marxaran cap a terres més càlides i les de terres més fredes vindran al nostre país, reaccionant segons les seves adaptacions tèrmiques i alimentaries.
Els vertebrats que no necessiten o no poden fugir cap a altres terres on hi hagi millors condicions tèrmiques i alimentaries (peixos, amfibis, rèptils, mamífers, aus sedentàries), hauran de buscar i condicionar refugis en els que resistir els duríssims mesos de l'hivern, en estat d'activitat normal, d'activitat reduïda, d'hibernació o de letargia total, segons les adaptacions de cada espècie per resistir les condicions hivernals .
 

QUÈ ÉS EL QUE FA, AQUEST MES, LA FAUNA DE LA MITJANA? (1ª part)

MAMÍFERS:

- Els senglars mascles, de novembre a gener, durant el període de zel, ronden buscant femelles receptives, d'una manera tan activa que de vegades arribem a oblidar-se de la seva pròpia alimentació. Quant un mascle troba un ramat familiar, comença expulsant als joves de l'any anterior. En cas necessari, lluita contra els seus rivals adults per a conquistar a les femelles, generalment dues o tres, però en ocasions fins a vuit.

- El conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) es reprodueix entre novembre i juny, per tant en aquest mes es reprèn l'activitat reproductiva, desprès de la parada estival. Els catxaps, de 3 a 6 per ventrada, en acabats de néixer, durant els següents 20 a 30 dies, depenen completament de la mare. Els adults pasturen pels voltants del cau familiar l'herba verda o seca  i si falta herba roseguen l'escorça d'arbres.


Ventrada de conillets, al jaç fet de palla i pèl, que la mare a preparat amorosament amb pels arrencat del seu cos
Imatge: http://fohn.net/rabbit-pictures-facts/rabbit-history.html

- Els teixons i les guineus, cada nit que passa, han de fer rondes més llargues i han de desplaçar-s'hi fins a llocs més allunyats del cau familiar, per poder trobar l'aliment animal i vegetal que els permetrà acumular prou reserva de greix per poder passar l'hivern.


AUS:

- Comencen a arribar els individus adults de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), fugint de l'empitjorament climàtic al seus territoris de cria i es reuneixen amb  els juvenils que havien arribat els mes anterior.

Aspecte d'un esplugabous, passejant per un terreny herbós, a la recerca d'insectes i cucs
Image: http://es.wikipedia.org/wiki/Bubulcus_ibis
 
- Augmenta la presencia d'esplugabous (Bubulcus ibis) per l'arribada d'individus migradors, procedents de territoris més freds, el mateix succeeix amb els bernats pescaires (Ardea cinerea) i amb els martinets blancs (Egretta garzetta),  

 Parella d'ànecs collverds, a l'esquerra la femella i a la dreta el mascle
Image: http://es.wikipedia.org/wiki/Anas_platyrhynchos

- Amb l'arribada d'individus migradors, vinguts des de països força més freds que el nostre, augmenta la densitat local i facilita la visibilitat dels exemplar d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i de  fotja vulgar (Fulica atra) en totes les zones humides, amb aigua permanent i vegetació subaquàtica

- Des de països més freds que el nostre, continuen arribant, exemplars adults d'algunes espècies d'anàtids els juvenils dels quals van començara a aparèixer, durant tot el mes anterior. Aquest és el cas del xarxet comú (Anas crecca), de l'ànec xiulador (Anas penelope), de l'ànec cullerot (Anas clypeata), del xibec (Netta rufina) o del morell cap-roig (Aythya ferina) 
 
Aspecte d'un exemplar de xibec, mascle, en complet repòs, surant en aigües tranquil·les
Imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Netta_rufina_m2.jpg
 
- Tot i que les primeres fredelugues (Vanellus vanellus), normalment, vénen a partir de la primera meitat d’octubre, la major part de la població arribarà, des de finals del novembre fins a començaments del gener

Aspecte d'una fredeluga, a l'aguait de possibles preses o depredadors
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Vanellus_vanellus

 - La migració de les grives (Turdus viscivorus), sempre la realitzen de de nit, la seva arribada comença a notar-se cap a la meitat de l’octubre, però el fort d’aquest moviment migratori, normalment, té lloc al novembre i es pot perllongar fins a la primera desena de desembre. 

Aspecte d'una parella de grives, segons una antiga làmina ornitològica. A dalt la femella i a baix el mascle
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Turdus_viscivorus


- A mitjans d’octubre, comencen a formar-se grans estols d'estornells vulgars (Sturnus vulgaris) però és cap a finals de novembre quan assoleixen el seu màxim de concentració. 

Bàndol enorme d'estornells vulgars dirigint-se cap el seu
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Sturnus_vulgaris

Cap a finals del mes es veuran enormes bàndols d'estornells, per tot arreu, al de dia, pels camps de cultiu i oliverars, on s'alimenten d'insectes, llavors i fruits i després de la posta del sol, anant en impressionants agregacions, anant cap a les poblacions (illes de calor) on van a passar la nit damunt l'arbrat urbà en millors condicions tèrmiques que en camp obert.

(Continuarà )